際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Morfologia i estructura de la ciutat.

Download as PPTX, PDF
Marcel Duran
Marcel Duran

Morfologia i estructura de la ciutat.

1 of 28
Downloaded 53 times
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Mitjan巽ant els plnols i lentramat urb podem analitzar quina 辿s la forma a la ciutat (morfologia) duna ciutat i quina ha estat la seva evoluci坦 hist嘆rica i quina 辿s la seva situaci坦 actual.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol irregular Plnol irregular del casc hist嘆ric de C坦rdoba. Plnol irregular del casc hist嘆ric de Vit嘆ria. Toledo Soria
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol irregular Ciutat preindustrial Tra巽at de carrers irregulars Carrers estrets i sinuosos Sense planificaci坦 Part antiga de les ciutats d竪poca medieval. Propi de ciutats dorigen musulm. Casc antic de Barcelona
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol radioc竪ntric
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol radioc竪ntric Els carrers parteixen dun punt central. Radis duna circumfer竪ncia. Punt central correspon al centre de la ciutat. Les vies radials permeten lacc辿s rpid al centre. Vies estan tallades perpendicularment per unes altres vies conc竪ntriques. Vit嘆ria, Palma de Mallorca.
Barcelona, 2014 La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o de quadr鱈cula
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Barcelona, segle XVII-XVIII 1821 Febre groga amb 8.821 morts. 1834 C嘆lera amb 3.344 morts. 1834 C嘆lera amb 6.419 morts. 1865 C嘆lera amb 3.765 morts.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projectes urban鱈stics presentats. Projecte guanyador dAntoni Rovira i Trias. Projecte de Francesc Soler i Gloria.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projectes urban鱈stics presentats. Projecte de Josep Fontser竪 i Mestre. Projecte de Miquel Garriga i Roca.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projecte proposat pel govern central. Projecte dIldefons Cerd (1859) Quan les vies f竪rries s'hauran generalitzat, totes les nacions europees seran una 炭nica ciutat, i totes les fam鱈lies, nom辿s una, i les seves formes de govern seran les mateixes Cerd, 1851.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projecte proposat pel govern central. Esquema de la llum solar de les mansanes Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial. Evoluci坦 de l'estructura de les illes des del Pla fins els nostres dies.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projecte proposat pel govern central. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1930) Lilla de la disc嘆rdia.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o de quadr鱈cula Carrers rectilinis. Es creuen en angle recte, formant quadr鱈cules. Va tenir molt 竪xit al segle XIX. Creaci坦 deixamples. Eixample de Barcelona, dissenyada per Ildefons Cerd, 1859. Eixamples semblants com la Florida, Santiago de Xile, Le Havre. Obertura de vies en diagonal. Funci坦 repressiva.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. La ciutat jard鱈 (model urb s.XX)
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. La ciutat jard鱈 (model urb s.XX) Carrers irregulars Integraci坦 de cases unifamiliars Ciutat autosuficient de nova creaci坦 Mxim 30.000 habitants (sentiment de comunitat i evitar problemes de densitat) EEUU sels anomena suburbia (ciutats dormitori) A Espanya s坦n barris dhabitatges adossats.
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX) Blocs de pisos alts per alliberar s嘆l Zones verdes obertes Propostes racionals i sobretot funcionals (炭til) Criteris homogenis i estandard A Espanya el model es va modificar. Blocs de pisos sense qualitat i sense equipaments Bellvitge (Barcelona)
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Centre hist嘆ric Casc antic. Plnol irregular. Edificis antics i de poques plantes. Edificis hist嘆rics i el patrimoni art鱈stic. Barris de rebuda dels immigrants. Oferta cultural i administrativa.
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Eixample Segle XIX i durant el XX (Burgesia). Pla ortogonal . Madrid i Barcelona tenen eixample des de 1860. Diversitat de pisos. Plantes baixes dedicades al comer巽. Degut a lespeculaci坦 les eixamples han anat canviant. Patrimoni cultural important.
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. rees de negoci Allotjar oficines. Central Business District (CBD) Barris creats a finals del segle XX. Principals activitats financeres i comercials. Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies. Alguns es troben en els centres hist嘆rics. Edificis de nova construcci坦 i for巽a alts; el preu alt.
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Barris perif竪rics Afores de la ciutat o situats als voltants de leixample. Municipis dextraradi L'Hospitalet i Sarri,. Antics pobles que shan incorporat al teixit urb. Urbanitzaci坦 a mig cam鱈 entre zona urbana i zona rural Els barris perif竪rics poden ser: Pol鱈gons dhabitatge, zona residencial. Barraquisme i pol鱈gons industrials.
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Pol鱈gons dhabitatge i/o barris dormitori Blocs elevats amb gran quantitat dhabitatges. Fenomen dels anys 50, 60 i 70. Especulaci坦 urban鱈stica. Va servir dallotjament dels immigrants Preu del s嘆l molt m辿s assequible. Barris amb pocs serveis. Es disposen geom竪tricament i uniformement.
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Zones residencials No hi ha problemes de degradaci坦 i/o planificaci坦. Classe mitjana alta que abandona les eixamples de les ciutats. Dues o tres plantes o cases duna sola planta, amb jard鱈. Model de Howard (ciutat-jard鱈). El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona). Ben comunicades per carretera. Homogene誰tat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Pol鱈gons industrials S坦n espais generalment ben comunicats. Shi ubiquen ind炭stries, magatzems, grans superf鱈cies comercials.
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Barraquisme El barraquisme del segle XXI que creix al Poblenou des de fa deu o quinze anys no t辿 gaire a veure amb els assentaments de barraques del segle XX existents al barri (Somorrostro, Bogatell, Rere el cementiri), si b辿, tenen en com炭 un desajust entre les necessitats de la poblaci坦 real i la ciutat oficialment urbanitzada, difereixen en les seves causes i en la configuraci坦 de la poblaci坦 que es veu afectada.
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Lextraradi L'Extrarradi es troba format per zones immediates a la ciutat, directament vinculades a ella, ocupades per funcions que no poden donar-se dins la ciutat, com ara barris marginals, pol鱈gons industrials (que cerquen m辿s espai i millors comunicacions), grans centres comercials, zones residencials de classe alta...
Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Lextraradi Daltres usos dels barris perif竪rics podrien ser facultats, universitats, hospitals, recintes firals, hotels, centres comercials i doci. Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans p炭blics de transport.

