4. LA PREHISTÒRIA
Equips d'investigació:
Anna Morales
Carla Moreno
Quique Morros
Pere Pons
Jorge Borillo
Laiza Fornieles
Pep Giner
Clàudia González
Daniil Borrallo
Jan López
Jayko Quijada
Adrià Zafra
Pau Novo
Jan Nusas
Maria Sánchez
Marta Vargas
Aina Casals
Lucía Rodríguez
Núria Sanromà
Bet Verdaguer
Martí Marcet
Estel Prat
Núria Segundo
Marc Verdaguer
Mireia García
Edurne Morales
5. Les Edats de la Història:
PREHISTÒRIA
EDAT ANTIGA
EDAT MITJANA
EDAT MODERNA
EDAT CONTEMPORÀNIA
7. LES ETAPES DE LA PREHISTÒRIA
Marc Verdaguer
Estel Prat
Martí Marcet
Núria Segundo
8. DEFINICIÓ DE PREHISTÒRIA
La Prehistòria és el primer gran període de la història de la humanitat
i el més llarg.
No en tenim cap document escrit, perquè aleshores l'ésser humà no en
sabia, d'escriure.
Per això situem la Prehistòria abans de la Història.
L'única manera que tenim de conèixer com vivien els nostres
avantpassats de la Prehistòria és estudiar les restes que han
perdurat fins als nostres dies.
14. -Ús d'instruments
r e a l i t z a t s
p r i n c i p a l m e n t e n
pedra.
-També feien eines
d'os, de banyes o
fusta.
- C a ç a , p e s c a i
recol.lecció de fruits.
EDAT DE PEDRA
CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS:
15. EDAT DE PEDRA
-Vivien en coves i en petits
grups que es deien clans
-Aparició del foc.
-Van començar a comunicar-
se
- I t a m b é a p a r e i x l ' a r t
rupestre
-Altres descobertes com la
vela per a navegar, la roda,
la tracció animal.
16. -El primer metall que es
va fer servir ( al Pròxim
Orient, a Egipte i al
Mediterrani oriental) va
ser el coure, i després el
bronze, que és un aliatge
de coure i estany, i més
tard el ferro.
L' edat dels metalls .
EDAT DELS METALLS
CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS:
-Es milloren
les eines de
treball i les
armes
-Monuments
religiosos
17. EDAT DELS METALLS
A l'edat dels metalls es generalitzà l'ús dels
diferents metalls: el coure, el bronze i el ferro.
29. L'ALIMENTACIÓ AL ʴÍձ
Quan es pujaven als arbres recol.lectaven fulles,
arrels, fruits, llavors.
La recol.lecció:
30. Tota la tribu s'ha reunit al voltant del foc i gaudeix de trossos
generosos de carn a la brasa fins i tot mengen el fetge i els cervells.
La resta de la carn es talla en diversos trossos que es conservaran
en una mena de pou excavat sota el glaç
31. L'ALIMENTACIÓ AL NEOLÍTIC
Les persones del Neolític ja no voltaven tant i van
passar a ser de nòmades a sedentaris.
Llavors van descobrir l'agricultura i la ramaderia
32. Els seus primers conreus eren:
cereals,blat,sègol,civada,llegums,llenties,cigrons,pèsols
.
Van començar a utilitzar eines per excavar i per
treballar el camp.
PRIMERS CONREUS
L'ALIMENTACIÓ AL NEOLÍTIC
33. L'ALIMENTACIÓ AL NEOLÍTIC
La ramaderia:
Van començar a domesticar animals: el primer va ser el
gos. També el bou, el cavall, l'ase, el be, l'ovella i el porc.
40. Primer netejaven i
raspallaven les pells dels
animals que caçaven.
Després les deixaven
estirades i tallaven les peces
amb un ganivet.
Després es foradava el cuir
amb punxons i, per últim, es
cosia amb agulles i es
guarnia.
COM ES VESTIEN A LA PREHISTÒRIA?
41. Aquest objecte va
revolucionar la vida
dels homes i dones
prehistòrics, ja que
els va permetre
fabricar sacs de
cuir i vestits de debò.
LA INVENCIÓ DE L'AGULLA
L'agulla es talla en un tros de fusta o d'os amb
pedres punxegudes com el sílex. Un extrem ha de
tenir la punta esmolada i en l'altre es fa un forat.
50. LES EINES I COM CAÇAVEN
Aina Casals
Lucía Rodríguez
Bet Verdaguer
Núria Sanromà
51. PER QUÈ ERA IMPORTANT LA CAÇA?
E s t a v e n g r a n
p a r t d e l d i a
caçant perquè
menjaven tot el
que aconseguien.
Per això, sempre
pensaven com
millorar les eines
de caça.
52. Per caçar els animals els
preparaven trampes i feien
servir armes de pedra que
ells mateixos fabricaven.
N'extreien la carn per menjar
i la pell per construir les
tendes.
Els ossos i les banyes per fer-
ne eines, els tendons per
fabricar cordes....
