ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Miquel Llor, vida i obra

•
•
M
MiriamPicon

Informació sobre la vida i obra de Miquel Llor, autor de Laura a la ciutat dels sants

Convert to study materialsBETA

Transform any presentation into ready-made study material—select from outputs like summaries, definitions, and practice questions.

1 of 11
Download to read offline
MIQUEL LLOR I FORCADA VIDA I OBRA
1. FAMÍLIA AVIS PATERNS: Espluga de Francolí AVIS MATERNS: Vic FRANCISQUET LLOR EMPAR FORCADA ESPERANÇA MIQUEL LLOR (Barcelona, 1894-1966) JOAN
Home d’empresa Negoci de restauració: petit restaurant davant el monestir de Montserrat i més endavant a l’Estació del Nord de Barcelona. Es va ferir i el negoci es va ensorrar a causa de la mala gestió familiar. AVI PATERN
Era de Tossa de Mar. Es casà amb un fabricant de campanes de Vic. Representà la problemàtica de la dona de la costa, acostumada als espais oberts enyorats. ÀVIA MATERNA
PARE FRANCESC LLOR i UTESÀ “treballador, just, fins a l’hora de començar la tasca, car malgrat ésser home d’aparença apàtica, amb sols mig dia de treball els nervis se li alteraven per tota la setmana” “Passejava, voltava, tafanejava cafès i cafetons i altres llocs per divertir-se” “ La salut li xarbotava pels quatre cantons i no es podia plànyer de poca sort entre les dones. El món era seu” Història Grisa
MARE EMPAR FORCADA i LLOVERAS Vigatana, filla d’un fabricant de campanes, casat amb una dona de Tossa de Mar. Dona sensible. Amb valentia va suportar la inconsciència moral i absoluta responsabilitat del seu marit i va aguantar la família. Va morir molt jove a causa d’una afecció cardíaca. “..Sols de veure-la, ja era com si fos festa, no una festa de diumenge, obligatòria i virolada, ans bé una festa de tots els dies, sense esclat, suavíssima, la qual nimbava la noia com un miracle, sortida dels plecs de la seva roba i de les mans, tot l’any fredes i lliures d’agrons; de la claredat del seu rostre i dels ulls, a estones blaus i a estones de color de viola. Aquest nimbe de serenitat, semblava retenir els esguards de tothom “
PERFIL BIOGRÀFIC ● Orfe molt aviat. Idealització figura mare ● Deformació física producte d’una malaltia escoliosi d’adolescència ● Afició per la música i a la sarsuela, òpera italiana, opereta. Arts que el van fer interessar pel francès i l’italià ● Treballà en una impremta i d’oficinista a la Maquinista terrestre i marítima, a l’ombra del seu germà, amb qui col·laborà en la creació de patents. ● S’inscriu en els cursos de català que organitzava la Mancomunitat ● El 1923 s’inscriu a l’Ateneu, a la secció de literatura. L’animen a escriure. ● Escriu un esborrany amb el nom El senyor Jeroni, que més tard es convertirà en la seva primera novel·la Història Grisa (1925) ● Amb la Guerra Civil i la postguerra immediata, passà una estricta depuració per treballar a l’Ajuntament de Barcelona ● Després de jubilar-se es dedicà a les antiguitats, activitat que sempre havia practicat de forma complementària. Obrí una galeria a Tossa de Mar. ● Col·labora com a jurat en diversos certàmens literaris com el de Cantonigròs i el premi Víctor Català.
ENTREVISTES: La senyora Maria Anglada Bayés va conèixer Llor a través del seu marit, Ignasi Bofill. Sovint es trobaven a Cantonigrós, on l’autor anava sovint, per la seva vinculació amb Premis literaris d’aquesta vila. Com el descriuria? Bon conversador, afable, però tímid, introvertit, molt solitari. Cuidadós, net, tímid, contador de contes, molt observador i detallista. Tenia el seu racó preferit on estava bé: “racó íntim” com té la Laura a la novel.la. Hi ha algun moment de la novel.la Laura a la Ciutat dels Sants que li recordin a Llor? Quan descriu la Laura. Cap bellesa però contrastava. Quina va ser la primera impressió que va tenir d’ell? La mirada dolça
Miquel Llor, vida i obra
PRODUCCIÓ LITERÀRIA NOVEL·LA: ● Història grisa, 1925 ● Tàntal, 1928 ● Laura a la ciutat dels sants, 1931 (Premi Crexells, 1930) ● El somriure dels sants, 1947 ● Jocs d’infants, 1950 ● Un camí de Damasc, 1959 (Premi Joanot Martorell, 1958) ALTRES GÈNERES: CONTES, TRADUCCIONS.
Autoria: Power point de Sílvia Caballeria (Sant Miquel dels Sants)