More Related Content

Morfologia i estructura de la ciutat.

  • 1. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat.
  • 2. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Mitjan巽ant els plnols i lentramat urb podem analitzar quina 辿s la forma a la ciutat (morfologia) duna ciutat i quina ha estat la seva evoluci坦 hist嘆rica i quina 辿s la seva situaci坦 actual.
  • 3. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol irregular Plnol irregular del casc hist嘆ric de C坦rdoba. Plnol irregular del casc hist嘆ric de Vit嘆ria. Toledo Soria
  • 4. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol irregular Ciutat preindustrial Tra巽at de carrers irregulars Carrers estrets i sinuosos Sense planificaci坦 Part antiga de les ciutats d竪poca medieval. Propi de ciutats dorigen musulm. Casc antic de Barcelona
  • 5. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol radioc竪ntric
  • 6. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol radioc竪ntric Els carrers parteixen dun punt central. Radis duna circumfer竪ncia. Punt central correspon al centre de la ciutat. Les vies radials permeten lacc辿s rpid al centre. Vies estan tallades perpendicularment per unes altres vies conc竪ntriques. Vit嘆ria, Palma de Mallorca.
  • 7. Barcelona, 2014 La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o de quadr鱈cula
  • 8. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Barcelona, segle XVII-XVIII 1821 Febre groga amb 8.821 morts. 1834 C嘆lera amb 3.344 morts. 1834 C嘆lera amb 6.419 morts. 1865 C嘆lera amb 3.765 morts.
  • 9. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projectes urban鱈stics presentats. Projecte guanyador dAntoni Rovira i Trias. Projecte de Francesc Soler i Gloria.
  • 10. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projectes urban鱈stics presentats. Projecte de Josep Fontser竪 i Mestre. Projecte de Miquel Garriga i Roca.
  • 11. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projecte proposat pel govern central. Projecte dIldefons Cerd (1859) Quan les vies f竪rries s'hauran generalitzat, totes les nacions europees seran una 炭nica ciutat, i totes les fam鱈lies, nom辿s una, i les seves formes de govern seran les mateixes Cerd, 1851.
  • 12. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projecte proposat pel govern central. Esquema de la llum solar de les mansanes Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial. Evoluci坦 de l'estructura de les illes des del Pla fins els nostres dies.
  • 13. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o quadr鱈cula Projecte proposat pel govern central. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1930) Lilla de la disc嘆rdia.
  • 14. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. Plnol ortogonal i/o de quadr鱈cula Carrers rectilinis. Es creuen en angle recte, formant quadr鱈cules. Va tenir molt 竪xit al segle XIX. Creaci坦 deixamples. Eixample de Barcelona, dissenyada per Ildefons Cerd, 1859. Eixamples semblants com la Florida, Santiago de Xile, Le Havre. Obertura de vies en diagonal. Funci坦 repressiva.
  • 15. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. La ciutat jard鱈 (model urb s.XX)
  • 16. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. La ciutat jard鱈 (model urb s.XX) Carrers irregulars Integraci坦 de cases unifamiliars Ciutat autosuficient de nova creaci坦 Mxim 30.000 habitants (sentiment de comunitat i evitar problemes de densitat) EEUU sels anomena suburbia (ciutats dormitori) A Espanya s坦n barris dhabitatges adossats.
  • 17. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
