1. EXCLSIOR Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquil揃la aigua mansa de cap port. Gira, gira els ulls en laire, no miris les platges ro誰ns, d坦na el front an el gran aire, sempre, sempre mar endins. Joan Maragall, Exc竪lsior 1895
5. 1860 - 1911 Gran poeta catal i modernista al S.XX. Va estudiar dret. No va voler treballar en la ind炭stria t竪xtil familiar. Pertanyia a la burgesia catalana, per嘆 sempre la criticava. Va exercir d advocat. Despr辿s va ser periodista al diari de DIARIO DE BARCELONA.
6. Any 1891 es casa amb Clara Noble. Va tenir 13 fills, per嘆 no tots van sobreviure. 1892 comen巽a a tenir idees modernistes. Feia traduccions, sobretot a l alemany. 1881 guanya la Flor Natural, dels Jocs Florals de Barcelona. 1894 guanya l englantina en els Jocs Florals de Barcelona amb el poema la SARDANA.
7. 1904 proclamat mestre en GAI SABER. 1910 Jocs Florals de Barcelona guanya el premi Fastenrath, amb el poema ENLL. 1911 anomenat membre dinstitut d estudis catalans, l any abans de morir.
9. En la seva poesia hi ha dos corrents: el VITALISME i el DECADENTISME. Es basen en : POESIA: poesies (1895); Visions i cants (1900); Disperses (1904); Enll (1906); Seq端竪ncies ( 1911). ASSAIG: va escriure una obra de teatre: Nausica (1910), tamb辿 Elogi de la paraula ( 1903) i Elogi de la poesia (1909). ARTICLES PERIODSTICS: va escriure molts articles referents a la obra de tatre que va escriure.
11. Primer en comen巽ar escriure poesisa modernista. Escriu sobre: Els costums Els mites Els herois de Catalunya L amor de la seva dona i dels amics Temes romntics Poesies temes patri嘆tics.(sempre parla de Catalunya, la llengua,la terra,)
12. Poesia basada en: La sinceritat. L espontane誰tat. La naturalitat. Poesia = a ressultat de la inspiraci坦 del poeta. Es mostra critic amb l esgl辿sia.
13. LA VACA CEGA Explica moviments d una vaca cega per dun cop de roc d un nen. Li dona un aire de noble trag竪dia o de fatalitat. Descriu com a flor de la salut ociosa uns amics seus: Soler i Miquel. Sentit del poema: nom辿s en un estat de salut, d'equilibri f鱈sic i mental, una persona 辿s capa巽 de sentir compassi坦.
15. LA VACA CEGA Topant de cap en una i altra soca, avan巽ant desma pel cam鱈 de laigua, sen ve la vaca tota sola. s cega. Dun cop de roc llan巽at amb massa tra巽a, el vailet va buidar-li un ull, i en laltre se li ha posat un tel: la vaca 辿s cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat daltres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar lesquellot, mentres pasturen lherba fresca a latzar... Ella cauria. Topa de morro en lesmolada pica i recula afrontada... Per嘆 torna, i baixa el cap a laigua i beu calmosa. La vaca cega, 1893
16. CANT ESPIRITUAL Si el m坦n ja 辿s tan form坦s, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de lull nostre, qu竪 m辿s ens podeu dar en una altra vida? Perx嘆 estic tan gel坦s dels ulls, i el rostre, i el cos que mhe donat, Senyor, i el cor que shi mou sempre... i temo tant la mort! 多Amb quins altres sentits mel fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla? Deu-me en aquests sentits leterna pau i no voldr辿 m辿s cel que aquest cel blau. Aquell que a cap moment li digu辿 束Aturat損 sin坦 al mateix que li dugu辿 la mort, jo no lentenc, Senyor; jo, que voldria aturar a tants moments de cada dia per f辿ls eterns a dintre del meu cor!... Cant espiritual, 1909 - 1010.
17. ODA A ESPANYA Escolta, Espanya, la veu dun fill que et parla en llengua no castellana: parlo en la llengua que mha donat la terra aspra: enquesta llengua pocs than parlat; en laltra, massa. Than parlat massa dels saguntins i dels que per la ptria moren: les teves gl嘆ries i els teus records, records i gl嘆ries nom辿s de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te molt altrament. Per qu竪 vessar la sang in炭til? Dins de les venes vida 辿s la sang, vida pels dara i pels que vindran: vessada 辿s morta. Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure: trgica duies a morts els fills, te satisfeies dhonres mortals, i eren tes festes els funerals, oh trista Espanya! Oda a Espanya, 1898
18. LODA INFINITA Tinc una oda comen巽ada que no puc acabar mai: dia i nit me lha dictada tot quant canta en la ventada, tot quant brilla per lespai. Va entonar-la ma infantesa entre ensomnis damor pur; decaiguda i mig malmesa, joventut me lha represa amb comps molt m辿s segur. De seguida amb veu m辿s forta mhan sigut dictats nous cants; pro cada any que el temps semporta veig una altra esparsa morta i perduts els consonants. L oda infinita, 1888
20. ENLL Vistes al mar III El cel ben ser torna el mar m辿s blau, d'un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me'l miro... Dues coses hi ha que el mirar-les juntes me fa el cor m辿s gran: la verdor dels pins, la blavor del mar. Joan Maragall, Enll 1906 FI
