ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Mercè Rodoreda i Gurguí

•
•
Col.legi Sant Miquel dels Sants
Col.legi Sant Miquel dels Sants

Apunts per a comprendre millor la seva obra.

1 of 32
Download to read offline
MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ (1908-1983) Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Llengua i Literatura Col·legi Sant Miquel dels sants
Sant Gervasi
El microcosmos de Rodoreda ■ “No sabré explicar-ho mai; mai no m’he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares” (imatges,29)
Mercè Rodoreda als 10 anys
Escenes familiars ■ “Els meus pares no es pot dir que fossin bohemis, però una mica, sí. Tot d’una van decidr d’anar a aprendre de declamar a l’acadèmia d’Adrià Gual.” (Imatges,30) ■ Imatges que mostren el matrimoni en actitud teatral, i recitant un text
L’avi Gurguí i la Mercè ■ L’avi explicant contes a la seva néta ■ Moment daurat de la infantesa a redós del món adult, acollidor i amable ■ Paradís recuperable només en el record
“Tots ens aturem de viure als dotze anys. És per això que tinc la passió de les flors encara. No es pot entendre”
Monument a Verdaguer al jardí ■ Verdaguer va esdevenir símbol del nacionalisme de caràcter popular ■ Pere Gurguí era un abrandat nacionista i defensor de la llengua
Retrat d’una ciutat 
 La Rambla de Barcelona ■ “Aloma es va acostar al quiosc i va començar a triar un llibre” (Aloma)
L’oncle d’Amèrica ■ “Estimat tio, aquest dies no he tingut temps d’escriure perquè he estat molt enfeinada amb els debers de col.legi i et dic que tinc ja tres llibres i tres llibretes començades,…” (carta 1916)
Arribada des de Buenos Aires de l’oncle mitificat ■ “Aloma no havia dormit gens.El seu cunyat arribava aquell matí i ella i Joan l’havien d’anar a rebre. Veuria el mar. Tant de temps sense anar-hi, com si no existís, sempre ficada a cas. Recordava l’aigua del port, bruta, amb vaixells grans i pudor de quitrà” ALOMA
Casament amb el seu oncle ■ “El dia que es va casar, a l’altar hi havia lilàs blancs, com si fossin lilàs d’un altre món.Tenia por. I li vingueren ganes de fugir” (Vint-i-dos contes) IMATGE: Página del llibre de família. Casament 1928
Fragment del dietari ■ “I això és l’home que estimo, l’home que diu t’estimo més que a tot lo del món…mentida!, mentida, tot és mentida, només hi ha de veritat la gran tristesa de viure” ■ “Per què no et quedares allà amb la teva gent, (…) per què vingueres a torbar la pau del meu pobre cor, tan alegre abans i tantíssim trist ara?
Mercè Rodoreda amb el seu fill (1929) ■ “Així que vaig poder respirar vaig sentir un plor i la llevadora tenia agafada pels peus una criatura com una bestiola, que ja era meva, i li picava l’esquena amb la mà plana….”(Plaça…)
Comença a col.laborar en revistes ■ Un dia, el director de la Rambla em va demanar: “I per què escriu, vostè?”.” Perquè m’agrada molt escriure, jo vull ser escriptora”, vaig contestar-li. “El que vostè ha de fer, abans d’escriure, és viure”, em va dir. Era un consell extraordinàriament bo. (Entrevista Soler Serrano, TVE)
■ “Tota la meva joventut va ser una reclusió. Jo em queixava, deia:”En aquest país nostre no passa mai res”, i d’aquest no passa mai res, vingué la República, vingué la Guerra Civil i vingué tot el que vingué”
La Guerra Civil
Vida intensa (1936-1939) ■ DES DEL PUNT DE VISTA LITERARI - Treballà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat - Viatjà a Praga (1938) com a representant del PEN Club Català - Va escriure contes i col.laborà en revistes - Obté el Premi Crexells amb ALOMA(1937) Es publica el 1938
Vida intensa (1936-1939) DES DEL PUNT DE VISTA EMOCIONAL - Relació amb Andreu Nin (polític Trotskista) - Relació amb el novel.lista i promotor cultural Francesc Trabal
LA FUGIDA
 (1939-1954) ■ “Sóc una persona que sempre he viscut arriscadament”
Itinerari de la fugida ■ Girona-Agullana-Portús-Perpinyà-Toulose- Roissy-en-Brie “És sabut que els viatges formen la joventut: li són un estímul, una força. Jo diria que l’exili el viatge obligat, desfà l’ànima, li pren tot orgull. T’adones que no ets absolutament res. “
ROISSIE-EN-BRIE
 (1)Anna Murià-A.Bartra i al centre Armand Obiols i Mercè Rodoreda
 (2) Mercè i Armand Obiols
Mercè Rodoreda i Gurguí
Fugida de París sota les bombes “Travesàrem Meung en ruïnes. Per terra, obstruint el pas, hi havia carretes en cendra i cavalls morts amb els ulls menjats de mosques i voltats d’un bassal de sang. Davant nostre, a l’altra banda de carrer, asseguda en una cadira, tota vestida de negre i amb les mans blanques i encarcarades sobre la falda hi havia una vella morta. Ningú no gosava ni acostar-se” (Cartes Murià)
Malaltia ■ Mercè Rodoreda comença a tenir problemes de salut. ■ A més a més es ressent d'una estranya paràlisi al braç dret que li impedeix enfrontar-se a una creació literària llarga
SOBREVIURE “Després de la guerra vaig tardar molt de temps a tornar a escriure. Tenia massa feina per sobreviure. I escriure en català a l’estranger és el mateix que voler que floreixin flors al Pol Nord”
SOBREVIURE ■ Durant aquests primers anys es guanya la vida cosint per a uns magatzems i escriu contes, que primer publica en revistes de l'exili i posteriorment reuneix a Vint-i-dos contes. ■ 1946 Es traslladen a París, al carrer Cherche-Midi, número 21, al costat de la zona on es reunien els intel·lectuals
Estrangera, a Ginebra
 1954-1972 “Sempre és millor haver sofert per a poder escriure. Una persona feliç no té història”
INICI D’UNA CERTA ESTABILITAT-GINEBRA Rodoreda fixa la seva residència a Ginebra, ja que Obiols treballa en aquesta ciutat com a traductor de la UNESCO. Des del seu apartament a un barri burgès al carrer Vidollet, número 19, s'observa un bonic panorama: la muntanya pelada del Salève, el llac Leman, al fons el cim del Mont-Blanc.
A Romanyà, entre plomes d’àngel (1972-1983) “Però en refer amistat amb unes amigues d’anys vaig ser invitada a passar uns dies a casa seva a Romanyà de la Selva. Com per art d’encantament em vaig trobar al bell mig de moltes muntanyes d’alzines, a dintre d’un xalet situat a vora del dolmen de Romanyà” Aquí Mercè Rodoreda escriuria Mirall Trencat

