�ݺ�ߣ

Les Metamorfosis,
d’Ovidi

III. Cossos transformats en pedres

Batos era un vell que s’encarregava de
vigilar els boscos, les pastures i els
ramats d’eugues del ric Neleu. Un dia
el deu Mercuri roba unes vaques
d’Apol·lo que entren al territori vigilat
per Batos i aquest veu el furt. Mercuri
li dóna a Batos una vaca per tal que no
confessi el que sap, però l’enganya i
torna amb l’imatge canviada
demanant-li al vell si ha vist el ramat;
el vigilant li indica on son les vaques i
Mercuri el transforma en una pedra de
sílex. Mercurio e Batto – F. Millet.

Aglaure es germana d’Herse de qui
s’enamora Mercuri. Aquest li demana
a Aglaure que l’ajudi per tal
d’aconseguir l’amor d’Herse i accepta
però demanant-li abans un sac d’or.
Minerva que sap que la noia es una
avara va a casa de l’Enveja per que
aquesta li posi verí a Aglaure i no
pugui disfrutar de l’or, l’Enveja fa la
seva feina i Aglaure intenta resistir
però acaba cremant per dintre. Un dia
impedeix a Mercuri entrar a la seva
casa per veure a Herse i aquest la
transforma en una estàtua de pedra.

Mercurio, Herse y Aglauro – Jean-Baptiste Pierre

Acrisi, el rei d’Argos, va saber per un oracle que
el seu net el mataria. Així va tancar la seva filla
Dànae, però va ser fecundada per Zeus i tan
ella com el nen van ser allunyats de la seva
terra per evitar la profecia. En nen
nascut, Perseu, un dia es va veure immers en la
missió de matar a la Medusa, la dona amb cap
ple de serps i mirada petrificant, amb la ajuda
de la deessa Pal·las. Va quedar-se el cap de la
fera per demostrar que havia complert la seva
missió. De la sang del monstre va sorgir
Pegas, el cavall alat, amb el qual l’heroi va
recórrer el món sencer, derrotant nombrosos
enemics i esposant-se amb Andròmeda.
Finalment va tornar a Sèrifos, on la seva mare
era assetjada per Polidectes i, amb els ulls de
la bèstia que algun dia fou dona, el petrificà.
Perseu i la Medusa, de Cellini

Níobe, casada amb Anfíon era
posseïdora de nombrosos
béns, entre ells set fills i set filles.
Animà a totes les tebanes a
adorar-la ella en comptes de a
Latona, mare únicament dels déus
Apol·lo i Diana. Latona s’indignà i
reclamà als seus fills que
netegessin els seus noms. Els déus
bessons van acabar un a un amb
tots els fills i filles de Níobe, qui es
va convertir en una font quan el
seu patiment va petrificar-li el cor.

L ’assassinat dels fills de Níobe per Apol·lo i
Diana, de Pierre-Charles Jombert

Les Equínades eren unes nàiades que
van organitzar una festa de sacrifici.
Van convidar a tots els déus dels
camps però es van oblidar
d’Aquelou, el riu més cabalós. L’ira el
va fer créixer i va desbocar-se
emportant-se així les terres i tots els
que allà habitaven. Les aigües del
mar i dels rius van separar les terres
formant cinc illes. (una per Equinada)

Perimele era filla d’Hipodamant i el
riu Aquelou estava enamorat d’ella.
Un dia li va prendre la virginitat i
Hipodamant va llençar-la al mar per
que es morís. Aquelou va agafar-la i
va demanar ajuda a Neptú perquè no
morís. El déu la va transformar en
una illa abraçada pel riu.

Licas, company d'Hèrcules, ha de
portar-li a aquest una túnica perquè
pugui fer un sacrifici. Però li demana
a l'esposa d'Hèrcules, que vol revifar
l'amor del seu marit. No obstant, la
túnica està coberta d'un verí i la sang
del centaure Nessos, que havia
enganyat a Deianira, l'esposa de
l'heroi. Hèrcules se la posa i el verí li
crema el cos. Abans de morir veu a
Licas en un racó, atemorit, i creu que
ha estat ell que l'havia volgut matar.
Hèrcules l'agafa i el llença al mar
d'Eubea. Licas es queda sense sang i
es petrifica.
Hércules y Licas, d’Antonio Canova

Milet i Ciànee van tenir dos bessons:
Biblis i Caune. Però Biblis estimava a
Caune, no com a germà, sinó com a
marit. Un dia, Biblis no va aguantar
més la seva passió i es va declarar a
Caune amb una carta.
Caune, furiós, la va rebutjar i va
marxar de la seva pàtria per fundar
una nova ciutat. Biblis el va
seguir, completament boja, però va
morir als boscos i es va convertit en
una font mentre buscava el seu
germà. Biblis, de Bougereau

Els Cerastes

En una ciutat del sud de Xipre, Amatunt, es van
engendrar el Cerastes, que tenien dues banyes
al front. Vivien en un bosc freqüentat i tenien
un altar en honor a Júpiter Hospitalari. Un dia
van fer un sacrifici amb un hoste i, com a
càstig, Venus els va convertit en toros
salvatges.

