際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
LUnivers i la Terra

              S嘆nia Curto
               Eva Franch
          Megan Gadanuer
Estudiant estrelles paregudes al Sol en
       el nostre ve誰nat c坦smic
 Lequip de Jason T. Wright y Jason Curtis, de
 lUniversitat Estatal de Pensilvania, ha
 demostrat que a Ruprecht 147, hi ha estrelles
 similars al Sol com quan a la Terra comen巽ava
 la vida. Ruprecht 147 esta entre 800-1.000
 anys llum de distncia. Es pot dir que a prop
 del nostre planeta. Aix嘆 pot ser de gran ajuda
 per a investigar levoluci坦 destrelles com el Sol
 i para buscar planetes similars a la Terra.
Segurament, T. Wright y Jason Curtis abans de
  comen巽ar l investigaci坦 es van preguntar:
  Com i quan va comen巽ar la formaci坦 de la
  Terra i el Sol? Quin es el punt de partida sobre
  el que es basen aquestes investigacions? Com
  hem arribat fins aqu鱈?

http://noticiasdelaciencia.com/not/5114/estudiando_estrellas_p
   arecidas_al_sol_en_nuestro_vecindario_cosmico/
Explorem el sistema solar
 L' invenci坦 del telescopi va permetre grans
  descobriments i va ajudar a demostrar que la
  terra girava al voltant del Sol.
 M辿s enll de Nept炭 hi ha objectes
  transneptunians.
 El l鱈mit del sistema solar 辿s a uns 15.000
  milions de quil嘆metres del Sol.
La via lctia
T辿 uns cent mil anys llum de dimetre i cont辿
centenars de milers de milions destrelles que
giren lentament i fan una volta cada 250
milions danys.
La major part destrelles visibles es concentren
en una banda estreta.
   Lefecte Doppler




    Totes les galxies sallunyen, aix嘆
    demostra que lUnivers sest expandint.
Big Bang
 El Big Bang va ser una gran explosi坦 on tota la
  mat竪ria de lunivers estava concentrada, fa
  uns catorze mil milions danys.
Les estrelles
 Les estrelles estan formades per hidrogen i
  heli. La seva energia es genera mitjan巽ant
  reaccions de fusi坦 nuclear.
L'Univers i la Terra
L'Univers i la Terra
 Les estrelles grans viuen molt menys temps
  perqu竪 la seva temperatura 辿s m辿s elevada i
  fusionen hidrogen m辿s rpidament.
 En el moment en qu竪 es queden sense
  combustible, les estrelles esclaten en una
  enorme explosi坦 anomenada supernova.
 Un forat negre 辿s un lloc on la gravetat 辿s tan
  intensa que res no pot escapar de la
  superf鱈cie.
 La mat竪ria que el forat xucla de lestrella
  ve誰na, quan hi cau, saccelera i sescalfa fins
  que emet rajos X.
 S坦n llocs estranys, on les lleis de la f鱈sica
  deixen de ser vlides.
Lastrologia

   Astrologia occidental
   Astrologia xinesa
   Astrologia v竪dica
   Astrologia mesoamericana
   Astrologia cabal鱈stica
Astrologia xinesa
s la endevinaci坦 del futur mitjan巽ant l炭s del
calendari xin辿s, particularment els seus 12
cicles anuals danimals.
Lastrologia xinesa t辿 una relaci坦 estreta amb
la filosofia xinesa.
Formaci坦 del sistema solar
Formaci坦 de la Lluna
L'Univers i la Terra
Les capes de la Terra
 A la part m辿s superficial de la Terra, la
  temperatura augmenta 3尊C cada 100m,
  planeta endins.
 El camp magn竪tic terrestre 辿s generat pel
  moviment delectrons que hi ha al inferior del
  planeta.
 Una font dinformaci坦 sobre la composici坦 de
  la Terra s坦n els meteorits i les ones s鱈smiques.
 Els meteorits s坦n fragments de roca que
  cauen a la Terra des de lespai.




 Quan hi ha terratr竪mols es produeixen ones
  s鱈smiques que es propaguen per linterior del
  planeta i es desvien en topar amb nous
  materials.
   Al segle XX, Alfred L. Wegner observa que els
    perfils dAfrica i Am竪rica del Sud encaixen.




