Musicoterapia teoria musical basica por josi
•
0 likes•803 views
Certamente muitos sabem o quanto uma melodia por nos relaxar...e até tratar ou combater o estresse. Boa leitura, ops! Boas músicas!
Musicoterapia teoria musical basica por josi
- 2. 2 1. LES NOTES . Les claus ens indiquen la col∙locació d’una nota al pentagrama. La clau de sol comença a la segona línia assenyala el lloc on s’escriu la nota sol. Pujant pel pentagrama alternant línia espai, obtindrem l’escala musical. Per llegir més ràpidament, podem classificar les notes en dos grups: les que s’escriuen a les cinc línies i les que s’escriuen als espais. Així de baix cap a dalt obtenim. mi, sol, si, re, fa, a les línies i fa, la, do, mi, als espais. Per llegir amb rapidesa hauràs de practicar molt. Fixa’thi: ü Al mig del pentagrama tenim la nota SI, l’última nota de l’escala i la següent, per tant, és DO. ü A la segona línia tens el SOL que te’l diu la clau. ü A les vores del pentagrama, dalt i baix, MI i FA (el mi sempre més greu que el fa). ü El DO i el RE greus, són les que cauen fora del pentagrama, ja que per ser massa greus no hi caben (veure línies addicionals). ü Aproximadament mig pentagrama és per a una escala de do i a partir de la segona meitat, llegirem la segona escala de DO. Només queda practicar i pensa que quan les notes van seguides alternant línia i espai, no cal llegirles totes, segueix l’escala musical pujant o baixant de memòria.
- 3. 3 Lectura absoluta S’anomena lectura absoluta a la lectura musical que bé donada per una clau. Existeixen set claus diferents: una de Sol, dues de Fa i quatre de Do. La seva utilitat és la de poder llegir totes les notes, per agudes o greus que siguin dintre del pentagrama. Les més utilitzades són la de Sol i la de Fa. Lectura relativa Per llegir més ràpidament, és útil seguir, en determinats fragments musicals, seguir l’escala musical. Ara farem una pràctica que tracta d’imaginar que no hi ha cap clau i que només ens informen del nom de la primera nota. Per a endevinar el nom de les altres, haurem de memoritzar l’escala musical pujant i baixant i intuir el nom de les altres. Línies addicionals Les línies addicionals són petites línies que afegim al pentagrama per poder llegir aquelles notes que per ser massa agudes o massa greus no hi caben. Com que el pentagrama acaba al Fa, les línies addicionals superiors s’utilitzaran per a les que van després ( SolLaSiDoReMiFa). Les inferiors aniran baixan en l’escala musical, i com la darrera nota del pentagrama per baix és Mi, seran ( ReDoSiLa SolFaMi ) Les claus : Les claus són set i ens indiquen la posició d’una nota. Tenint en compte que el do 3 és el que s’escriu baix del pentagrama amb una línia addicional, aquestes claus indiquen: sol3 fa2 do3 i do3. do
- 4. 4 2. LES FIGURES Les figures són les encarregades de mesurar el temps, la durada dels sons, però compte, mai en segons o minuts, sinó per comparació amb les companyes. Les figures musicals són per ordre de més llarga a més curta: la rodona, la blanca, la negra, la corxera, la semicorxera, la fusa i la semifusa. En diferents èpoques de la història de la música se’n van utilitzar d’altres més llargues i més curtes, però en l’actualitat han quedat en desús. Cada figura dura el doble que la següent. D’aquesta frase tan senzilla en principi se’n deriven una sèrie de jocs ( exercicis ) que de vegades no són tan fàcils de resoldre. Les equivalències per exemple, són exercicis on busquem grups de figures iguals amb la mateixa durada que la que se’ns dóna. Ex. * Una rodona dura el mateix que dues blanques, que quatre negres, que vuit corxeres, que setze semicorxeres, etc... * Tres negres duren el mateix que sis corxeres, dotze semicorxeres, etc. Cada figura té el seu corresponent símbol per fer silenci, i duren el mateix que la figura corresponent.