  • 18. La Morfologia urbana: el plnol de la ciutat. La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX) Blocs de pisos alts per alliberar s嘆l Zones verdes obertes Propostes racionals i sobretot funcionals (炭til) Criteris homogenis i estandard A Espanya el model es va modificar. Blocs de pisos sense qualitat i sense equipaments Bellvitge (Barcelona)
  • 19. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Centre hist嘆ric Casc antic. Plnol irregular. Edificis antics i de poques plantes. Edificis hist嘆rics i el patrimoni art鱈stic. Barris de rebuda dels immigrants. Oferta cultural i administrativa.
  • 20. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Eixample Segle XIX i durant el XX (Burgesia). Pla ortogonal . Madrid i Barcelona tenen eixample des de 1860. Diversitat de pisos. Plantes baixes dedicades al comer巽. Degut a lespeculaci坦 les eixamples han anat canviant. Patrimoni cultural important.
  • 21. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. rees de negoci Allotjar oficines. Central Business District (CBD) Barris creats a finals del segle XX. Principals activitats financeres i comercials. Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies. Alguns es troben en els centres hist嘆rics. Edificis de nova construcci坦 i for巽a alts; el preu alt.
  • 22. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Barris perif竪rics Afores de la ciutat o situats als voltants de leixample. Municipis dextraradi L'Hospitalet i Sarri,. Antics pobles que shan incorporat al teixit urb. Urbanitzaci坦 a mig cam鱈 entre zona urbana i zona rural Els barris perif竪rics poden ser: Pol鱈gons dhabitatge, zona residencial. Barraquisme i pol鱈gons industrials.
  • 23. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Pol鱈gons dhabitatge i/o barris dormitori Blocs elevats amb gran quantitat dhabitatges. Fenomen dels anys 50, 60 i 70. Especulaci坦 urban鱈stica. Va servir dallotjament dels immigrants Preu del s嘆l molt m辿s assequible. Barris amb pocs serveis. Es disposen geom竪tricament i uniformement.
  • 24. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Zones residencials No hi ha problemes de degradaci坦 i/o planificaci坦. Classe mitjana alta que abandona les eixamples de les ciutats. Dues o tres plantes o cases duna sola planta, amb jard鱈. Model de Howard (ciutat-jard鱈). El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona). Ben comunicades per carretera. Homogene誰tat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.
  • 25. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Pol鱈gons industrials S坦n espais generalment ben comunicats. Shi ubiquen ind炭stries, magatzems, grans superf鱈cies comercials.
  • 26. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Barraquisme El barraquisme del segle XXI que creix al Poblenou des de fa deu o quinze anys no t辿 gaire a veure amb els assentaments de barraques del segle XX existents al barri (Somorrostro, Bogatell, Rere el cementiri), si b辿, tenen en com炭 un desajust entre les necessitats de la poblaci坦 real i la ciutat oficialment urbanitzada, difereixen en les seves causes i en la configuraci坦 de la poblaci坦 que es veu afectada.
  • 27. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Lextraradi L'Extrarradi es troba format per zones immediates a la ciutat, directament vinculades a ella, ocupades per funcions que no poden donar-se dins la ciutat, com ara barris marginals, pol鱈gons industrials (que cerquen m辿s espai i millors comunicacions), grans centres comercials, zones residencials de classe alta...
  • 28. Lestructura urbana: els espais de la ciutat. Lextraradi Daltres usos dels barris perif竪rics podrien ser facultats, universitats, hospitals, recintes firals, hotels, centres comercials i doci. Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans p炭blics de transport.