 
 
 
 
 Mor el dia Girona, 13 d'abril de 1983

 
 
 
 


More Related Content

Mercè Rodoreda i Gurguí

  • 1. MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ (1908-1983) Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Llengua i Literatura Col·legi Sant Miquel dels sants
  • 3. El microcosmos de Rodoreda ■ “No sabré explicar-ho mai; mai no m’he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares” (imatges,29)
  • 5. Escenes familiars ■ “Els meus pares no es pot dir que fossin bohemis, però una mica, sí. Tot d’una van decidr d’anar a aprendre de declamar a l’acadèmia d’Adrià Gual.” (Imatges,30) ■ Imatges que mostren el matrimoni en actitud teatral, i recitant un text
  • 6. L’avi Gurguí i la Mercè ■ L’avi explicant contes a la seva néta ■ Moment daurat de la infantesa a redós del món adult, acollidor i amable ■ Paradís recuperable només en el record
  • 7. “Tots ens aturem de viure als dotze anys. És per això que tinc la passió de les flors encara. No es pot entendre”
  • 8. Monument a Verdaguer al jardí ■ Verdaguer va esdevenir símbol del nacionalisme de caràcter popular ■ Pere Gurguí era un abrandat nacionista i defensor de la llengua
  • 9. Retrat d’una ciutat 
 La Rambla de Barcelona ■ “Aloma es va acostar al quiosc i va començar a triar un llibre” (Aloma)
  • 10. L’oncle d’Amèrica ■ “Estimat tio, aquest dies no he tingut temps d’escriure perquè he estat molt enfeinada amb els debers de col.legi i et dic que tinc ja tres llibres i tres llibretes començades,…” (carta 1916)
  • 11. Arribada des de Buenos Aires de l’oncle mitificat ■ “Aloma no havia dormit gens.El seu cunyat arribava aquell matí i ella i Joan l’havien d’anar a rebre. Veuria el mar. Tant de temps sense anar-hi, com si no existís, sempre ficada a cas. Recordava l’aigua del port, bruta, amb vaixells grans i pudor de quitrà” ALOMA
  • 12. Casament amb el seu oncle ■ “El dia que es va casar, a l’altar hi havia lilàs blancs, com si fossin lilàs d’un altre món.Tenia por. I li vingueren ganes de fugir” (Vint-i-dos contes) IMATGE: Página del llibre de família. Casament 1928
  • 13. Fragment del dietari ■ “I això és l’home que estimo, l’home que diu t’estimo més que a tot lo del món…mentida!, mentida, tot és mentida, només hi ha de veritat la gran tristesa de viure” ■ “Per què no et quedares allà amb la teva gent, (…) per què vingueres a torbar la pau del meu pobre cor, tan alegre abans i tantíssim trist ara?
  • 14. Mercè Rodoreda amb el seu fill (1929) ■ “Així que vaig poder respirar vaig sentir un plor i la llevadora tenia agafada pels peus una criatura com una bestiola, que ja era meva, i li picava l’esquena amb la mà plana….”(Plaça…)
  • 15. Comença a col.laborar en revistes ■ Un dia, el director de la Rambla em va demanar: “I per què escriu, vostè?”.” Perquè m’agrada molt escriure, jo vull ser escriptora”, vaig contestar-li. “El que vostè ha de fer, abans d’escriure, és viure”, em va dir. Era un consell extraordinàriament bo. (Entrevista Soler Serrano, TVE)
