2. INTRODUCCI.
Totes les coses que consumim s坦n producte del
treball hum.
L activitat econ嘆mica 辿s el conjunt d'activitats fetes
pels 竪ssers humans per satisfer les seues
necessitats.
Produir b辿ns (distribuir-los i vendre'ls)
Prestar serveis
La organitzaci坦 econ嘆mica de les societats 辿s un
factor fonamental per con竪ixer lestructura de la
poblaci坦, els seus moviments, etc.
4. EL FUNCIONAMIENT DE LACTIVITAT
ECONMICA.
L activitat econ嘆mica t辿 tres fases:
La producci坦 de bens:
Bens de consum o finals: Roba, cal巽at
Bens de producci坦 o intermedis: mquines o
ferramentes
Serveis: hospitals, xarxes de transport
La comercialitzaci坦
Distribuci坦
Venda (a l'engr嘆s o al detall)
El consum
6. EL CONSUM.
Es la compra de bens
i serveis per part de
la poblaci坦.
Menjar, beguda, roba,
electrodom竪stics,
autom嘆bils
s la base del
sistema econ嘆mic
dominant: el
capitalisme
7. ELS FACTORS DE PRODUCCI.
ELS TRES FACTORS NECESSARIS PER A PRODUIR BNS
O SERVICIS SN:
ELS RECURSOS NATURALS.
(o mat竪ries primeres).
EL TREBALL. Animals,
productes
agraris
EL CAPITAL.
S坦n escassos i hi ha
perill de
sobreexplotaci坦 de la
naturalesa
12. EL TREBALL.
El treball 辿s tota activitat humana que servix per
a produir b辿ns o subministrar servicis 炭tils a les
persones.
En la nostra societat, el tipus de treball m辿s
habitual o est辿s 辿s el treball per compte d'altre.
Les persones poden realitzar tamb辿 un treball
aut嘆nom. Hui es diu emprenedor/a.
13. EL CAPITAL.
Per a produir b辿ns o servicis 辿s
imprescindible disposar de capital.
S'ent辿n per capital no sols els diners, sin坦
tamb辿 els edificis, les instal揃lacions, les
mquines, les persones o les tecnologies
necessries per a produir b辿ns o servicis.
14. L ECONOMIA DE MERCAT.
s el sistema econ嘆mic dominant en el
m坦n: el capitalisme.
La idea fonamental de l'economia de
mercat 辿s que nom辿s amb el lliure joc de
l'oferta i la demanda s'aconseguixen els
preus justos que permeten satisfer un
nombre m辿s gran de necessitats.
15. FUNCIONAMENT DEL MERCAT.
OFERTA I DEMANDA.
Mercat, venedors i compradors. En el mercat es compren i venen
mercaderies. En este espai coincidixen els venedors, que per
obtindre beneficis oferixen una determinada mercaderia i els
compradors, que la desitgen amb el preu m辿s baix possible.
Preu dels productes. El preu dep辿n de la quantitat de productes i de
compradors. Si l'oferta 辿s escassa i molts compradors desitgen el
producte, el preu puja. Si hi ha molta oferta i pocs compradors, el
preu baixa. Aquesta 辿s la teoria.
Llei de l'oferta i la demanda. El punt d'equilibri entre preu i quantitat
de producte venut fluctua segons les circumstncies: 辿s la llei de
l'oferta i la demanda.
16. La publicitat.
La publicitat 辿s necessria per a donar a
con辿ixer productes o servicis. Presenta un
producte mostrant les seues qualitats o
funcions.
La publicitat influ誰x enormement en la
societat perqu竪 est en totes parts i
condiciona la conducta de les persones.
18. DEFINICI.
Els agents econ嘆mics s坦n les persones,
grups o institucions que intervenen
decisivament en el funcionament de
l'economia.
Hi ha tres agents econ嘆mics essencials:
les fam鱈lies, les empreses i l'Estat.
19. LES ECONOMIES
DOMSTIQUES.
Les fam鱈lies s坦n un
dels principals
agents de consum.
Cada fam鱈lia dedica
una bona part dels
seus recursos
econ嘆mics a
comprar b辿ns i
servicis per a cobrir
les seues
necessitats.
20. LES EMPRESES.
Les empreses s坦n el principal agent de producci坦 i distribuci坦. Per mitj del
treball i el capital, fabriquen i distribu誰xen b辿ns i servicis.
En el mercat, els productes es venen a un preu quelcom superior al preu
que ha costat obtindre el producte. La difer竪ncia entre el preu de venda i el
de cost 辿s el benefici. Aquest tamb辿 dep辿n de la plusvalia.
Hi ha grans empreses multinacionals, empreses mitjanes i xicotetes
empreses.
Segons la seua activitat, les empreses poden ser del sector primari,
secundari o terciari.
21. EL SECTOR PBLIC O ESTATAL.
l sector p炭blic 辿s el conjunt
d'activitats i iniciatives econ嘆miques
i socials que realitza l'Estat, que es
poden realitzar amb els impostos
que paguen els ciutadans i les
empreses. Amb estos diners l'Estat
pot:
Mantindre l'administraci坦 p炭blica.
Promoure l'activitat econ嘆mica i les
relacions socials entre les persones.
INFRAESTRUCTURES.
Oferir servicis p炭blics.
ENSENYAMENT, SANITAT
Oferir altres prestacions socials com
a pensions de jubilaci坦 o de malaltia,
de desocupaci坦, etc.
