ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
LA MITOSI I LA MEIOSI
MITOSI

La mitosi, o divisió cel·lular, és el procés pel cual, a partir d'una
cèl·lula mare, s'originen dues cèl·lules filla amb el mateix nombre de
cromosomes i amb idèntica informació genètica que la cèl·lula inicial.




D'una forma tradicional y basant-se en aspectes morfològics
observats al microscopi òptic, la mitosis es divideix en 4 fases:
Profase, metafase, anafase i telofase. Encara que aquesta
diferenciació es correcta i es correspon amb etapes concretes de la
cariocinesis (finalització de la mitosi quan cèl té dos nuclis), no hem
de pensar que això ocorr en etapes diferenciades, sino més bé en un
procés totalment continu, sense pausa en el temps, i que tot
s'engloba en un cicle de cèl·lula.
FASES
Abans de començar la divisió cel·lular hi ha una interfase on es
divideix l'ADN.

PROFASE
A aquesta fase de la mitosis es reconeix l'aparició de cromosomes
com a formes distingibles. Així com es van fent visibles els
cromosomes, adopten una apariència de doble filament
denominada cromàtides. Aquestes es mantenen juntes en una
regió anomenada centròmer i es a aquest moment quan
desapareixen els nuclèols. La membrana nuclear comença a
fragmentarse i el nucleoplasma i el citoplasma es fan un tot sol. A
aquesta fase pot aparéixer el fus cromàtic i prendre els
cromosomes.
METAFASE
A aquesta fase, els cromosomes es desplacen al pla equatorial de
la cèl·lula, i cada un d'ells es fixa pel centròmetre a les fibres del
fus nuclear. Desapareixen completament la membrana nuclear i
es desenvolupa totalment el fus mitòtic, on es distingeixen tres
tipus de microtúbuls: cinetocòrics (situen als cromosomes al pla
equatorial), polars (s'allarguen en direcció als pols) i astrals (es
troben als porus).
ANAFASE
Aquesta fase comença amb la separació de les dues
cromàtides germanes moguent-se cada una a un pol de la
cèl·lula a través de les fibres del fus. El procés de separació
comença al centròmetre que pareix haver-se dividit igualment.
Al final d'aquesta fase, es formen dos grups de cromosomes
idèntics en les pols oposats de la cèl·lula.
TELOFASE
Ara al voltant dels cromosomes es comença a formar una
làmina fibrosa i la doble membrana nuclear, aquests es
desenrotllen i reapareixen els nuclèols. Per llavors, el fus
s'ha dispersat, i una nova membrana ha dividit el citoplasma
en dos (citosinesis), generant dues cèl·lules idèntiques. En
algunes ocasions pot no produirse la citocinesis, originant-se
cèl·lules polinucleades, com les cèl·lules del múscul
esquelètic.
MEIOSI
La meiosi és un mecanisme de divisió cel·lular a partir del qual
una cèl·lula amb un nombre diploide de cromosomes (2 n), es
divideix en quatre cèl·lules filla haploides (n), cada una amb la
meitat de cromosomes que la cèl·lula mare o inicial. Aquest tipus
de divisió reduccional només es dóna a la reproducció sexul i es
necessari per evitar que el nombre de cromosomes es vagi
duplicant a cada generació.
El procés de gametogènesi o formació de gàmetes, es realitza
mitjançant dos divisionis meiòtiques succesives:

1- Una cèl·lula inicial o germinal diploide (2 n) es divideix en
dues cèl·lules filla haploides (n).
2- Les dues cèl·lules haploides (n) procedents de la primera
fase es divideixen originant cada una de elles dues cèl·lules filla
haploides (n).
FASES
Com en la mitosi, abans de començar la divisió, té lloc la interfase on
es divideix l'ADN del nucli.

