ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Marie Curie

•
•
G
Gemma Masdeu

MARIE CURIE BIOGRAFIA

1 of 3
UNA PINZELLADA SOBRE MADAME CURIE Marie Curie és una de les dones més excepcionals del segle XX i de la història de la ciència. Pionera en l'estudi científic i en la reivindicació dels drets i oportunitats de les dones. Prima, petita, tímida, absent, introvertida i envellida prematurament per l'exposició reiterada a la radiació, però també emprenedora, persistent, sacrificada i apassionada pel coneixement que beneficiï la humanitat. Incansable en la seva lluita envers el coneixement científic va donar la seva vida per una causa més enllà d'un laboratori: una dona en tot sentit compromesa amb la seva disciplina (química i física) però també amb el seu temps i la seva societat. Marie Curie (nascuda Maria Skłodowska, 7 de novembre de 1867 – 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, tot i que posteriorment va adquirir la nacionalitat francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat i els estudis dels raigs X, va ser la primera persona a aconseguir dos premis Nobel i primera dona a ser professora a la Universitat de la Sorbona de París. Va néixer a Varsòvia, ocupada en aquell temps per la Rússia tsarista. Filla d'un matrimoni culte, el seu pare, Ladislas Sklodowski, era un professor de física i matemàtiques d’institut, igual que el seu avi; la seva mare, Bronislawa Boguska, era mestra, pianista i cantant. Malgrat que tenien una feina, els mancaven recursos. Des de molt petita la Marie va demostrar una excel·lent memòria i una gran capacitat per l’estudi. Entre els seus interessos destacava la passió per la lectura, especialment la història natural i la física (Maria mostrà la seva afició per la lectura a l'edat de quatre anys, llegint ja perfectament). A la secundària va ser sempre la primera alumna de la seva classe. Més endavant s'interessaria per la física i com a Polònia no es permetia a les dones acudir a la universitat, existien classes clandestines que feien antics universitaris, que tenien el nom d’ "universitat volant", una revolucionària escola nocturna on es pretenia formar un bloc de dones compromeses que al seu torn poguessin educar els pobres, brutalment oprimits i desposseïts de la seva cultura pels russos. En la Polònia russa una adolescent Marie Sklodowska agraïa al cel cada dia que acabava sense ser deportada a Sibèria. Aviat Marie va traçar un pla: treballaria per costejar els estudis de la seva germana gran a París i tan aviat com la seva germana comencés a guanyar-se la vida, aniria amb ella a França i pagaria al seu torn la seva formació. Així va ser com, amb 23 anys, Marie va arribar a París i es va matricular a la Facultat de Ciències de la Sorbona. De seguida va sacrificar la comoditat de viure amb la seva germana, per la solitud d'unes golfes gèlides en les quals, això sí, podia estudiar en pau tantes hores com tingués el dia: «Feia tant fred que, per poder dormir, apilava tota la meva roba sobre el llit ». El 1893 es va convertir en la primera dona que va obtenir la llicenciatura en Ciències Físiques i ho va fer amb la millor qualificació del seu curs. Poc després es llicenciaria també en Matemàtiques i començaria la seva primera investigació: el magnetisme en l'acer. En aquest moment el director de l'Escola de Física i Química de París, Pierre Curie, també estudiava els camps magnètics. Van ser presentats. Abans de dos anys van recórrer el nord-oest de França en sengles bicicletes pagades amb els diners rebuts com a regal de noces. «Seria bonic passar per la vida junts, hipnotitzats pels nostres somnis; el teu somni patriòtic, el nostre somni humanitari i el nostre somni científic», va escriure Pierre a Marie. Una raresa, els raigs descoberts per Henri Becquerel, eren el centre d'atenció científic del moment, més estranys encara que els raigs X, recentment descoberts per Roentgen. «Em vaig entusiasmar al conèixer el nou fenomen i vaig resoldre dedicar-me a estudiar-los a fons», va dir Marie Curie referint-se a les desconcertants emanacions de les sals d'urani. Marie va descobrir que els compostos de tori (el segon element natural més pesat després de l’urani) també emetien aquell nou tipus de raigs. La ciència estava a punt de trobar la radioactivitat. Després d’incomptables experiments, la pura observació va donar pas al més exigent mesurament. Com l'urani és escàs i car, Marie va resoldre treballar amb pechblenda, un mineral que conté un petit percentatge d’aquest metall radioactiu. Va tractar tones de pechblenda i després de mesos de finíssim treball va obtenir uns mil·ligrams d'un element de molt elevada massa molecular al que va batejar com poloni. Marie va veure clar que per
