ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Música contemporània

•Download as PPTX, PDF•
•
J
Joanescoda

Presentació sobre la música contemporània. Dirigit a alumnes d'història de la música de 4t d'ESO

1 of 17
Downloaded 10 times
Música Contemporània INS Nicolau Copèrnic 4t ֳ
L’expressionisme (20’) • Aquest estil musical prové del postromanticisme (Wagner, Mahler, Brukner). • La música es fa cada cop més complexa, més dissonant, fins al punt de trencar tota norma, tota regla tonal. • Alhora és el reflexe d’una europa angoixada (inicis del segle XX) que es troba a les portes de la primera guerra mundial. El crit, E.Munch, 1893
• La música atonal genera una gran confusió a qui l’escolta perquè ja no hi ha notes ni tonalitats més importants. • Les melodies i les harmonies, s’esguerren i s’estripen reflectint el sentiment de l’època. AUDICIÓ: Tres fragments per a piano, op.11 A.Schönberg Arnold Schönberg (1874-1951)
Dodecafonisme (20’) • És un segon estadi d’aquest camí cap a l’atonalitat. • Un cop no hi ha tonalitat que regeixi el conjunt, apareixen noves normes per organitzar la música: el dodecafonisme V. Kandinsky, Composició n.8 (1923)
• Amb aquest model, es posa ordre al caos que havia suposat l’atonalitat. • AUDICIÓ: Fünf Sätze 1, A. Webern Anton Webern (1883-1945) Què és l’ordre?
Neoclassicisme • Sorgeix al 1918 com a oposició a l’impressionisme (Debussy), el Postromanticisme (Mahler, Wagner) i a l’expressionisme (Schönberg). Aquestes músiques van acabar resultant molt complexes i algunes, ben difícils d’escoltar! • Música senzilla que recorda al passat (barroc, classicisme, primer romanticisme), però, amb algunes sonoritats que ens recorden, alhora, que estem al segle XX!
NEOGÒTIC Façana de la catedral de Barcelona, 1882 NEOROMÀNIC Catedral de Marsella, 1893 NEOBARROC Gran Òpera de París, 1875 NEOROMÀNTIC Pena Palace, Sintra (Portugal), 1847 NEORENAIXEMENT Ajuntament d’Hamburg (Alemanya), 1897 NEOCLÀSSIC La Madeleine, París, 1842
• Gymnopedies, Erik Satie • Concert campestre, Francis Poulenc • Guia d’orquestra per a joves, Benjamin Britten • Carmina Burana, Carl Orff • La consagració de la primavera, Igor Stranvinsky AUDICIONS:
• ACTIVITAT: escolta les següents audicions i fes una anàlisi comparativa. Si haguessis viscut a París, cap al 1920, per quina d’aquestes dues tendències t’hauries decantat? justifica la teva resposta. • 1. Obertura de l’òpera de 3 rals, de Kurt Weill • 2. Obstinat de l’òpera “Lulú”, d’Alban Berg Royal Ontario museum, 1914
Serialisme integral (30’) • Suposa un pas més enllà del dodecafonisme. Si amb el dodecafonisme s’havien ordenat les notes segons una sèrie numèrica, ara s’organitzaran les altres variables: les durades, les intensitats o els instruments. • Tot està organitzat matemàticament, controlar absolutament tot. No hi ha espai per a la intuïció, per a la inspiració, tan lloada al romanticisme. AUDICIÓ: • Notations, Pierre Boulez (1925) Altres autors: Olivier Messiaen i Milton Babbitz
La música aleatòria (30’) • Al revés que el serialisme integral, aquests músics, volen donar llibertat total als sons i a la música. • S’eliminen les normes de les sèries i apareix l’atzar com a element organitzador. • El compositor estableix unes normes, i a partir d’aquí, l’intèrpret escull, tria i combina al seu aire. • Cada interpretació pot ser molt diferent l’una de l’altra.