MEIOSI I
PROFASE
Per la seva duració i complexitat aquesta fase es divideix en 5 etapes
 Leptoteno: a aquesta fase, els cromosomes es fan visibles, com a
   fils llargs i fins. També es desenvolupen petites àrees de
   engrossament al llarg del cromosoma, anomenades cromòmers,
   que li donen la aparènça d'un collar de perles.
Cigoteno: és un període de aparellament actiu en el que es fa
 evident que la dotació cromosòmica del meiòcit correspon de
 fet a dos conjunts complets de cromosomes. Aixi, cada
 cromosoma te la seva parella, cada parella es denomina par
 homòleg i els dos membres de la mateixa s'anomenem
 cromosomes homòlegs.
Paquiteno: Els parells de cromosomes homòlegs apareixen
 íntimament units: bivalents. Es pot ya observar que cada
 cromosoma té les seves dues cromàtides. Mentre están
 estretament units tenen lloc trencaments entre cromàtides
 pròximes de cromosomes homòlegs que intercanvien
 material cromosòmic. Aquest intercanvi s'anomena
 entrecreuament o sobreencreuament i suposa una
 redistribució cromosòmica del material genètic. Encara que
 els sobreencreuaments es produeixen a aquesta fase
 encara no visibles i s'apreciarà més tard en forma de
 quiasmes.
Diploteno: Els bivalents començen la seva separació pero
 es manten units pels punts on va tenir lloc l'encreuament,
 aquestes unions reben el nom de quiasmes.




 Diacinesis: Les cromàtides apareixen molt condensades
  preparant-se per la metafase.
Al final de la profase, l'embolcall nuclear ha desaperagut
totalment y s'ha format el fus acromàtic.

METAFASE
A aquesta fase, cada parella de cromosomes homòlegs ocupa
un lloc al pla equatorial. Els dos centròmers d'una parella de
cromosomes homòlegs s'uneixen a la fibra del fus de pols
oposats.
ANAFASE
Aquesta comença amb els cromosomes moguent-se cap als
pols. Cada membre de una parella homòloga es dirigeix a un
pol oposat.
TELOFASE
Aquesta telofase i l'interfase que la segueix, la intercinesis, són
aspectes variables de la meiosis I. En molt d'organismes,
aquestes etapes ni tan sols es produeixen, no es forma de nou
la membrana nuclear i les cèl·lules pasen directament a la
meiosis II. En altres organismes, la telofase I i la intercinesis
duren poc; els cromosomes s'allarguen i es fan difusos, i es
forma una nova membrana nuclear. En tot cas, mai es produeix
una nova síntesi d' ADN i no cambia l'estat genètic dels
cromosomes.
MEIOSI II
PROFASE
Aquesta fase es caracteritza per la presencia de
cromosomes compactes en nombre haploide (és a dir, que
conté un sol joc de cromosomes). Els centriols es desplacen
fins als pols oposats de les cèl·lules.
METAFASE
A aquesta fase els cromosomes es disposen al pla equatorial.
En aquest cas, les cromàtides apareixen, amb freqüència,
parcialment separades una de l'altre en lloc de romandre
perfectament adosades, com en la mitosi.
ANAFASE
Els centròmers es separen i les cromàtides són arrossegades per
les fibres del fus acromàtic fins als pols oposats.




TELOFASE
En els pòls, es formen de nou dos nuclèols al voltant dels
cromosomes.
SIGNIFICAT BIOLÃ’GIC
- A nivell genètic:
Mitosi: Asegura que cada una de les cèl·lules filla obtingudes,
tenguin la mateixa informació genètica que la cèl·lula mare.

Meiosi: Els processos de recombinació i segregació,
contribueixen a l'augment de la variabilitat genètica de la
descendència en la reproducció sexual, el qual augmenta les
posibilitats de supervivència de l'espècie.

- A nivell cel·lular:
Mitosi: Origina noves cèl·lules amb idèntica dotació
cromosòmica que les seves progenitores.

Meiosi: Les cèl·lules reproductores dels organismes que es
reprodueixen sexualment reben la meitat del nombre de
cromosomes que tenen les cèl·lules originals.
- A nivell orgànic:

Mitosi: En els organismes pluricel·lulars, permet el creixement,
desenvolupament i regeneració d'òrgans i teixits. Els
unicel·lulars, es reprodueixen asexualment quan les condicions
ambientals són favorables.

Meiosi: Es imprescindible per què en la cèl·lula resultant de la
fecundació (el cigot) es mantengui el nombre de cromosomes
propi de cada espècie.




                          Zigot
Taula de comparació general de la mitosi i la meiosi.


                MITOSI                               MEIOSI

  A partir d'un nucli parental         A partir d'un nucli parental diploide
  s'originen dos nuclis idèntics a     s'originen quatre nuclis haploides
  aquest en dotació cromosòmica i      amb informació genètica diferent.
  informació genètica.
  No se produeix sobreencreuament      Es produeix sobreencreuament
  entre cromàtides d'origen matern i   entre cromàtides d'origen matern i
  patern.                              patern.

