ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental

•Download as PPT, PDF•
•
Marisa Molina Alonso
Marisa Molina Alonso

Projecte sobre el terme turisme sostenible des de la perspectiva local. Analitzant l'actuació de l'Administració Pública, dels col·lectius i associacions. Tractant les estratègie aplicades amb exemples com el Park Güell, Port Aventura, i Turisme Garrotxa.

1 of 19
Download to read offline
La bona aplicació del model de turisme sostenible depèn de la implicació de tothom. En aquesta exposició tractarem del paper que hi juguen: L’Administració pública i els plans estratègics Els col·lectius i associacions: el cas de Turisme Garrotxa Aquests agents juntament amb la població local hauran d’actuar conjuntament davant les repercussions del turisme. Aquestes actuacions o bé es donaran amb anterioritat al fet turístic (prevenció) o bé amb posterioritat (reacció). En veurem dos exemples. INTRODUCCIÓ
assegurar la protecció dels visitants garantir que les activitats turístiques es realitzen respectant el patrimoni cultural, artístic i medi ambiental fomentar el desenvolupament d’activitats que comportin la creació directa i indirecta de llocs de treball, afavorint la contractació de persones locals suport per a que es desenvolupi un turisme social, que permeti l’accés de tots els ciutadans a activitats turístiques CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ADMINISTRACIÓ NACIONAL ADMINISTRACIÓ REGIONAL ADMINISTRACIÓ LOCAL
La Governança és el sistema de regles formals, normes i procediments fixades per l’autoritat, i informals, els costums i les rutines; que estableixen les pautes d’interacció i de cooperació entre els participants que intervenen en el procés de presa de decisions . Característiques LA GOVERNANÇA COM A EINA INSTITUCIONAL DE DESENVOLUPAMENT DE TURISME SOSTENIBLE
És un projecte a llarg termini que implica a entitats locals, empreses, agents socials i econòmics i població local amb el fi de garantir la sostenibilitat i l’èxit en el futur. Objectius: Implicar a la ciutadania Determinar impactes que genera el Turisme Tractar el desenvolupament turístic en la línia del creixement sostenible http:// www.turismebcn2015 . cat / 111,04 % PLA ESTRATÈGIC TURISME BARCELONA 2015 Premisses: % creixement nombre de turistes a Barcelona de l’any 2000 al 2007 Conseqüències negatives per a la població local: nivell de vida a barris turístics congestió d’espais i transports públic i excés de soroll
COL·LECTIUS I TURISME SOSTENIBLE TURISME GARROTXA Ajuntaments de la comarca Consell Comarcal Associacions d'establiments turístics de la comarca de la Garrotxa OBJECTIU: Desenvolupar un turisme sostenible i de qualitat a la comarca de la Garrotxa, per poder-ho aconseguir es basa en la Carta Europea de Turisme Sostenible.
DIFERENTS ASSOCIACIONS ADHERIDES A TURISME GARROTXA ASSOCIACIÓ D’HOSTALATGE DE LA GARROTXA 130 ASSOCIATS Promoure l’associacionisme per dur a terme actuacions conjuntes. www.garrotxahostalatge.cat CUINA VOLCÀNICA 15 ASSOCIATS Representar, defensar i promocionar el territori utilitzant la cuina www.cuinavolcanica.cat ASSOCIACIÓ DE CASES DE COLONIES DE LA GARROTXA 12 ASSOCIATS Promocionar-se conjuntament i realitzar tràmits davant l’administració. www.coloniesgarrotxa.com ASSOCIACIÓ DE TURISME RURAL DE LA GARROTXA 50 ASSOCIATS Impulsar la categorització del sector i fomentar la formació dels professionals. www.garrotxarural.com ASSOCIACIÓ ALLOTJAMENTS RURALS DE LA GARROTXA 30 ASSOCIATS Promocionar-se i tenir representació institucional. www.arural.com
