1. Els nous moviments socials
Introducci坦. Les condicions de vida dels obrers i obreres
L辿on Fr竪deric: Ledad del treballador ( 1895)
2. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
Moviment obrer: Proc辿s a trav辿s del qual els obrers i obreres es van
identificant com una classe socials amb interessos propis
1.1. Industrialitzaci坦 i associacions dofici (segle XVIII)
La industrialitzaci坦 va alterar la societat tradici坦nal
amb L expulsi坦 pagesos de les terres
La nova cultura del progr辿s industrial
Producci坦 tradicional. Artesania
afect Artesans
a
Proletaritzaci坦
Primers conflictes laborals Associacions dofici
3. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
1.2. Repressi坦, radicalisme i lluita socials
Lauge de la conflictivitat social va provocar la intervenci坦 dels governs
amb mesures repressives
com Vagues: actes de sedici坦
Associacions de treballadors: entitats subversives
i Fran巽a: Llei de Chapelier (1791)
Prohibici坦 associacions
Anglaterra: Combination Acts ( 1799 -1800)
Per evitar la repressi坦 els obrers sorganitzen en cofradies de carcter
religi坦s, festiu o assistencial
Davant les respostes dels governs el moviment obrer es radicalitza
5. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
1.3. El ludisme (1811-1817)
Moviment que va adquiri auge a Angleterra a partir de 1811 i es caracteritzava per
la destrucci坦 o incendi de les mquines o fbriques.
El seu origen est relacionat
amb 揃 Atur, despr辿s de les guerres Napole嘆niques
揃 Liberalizaci坦 econ嘆mica.
揃 Repressi坦 per part de lexercit
Snici en zones de molta industrialitzaci坦: Lancashire i Yorkhire
I sexpandir cap a altres zones angleses i del continent europeu
El nom de ludites ve del nom del capit Ludd
El ludites pensaven que La mquina provocava atur i reducci坦 dels
salaris
6. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.4. Les primeres organitzacions obreres (1823-1876)
El 1830 es va crear a Anglaterra lAssociaci坦 Nacional per a la Protecci坦 del Treball
Agrupaci坦 de diverses unions doficis(Trade Unions)
Formada
Obrers qualificats
per Alta tradici坦 de lluita
Alta quota
El 1833 es va constituir la Great Trade Union formada per obrers no qualificats
Les seves principals reivindicacions
eren Reducci坦 jornada laboral
Augment salaris
Dret dassociaci坦
Multiplicaci坦 associacions obreres Fran巽a:Primera Uni坦 Obrera (1843)
Espanya: Asociaci坦 de teixidors de Barcelona
(1840)
8. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.5. El cartisme (1839-1848)
Moviment social que procedia de la tradici坦 radical dels treballadors anglesos.
La repressi坦 pol鱈tica contra els obrers i la seva exclusi坦 de la participaci坦
electoral i per canviar les lleis es va fer necessari
la La intervenci坦 pol鱈tica dels
treballadors
El 1836 es va crear la London Working Mens Association
Va publicar Sufragi Universal mascul鱈
Vot secret
Carta del poble Divisi坦 equitativa circunscripcions electorals
Carcter elegible dels no-propietaris.
Sou diputats Reformes democrtiques
Acc辿s treballadors a la pol鱈tica i anticapitalistes
No va aconseguir el seu objectius, per坦 va mostrar la consci竪ncia dels treballadors
al voltant duns objectius pol鱈tics.
9. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.5. El socialisme ut嘆pic
Te嘆rics que, des de la primera meitat del segle XIX, condenen les injust鱈cies de la
societat industrial que provoca miseries i que van propugnar la dignitat de lindividuo
i la solidaritat col揃lectiva
van elaborar
Projectes ideals que pretenien la igualtat social
Creien en la reforma de la societat per mitjans pac狸fics i morals i amb
la fundaci坦 de comunitats a誰llades exemplars (daqu鱈 el nom dut嘆pics)
Principals socialistes ut嘆pics Charles Fourier: creaci坦 de falansteris
Etienne Cabet: disseny nous pa鱈s: Icria
Robert Owen: va defensar la creaci坦 de
cooperatives.
va aplicar aquests principis a la
seva fbrica de New Lanark
Aquest intents daplicar les idees socials van fracasar
10. Socialistes ut嘆pics
Robert Owen
Charles Fourier Etienne Cabet
New Lanark (Esc嘆cia)
11. Els nous moviments socials
2 Lepoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.1. Limpacte de la Revoluci坦 de 1848
El 1848, el protagonisme obrer es va despla巽ar dAnglaterra al continent.