John Cage (1912-1992) Atlas eclipticalis Aquesta obra, estrenada al 1961 a Montreal, a Canadà, portava indicacions com ara aquestes: “...pot ser interpretada tota o en part, en qualsevol formació de cambra o orquestra…” “...la idea de relació és absent; pot passar qualsevol cosa…” ...no té cap de les meves idees ni dels meus sentiments, simplement són sons…”.
El piano preparat (40’) • “Preparar un piano”, consisteix en alterar el so de les notes col·locant diversos tipus d’objectes entre les cordes per tal que quan soni la nota soni diferent. Habitualment s’hi col·loquen claus, bisos, gomes elàstiques, papers, agulles, metalls, etc. • L’efecte, és el d’un instrument on combina les notes, els sorolls i els efectes de percussió. Exemple de com preparar un piano AUDICIÓ: Sonata II per a piano preparat. John Cage
Música Concreta (40’-50’) • Al 1950 apareix la cinta magnètica (possibilitat de gravar sons) i els primers aparells electrònics. La música concreta utilitza sons gravats (passes, pluja, cant d’ocells, màquines…) juntament amb la música. Aquests sons es podien manipular (tallar, enganxar, invertir, etc.) • AUDICIÓ: Pierre Schaeffer (1910-1995), Cinq études de bruits. • Altres autors, treballen amb la música concreta o bé experimenten amb diferents sons, reals o electrònics: Edgar Varèse, Pierre Henry, Luigi Nono. Luciano Berio, Henry Dixon Cowell, John Cage o Krzysztof Penderecki.
Música electrònica (50’) • Desapareix l’intèrpret i la partitura. Tot es fabrica electrònicament. Quan s’inventi el sintetitzador (anys 60), permetrà la manipulació en directe de la música. • AUDICIÓ: Karlheinz Stockhausen, Etude (1952) • Altres autors: Herbert Eimert i Gottfried Michael Koenig. Primer sintetitzador: Cahill Telharmonium, 1896 aprox. (veure Documental)
El minimalisme (60’) • L’objectiu del minimalisme és fer una música molt senzilla, amb poc material, repetitiva, que hiptonitzi l’oient creant una atmòsfera meditativa i obsessiva. Està molt influenciada per les músiques orientals. Piet Mondrian (1872-1944) AUDICIÓ: Mad Rush, Phillip Glass AUDICIÓ (modern): Le Vals d’Amelie, Ian Tiersen Detall d’un jardí Zen
La música a partir dels 70’ A partir d’aquest moment doncs, trobem compositors que utilitzen algunes de les tècniques que hem vist fins aquí, però de manera barrejada (eclecticisme) i al servei de l’expressió. D’altres, fan un retorn cap a músiques més tradicionals, tonals, i inspirades amb el romanticisme. D’altres barrejaran les músiques “tradicionals” amb altres estils de música moderna: jazz, rock, pop, llatines, etc. AUDICIÓ: Concert per a flauta, piano i cordes. Carles Guinovart AUDICIÓ: Raphsody in blue, Gershwin AUDICIÓ: Wladimir Rosinskij: simfonia per a orquestra i grup de Rock Com hem vist, la música contemporània ha intentat innovar constantment i experimentant continuament amb el so. Però arriba un moment, que només agrada a un públic minoritari, entès i molt disposat a tanta experimentació. La resta de públic, prefereix altres estils com el jazz, el rock o el pop.