caçar el nou fantasma farien falta instal·lacions a escala industrial on processar ingents quantitats de pechblenda. I l'Escola de Física de París va engrandir sense saber-ho la llegenda dels Curie concedint-los un «miserable cobert vell de fusta, amb goteres, que abans va ser una sala de disseccions, un encreuament entre estable i soterrani per guardar patates». Tres anys després, un desgastat gresol de porcellana brillava amb tons blaus en la foscor, contenia menys d'una desena part de gram d'alguna cosa mai vista i monstruosament radioactiva: s'havia descobert el radi. «Si hagués estat sol -admetria Pierre- mai m'hauria embarcat en una tasca semblant». El 1902 presenten el resultat i els conviden a tot arreu, a tots els sopars i reunions, el que els porta a la fama. Els científics els enviaven cartes i els nordamericans els demanaven que donessin a conèixer tots els seus descobriments. Tant Pierre com Marie accepten i presten totes les seves investigacions sense voler lucrar-se. Al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel, Marie va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física el 1903, "en reconeixement dels extraordinaris serveis rendits en les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel". Va ser la primera dona que va obtenir tal guardó. Els van donar 15.000 dòlars, part dels quals els van utilitzar per a fer regals a les seves famílies i per comprar-se una banyera. Un temps després Pierre va obtenir una càtedra a la Sorbona. Els Curie van comprendre que si el radi danyava els teixits, podia usar-se per atacar cèl·lules canceroses i, amb aquesta finalitat, van idear diversos tractaments de radioteràpia. El 19 d'abril de 1906 va ocórrer la tragèdia, ja que Pierre va ser atropellat per un carruatge de sis tones, morint sense que es pogués fer res per ell. Marie va quedar molt afectada, però volia seguir amb els seus treballs i va rebutjar una pensió vitalícia. A més va assumir la càtedra del seu marit, sent la primera dona a la qual la República de França atorgava una càtedra. Va ser de Física, va ser la Sorbona, va ser un mur alt i vell que queia. També la van posar al capdavant de l'Institut del Radi i investiga en el gran laboratori Curie. Després de la mort del seu marit, va tenir un idil·li amb el físic Paul Langevin, que estava casat, el que va resultar un escàndol periodístic amb tints xenòfobs. El 1910 va demostrar que es podia obtenir un gram de radi pur. A l'any següent va rebre el Premi Nobel de Química «en reconeixement dels seus serveis en l'avanç de la Química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element»,. Amb una actitud desinteressada, no va patentar el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica. Va ser la primera persona a la qual se li van concedir dos Premis Nobel en dos diferents camps. L'altra que ho ha obtingut fins ara és Linus Pauling (física i pau). Dos premis Nobel en el mateix camp ho han estat John Bardeen (física) i Frederick Sanger (química). El 1915, juntament amb la seva filla Irene, conduïa temeràriament entre les trinxeres de la Primera Guerra Mundial cotxes que ella mateixa havia equipat amb aparells de raigs X, o ensinistrava centenars d'operaris per utilitzar les nombroses unitats radiològiques que va instal·lar en ple front de combat. Contradeia així el diagnòstic que en fes, el 1913, vídua i malalta, Albert Einstein: «Madame Curie és enormement intel·ligent, però té l'ànima d'un arengada, no sap gaudir ni patir». El 1934, la medul·la òssia de Marie Curie, picada per la llarga exposició a la radioactivitat, no es va poder defensar d'una anèmia i un dels grans talents que ha donat la ciència va morir. No hi va haver sacerdot ni es van escoltar oracions, Marie no era creient, però sí uns grams de terra polonesa sobre el seu taüt. El 1995 les seves restes van ser traslladats al Panteó de París, convertint-se així en la primera dona a ser enterrada allà. El 1935, Frederic Joliot i Irene Joliot-Curie (el seu gendre i la seva filla) van rebre el premi Nobel pel descobriment de la radioactivitat artificial, una troballa que dos anys abans havia omplert d'orgull a Marie, primera a conèixer els resultats dels seus deixebles.
1. Quants Premis Nobel va guanyar Marie Curie? 2. Per què són tan especials? 3. En quines disciplines els va obtenir? En va compartir algun? Amb qui? 4. De quines conseqüències antagòniques sobre la radioactivitat parla el text? 5. Què és la radioactivitat? Per què són perilloses les radiacions? 6. Investiga per què era tan difícil obtenir radi.