  Una única divisió.                   Consta de dues divisions
                                       succesives.

  Profase simple.                      Profase meiòtica I complexa,
                                       dividida en varies fases (leptoteno,
                                       zigoteno, paquiteno, diploteno i
                                       diacinesis).

More Related Content

What's hot (20)

4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
Ìý
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
Dani Ribo
Ìý
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Oriol Baradad
Ìý
LA INFORMACIÓ ³Ò·¡±·Ãˆ°Õ±õ°ä´¡
LA INFORMACIÓ ³Ò·¡±·Ãˆ°Õ±õ°ä´¡LA INFORMACIÓ ³Ò·¡±·Ãˆ°Õ±õ°ä´¡
LA INFORMACIÓ ³Ò·¡±·Ãˆ°Õ±õ°ä´¡
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Ìý
UD2 LA TECTÃ’NICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÃ’NICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÃ’NICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÃ’NICA DE PLAQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Ìý
Funcions de les cèl·lules del cos huma
Funcions de les cèl·lules del cos humaFuncions de les cèl·lules del cos huma
Funcions de les cèl·lules del cos huma
Anna Giro
Ìý
33. El microscopi òptic
33. El microscopi òptic33. El microscopi òptic
33. El microscopi òptic
Dani Ribo
Ìý
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
Ìý
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Oriol Baradad
Ìý
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Ìý
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
Anna Giro
Ìý
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Ìý
43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic
Dani Ribo
Ìý
44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi
Dani Ribo
Ìý
UD 1 LA TAULA PERIÃ’DICA
UD 1 LA TAULA PERIÃ’DICAUD 1 LA TAULA PERIÃ’DICA
UD 1 LA TAULA PERIÃ’DICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Ìý
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
Dani Ribo
Ìý
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Oriol Baradad
Ìý
Funcions de les cèl·lules del cos huma
Funcions de les cèl·lules del cos humaFuncions de les cèl·lules del cos huma
Funcions de les cèl·lules del cos huma
Anna Giro
Ìý
33. El microscopi òptic
33. El microscopi òptic33. El microscopi òptic
33. El microscopi òptic
Dani Ribo
Ìý
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
Ìý
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Oriol Baradad
Ìý
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
Anna Giro
Ìý
43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic43. El reticle endoplasmàtic
43. El reticle endoplasmàtic
Dani Ribo
Ìý
44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi
Dani Ribo
Ìý

Similar to MITOSI I MEIOSI (20)

Meiosis & Mitosis
Meiosis & MitosisMeiosis & Mitosis
Meiosis & Mitosis
biiel97
Ìý
La divisió cel·lular
La divisió cel·lularLa divisió cel·lular
La divisió cel·lular
txellrocaprevera
Ìý
Apunts unitat
Apunts unitatApunts unitat
Apunts unitat
meritxelltdl
Ìý
Meiosi
MeiosiMeiosi
Meiosi
mpere599
Ìý
Meiosi
MeiosiMeiosi
Meiosi
acases2
Ìý
Meiosi
MeiosiMeiosi
Meiosi
acases2
Ìý
Mitosi
MitosiMitosi
Mitosi
mpere599
Ìý
Reproduccio cel·lular
Reproduccio cel·lularReproduccio cel·lular
Reproduccio cel·lular
psede
Ìý
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³²Ô2
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³²Ô2±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³²Ô2
±Ê°ù±ð²õ±ð²Ô³Ù²¹³¦¾±Ã³²Ô2
Albert1961
Ìý
2 mitosi, meiosi, cicles biologics i cel·lular
2 mitosi, meiosi, cicles biologics i cel·lular2 mitosi, meiosi, cicles biologics i cel·lular
2 mitosi, meiosi, cicles biologics i cel·lular
bertachico
Ìý
Meiosi
MeiosiMeiosi
Meiosi
albasainz99
Ìý
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
marionacastillogarcia
Ìý

