Modernisme vs noucentisme.definitiu
- 1. ESQUEMA - RESUM 1. MODERNISME Vs NOUCENTISME: TAULA COMPARATIVA 2. QU S EL NOUCENTISME? CONTEXT SOCIAL I POLTIC. LA MANCOMUNITAT 3. VDEO SOBRE EL NOUCENTISME 4. CARACTERSTIQUES BSIQUES DE LA LITERATURA NOUCENTISTA 5. AUTORS MS IMPORTANTS I OBRES
- 2. Modernisme Vs. Noucentisme Detall de la fa巽ana del Palau de la M炭sica de Barcelona Detall de la fa巽ana del Col揃legi Oficial de metges de Barcelona
- 3. TAULA COMPARATIVA MODERNISME NOUCENTISME CRONOLOGIA: DE 1880 A 1915 CRONOLOGIA: DE 1906 A 1923 Desenvolupament al conjunt dEspanya i Moviment est竪tic i literari pr嘆piament Llatinoam竪rica . Moviment no nom辿s literari catal, liderat per la burgesia, que se sent que troba gran 竪xit a Catalunya. impel揃lida a actuar en benefici del pa鱈s. Fugida de la realitat, que troben vulgar i Es reivindica la ciutat com a ideal, centre poc po竪tica. Bucolitzaci坦 del m坦n rural i de la ra坦, el seny i el progr辿s dels pobles, rebuig a lurb i a la burgesia acomodada. especialment en el cas catal. Ambientaci坦 de les obres en llocs i pa誰sos Es retorna al model clssic, d'inspiraci坦 ex嘆tics i m鱈tics, o reals per嘆 desapareguts grecollatina i al mediterranisme, marc de (竪poca medieval, etc.) refer竪ncia, bressol de la nostra civilitzaci坦. El llenguatge 辿s m辿s important que el Llenguatge mesurat i cerca de lobra ben contingut. s abundant de recursos feta. Tanta importncia t辿 la forma com el fon竪tics (aliteracions, onomatopeies, etc.) contingut. Ideal de perfecci坦 constant.
- 4. Obres i figures modernistes essencials PINTURA ARQUITECTURA SANTIAGO RUSIOL ANTONI GAUD PUIG I CADAFALCH LITERATURA JOAN MARAGALL M. COSTA I LLOBERA PRUDENCI BERTRANA VCTOR CATAL
- 5. QU S EL NOUCENTISME? El terme NOUCENTISME lencuny Eugeni dOrs; ve de nou-cents, el segle nou que comen巽ava, i en el qual tenien moltes esperances posades els intel揃lectuals, pensadors, pol鱈tics i literats que volien bastir un moviment pr嘆piament catal, trencador amb el passat, per construir una Catalunya m辿s pr嘆spera, m辿s culta, recuperant les arrels clssiques, i m辿s europea. Va ser un moviment burg竪s conservador per嘆 alhora de caire transformador i socialment actiu.
- 6. El NOUCENTISME marc pol鱈tic i social 1901. Creaci坦 de la Lliga Regionalista, partit conservador dirigit per Enric Prat de la Riba, burg辿s benestant. 1907. Prat de la Riba, elegit President de la Diputaci坦 de Barcelona. La burgesia regionalista puja al poder. 1914. Creaci坦 de la Mancomunitat de Catalunya, fusi坦 de les quatre Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat diputacions provincials catalanes. poca de progr辿s i de canvis socials. 1923. Fi de la Mancomunitat, liquidada Context europeu: pel dictador militar Miguel Primo de I Guerra Mundial... Rivera. Etapa regressiva.
- 7. FITES POLTIQUES I SOCIALS DAQUELLS ANYS RENOVACI DE LA INFRASTRUCTURA DOCENT I CULTURAL (NOVES ESCOLES, CREACI DE BIBLIOTEQUES A CADA POBLE., ETC.. ) CONSTRUCCI DE CARRETERES, FERROCARRILS, SUBMINISTRAMENT DAIGUA POTABLE I DOTACI DE LNIES TELEFNIQUES A TOT CATALUNYA CREACI DE LINSTITUT DESTUDIS CATALANS (1907) I FIXACI (PER FI) DUNA LLENGUA LITERRIA. INGENT OBRA DE POMPEU FABRA. NORMES ORTOGRFIQUES (1913), DICCIONARI ORTOGRFIC (1917) I GRAMTICA CATALANA (1918)
- 8. VDEO SOBRE EL NOUCENTISME http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i d=19450&p_ex=el%20noucentisme EUGENI DORS, EL FORJADOR INTEL揃LECTUAL DEL NOUCENTISME
- 9. LA LITERATURA NOUCENTISTA Comen巽a lany 1906 i acaba a 1923 Contestaci坦 als excessos del Modernisme Representa la imposici坦 de la ra坦, la serenor, la precisi坦 i el correcte ordre de les coses El m坦n clssic i el Mediterrani com a fonts dinspiraci坦 Objectivitat, 炭s de la ironia i subtilesa a la poesia
- 10. AUTORS ESSENCIALS EUGENI DORS I ROVIRA (1881 - 1954) Pseud嘆nim: X竪nius. Intel揃lectual, fil嘆sof, assagista. Lide嘆leg del moviment i el creador del manifest est竪tic GUERAU DE LIOST (1878 - 1933) Nom verdader: Jaume Bofill de Mates. Poeta. JOSEP CARNER I PUIG-ORIOL (1884-1970 Pr鱈ncep dels poetes catalans. Sense dubte, lautor m辿s important del Noucentisme i el de traject嘆ria m辿s mplia en producci坦 i en el temps.