More Related Content

Marie Curie

  • 1. UNA PINZELLADA SOBRE MADAME CURIE Marie Curie és una de les dones més excepcionals del segle XX i de la història de la ciència. Pionera en l'estudi científic i en la reivindicació dels drets i oportunitats de les dones. Prima, petita, tímida, absent, introvertida i envellida prematurament per l'exposició reiterada a la radiació, però també emprenedora, persistent, sacrificada i apassionada pel coneixement que beneficiï la humanitat. Incansable en la seva lluita envers el coneixement científic va donar la seva vida per una causa més enllà d'un laboratori: una dona en tot sentit compromesa amb la seva disciplina (química i física) però també amb el seu temps i la seva societat. Marie Curie (nascuda Maria Skłodowska, 7 de novembre de 1867 – 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, tot i que posteriorment va adquirir la nacionalitat francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat i els estudis dels raigs X, va ser la primera persona a aconseguir dos premis Nobel i primera dona a ser professora a la Universitat de la Sorbona de París. Va néixer a Varsòvia, ocupada en aquell temps per la Rússia tsarista. Filla d'un matrimoni culte, el seu pare, Ladislas Sklodowski, era un professor de física i matemàtiques d’institut, igual que el seu avi; la seva mare, Bronislawa Boguska, era mestra, pianista i cantant. Malgrat que tenien una feina, els mancaven recursos. Des de molt petita la Marie va demostrar una excel·lent memòria i una gran capacitat per l’estudi. Entre els seus interessos destacava la passió per la lectura, especialment la història natural i la física (Maria mostrà la seva afició per la lectura a l'edat de quatre anys, llegint ja perfectament). A la secundària va ser sempre la primera alumna de la seva classe. Més endavant s'interessaria per la física i com a Polònia no es permetia a les dones acudir a la universitat, existien classes clandestines que feien antics universitaris, que tenien el nom d’ "universitat volant", una revolucionària escola nocturna on es pretenia formar un bloc de dones compromeses que al seu torn poguessin educar els pobres, brutalment oprimits i desposseïts de la seva cultura pels russos. En la Polònia russa una adolescent Marie Sklodowska agraïa al cel cada dia que acabava sense ser deportada a Sibèria. Aviat Marie va traçar un pla: treballaria per costejar els estudis de la seva germana gran a París i tan aviat com la seva germana comencés a guanyar-se la vida, aniria amb ella a França i pagaria al seu torn la seva formació. Així va ser com, amb 23 anys, Marie va arribar a París i es va matricular a la Facultat de Ciències de la Sorbona. De seguida va sacrificar la comoditat de viure amb la seva germana, per la solitud d'unes golfes gèlides en les quals, això sí, podia estudiar en pau tantes hores com tingués el dia: «Feia tant fred que, per poder dormir, apilava tota la meva roba sobre el llit ». El 1893 es va convertir en la primera dona que va obtenir la llicenciatura en Ciències Físiques i ho va fer amb la millor qualificació del seu curs. Poc després es llicenciaria també en Matemàtiques i començaria la seva primera investigació: el magnetisme en l'acer. En aquest moment el director de l'Escola de Física i Química de París, Pierre Curie, també estudiava els camps magnètics. Van ser presentats. Abans de dos anys van recórrer el nord-oest de França en sengles bicicletes pagades amb els diners rebuts com a regal de noces. «Seria bonic passar per la vida junts, hipnotitzats pels nostres somnis; el teu somni patriòtic, el nostre somni humanitari i el nostre somni científic», va escriure Pierre a Marie. Una raresa, els raigs descoberts per Henri Becquerel, eren el centre d'atenció científic del moment, més estranys encara que els raigs X, recentment descoberts per Roentgen. «Em vaig entusiasmar al conèixer el nou fenomen i vaig resoldre dedicar-me a estudiar-los a fons», va dir Marie Curie referint-se a les desconcertants emanacions de les sals d'urani. Marie va descobrir que els compostos de tori (el segon element natural més pesat després de l’urani) també emetien aquell nou tipus de raigs. La ciència estava a punt de trobar la radioactivitat. Després d’incomptables experiments, la pura observació va donar pas al més exigent mesurament. Com l'urani és escàs i car, Marie va resoldre treballar amb pechblenda, un mineral que conté un petit percentatge d’aquest metall radioactiu. Va tractar tones de pechblenda i després de mesos de finíssim treball va obtenir uns mil·ligrams d'un element de molt elevada massa molecular al que va batejar com poloni. Marie va veure clar que per