More Related Content

Miquel Llor, vida i obra

  • 2. 1. FAMÍLIA AVIS PATERNS: Espluga de Francolí AVIS MATERNS: Vic FRANCISQUET LLOR EMPAR FORCADA ESPERANÇA MIQUEL LLOR (Barcelona, 1894-1966) JOAN
  • 3. Home d’empresa Negoci de restauració: petit restaurant davant el monestir de Montserrat i més endavant a l’Estació del Nord de Barcelona. Es va ferir i el negoci es va ensorrar a causa de la mala gestió familiar. AVI PATERN
  • 4. Era de Tossa de Mar. Es casà amb un fabricant de campanes de Vic. Representà la problemàtica de la dona de la costa, acostumada als espais oberts enyorats. ÀVIA MATERNA
  • 5. PARE FRANCESC LLOR i UTESÀ “treballador, just, fins a l’hora de començar la tasca, car malgrat ésser home d’aparença apàtica, amb sols mig dia de treball els nervis se li alteraven per tota la setmana” “Passejava, voltava, tafanejava cafès i cafetons i altres llocs per divertir-se” “ La salut li xarbotava pels quatre cantons i no es podia plànyer de poca sort entre les dones. El món era seu” Història Grisa
  • 6. MARE EMPAR FORCADA i LLOVERAS Vigatana, filla d’un fabricant de campanes, casat amb una dona de Tossa de Mar. Dona sensible. Amb valentia va suportar la inconsciència moral i absoluta responsabilitat del seu marit i va aguantar la família. Va morir molt jove a causa d’una afecció cardíaca. “..Sols de veure-la, ja era com si fos festa, no una festa de diumenge, obligatòria i virolada, ans bé una festa de tots els dies, sense esclat, suavíssima, la qual nimbava la noia com un miracle, sortida dels plecs de la seva roba i de les mans, tot l’any fredes i lliures d’agrons; de la claredat del seu rostre i dels ulls, a estones blaus i a estones de color de viola. Aquest nimbe de serenitat, semblava retenir els esguards de tothom “
  • 7. PERFIL BIOGRÀFIC ● Orfe molt aviat. Idealització figura mare ● Deformació física producte d’una malaltia escoliosi d’adolescència ● Afició per la música i a la sarsuela, òpera italiana, opereta. Arts que el van fer interessar pel francès i l’italià ● Treballà en una impremta i d’oficinista a la Maquinista terrestre i marítima, a l’ombra del seu germà, amb qui col·laborà en la creació de patents. ● S’inscriu en els cursos de català que organitzava la Mancomunitat ● El 1923 s’inscriu a l’Ateneu, a la secció de literatura. L’animen a escriure. ● Escriu un esborrany amb el nom El senyor Jeroni, que més tard es convertirà en la seva primera novel·la Història Grisa (1925) ● Amb la Guerra Civil i la postguerra immediata, passà una estricta depuració per treballar a l’Ajuntament de Barcelona ● Després de jubilar-se es dedicà a les antiguitats, activitat que sempre havia practicat de forma complementària. Obrí una galeria a Tossa de Mar. ● Col·labora com a jurat en diversos certàmens literaris com el de Cantonigròs i el premi Víctor Català.
  • 8. ENTREVISTES: La senyora Maria Anglada Bayés va conèixer Llor a través del seu marit, Ignasi Bofill. Sovint es trobaven a Cantonigrós, on l’autor anava sovint, per la seva vinculació amb Premis literaris d’aquesta vila. Com el descriuria? Bon conversador, afable, però tímid, introvertit, molt solitari. Cuidadós, net, tímid, contador de contes, molt observador i detallista. Tenia el seu racó preferit on estava bé: “racó íntim” com té la Laura a la novel.la. Hi ha algun moment de la novel.la Laura a la Ciutat dels Sants que li recordin a Llor? Quan descriu la Laura. Cap bellesa però contrastava. Quina va ser la primera impressió que va tenir d’ell? La mirada dolça
  • 10. PRODUCCIÓ LITERÀRIA NOVEL·LA: ● Història grisa, 1925 ● Tàntal, 1928 ● Laura a la ciutat dels sants, 1931 (Premi Crexells, 1930) ● El somriure dels sants, 1947 ● Jocs d’infants, 1950 ● Un camí de Damasc, 1959 (Premi Joanot Martorell, 1958) ALTRES GÈNERES: CONTES, TRADUCCIONS.
  • 11. Autoria: Power point de Sílvia Caballeria (Sant Miquel dels Sants)