MITOSI I MEIOSI

  • 1. LA MITOSI I LA MEIOSI
  • 2. MITOSI La mitosi, o divisió cel·lular, és el procés pel cual, a partir d'una cèl·lula mare, s'originen dues cèl·lules filla amb el mateix nombre de cromosomes i amb idèntica informació genètica que la cèl·lula inicial. D'una forma tradicional y basant-se en aspectes morfològics observats al microscopi òptic, la mitosis es divideix en 4 fases: Profase, metafase, anafase i telofase. Encara que aquesta diferenciació es correcta i es correspon amb etapes concretes de la cariocinesis (finalització de la mitosi quan cèl té dos nuclis), no hem de pensar que això ocorr en etapes diferenciades, sino més bé en un procés totalment continu, sense pausa en el temps, i que tot s'engloba en un cicle de cèl·lula.
  • 3. FASES Abans de començar la divisió cel·lular hi ha una interfase on es divideix l'ADN. PROFASE A aquesta fase de la mitosis es reconeix l'aparició de cromosomes com a formes distingibles. Així com es van fent visibles els cromosomes, adopten una apariència de doble filament denominada cromàtides. Aquestes es mantenen juntes en una regió anomenada centròmer i es a aquest moment quan desapareixen els nuclèols. La membrana nuclear comença a fragmentarse i el nucleoplasma i el citoplasma es fan un tot sol. A aquesta fase pot aparéixer el fus cromàtic i prendre els cromosomes.
  • 4. METAFASE A aquesta fase, els cromosomes es desplacen al pla equatorial de la cèl·lula, i cada un d'ells es fixa pel centròmetre a les fibres del fus nuclear. Desapareixen completament la membrana nuclear i es desenvolupa totalment el fus mitòtic, on es distingeixen tres tipus de microtúbuls: cinetocòrics (situen als cromosomes al pla equatorial), polars (s'allarguen en direcció als pols) i astrals (es troben als porus).
  • 5. ANAFASE Aquesta fase comença amb la separació de les dues cromàtides germanes moguent-se cada una a un pol de la cèl·lula a través de les fibres del fus. El procés de separació comença al centròmetre que pareix haver-se dividit igualment. Al final d'aquesta fase, es formen dos grups de cromosomes idèntics en les pols oposats de la cèl·lula.
  • 6. TELOFASE Ara al voltant dels cromosomes es comença a formar una làmina fibrosa i la doble membrana nuclear, aquests es desenrotllen i reapareixen els nuclèols. Per llavors, el fus s'ha dispersat, i una nova membrana ha dividit el citoplasma en dos (citosinesis), generant dues cèl·lules idèntiques. En algunes ocasions pot no produirse la citocinesis, originant-se cèl·lules polinucleades, com les cèl·lules del múscul esquelètic.
  • 7. MEIOSI La meiosi és un mecanisme de divisió cel·lular a partir del qual una cèl·lula amb un nombre diploide de cromosomes (2 n), es divideix en quatre cèl·lules filla haploides (n), cada una amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare o inicial. Aquest tipus de divisió reduccional només es dóna a la reproducció sexul i es necessari per evitar que el nombre de cromosomes es vagi duplicant a cada generació.
  • 8. El procés de gametogènesi o formació de gàmetes, es realitza mitjançant dos divisionis meiòtiques succesives: 1- Una cèl·lula inicial o germinal diploide (2 n) es divideix en dues cèl·lules filla haploides (n). 2- Les dues cèl·lules haploides (n) procedents de la primera fase es divideixen originant cada una de elles dues cèl·lules filla haploides (n).
  • 9. FASES Com en la mitosi, abans de començar la divisió, té lloc la interfase on es divideix l'ADN del nucli. MEIOSI I PROFASE Per la seva duració i complexitat aquesta fase es divideix en 5 etapes Leptoteno: a aquesta fase, els cromosomes es fan visibles, com a fils llargs i fins. També es desenvolupen petites àrees de engrossament al llarg del cromosoma, anomenades cromòmers, que li donen la aparènça d'un collar de perles.
  • 10. Cigoteno: és un període de aparellament actiu en el que es fa evident que la dotació cromosòmica del meiòcit correspon de fet a dos conjunts complets de cromosomes. Aixi, cada cromosoma te la seva parella, cada parella es denomina par homòleg i els dos membres de la mateixa s'anomenem cromosomes homòlegs.