  • 2. caçar el nou fantasma farien falta instal·lacions a escala industrial on processar ingents quantitats de pechblenda. I l'Escola de Física de París va engrandir sense saber-ho la llegenda dels Curie concedint-los un «miserable cobert vell de fusta, amb goteres, que abans va ser una sala de disseccions, un encreuament entre estable i soterrani per guardar patates». Tres anys després, un desgastat gresol de porcellana brillava amb tons blaus en la foscor, contenia menys d'una desena part de gram d'alguna cosa mai vista i monstruosament radioactiva: s'havia descobert el radi. «Si hagués estat sol -admetria Pierre- mai m'hauria embarcat en una tasca semblant». El 1902 presenten el resultat i els conviden a tot arreu, a tots els sopars i reunions, el que els porta a la fama. Els científics els enviaven cartes i els nordamericans els demanaven que donessin a conèixer tots els seus descobriments. Tant Pierre com Marie accepten i presten totes les seves investigacions sense voler lucrar-se. Al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel, Marie va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física el 1903, "en reconeixement dels extraordinaris serveis rendits en les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel". Va ser la primera dona que va obtenir tal guardó. Els van donar 15.000 dòlars, part dels quals els van utilitzar per a fer regals a les seves famílies i per comprar-se una banyera. Un temps després Pierre va obtenir una càtedra a la Sorbona. Els Curie van comprendre que si el radi danyava els teixits, podia usar-se per atacar cèl·lules canceroses i, amb aquesta finalitat, van idear diversos tractaments de radioteràpia. El 19 d'abril de 1906 va ocórrer la tragèdia, ja que Pierre va ser atropellat per un carruatge de sis tones, morint sense que es pogués fer res per ell. Marie va quedar molt afectada, però volia seguir amb els seus treballs i va rebutjar una pensió vitalícia. A més va assumir la càtedra del seu marit, sent la primera dona a la qual la República de França atorgava una càtedra. Va ser de Física, va ser la Sorbona, va ser un mur alt i vell que queia. També la van posar al capdavant de l'Institut del Radi i investiga en el gran laboratori Curie. Després de la mort del seu marit, va tenir un idil·li amb el físic Paul Langevin, que estava casat, el que va resultar un escàndol periodístic amb tints xenòfobs. El 1910 va demostrar que es podia obtenir un gram de radi pur. A l'any següent va rebre el Premi Nobel de Química «en reconeixement dels seus serveis en l'avanç de la Química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element»,. Amb una actitud desinteressada, no va patentar el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica. Va ser la primera persona a la qual se li van concedir dos Premis Nobel en dos diferents camps. L'altra que ho ha obtingut fins ara és Linus Pauling (física i pau). Dos premis Nobel en el mateix camp ho han estat John Bardeen (física) i Frederick Sanger (química). El 1915, juntament amb la seva filla Irene, conduïa temeràriament entre les trinxeres de la Primera Guerra Mundial cotxes que ella mateixa havia equipat amb aparells de raigs X, o ensinistrava centenars d'operaris per utilitzar les nombroses unitats radiològiques que va instal·lar en ple front de combat. Contradeia així el diagnòstic que en fes, el 1913, vídua i malalta, Albert Einstein: «Madame Curie és enormement intel·ligent, però té l'ànima d'un arengada, no sap gaudir ni patir». El 1934, la medul·la òssia de Marie Curie, picada per la llarga exposició a la radioactivitat, no es va poder defensar d'una anèmia i un dels grans talents que ha donat la ciència va morir. No hi va haver sacerdot ni es van escoltar oracions, Marie no era creient, però sí uns grams de terra polonesa sobre el seu taüt. El 1995 les seves restes van ser traslladats al Panteó de París, convertint-se així en la primera dona a ser enterrada allà. El 1935, Frederic Joliot i Irene Joliot-Curie (el seu gendre i la seva filla) van rebre el premi Nobel pel descobriment de la radioactivitat artificial, una troballa que dos anys abans havia omplert d'orgull a Marie, primera a conèixer els resultats dels seus deixebles.
  • 3. 1. Quants Premis Nobel va guanyar Marie Curie? 2. Per què són tan especials? 3. En quines disciplines els va obtenir? En va compartir algun? Amb qui? 4. De quines conseqüències antagòniques sobre la radioactivitat parla el text? 5. Què és la radioactivitat? Per què són perilloses les radiacions? 6. Investiga per què era tan difícil obtenir radi.