24. LA POBLACI ACTIVA.
La poblaci坦 econ嘆micament activa la formen totes les
persones ocupades que produ誰xen b辿ns i servicis o que es
troben disponibles per a aix嘆. Inclou les persones en
desocupaci坦.
En quasi tots els pa誰sos l'activitat econ嘆mica de les persones
dep辿n del seu sexe. Encara que cada vegada hi ha m辿s dones
actives, poques arriben a llocs de gesti坦 o de responsabilitat.
Es d坦na una p竪rdua d'importncia del treball en el sector
primari i un creixement del sector de servicis.
L'automatitzaci坦 de la producci坦 i la deslocalitzaci坦 ha portat a
la reducci坦 de plantilles en moltes empreses. Estes raons s坦n
algunes qu竪 expliquen que moltes persones hagen quedat en
desocupaci坦.
25. EL MERCAT DE TREBALL.
Per a desenrotllar la seua activitat, les
empreses necessiten persones
preparades per a exercir una funci坦
determinada.
La demanda i l'oferta de treball
constitu誰xen el mercat de treball.
27. El salari mitj de la dona a Espanya 辿s un 34,7% inferior al de l'home, segons un informe
de Manpower. 24 de gener del 2005
L'estudi afirma que es podria posar fi a esta situaci坦 amb m辿s treball a temps parcial
Les dones guanyen un 50% menys que els h嘆mens en el sector privat espanyol i un 10,7% en el sector p炭blic, la qual cosa significa que
el salari mitj de la dona a Espanya 辿s un 34,7% inferior al de l'home, segons l'炭ltim informe sobre el mercat laboral publicat per
l'empresa de treball temporal Manpower. Les difer竪ncies salarials s'accentuen, sempre a favor dels h嘆mens, en les ocupacions amb
jornades laborals m辿s curtes o que impliquen nivells educatius m辿s baixos, entre els treballadors amb una major experi竪ncia laboral i
en les empreses amb plantilles m辿s extenses.
El catedrtic d'economia aplicada de la Universitat Aut嘆noma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, encarregat de coordinar l'informe, va
puntualitzar ahir que "una tercera part" de les difer竪ncies salarials "s'explica" perqu竪 "la dona treballa un 13% d'hores menys que
l'home".
Per tant, al tindre en compte esta variable, el catedrtic considera que la difer竪ncia salarial en el sector p炭blic "desapareix", per嘆
nom辿s explica "una tercera part" de la desigualtat existent en el sector privat. Quant a les "dos terceres parts" restants, va apuntar com
a possibles causes les "difer竪ncies en les caracter鱈stiques individuals" de l'empleat o la "discriminaci坦"per ra坦 de g竪nere. Altres
elements determinants per a les difer竪ncies salarials entre g竪neres, segons Oliver, 辿s que, d'una banda, "les dones tenen menys
posicions de comandament i, per l'altre, que la seua pres竪ncia predomina m辿s en empreses de menys treballadors, on la productivitat
辿s m辿s baixa i, com a conseq端竪ncia, tamb辿 els salaris.
Grandria de l'empresa
En funci坦 de la grandria de l'empresa, la menor desigualtat t辿 lloc en aquelles companyies de 20 a 49 treballadors en qu竪 els h嘆mens
guanyen de mitja un 13,8% m辿s que les dones, mentres que s坦n les empreses de 100 a 499 treballadors les que presenten les majors
difer竪ncies salarials entre sexes (un 50%, sempre en favor de l'home). Precisament, l'estudi indica que la pres竪ncia de l'home 辿s molt
elevada en sectors com l'industrial, amb empreses m辿s grans i majors sous, mentres que la dona predomina m辿s en el sector servicis o
altres "no qualificats".
L'estudi indica que en 2001 el sou mitj de la dona en el sector privat era nom辿s de 992 euros bruts al mes, un 50% menys que el de
l'home, que ascendia a 1.489 euros. No obstant aix嘆, estes difer竪ncies salarials es redu誰xen fins al 44% en nivells educatius alts, mentres
que en els nivells baixos el salari de la dona se situa un 56% per davall.
Aix鱈 mateix, assenyala que la desigualtat se "acreix" a mesura que augmenten els anys d'experi竪ncia laboral. Mentres que les dones
amb experi竪ncia d'entre 5 i 29 anys cobren entre un 12% i fins a un 28% menys que l'home, a partir dels 29 anys d'experi竪ncia el salari
de l'home 辿s un 73% superior.
L'explicaci坦 a esta gran difer竪ncia 辿s que s坦n poques les dones amb nivell de formaci坦 elevat que romanen en el mercat de treball
durant m辿s de 30 anys. A m辿s, segons Oliver, "quan augmenta l'experi竪ncia" laboral, la difer竪ncia salarial "s'incrementa" perqu竪 la
28. ELS SINDICATS I LES
ORGANITZACIONS EMPRESARIALS.
La legislaci坦 reconeix el dret dels treballadors a triar
uns representants, que exercisquen la funci坦
d'interlocutors davant dels empresaris per a
negociar i arribar a pactes i convenis individuals o
col揃lectius per a millorar la seua situaci坦 laboral.
Els treballadors tenen tamb辿 el dret d'afiliar-se a
sindicats i de rec坦rrer a la vaga com a manera de
demostrar el seu descontent.
Tamb辿 els empresaris tenen dret a crear
organitzacions empresarials per a defendre els seus
interessos.