- 11. Eugeni dOrs i Rovira Teoritzador i creador de lest竪tica del Noucentisme Destaca en assaigs de temes diversos, cultivant de manera especial la filosofia Obra interessant: Glossari, publicat a La Veu de Catalunya; a m辿s t辿 narracions i novel揃les breus Trenca amb el moviment despr辿s de la mort de Prat de la Riba i sen va a viure a Madrid, on far un gir ideol嘆gic i renegar del seu catalanisme inicial Guerau de Liost Articulista destacat de La Veu de Catalunya Regidor a Barcelona i impulsor de l炭s del catal a lAjuntament. Tingu辿 discrepncies amb la Lliga i fund partit propi, esdevenint diputat a Madrid Destacat poeta: La muntanya dametistes (1908), Somnis (1913), La ciutat dIvori (1918) Estil detallista i rigor idiomtic a la seva obra
- 12. DEL GLOSSARI Cal dir que una glossa 辿s un assaig breu, d'extensi坦 gaireb辿 mai superior a una pgina, on, amb un estil brillant que busca la complicitat del lector, i a partir de les oportunitats que ofereix l'actualitat en qualsevol de les seves manifestacions, s'emeten judicis valoratius o s'invita a la reflexi坦 sobre temes o circumstncies d'ordre divers, parant atenci坦 tant a individualitats destacades per una o altra ra坦 com, sobretot, a q端estions rellevants de la vida col揃lectiva en un sentit o altre. La glossa, segons la concep i la practica X竪nius (el pseud嘆nim amb qu竪 Ors va signar el Glossari), es converteix aix鱈 en un g竪nere textualment de temtica verstil, m鱈nima unitat significativa d'un ampli i travat sistema de pensament, lorsi, estructurat al voltant de l'analogia, conven巽ut com estava l'autor de la primig竪nia unitat del m坦n i del cosmos, i atent a la seva reconstrucci坦.
- 13. 永檎意鴛遺 Aquest poema tracta la metfora duna ciutat molt bella que est feta Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i d'or: de marbre i dor. Tamb辿 parla de les tes c炭pules s'irisen en la blavor que mor, comoditats de viure en la ciutat, tot idealitzant-la mitjan巽ant elements i, reflectint-se, netes, en la maror turgent, bells com el marbre, lor i livori. serpegen de les ones pel tors adolescent. Aquest poema tracta indirectament del habitants de la ciutat, els L' ivori t辿 la gracia d'un marbre constel揃lat anomena i diu que s坦n immortals, en d'aur鱈fiques polsines com una carn d'albat. sentit figurat. T辿 una estructura lineal, ja que si suprimeixes un vers Bella ciutat de marbre del m坦n exterior, del poema no ocorre res i segueix esdevinguda aur鱈fica dins d'un esguard d'amor! tenint sentit. Forma un esquema tancat, ja que sempre parla del Ets tota laborada amb ordenat esment. mateix tema, car 辿s simplement una Et purifica el viure magnnim i cruent. descripci坦. El poema t辿 un cl鱈max clar al final. Empra la tercera persona i el I, per damunt la fr竪vola grandesa terrenal, dinamisme expressiu 辿s negatiu, empunyars la palma del seny -que 辿s immortal. perqu竪 lordenaci坦 sintctica mostra lentitud. Guerau de Liost
- 14. Josep Carner i Puig-Oriol Va n辿ixer a Barcelona lany 1884 i va morir a Brusel揃les lany 1970. En 1897 en va llicenciar en dret i en filosofia Poeta m辿s important del moviment noucentista, nomenat Pr鱈ncep dels poetes catalans per la qualitat i polidesa de la seva obra Renovador de la poesia, la llengua i la prosa catalanes, va col揃laborar amb Pompeu Fabra Tamb辿 fou periodista, autor teatral, traductor i diplomtic Fidel a la II Rep炭blica, es va exiliar a partir de 1939, i recal a M竪xic primer i a B竪lgica despr辿s Posse誰a un talent que li permet辿 assolir una gran perfecci坦 ling端鱈stica i un estil molt personal admirat per totes les generacions coetnies i posteriors NOSALTRES ELS POETES SOM ELS CONSTRUCTORS DELS POBLES
- 15. OBRA IMPRESCINDIBLE DE CARNER Primer llibre de sonets (1905) Els fruits saborosos (1906) RECULL DE POESIES QUE TRACTA DE MANERA DOBLE SOBRE DIVERSOS FRUITS I ALHORA S UNA REFLEXI MORAL SOBRE EL PAS DEL TEMPS Verger de les galanies (1911) Auques i ventalls (1914) CONJUNT DE POEMES SATRICS La paraula en el vent (1914) OBRA DE TEMTICA AMOROSA El cor quiet (1925) OBRA PRECEDIDA I MARCADA PER UNA POCA DANGOIXES I PREOCUPACIONS EN LA VIDA DE LAUTOR La primavera al poblet (1935) OBRA EN LA QUAL CARNER SINTRODUEIX EN EL SIMBOLISME QUE IMPERA EN POESIA Nab鱈 (1941) CONSIDERADA LA MILLOR OBRA DE CARNER, ES TRACTA DUNA AL揃LEGORIA DE TRASFONS BBLIC, EN LA QUAL MOSTRA LA SEVA CLERA DAVANT DUN DEST ADVERS, JUGANT A SER PROFETA, COM HO FA JONS A LA BBLIA Llunyania (1952) RECOPILACI DE POEMES DEXILI Bestiari (1964) VIDEO SOBRE CARNER: http://www.tv3.cat/videos/208113171