1970-1991: Explotació minera, abocador comarcal. 1982: Inici de les mobilitzacions populars. 1991: Tancament de l’explotació minera i de l’abocador. EVOLUCIÓ DEL VOLCÀ CROSCAT
1994: Inici del procés de restauració de la zona malmesa. Actualitat: El volcà Croscat és una zona de gran interés tan paisatgístic com científic.
Davant l’inici o l’augment de l’activitat turística a una zona determinada es poden donar dues actituds: TURISME PREVENCIÓ REACCIÓ A continuació presentarem dos exemples: Prevenció en el cas del Parc temàtic Port Aventura Reacció en el cas del Park Güell de Barcelona ACTUACIONS DAVANT L’ACTIVITAT TURÍSTICA
PREVENCIÓ: EL CAS DE PORTAVENTURA L’estratègia preventiva de PortAventura davant les repercussions socioeconòmiques i mediambientals, consisteix en: la integració social i laboral; regir-se per un SGM (Sistema de Gestió Mediambiental) i afavorir l’ampliació de la temporada turística. Gràcies a aquest mètode, podem dir que el Parc disposa d’un cert avantatge pel que fa a “l’estampida” turística. ESTRATÈGIA PREVENTIVA REPERCUSSIONS
REACCIÓ: EL CAS DEL PARK GÜELL La rellevància museística, el renom de l’arquitecte Gaudí i el fet de ser un parc insòlit ha fet del Park Güell una de les principals atraccions turístiques de Barcelona. Però sense un cert control ha desembocat en una elevada massificació turística que ha contribuït a la degradació del parc. Per tal de mitigar els efectes negatius del turisme, institucions i població han hagut de treballar conjuntament, tot intentant retornar a un model més equilibrat de turisme, conforme al model de sostenibilitat. MASSIFICACIÓ TURÍSTICA DESGAST BRUTÍCIA CONTROL D’AFORAMENT
CONCLUSIONS Evolució de l’actuació de l’administració pública cap a un turisme sostenible amb la creació d’eines i projectes a llarg termini. Els ciutadans podem i hem de col·laborar en aquest procés. Fent una previsió de les repercussions del Turisme eliminarem gran part dels possibles efectes negatius, tot evitant la seva aparició. D’aquesta manera, només haurem de reaccionar davant vertaders imprevistos. Les associacions de diferents establiments turístics, fa que sigui molt més fàcil promocionar una zona turística en concret, ja que tenen un pes molt més gran davant el públic, i davant l'administració. El fet de preservar el medi, el paisatge, etc. d'una zona són punts claus en el desenvolupament d'un turisme sostenible.
PUNTS DE REFLEXIÓ Quins avantatges veieu en poder participar activament en els plans estratègics locals per al desenvolupament del turisme sostenible? Creieu en aquest model? Estaríeu disposats a participar-hi? Creieu que és positiu que diferents establiments del mateix sector s'associïn? O al contrari creieu que és negativa la relació amb empreses que suposen la competència directa? Aquest any s’ha estudiat la possibilitat d’haver de pagar entrada per accedir al Park Güell. Valoreu els aspectes positius i/o negatius d’aquesta mesura.
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ T A K