  • 11. Paquiteno: Els parells de cromosomes homòlegs apareixen íntimament units: bivalents. Es pot ya observar que cada cromosoma té les seves dues cromàtides. Mentre están estretament units tenen lloc trencaments entre cromàtides pròximes de cromosomes homòlegs que intercanvien material cromosòmic. Aquest intercanvi s'anomena entrecreuament o sobreencreuament i suposa una redistribució cromosòmica del material genètic. Encara que els sobreencreuaments es produeixen a aquesta fase encara no visibles i s'apreciarà més tard en forma de quiasmes.
  • 12. Diploteno: Els bivalents començen la seva separació pero es manten units pels punts on va tenir lloc l'encreuament, aquestes unions reben el nom de quiasmes. Diacinesis: Les cromàtides apareixen molt condensades preparant-se per la metafase.
  • 13. Al final de la profase, l'embolcall nuclear ha desaperagut totalment y s'ha format el fus acromàtic. METAFASE A aquesta fase, cada parella de cromosomes homòlegs ocupa un lloc al pla equatorial. Els dos centròmers d'una parella de cromosomes homòlegs s'uneixen a la fibra del fus de pols oposats.
  • 14. ANAFASE Aquesta comença amb els cromosomes moguent-se cap als pols. Cada membre de una parella homòloga es dirigeix a un pol oposat.
  • 15. TELOFASE Aquesta telofase i l'interfase que la segueix, la intercinesis, són aspectes variables de la meiosis I. En molt d'organismes, aquestes etapes ni tan sols es produeixen, no es forma de nou la membrana nuclear i les cèl·lules pasen directament a la meiosis II. En altres organismes, la telofase I i la intercinesis duren poc; els cromosomes s'allarguen i es fan difusos, i es forma una nova membrana nuclear. En tot cas, mai es produeix una nova síntesi d' ADN i no cambia l'estat genètic dels cromosomes.
  • 16. MEIOSI II PROFASE Aquesta fase es caracteritza per la presencia de cromosomes compactes en nombre haploide (és a dir, que conté un sol joc de cromosomes). Els centriols es desplacen fins als pols oposats de les cèl·lules.
  • 17. METAFASE A aquesta fase els cromosomes es disposen al pla equatorial. En aquest cas, les cromàtides apareixen, amb freqüència, parcialment separades una de l'altre en lloc de romandre perfectament adosades, com en la mitosi.
  • 18. ANAFASE Els centròmers es separen i les cromàtides són arrossegades per les fibres del fus acromàtic fins als pols oposats. TELOFASE En els pòls, es formen de nou dos nuclèols al voltant dels cromosomes.
  • 19. SIGNIFICAT BIOLÃ’GIC - A nivell genètic: Mitosi: Asegura que cada una de les cèl·lules filla obtingudes, tenguin la mateixa informació genètica que la cèl·lula mare. Meiosi: Els processos de recombinació i segregació, contribueixen a l'augment de la variabilitat genètica de la descendència en la reproducció sexual, el qual augmenta les posibilitats de supervivència de l'espècie. - A nivell cel·lular: Mitosi: Origina noves cèl·lules amb idèntica dotació cromosòmica que les seves progenitores. Meiosi: Les cèl·lules reproductores dels organismes que es reprodueixen sexualment reben la meitat del nombre de cromosomes que tenen les cèl·lules originals.
  • 20. - A nivell orgànic: Mitosi: En els organismes pluricel·lulars, permet el creixement, desenvolupament i regeneració d'òrgans i teixits. Els unicel·lulars, es reprodueixen asexualment quan les condicions ambientals són favorables. Meiosi: Es imprescindible per què en la cèl·lula resultant de la fecundació (el cigot) es mantengui el nombre de cromosomes propi de cada espècie. Zigot
  • 21. Taula de comparació general de la mitosi i la meiosi. MITOSI MEIOSI A partir d'un nucli parental A partir d'un nucli parental diploide s'originen dos nuclis idèntics a s'originen quatre nuclis haploides aquest en dotació cromosòmica i amb informació genètica diferent. informació genètica. No se produeix sobreencreuament Es produeix sobreencreuament entre cromàtides d'origen matern i entre cromàtides d'origen matern i patern. patern. Una única divisió. Consta de dues divisions succesives. Profase simple. Profase meiòtica I complexa, dividida en varies fases (leptoteno, zigoteno, paquiteno, diploteno i diacinesis).