2. Perspectives teòriques Les TIC redueixen els costs d’informació. La política és un joc d’informació (mitjans de comunicació, representants, partits politics, vots, delegació de responsabilitats, …). Durant els darrers anys es comenta el tema de “la crisis de les democràcies representatives”: augment de l’abstenció, però també al retrocés de la participació política per part dels ciutadans. Permetran les TIC millorar la participació política? Com es veu modificada la política per l’acció de les TIC?
3. Perspectives teòriques Ciber-optimista (Al Gore i les autopistes de la informació dels anys 90): Les TIC converteixen la societat en una àgora política, desenvolupant la democràcia directa front a la representativa. Ciber-pessimista: Internet accetua les desigualtats socials existents. La fractura digital aplicada a la política derivarà la política cap a un neo-elitisme. Front a aquestes perspectives normatives teòriques, existeixen corrents empírics i basats en el mercat (costs econòmics aplicats a la política).
4. Teories possitives pB-C > 0 (Downs, 1973) Increment informació política NO increment participació política. Balcanització del ciber-espai, per augment de la individualitat. Les persones “sel·leccionen” el canal d’informació amb el missatge que ja volen escoltar. Utilitzen les TIC amb finalitats polítiques aquelles que ja estan políticament mobilitzades.
5. Acció política Les TIC redueixen els costs d’entrada al mercat polític (per exemple, Ciutadans de Catalunya) Les TIC redueixen els costs relatius a la formació de grups. Les TIC redueixen els costs relatius a la coordinació d’una acció política concreta. Disminueixen els costs d’accions col·lectives no jerarquitzades (manifestacions contra la guerra d’Irak, etc.) i balcanitzades. Augment del pluralisme, comunitats virtuals dèbils.
6. Partits polítics Les TIC permeten: provisió d’informació descobrir votants potencials mobilització, participació fons econòmics, financiació interactivitat reduir costs dels mitjans d’informació tradicional Cas Dean (primàries del 2004 pel partit demòcrata americà) En realitat, segons distints estudis….
7. Partits polítics Les burocràcies de partir, o líders, són els que impulsen les TIC dins els partits per demostrar que són “moderns” El contingut de les webs és bàsicament “top-down”, mai “bottom-up” Manca d’interactivitat, funció bàsica de informació La majoria de les webs “dormen” en periodes inter-eleccions, despertant-se pocs mesos abans. Exemples: vídeos de youtube..
8. Vot electrònic Punts a favor: Augment de la participació electoral (?) Augment de l’eficiència administrativa Modernització i tendència cap a la democràcia directa. Punts en contra: Desigualtat en la influència a favor dels neo-eliotistes Canvis necessaris en la legislació electoral Dificultat de l’emissió del vot (fractura digital). Seguretat del procés electoral - BASIC Pèrdua del simbolisme de l’acció de votar
9. Administració electrònica Els governs estan aprenent que la transformació no ve de mudar els serveis a la xarxa, sinó de redissenyar l’organització a fi de situar el ciutadà en el centre. - Accenture, 2004 No és únicament un canvi tecnològic, es tracta d’un canvi cultural i organitzatiu. Exemple: QSSI de la CAIB - Illes Balears.
10. Administració electrònica Nivell zero: sense web Nivell 1: informació Nivell 2: Interacció (baixar formularis) Nivell 3: Interacció de doble via (enviar el formulari amb autenticació), per enviar una sol·licitud. Nivell 4: Transaccional complet de tot l’expedient. En general: tota administració electrònica ha d’anar acompanyada de polítiques que disminueixen la fractura digital (inserció en la societat de la informació).