En la revoluci坦 de 1848 a Paris els treballadors es van posar inicialment al costat de la burgesia
liberal contra les forc辿s conservadores.
Per坦 la burgesia No va acceptar les propostes reformistes del obrers i
va reprimir la insurrecci坦 obrera amb lex竪rcit
El 1848 va significar la clara confrontaci坦 social dels obrers amb la burgesia liberal
Malgrat la repressi坦 el moviment reivindicatiu es va intensificar
Sectors del moviment obrer, davant del fracs i la reacci坦 de la burgesia, plantegen la
necessitat de canviar el model social burg辿s que cosideren incompatible amb les demandes
obreres.
Es desenvolupen les dues ideologies fonamentals del moviment obrer: el
marxisme i l anarquisme.
12. Els nous moviments socials
2 Lepoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.2. El marxisme
El 1848 Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Parti Comunista
Primera formulaci坦 del socialisme cient鱈fic un corrent que tindria un impacte profund no nom辿s
en el moviment obrer, sin坦 tamb辿 en la cultura mundial.
La teor鱈a marxista es va bastir sobre tres bases.
1.- La lluita de classes. La hist嘆ria 辿s la lluita entre les classes opressores i les
oprimides. Etapes hist嘆riques: esclavisme, feudalisme, capitalisme i en el futur
socialisme.
2.- Critica del present: el capitalisme - Explotaci坦 de lhome per home.
- Plusvlua: Apropiaci坦 per part
del
3.-Presa del poder pels traballadors capitalista de lexcedent produ誰t
creaci坦 societat comunista. pel
Igualitaria on no hi haur treballador. General benefici.
explotaci坦
13. Els nous moviments socials
2 Lepoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.3. Lanarquisme
Menys vertebrat que el marxisme. El primer referent va ser P.J Proudhon; considerava
que - La propietat privada era un robatori
- Rebutjava lEstat
El pensament llibertari partia del rebuig a tota classe dautoritat lanarquia com a model social
Es fonamentava en 1.- Lexaltaci坦 de la lliberat individual en el marc de la solidaritat.
1
tres principis bsics
2.- Cr鱈tica propietat privada i defensa propietat col揃lectiva.
3.- Oposici坦 a tota organitzaci坦 jerrquica. Principlament lestat
Els mitjans per destruir lestat burgu辿s i arribar a una societat sense classes
es fonamenta
en - Rebuig acci坦 pol鱈tica i per tant dels partits
- Esponatne誰tat de les masses
El principal representant de lanarquisme va ser Bakunin
14. Els nous moviments socials
2 Lepoca de la Primera Internacional (1864-1876)
Marxime i anarquisme
Aspectes comuns
- Cr鱈tica al sistema capitalista.
-Societat de classes.
Marxisme -Explotaci坦. Anarquisme
-Propietat privada
- Destrucci坦 capitalisme:
K. Marx instauraci坦 socialisme. Propietat M. Bakunin
col揃lectiva
- Conquesta de lEstat burges per - Destrucci坦 de lEstat
convertir-lo en un Estat al servei dels - Antiautoritaritarisme
treballadors (dictaduradel proletariat). - No a lacci坦 pol鱈tica.
Autoritari. Difer竪ncies -Contraris al reformisme
- Necessitat duna avanguarda:partit -Protagonisme de les masses.
comunista. - Insurrecci坦 general.
-Dues maneres per conquerir el poderde
lEstat.
- Reformiste: eleccions.
- Revolucionaria: viol竪ncia,
15. Els nous moviments socials
2 Lepoca de la Primera Internacional (1864-1876) I
2.4. La formaci坦 de la Associaci坦 Internaciona de Treballadors (AIT) 1era Internacional.
Any 1864. Contacte entre les organitzacions obreres de fran巽a i anglaterra vol agrupar el
treballadors de diferents pa誰sos
Organitzada
en
-Seccions nacionals Diverses tend竪ncies
-Comit辿 Central hi havien
La seva organitzaci坦 va ser encarregada a un Consell General dirigit per Marx que va
elaborar
- El Estatuts
- El Manifest Inaugural
dos principis
1.- Emancipaci坦 classe obrera
2.- Conquesta del poder de lEstat
En els diferents Congresos ( Ginebre, Lausana, i Bruseles) es van
impulsar mobilitacions a tot europa i am竪rica
per Jornada laboral 8 hores
Supressi坦 treball infantil
Enfrotament entre marxistes i anarquistes Millorar condicions laborals dona
Vaga mitj de lluita
17. Els nous moviments socials
2 Lepoca de la Primera Internacional (1864-1876) II
2.5. La Comuna de Par鱈s (1871)
Durant la guerra franco-prussiana (unificaci坦 dAlemanya) les tropes alemanyes van arribar
fins a Par鱈s.