Amb els ossos o amb les
b a n y e s d e l s a n i m a l s
fabricaven arpons per pescar.
COM CAÇAVEN?
53. EINES DE CAÇA AL ʴÍձ
Al Paleolític tiraven
pedres als animals.
Després van fer armes
fetes amb pedres que
picaven una gran amb
una petita. També les
lligaven a un pal.
63. QUAN ES VA DESCOBRIR EL FOC?
Durant la Prehistòria l'Homo erectus va descobrir el
foc per casualitat perquè es pensava que era un
animal perillós.
64. COM ES VA DESCOBRIR EL FOC?
Hi ha dues teories de la descoberta del foc.
Una diu que un llamp va
caure i va incendiar un
arbre
L'altre teoria diu que
estaven fregant dos
pals amb una mica de
palla a sota i es va
encendre.
65. AMB EL FOC VAN PODER...
1. Defendre's dels
animals
2. Protegir-se del
fred
66. AMB EL FOC VAN PODER...
3. Cuinar el menjar 4. Millorar les armes
67. MANERES DE FER FOC
Van aprendre a fer foc de dues maneres.
Picant dues pedres
Fregant dos pals amb
una mica de palla a
sota
71. COM VIVIEN I ON VIVIEN
Edurne Morales
Mireia García
72. Els grups van viure generalment en coves que els
protegien del fred i la humitat.
Les coves tenien àrees d'activitats ben definides: lloc
per encendre la foguera, tallers per al treball de
pedra, os, fusta etc., àrees sagrades per a les
cerimònies, el culte i la màgia, piletes naturals per a
l'aigua.
COM VIVIEN AL ʴÍձ
74. Com eren les cases?
Els primers homes prehistòrics vivien a la Sabana
d'Àfrica,dormien en tendes fetes de pells,
vivien en coves o en algun refugi natural.
COM VIVIEN AL ʴÍձ
76. Es van haver
d'organitzar residències
permanents per
emmagatzemar les
collites i les eines:
aixades, pals de cavar,
morters, recipients per
les llavors i els fruits.
COM VIVIEN AL NEOLÍTIC
Van descobrir
l'agricultura
que els va
permetre
viure en un
lloc, primers
poblats més
estables.
77. COM VIVIEN A L'EDAT DELS METALLS
Comencen a formar-se els primers poblats
fortificats.
87. Són les pintures que
feien a les parets
rocoses de les coves
al Paleolític.
Que ès la
pintura
rupestre?
L'ART AL ʴÍձ
88. LA PINTURA RUPESTRE
Hi ha diferents teories, però es creu que
tenien un significat màgic. Si els homes
pintaven animals, pensaven que això els
ajudaria a tenir una bona caça, també
es pensava que podia tenir un sentit
relacionat en tenir fills.
dibuixaven o pintaven als
diferents animals que
caçaven
escenes de significat ritual o
màgic
Què pintaven?
89. LA PINTURA RUPESTRE
ON PINTAVEN?
Pintaven a les
parets i als sostres
de les coves
QUÈ PINTAVEN?
Animals que caçaven
(toros, rens, bisons)
Figures humanes
Símbols
90. Feien servir pigments
naturals com ara:
òxid de ferro, cal,
carbó, fang, sang,
ous, greix d'animals,
colorant extret de
plantes i diferents
tipus de terres.
QUINS MATERIALS FEIEN SERVIR?
Com a pinzells
feien servir:
pèl, plomes i
branquetes de
plantes.
92. LA COVA DE LES MANS
Es troba a l'Argentina les pintures són negatius de les mans
dels pintors.
PINTURES RUPESTRES MÉS IMPORTANTS
93. L'ART AL NEOLÍTIC
Va sorgir la ceràmica per
transportar aigua i
aliments.
També es van trobar
construccions
megalítiques
94. TIPUS DE CONSTRUCCIONS MEGALÍTIQUES
MEGÀLIT
monument prehistòric fet
amb pedres de grans
dimensions
MENHIR
Tipus de megàlit format
per una gran pedra
allargada i col·locada en
posició vertical.És una de
les primeres creacions
arquitectòniques de la
història.
95. TIPUS DE CONSTRUCCIONS MEGALÍTIQUES
DOLMEN
tipus de megàlit compost
per una pedra plana
col·locada damunt de dues
o més pedres verticals. És
un monument molt
avantguardista dins de
l'arquitectura funerària del
moment
CROMLEC
Tipus de megàlitic
format per pedres
alçades i aïllades ( un
cercle de menhirs). E
És molt funcional com
a observatori
astronòmic
96. TIPUS DE CONSTRUCCIONS MEGALÍTIQUES
Aquest menhir és el més gran d'Espanya, i està a Mollet
del Vallès
Els menhirs marcaven els limíts territorials d'un poble o eren
el centre de cerimònies religioses .
97. ESCULTURES DE PEDRA
Aquesta figura de pedra va
ser descoberta a Àustria.
És la més antiga.
Es diu Venus de Willendorf.
Mesura 10'5 centimetres
ESTATUETES