La dramatització i la representació teatral
•Download as DOCX, PDF•
0 likes•427 views
La dramatització és sinònim de representació teatral però és això solament? Per què?
More Related Content
Similar to La dramatització i la representació teatral (6)
Recently uploaded (10)
La dramatització i la representació teatral
- 1. 3. La dramatització és sinònim de representació teatral però és això solament? Per què? Exemples. Podem dir que en el context educatiu els termes de dramatització i teatre s’han emprat com a sinònims. Es considera la dramatització o la utilització de tècniques dramà tiques com un mitjà , la finalitat del qual és el propi procés d’aprenentatge que planteja la tasca proposada, i es considera teatre al producte final, fruit del procés dramà tic que s’esdevé en la preparació d’una representació teatral, i la finalitat del qual és presentar-la davant d’un públic. Es per això que tant la dramatització com a procés com el teatre com a producte final estan interrelacionats. Doncs, el teatre es nodreix d’activitats dramà tiques, i la dramatització es serveix de tècniques teatrals. Per tot això, es fa difÃcil la distinció. Per exemple, Ortega y Gasset deia que l’home es passa la vida volent ser un altre, vol fugir de la realitat quotidiana del paper que li toca representar, de la gesticulació mecà nica habitual. La concepció de la dramatúrgia del jo i de tota la societat, concebuda com una representació, és molt antiga. Cadascú de nosaltres representa un personatge; un paper protagonista o secundari, que representem amb més o menys desimboltura, portant una mà scara determinada d’acord amb les circumstà ncies personals de cadascú; econòmiques, socials i culturals que el defineixen i identifiquen. La dramatització i la vida quotidiana, es nodreixen mútuament. Assumim un determinat paper quan ens convé, assagem situacions per les quals haurem de passar; actuem quan ho necessitem; i al mateix temps, som capaços de desenvolupar i transformar en accions
- 2. dramà tiques esdeveniments quotidians sense cap transcendència, mitjançant la creativitat i la imaginació. Un fet que ens ajuda a conèixer-nos millor, comunicar-nos més fà cilment amb els altres i entendre i acceptar millor el nostre entorn. Quan ens hem d’enfrontar a certes situacions en les quals necessitem respondre amb els propis recursos intel·lectuals, emocionals i expressius, el mecanisme dramà tic es dispara espontà niament. Ens posem la mà scara i hi actuem d’acord. L’ús de la mà scara ve de molt lluny, i és un dels elements recurrents en les manifestacions dramà tiques. Albin Lesky ens diu que la mà scara és un objecte utilitzat per efectuar la transformació, que és el primer requisit de la prà ctica dramà tica genuïna. La doble caracterÃstica d’amagar els trets del qui la porta i de projectar la imatge d’una nova personalitat, és el que ens interessa en la dramatització i les seves aplicacions; no solament en el teatre, sinó en la vida quotidiana i en tot el que se’n deriva, el creixement personal i social de l’individu i els processos d’aprenentatge que succeeixen al llarg de la nostra existència.