  • 16. ■ “Tota la meva joventut va ser una reclusió. Jo em queixava, deia:”En aquest país nostre no passa mai res”, i d’aquest no passa mai res, vingué la República, vingué la Guerra Civil i vingué tot el que vingué”
  • 18. Vida intensa (1936-1939) ■ DES DEL PUNT DE VISTA LITERARI - Treballà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat - Viatjà a Praga (1938) com a representant del PEN Club Català - Va escriure contes i col.laborà en revistes - Obté el Premi Crexells amb ALOMA(1937) Es publica el 1938
  • 19. Vida intensa (1936-1939) DES DEL PUNT DE VISTA EMOCIONAL - Relació amb Andreu Nin (polític Trotskista) - Relació amb el novel.lista i promotor cultural Francesc Trabal
  • 20. LA FUGIDA
 (1939-1954) ■ “Sóc una persona que sempre he viscut arriscadament”
  • 21. Itinerari de la fugida ■ Girona-Agullana-Portús-Perpinyà-Toulose- Roissy-en-Brie “És sabut que els viatges formen la joventut: li són un estímul, una força. Jo diria que l’exili el viatge obligat, desfà l’ànima, li pren tot orgull. T’adones que no ets absolutament res. “
  • 22. ROISSIE-EN-BRIE
 (1)Anna Murià-A.Bartra i al centre Armand Obiols i Mercè Rodoreda
 (2) Mercè i Armand Obiols
  • 24. Fugida de París sota les bombes “Travesàrem Meung en ruïnes. Per terra, obstruint el pas, hi havia carretes en cendra i cavalls morts amb els ulls menjats de mosques i voltats d’un bassal de sang. Davant nostre, a l’altra banda de carrer, asseguda en una cadira, tota vestida de negre i amb les mans blanques i encarcarades sobre la falda hi havia una vella morta. Ningú no gosava ni acostar-se” (Cartes Murià)
  • 25. Malaltia ■ Mercè Rodoreda comença a tenir problemes de salut. ■ A més a més es ressent d'una estranya paràlisi al braç dret que li impedeix enfrontar-se a una creació literària llarga
  • 26. SOBREVIURE “Després de la guerra vaig tardar molt de temps a tornar a escriure. Tenia massa feina per sobreviure. I escriure en català a l’estranger és el mateix que voler que floreixin flors al Pol Nord”
  • 27. SOBREVIURE ■ Durant aquests primers anys es guanya la vida cosint per a uns magatzems i escriu contes, que primer publica en revistes de l'exili i posteriorment reuneix a Vint-i-dos contes. ■ 1946 Es traslladen a París, al carrer Cherche-Midi, número 21, al costat de la zona on es reunien els intel·lectuals
  • 28. Estrangera, a Ginebra
 1954-1972 “Sempre és millor haver sofert per a poder escriure. Una persona feliç no té història”
  • 29. INICI D’UNA CERTA ESTABILITAT-GINEBRA Rodoreda fixa la seva residència a Ginebra, ja que Obiols treballa en aquesta ciutat com a traductor de la UNESCO. Des del seu apartament a un barri burgès al carrer Vidollet, número 19, s'observa un bonic panorama: la muntanya pelada del Salève, el llac Leman, al fons el cim del Mont-Blanc.
  • 30. A Romanyà, entre plomes d’àngel (1972-1983) “Però en refer amistat amb unes amigues d’anys vaig ser invitada a passar uns dies a casa seva a Romanyà de la Selva. Com per art d’encantament em vaig trobar al bell mig de moltes muntanyes d’alzines, a dintre d’un xalet situat a vora del dolmen de Romanyà” Aquí Mercè Rodoreda escriuria Mirall Trencat