More Related Content

Mediació entre desenvolupament econòmic i mediambiental

  • 1.
  • 2. La bona aplicació del model de turisme sostenible depèn de la implicació de tothom. En aquesta exposició tractarem del paper que hi juguen: L’Administració pública i els plans estratègics Els col·lectius i associacions: el cas de Turisme Garrotxa Aquests agents juntament amb la població local hauran d’actuar conjuntament davant les repercussions del turisme. Aquestes actuacions o bé es donaran amb anterioritat al fet turístic (prevenció) o bé amb posterioritat (reacció). En veurem dos exemples. INTRODUCCIÓ
  • 3.
  • 4. assegurar la protecció dels visitants garantir que les activitats turístiques es realitzen respectant el patrimoni cultural, artístic i medi ambiental fomentar el desenvolupament d’activitats que comportin la creació directa i indirecta de llocs de treball, afavorint la contractació de persones locals suport per a que es desenvolupi un turisme social, que permeti l’accés de tots els ciutadans a activitats turístiques CARACTERÍSTIQUES DE L’ACTUACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ADMINISTRACIÓ NACIONAL ADMINISTRACIÓ REGIONAL ADMINISTRACIÓ LOCAL
  • 5. La Governança és el sistema de regles formals, normes i procediments fixades per l’autoritat, i informals, els costums i les rutines; que estableixen les pautes d’interacció i de cooperació entre els participants que intervenen en el procés de presa de decisions . Característiques LA GOVERNANÇA COM A EINA INSTITUCIONAL DE DESENVOLUPAMENT DE TURISME SOSTENIBLE
  • 6. És un projecte a llarg termini que implica a entitats locals, empreses, agents socials i econòmics i població local amb el fi de garantir la sostenibilitat i l’èxit en el futur. Objectius: Implicar a la ciutadania Determinar impactes que genera el Turisme Tractar el desenvolupament turístic en la línia del creixement sostenible http:// www.turismebcn2015 . cat / 111,04 % PLA ESTRATÈGIC TURISME BARCELONA 2015 Premisses: % creixement nombre de turistes a Barcelona de l’any 2000 al 2007 Conseqüències negatives per a la població local: nivell de vida a barris turístics congestió d’espais i transports públic i excés de soroll
  • 7.
  • 8. COL·LECTIUS I TURISME SOSTENIBLE TURISME GARROTXA Ajuntaments de la comarca Consell Comarcal Associacions d'establiments turístics de la comarca de la Garrotxa OBJECTIU: Desenvolupar un turisme sostenible i de qualitat a la comarca de la Garrotxa, per poder-ho aconseguir es basa en la Carta Europea de Turisme Sostenible.
  • 9. DIFERENTS ASSOCIACIONS ADHERIDES A TURISME GARROTXA ASSOCIACIÓ D’HOSTALATGE DE LA GARROTXA 130 ASSOCIATS Promoure l’associacionisme per dur a terme actuacions conjuntes. www.garrotxahostalatge.cat CUINA VOLCÀNICA 15 ASSOCIATS Representar, defensar i promocionar el territori utilitzant la cuina www.cuinavolcanica.cat ASSOCIACIÓ DE CASES DE COLONIES DE LA GARROTXA 12 ASSOCIATS Promocionar-se conjuntament i realitzar tràmits davant l’administració. www.coloniesgarrotxa.com ASSOCIACIÓ DE TURISME RURAL DE LA GARROTXA 50 ASSOCIATS Impulsar la categorització del sector i fomentar la formació dels professionals. www.garrotxarural.com ASSOCIACIÓ ALLOTJAMENTS RURALS DE LA GARROTXA 30 ASSOCIATS Promocionar-se i tenir representació institucional. www.arural.com
  • 10. 1970-1991: Explotació minera, abocador comarcal. 1982: Inici de les mobilitzacions populars. 1991: Tancament de l’explotació minera i de l’abocador. EVOLUCIÓ DEL VOLCÀ CROSCAT
  • 11. 1994: Inici del procés de restauració de la zona malmesa. Actualitat: El volcà Croscat és una zona de gran interés tan paisatgístic com científic.
  • 12.
  • 13. Davant l’inici o l’augment de l’activitat turística a una zona determinada es poden donar dues actituds: TURISME PREVENCIÓ REACCIÓ A continuació presentarem dos exemples: Prevenció en el cas del Parc temàtic Port Aventura Reacció en el cas del Park Güell de Barcelona ACTUACIONS DAVANT L’ACTIVITAT TURÍSTICA
  • 14. PREVENCIÓ: EL CAS DE PORTAVENTURA L’estratègia preventiva de PortAventura davant les repercussions socioeconòmiques i mediambientals, consisteix en: la integració social i laboral; regir-se per un SGM (Sistema de Gestió Mediambiental) i afavorir l’ampliació de la temporada turística. Gràcies a aquest mètode, podem dir que el Parc disposa d’un cert avantatge pel que fa a “l’estampida” turística. ESTRATÈGIA PREVENTIVA REPERCUSSIONS
  • 15. REACCIÓ: EL CAS DEL PARK GÜELL La rellevància museística, el renom de l’arquitecte Gaudí i el fet de ser un parc insòlit ha fet del Park Güell una de les principals atraccions turístiques de Barcelona. Però sense un cert control ha desembocat en una elevada massificació turística que ha contribuït a la degradació del parc. Per tal de mitigar els efectes negatius del turisme, institucions i població han hagut de treballar conjuntament, tot intentant retornar a un model més equilibrat de turisme, conforme al model de sostenibilitat. MASSIFICACIÓ TURÍSTICA DESGAST BRUTÍCIA CONTROL D’AFORAMENT
  • 16.
  • 17. CONCLUSIONS Evolució de l’actuació de l’administració pública cap a un turisme sostenible amb la creació d’eines i projectes a llarg termini. Els ciutadans podem i hem de col·laborar en aquest procés. Fent una previsió de les repercussions del Turisme eliminarem gran part dels possibles efectes negatius, tot evitant la seva aparició. D’aquesta manera, només haurem de reaccionar davant vertaders imprevistos. Les associacions de diferents establiments turístics, fa que sigui molt més fàcil promocionar una zona turística en concret, ja que tenen un pes molt més gran davant el públic, i davant l'administració. El fet de preservar el medi, el paisatge, etc. d'una zona són punts claus en el desenvolupament d'un turisme sostenible.
  • 18. PUNTS DE REFLEXIÓ Quins avantatges veieu en poder participar activament en els plans estratègics locals per al desenvolupament del turisme sostenible? Creieu en aquest model? Estaríeu disposats a participar-hi? Creieu que és positiu que diferents establiments del mateix sector s'associïn? O al contrari creieu que és negativa la relació amb empreses que suposen la competència directa? Aquest any s’ha estudiat la possibilitat d’haver de pagar entrada per accedir al Park Güell. Valoreu els aspectes positius i/o negatius d’aquesta mesura.
  • 19. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ T A K