Va ser llavors quan a Par鱈s es va produir la insurrecci坦 espontnia com a reacci坦 davant la
derrota i contra els poders tradicionals de lEstat (exercit i burgesia fonamentalment).
Va ser un al巽ament
Va dur Proclamaci坦
de
Obrer i popular Comuna de Paris
Nou estat democrtic i social obrer
-Nacionalizaci坦 b辿ns del clergat
conjunt de reformes -Anulaci坦 lloguers
de
-Cooperatives obreres.
Revolucionaries -Ensenyament laic i gatu誰t
La Comuna va se reprimida per lexercit.
La repressi坦 va ser dur鱈ssima: 17.000 afussellats i 40.000 detencions.
La AIT va ser declarada il揃legal
18. La Comuna de Paris 1871
La Comuna de Par鱈s 18 une rue de Paris en mai 1871 ou La Commune 71 Maximilien Luce
20. Els nous moviments socials
2 Lepoca de la Primera Internacional (1864-1876) II
2.6. La crisi de la Internacional
La derrota de la Comuna va tenir una gran repercussi坦 en lAIT.
Divisi坦 entre marxistesi anarquistes
de
pels Marxistes la causa del fracs va ser el
carcter espotani i la manca de direcci坦.
Formaci坦 de partits nacionals Els anarquiste no van acceptar la
Proposta de formar partits i van ser
expulsalts
La AIT es trasllad a Nova York, on va perdent for巽a
21. Els nous moviments socials
3 Lexpansi坦 del moviment obrer
3.1.Cap a un sindicalisme de masses (1870-1930)
Des del darrer quart del segle XIX, el capitalisme va experimentar un important
canvi: la Segona revoluci坦 Industrial i lImperialisme
Repercussions notables en el moviment obrer
de
-Creixement proletariat
- Incorporaci坦 de sectors no especialitzats (miners, estibadors)
- Fragmentaci坦 moviment obrer (sectors terciari)
Cami cap un sindicalisme massiu Creaci坦 de sindicats centralitzats
22. Els nous moviments socials
3 Lexpansi坦 del moviment obrer
3.2.La formaci坦 dels partits socialistes
Dacord amb la Iera Internacional es van formar el partits socialistes nacionals
Alemanya SPD Parttit Socialdem嘆crata Alemany (1875. Marxista)
de
Programa - Democratitzaci坦 societat
- Estat del benestar
- Regulaci坦 mercat laboral
de
Reformista
Fran巽a PSF. Partit Socialista Franc竪s (1905. Marxista)
PLB. Partit Laborista Britnic (1900-1006). Depend竪ncia
Anglaterra dels sindicats
23. Els nous moviments socials
3 Lexpansi坦 del moviment obrer
3.3.Lunivers anarquista
Lanarquisme va arrelar principalment a Espanya i Itlia.
Van sorgir 2 corrents
1.- Anarcomunisme: propugnava lacci坦 directa i
de
violenta (炭s de la viol竪ncia)
de
Atemptats
2.- Sindicalisme revolucionari: contrari als atemptats
Defensora dun sindicalisme de masses
24. Els nous moviments socials
3 Lexpansi坦 del moviment obrer
3.4.Les tend竪ncies ideol嘆giques socialistes
En la d竪cada del 1890 va comen巽ar una pol竪mica sobre els carccter reformista o revolucionari
Dels partits socialistes
Van sorgir 2 corrents
1.-Revisionismes (Eduard Bernstein) Reformistes.
de
Pragmtics
de
considerava a.- Es sistema capitalista 辿s
pot millorar internament i fer-lo
m辿s just.
b.- Democrcia parlamentria
permetia als treballadors
aconseguir reformes.
2.- Revolucionaris ( Lenin).
de
considerava
a.- Que shavia de fer la revoluci坦
i destruir el capitalisme
b.- La democrcia parlamentria no
era 湛til per fer la revoluci坦