                             Deriva dels continents
Dorsals oceniques
TEORIA DE LA TECTNICA DE PLAQUES
Les plaques litosf竪riques

More Related Content

L'Univers i la Terra

  • 1. LUnivers i la Terra S嘆nia Curto Eva Franch Megan Gadanuer
  • 2. Estudiant estrelles paregudes al Sol en el nostre ve誰nat c坦smic Lequip de Jason T. Wright y Jason Curtis, de lUniversitat Estatal de Pensilvania, ha demostrat que a Ruprecht 147, hi ha estrelles similars al Sol com quan a la Terra comen巽ava la vida. Ruprecht 147 esta entre 800-1.000 anys llum de distncia. Es pot dir que a prop del nostre planeta. Aix嘆 pot ser de gran ajuda per a investigar levoluci坦 destrelles com el Sol i para buscar planetes similars a la Terra.
  • 3. Segurament, T. Wright y Jason Curtis abans de comen巽ar l investigaci坦 es van preguntar: Com i quan va comen巽ar la formaci坦 de la Terra i el Sol? Quin es el punt de partida sobre el que es basen aquestes investigacions? Com hem arribat fins aqu鱈? http://noticiasdelaciencia.com/not/5114/estudiando_estrellas_p arecidas_al_sol_en_nuestro_vecindario_cosmico/
  • 4. Explorem el sistema solar L' invenci坦 del telescopi va permetre grans descobriments i va ajudar a demostrar que la terra girava al voltant del Sol. M辿s enll de Nept炭 hi ha objectes transneptunians. El l鱈mit del sistema solar 辿s a uns 15.000 milions de quil嘆metres del Sol.
  • 5. La via lctia T辿 uns cent mil anys llum de dimetre i cont辿 centenars de milers de milions destrelles que giren lentament i fan una volta cada 250 milions danys. La major part destrelles visibles es concentren en una banda estreta.
  • 6. Lefecte Doppler Totes les galxies sallunyen, aix嘆 demostra que lUnivers sest expandint.
  • 7. Big Bang El Big Bang va ser una gran explosi坦 on tota la mat竪ria de lunivers estava concentrada, fa uns catorze mil milions danys.
  • 8. Les estrelles Les estrelles estan formades per hidrogen i heli. La seva energia es genera mitjan巽ant reaccions de fusi坦 nuclear.
  • 11. Les estrelles grans viuen molt menys temps perqu竪 la seva temperatura 辿s m辿s elevada i fusionen hidrogen m辿s rpidament.
  • 12. En el moment en qu竪 es queden sense combustible, les estrelles esclaten en una enorme explosi坦 anomenada supernova.
  • 13. Un forat negre 辿s un lloc on la gravetat 辿s tan intensa que res no pot escapar de la superf鱈cie. La mat竪ria que el forat xucla de lestrella ve誰na, quan hi cau, saccelera i sescalfa fins que emet rajos X. S坦n llocs estranys, on les lleis de la f鱈sica deixen de ser vlides.
  • 14. Lastrologia Astrologia occidental Astrologia xinesa Astrologia v竪dica Astrologia mesoamericana Astrologia cabal鱈stica
  • 15. Astrologia xinesa s la endevinaci坦 del futur mitjan巽ant l炭s del calendari xin辿s, particularment els seus 12 cicles anuals danimals. Lastrologia xinesa t辿 una relaci坦 estreta amb la filosofia xinesa.
  • 19. Les capes de la Terra A la part m辿s superficial de la Terra, la temperatura augmenta 3尊C cada 100m, planeta endins. El camp magn竪tic terrestre 辿s generat pel moviment delectrons que hi ha al inferior del planeta. Una font dinformaci坦 sobre la composici坦 de la Terra s坦n els meteorits i les ones s鱈smiques.
  • 20. Els meteorits s坦n fragments de roca que cauen a la Terra des de lespai. Quan hi ha terratr竪mols es produeixen ones s鱈smiques que es propaguen per linterior del planeta i es desvien en topar amb nous materials.
  • 21. Al segle XX, Alfred L. Wegner observa que els perfils dAfrica i Am竪rica del Sud encaixen. Deriva dels continents
  • 23. TEORIA DE LA TECTNICA DE PLAQUES