Les Propètides

A l'illa de Xipre, també es van engendrar les Propètides, que van negar que
Venus fos una deessa. Com a càstig, Venus les va fer prostituïr, i
posteriorment les va convertir en pedra dura.

Pigmalió

Pigmalió era un gran escultor que vivia
sol. Un dia, va fer un escultura d'una
dona tan bella, que se'n va enamorar.
Venus li va concedir el desig que
l'escultura es transformés en una dona
de carn i os. La deessa va assistir al
casament, i al cap de nou mesos va
néixer Pafos.

Pygmalión , de G. B. Shaw

Peleu, fill d’Èac, va aconseguir unir-se a la deessa
Tetis, amb qui tindria a Aquileu. Tota la seva vida
hauria sigut brillant si no hagués mort a Focus, el
seu germanastre, raó per la qual va ser expulsat de
la seva terra. En busca de un sostre va arribar a
Traquis junt el seu ramat; allà deixà les bestioles al
exterior mentres es reunia amb el rei. No va trigar
en arribar un avís on es comunicava que un llop
havia mort els seus animals i tots els homes que
havien provat d’evitar-ho. Aleshores Peleu va
comprendre que allò era un càstig pel seu crim i va
voler trobar-se amb ell llop que havia de matar-lo.
Tetis, la seva dona immortal, va intervenir en els
seus plans i ell llop va ser petrificat a la vora del
mar. Tot i que la seva vida continua intacta, Peleu
viatjarà a Magnèsia, on el seu crim serà perdonat.

Quan els vaixells grecs van perseguir Paris per
atacar Troia, es van haver de quedar a Àulida
degut al mal temporal. Quan els grecs
preparaven un sacrifici, una serp blavosa es va
menjar vuit ocellets d'un niu a sobre d'un
arbre. Els grecs es van quedar esgarrifats, però
un endeví, Calcant, els va dir que era un
presagi de victòria tot i que trigarien nou anys
a prendre Troia. La serp es va convertit en
pedra, conservant la seva forma.

Escil·la havia estat una donzella havans
d’ésser convertida en un ser monstruós i
posteriorment en escull. Caminava un
dia despullada per la sorra vora el mar
quan un ésser entre monstruós i diví
s’enamorà d’ella i va decidir conquistar-
la. Davant el rebuig de la noia Glauc, el
déu marí, va buscar l’ajut de la maga
Circe que se li oferí en comptes de
facilitar-li l’amor d’Escil·la. La maga va
enfurir davant el rebuig del déu i
descarregà la seva còlera sobre la
noia, que per força de les nombroses
malediccions amb les quals la bruixa va
cobrir les aigües en les que ella nedava
es va convertir en un monstre. Escil·la i Glauc, per Spranger

Ifis era un pobre humil que es va
enamorar d’Anaxàrete una
donzella noble més dura, cruel i
inhumana que ningú altre.
Aquesta el va rebutjar sempre en
els intents del noi de conquistar-
la, intents que van acabar fent
que Ifis es suïcides, cosa que no
va fer canviar de parer a la noia.
El dia de l’enterrament d’Ifis, la
processó va passar per davant de
la casa d’Anaxàrete que en veure-
ho va pujar corre'ns a la part més
alta, on va convertir-se en pedra
Anaxarete en roche – Jean Matheus
com a venjança de la deessa
Venus.

Egèria era una ninfa, esposa de
Numa Pompili, el segon rei de Roma.
Però després de la seva
mort, plorava desconsolada al seu
bosc. Tot i sentir els consols i la trista
història d' Hipòlit, la nimfa no para
de plorar, desconsolada.
Diana, germana d'Apol·lo, la
veu, sent amor per ella i transforma
el seu cos en una font d'aigües
glaçades, i els seus membres els
redueix a un rierol perenne. Egeria mourns Numa, per Claude Lorrain

Irene Serra, Quim Ripoll i Marta Corella

�ݺ�ߣ

Metamorfosis (III), d'Ovidi

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to Metamorfosis (III), d'Ovidi (20)

Metamorfosis (III), d'Ovidi