Modernisme a europa entre el 1880
- 1. MODERNISME A EUROPA ENTRE EL 1880 I EL 1910 En funci坦 de pa鱈s en qu竪 es desenvolupava: Art Nouveau (B竪lgica i Fran巽a) Modern Style (Anglosaxons) Jugendstil (Alemanya) Sezessionisme (Viena)
- 2. Casa Tassel, lorigen del moviment (Brussel揃 Els principals materials emprats en la construcci坦 d'aquesta casa de tres pisos s坦n el ferro, el vidre, la fusta, la pedra i la cermica. Tot i que a la fa巽ana hi destaca l'est竪tica modernista, 辿s en la decoraci坦 interior on es fa m辿s patent el nou estil. Un vest鱈bul octogonal precedeix l'escala principal amb columnes de ferro que simulen la forma d'arbres i recorden un bosc de corbes en moviment. Aquesta mateixa idea de sinuositat i inspiraci坦 vegetal es repeteix a la barana i al mural les parets. La Casa Tassel 辿s obra de l'arquitecte belga V鱈ctor Horta i es considera el primer edifici de l'Art Nouveau
- 3. Model la natura Corbes Fugir del la l鱈nia recta Formes orgniques Combinacions de colors
- 4. Arts and Craft L'Arts & Crafts s'associa a la figura de William Morris arquitecte, artes, impressor, dissenyador, escriptor, poeta, activista, metge i pol鱈tic Definir la filosofia del moviment sobre el seg端ent discurs: Hauria de prevaler el treball de lesser hum per damunt de la mquina i tot objecte dus quotidi havia destar creat sota el pretext dassumir les mes belles cotes de lexpressi坦 art鱈stica Daquesta idea el modernisme obtindr la seva base formal
- 5. La cadira Hill House, de Mackintosh El respatller llarg i esvelt de 1.41 metres d'alt en forma d'escala 辿s la caracter鱈stica m辿s diferencial de la cadira Hill House. Dissenyada per l'escoc竪s Charles Rennie Mackintosh el 1902, la pe巽a 辿s de fusta de freixe lacada en negre i s'inspira en les formes celtes i japoneses. L'objectiu de la cadira no era funcional, sin坦 decoratiu, un objecte concebut com una obra d'art en si mateix que juga amb la simetria i la linealitat.
- 6. El modernisme ser un estil pr嘆piament Burges, s鱈mbol de modernitat per嘆 sense un trencament pel que fa al passat utilitzant elements decoratius i artesanals. Tot i aix鱈 reclamar una nova est竪tica, refinada, elegant i decorativista exaltant el gust pel disseny. Aix鱈 doncs no ser un moviment rupturista, prova daix嘆 ser la seva acceptaci坦 per la Burgesia Fet que el portar a ser considerat una MODA
- 7. CARTELLISME ART NOVEAU Destaca la figura d ALPHONSE MUCHA (1860- 1939) Artista Txec, triomfar despr辿s de lexposici坦 universal de paris 1867 Fomosa la seva alian巽a profesional amb l'actriu Sarah Bernhardt Crear um model de bellesa feminina Gust per la linia sinuosa i pura Ornamentaci坦 floral i vegetal Tipografia modernista
- 8. Alfons Mucha moriria a Praga el 14 de Juny de 1939 a el poc temps de finalitzar el "Jurament dels Eslaus". En els seus 炭ltims anys va ser considerat com un pintor de moral dubtosa i va patir la persecuci坦 per part dels nazis. La seva mort s'ocasionaria despr辿s d'un interrogatori de la gestapo a conseq端竪ncia d'una pneum嘆nia Formalment no hi ha un trencament amb el passat pict嘆ric Cert punt conservador
- 9. SEZESSIONISME Gustaph Klimt (1862-1918, Austria) A partir 1909, Klimt comen巽a a experimentar i a fer- se un expert en el treball amb mosaic, aquests s坦n les seves obres m辿s conegudes avui dia, per exemple: El Pet坦 Els temes principals que van inspirar els seus quadres s坦n: Sexualitat, amor i mort Es fa evident la influ竪ncia artesanal (pa dor) El simbolisme pel que fa a les temtiques El Pet坦
- 10. SEZESSIONISME Gustav Klimt Danae, Klimt El quadre Danae de Gustav Klimt 辿s una de les obres m辿s representatives de la col揃lecci坦 de nus femenins de l'artista En ella demostra el mestratge del seu tra巽 a delinear formes de dona. L'estil de Klimt 辿s 炭nic i trenca amb algunes regles clssiques de la composici坦
- 11. T R E T S G E N E R A L S D E L M O D E R N I S M E C A T A L M A J O R I T A R I A M E N T A R Q U I T E C T N I C Predomini de la l鱈nia corba sobre la recta Gust per l'asimetria Formes dinmiques Gust pels detalls i l'ornamentaci坦 Motius vegetals a vegades amb certa geometritzaci坦 (gira- sols, lliris, heures...) Animals (lib竪l揃lules, papallones, dracs...) Figures femenines Formes orgniques
- 12. ARQUITECTES MS RELLEVANTS JOSEP MARIA JUJOL (1870-1949) ANTONI GAUD LLUS DOMNECH I MONTANER JOSEP PUIG I CADAFALCH
- 13. JOSEP MARIA JUJOL (1870-1949) TORRE DE LA CREUCASA PLANELLS MOSAIC EXTERIOR CASA BATLL
- 14. JOSEP MARIA JUJOL (1870-1949)
- 15. Antoni Gaud鱈 va dissenyar un castell a mig cam鱈 entre el Modernisme i el G嘆tic per retre Homenatge a el palau del rei Mart鱈 l'Hum, 炭ltim monarca de la casa de Barcelona, que vivien sobre ltims anys a Bellesguard (que significa bona vista). Torre Bellesguard
- 16. Casa Calvet FlorsCasa Batll坦 ANTONI GAUD (1852-1926)
- 17. Com a mostra d'ostentaci坦 i riquesa, l'industrial burg竪s de l'cot坦 Pere Mrtir Calvet va encarregar a Antoni Gaud鱈 la construcci坦 d'un immoble i el disseny del seu mobiliari. El banc Casa Calvet Flors 辿s una de les peces m辿s destacades dels mobles, que originalment presidia la sala de juntes de l'habitatge. Banc Casa Calvet Flors, d'Antoni Gaud鱈 De talla ornamental, es tracta d'una pe巽a de fusta de roure envernissada amb capacitat per a tres persones. Crida l'atenci坦 la uni坦 totalment volada entre els bra巽os i el suport i les flors i motius florals que decoren el respatller.
- 18. LLUS DOMNECH I MONTANER Palau de la m炭sica
- 19. LLUS DOMNECH I MONTANER Hospital modernista de Sant Pau
- 20. JOSEP PUIG I CADAFALCH A la 束manzana de la discordia損 de passeig de Grcia de Barcelona es troba la Casa Amatller, amb la seva distingible perfil escalonat, obra de Josep Puig i Cadafalch. A la seva dreta, la Casa Batll坦, de Gaud鱈. Casa Amatller
- 21. RAFAEL MAS Farinera Teixidor Exponent Gironi del Noucentisme, no comfondre amb el modernisme
- 22. RAFAEL MAS (NOUCENTISME) Casa blanca Mas坦 Interior Casa blanca Mas坦