More Related Content

Música contemporània

  • 2. L’expressionisme (20’) • Aquest estil musical prové del postromanticisme (Wagner, Mahler, Brukner). • La música es fa cada cop més complexa, més dissonant, fins al punt de trencar tota norma, tota regla tonal. • Alhora és el reflexe d’una europa angoixada (inicis del segle XX) que es troba a les portes de la primera guerra mundial. El crit, E.Munch, 1893
  • 3. • La música atonal genera una gran confusió a qui l’escolta perquè ja no hi ha notes ni tonalitats més importants. • Les melodies i les harmonies, s’esguerren i s’estripen reflectint el sentiment de l’època. AUDICIÓ: Tres fragments per a piano, op.11 A.Schönberg Arnold Schönberg (1874-1951)
  • 4. Dodecafonisme (20’) • És un segon estadi d’aquest camí cap a l’atonalitat. • Un cop no hi ha tonalitat que regeixi el conjunt, apareixen noves normes per organitzar la música: el dodecafonisme V. Kandinsky, Composició n.8 (1923)
  • 5. • Amb aquest model, es posa ordre al caos que havia suposat l’atonalitat. • AUDICIÓ: Fünf Sätze 1, A. Webern Anton Webern (1883-1945) Què és l’ordre?
  • 6. Neoclassicisme • Sorgeix al 1918 com a oposició a l’impressionisme (Debussy), el Postromanticisme (Mahler, Wagner) i a l’expressionisme (Schönberg). Aquestes músiques van acabar resultant molt complexes i algunes, ben difícils d’escoltar! • Música senzilla que recorda al passat (barroc, classicisme, primer romanticisme), però, amb algunes sonoritats que ens recorden, alhora, que estem al segle XX!
  • 7. NEOGÒTIC Façana de la catedral de Barcelona, 1882 NEOROMÀNIC Catedral de Marsella, 1893 NEOBARROC Gran Òpera de París, 1875 NEOROMÀNTIC Pena Palace, Sintra (Portugal), 1847 NEORENAIXEMENT Ajuntament d’Hamburg (Alemanya), 1897 NEOCLÀSSIC La Madeleine, París, 1842
  • 8. • Gymnopedies, Erik Satie • Concert campestre, Francis Poulenc • Guia d’orquestra per a joves, Benjamin Britten • Carmina Burana, Carl Orff • La consagració de la primavera, Igor Stranvinsky AUDICIONS:
  • 9. • ACTIVITAT: escolta les següents audicions i fes una anàlisi comparativa. Si haguessis viscut a París, cap al 1920, per quina d’aquestes dues tendències t’hauries decantat? justifica la teva resposta. • 1. Obertura de l’òpera de 3 rals, de Kurt Weill • 2. Obstinat de l’òpera “Lulú”, d’Alban Berg Royal Ontario museum, 1914
  • 10. Serialisme integral (30’) • Suposa un pas més enllà del dodecafonisme. Si amb el dodecafonisme s’havien ordenat les notes segons una sèrie numèrica, ara s’organitzaran les altres variables: les durades, les intensitats o els instruments. • Tot està organitzat matemàticament, controlar absolutament tot. No hi ha espai per a la intuïció, per a la inspiració, tan lloada al romanticisme. AUDICIÓ: • Notations, Pierre Boulez (1925) Altres autors: Olivier Messiaen i Milton Babbitz
  • 11. La música aleatòria (30’) • Al revés que el serialisme integral, aquests músics, volen donar llibertat total als sons i a la música. • S’eliminen les normes de les sèries i apareix l’atzar com a element organitzador. • El compositor estableix unes normes, i a partir d’aquí, l’intèrpret escull, tria i combina al seu aire. • Cada interpretació pot ser molt diferent l’una de l’altra.
  • 12. John Cage (1912-1992) Atlas eclipticalis Aquesta obra, estrenada al 1961 a Montreal, a Canadà, portava indicacions com ara aquestes: “...pot ser interpretada tota o en part, en qualsevol formació de cambra o orquestra…” “...la idea de relació és absent; pot passar qualsevol cosa…” ...no té cap de les meves idees ni dels meus sentiments, simplement són sons…”.
  • 13. El piano preparat (40’) • “Preparar un piano”, consisteix en alterar el so de les notes col·locant diversos tipus d’objectes entre les cordes per tal que quan soni la nota soni diferent. Habitualment s’hi col·loquen claus, bisos, gomes elàstiques, papers, agulles, metalls, etc. • L’efecte, és el d’un instrument on combina les notes, els sorolls i els efectes de percussió. Exemple de com preparar un piano AUDICIÓ: Sonata II per a piano preparat. John Cage
  • 14. Música Concreta (40’-50’) • Al 1950 apareix la cinta magnètica (possibilitat de gravar sons) i els primers aparells electrònics. La música concreta utilitza sons gravats (passes, pluja, cant d’ocells, màquines…) juntament amb la música. Aquests sons es podien manipular (tallar, enganxar, invertir, etc.) • AUDICIÓ: Pierre Schaeffer (1910-1995), Cinq études de bruits. • Altres autors, treballen amb la música concreta o bé experimenten amb diferents sons, reals o electrònics: Edgar Varèse, Pierre Henry, Luigi Nono. Luciano Berio, Henry Dixon Cowell, John Cage o Krzysztof Penderecki.
  • 15. Música electrònica (50’) • Desapareix l’intèrpret i la partitura. Tot es fabrica electrònicament. Quan s’inventi el sintetitzador (anys 60), permetrà la manipulació en directe de la música. • AUDICIÓ: Karlheinz Stockhausen, Etude (1952) • Altres autors: Herbert Eimert i Gottfried Michael Koenig. Primer sintetitzador: Cahill Telharmonium, 1896 aprox. (veure Documental)
  • 16. El minimalisme (60’) • L’objectiu del minimalisme és fer una música molt senzilla, amb poc material, repetitiva, que hiptonitzi l’oient creant una atmòsfera meditativa i obsessiva. Està molt influenciada per les músiques orientals. Piet Mondrian (1872-1944) AUDICIÓ: Mad Rush, Phillip Glass AUDICIÓ (modern): Le Vals d’Amelie, Ian Tiersen Detall d’un jardí Zen
  • 17. La música a partir dels 70’ A partir d’aquest moment doncs, trobem compositors que utilitzen algunes de les tècniques que hem vist fins aquí, però de manera barrejada (eclecticisme) i al servei de l’expressió. D’altres, fan un retorn cap a músiques més tradicionals, tonals, i inspirades amb el romanticisme. D’altres barrejaran les músiques “tradicionals” amb altres estils de música moderna: jazz, rock, pop, llatines, etc. AUDICIÓ: Concert per a flauta, piano i cordes. Carles Guinovart AUDICIÓ: Raphsody in blue, Gershwin AUDICIÓ: Wladimir Rosinskij: simfonia per a orquestra i grup de Rock Com hem vist, la música contemporània ha intentat innovar constantment i experimentant continuament amb el so. Però arriba un moment, que només agrada a un públic minoritari, entès i molt disposat a tanta experimentació. La resta de públic, prefereix altres estils com el jazz, el rock o el pop.