- 5. 5 3. ORGANITZACIÓ DELS COMPASSOS Imagina per un moment que un compàs és com un tren de passatgers, amb un revisor (el compàs) que ens informa del nombre de cadires disponibles a cada vagó (compàs). Aquestes cadires les omplirem amb uns personatges, que sortiran del que ara coneixem com a equivalència de la negra. Persona normal. Bessonets. Gàbia amb quatre gatets. Persona grossa. Cadascun d'aquests grups de personatges ocuparà una sola cadira (pulsació), ja que cada personatge és més petit, a excepció de la persona grossa, que ocupava dues cadires. Així, podíem fer combinacions diferents com ara la de l'exemple: A un tren de quatre cadires podem posar: * * * * * * * * * * * * Cada asterisc marca una pulsació (cadira), observa que cada vagó, entre línia de separació (divisòria) i línia, tenim sempre el número de cadires (pulsacions) que indica el revisor (número de dalt del compàs), en aquest cas el quatre. Podem utilitzar els silencis, que representen persones amb un lloc reservat però que no han acudit al tren. I combinacions de meitats de grup com aquesta: Exemple: * * * * * * * * ** * * Observa com cada compàs pot tenir un nombre diferent de personatges, que l'ordre en el que els posem farà que sonin diferent i que el silenci de blanca ocupa, igual que la blanca, dues cadires.
- 6. 6 4. GRUPS IRREGULARS Com hem vist anteriorment, podem agrupar figures iguals que tinguin el mateix valor que una altra en grups d’una, dues, quatre, vuit, setze, trentados i seixanta quatre. Els músics es troben en situacions en què una persona canta tres, cinc, sis, set, vuit o més figures iguals en una pulsació. La manera d’escriure això a una partitura és emprant un grup irregular. El grup irregular més utilitzat és el treset. El treset consisteix en cantar tres notes en l’espai de temps que matemàticament cabrien dues i s’indica amb un número 3 al damunt d’aquestes figures agrupades. Un treset de rodones durarà el mateix que dues rodones, un treset de blanques durarà el mateix que dues blanques, un treset de negres ocuparà el mateix temps que dues negres i així successivament. Només cal recordar que amb un treset en cantem tres i comptem dues. Com hem dit abans, podem fer grups amb el nombre de figures que vulguem, tenint en compte que el valor d’aquests grups serà el mateix que el del grup no irregular més proper. Per exemple el cinquet: En compassos composts es poden fer grups irregulars de dues, quatre figures ja que els agrupaments de figures serà de tres, sis. dotze, etc...
- 7. 7 5. EL PUNTET És un petit punt que es col∙loca davant de la nota i avisa de què hem d’allargar la durada d’aquest so la meitat del valor d’ella mateix. · Una rodona amb un puntet tindrà el valor d’una rodona + el valor de la meitat de la rodona (la blanca) i sumarà un total de tres blanques, ja que la rodona val dues blanques i la blanca del costat una més. · Una blanca en puntet tindrà el valor d’una blanca + el valor de la meitat de la blanca (la negra) i sumarà un total de tres negres, ja que la blanca val dues negres i la negra del costat una més. · Una semicorxera en puntet tindrà el valor d’una semicorxera + el valor de la meitat de la semicorxera ( la fusa ) i sumarà un total de tres fuses.
- 8. 8 6. ELS COMPASSOS El compàs és l’element encarregat de regular el temps a la música. És una fracció matemàtica de la rodona. Una fracció matemàtica consta de dos números un ala part de dalt, el numerador i un a la part de baix, el denominador. Si tenim un pastís i el partim en quatre parts i ens mengem tres, direm que ens hem menjat ¾ parts del pastís. Així el numerador és el 3 (les parts que prenem) i el denominador és el 4 (les parts en què fraccionem el pastís o la unitat de què parlem). En música la unitat que partim és la rodona i el denominador és la figura resultant d’aquesta partició. Un compàs de ¾ ens informa que què la cançó anirà estructurada per fragments (que també s’anomenen compassos) separats per unes línies que s’anomenen línies divisòries on cabran tres quartes parts de rodona a cadascun. Si partim una rodona en quatre parts tenim negres. Així dintre d’un compàs de ¾ caben tres negres o quelcom equivalent a tres negres. Recordeu, si partim la rodona: 1 rodona = 2 blanques = 4 negres = 8 corxeres = 16 semicorxeres = 32 fuses = 64 semifuses. Així els números que surten a l’equivalència d’una rodona seran també els possibles denominadors dels diferents compassos. Els compassos es classifiquen en: Simples Els que tenen com a numeradors 2 3 4 Composts Els que tenen com a numerador el resultat de multiplicar per 3 els numeradors dels compassos simples. 6 – 9 – 12 Amalgama Els que són resultat de la suma de compassos. Quan parlem de ritme solem dir que hi ha de dues pulsacions (binaris), de tres (ternaris) i de quatre (quaternaris). Així direm que el numerador 6 indica un compàs compost binari, el 9 ternari i el 12 quaternari. La unitat de mesura del temps és la pulsació (això que fa el director amb les manetes). La pulsació d’un compàs simple és la figura que marca el denominador, i
- 9. 9 la pulsació del compàs compost és la figura que marca el denominador multiplicada també per tres. Exemples. 2/2 Compàs simple de dues pulsacions (binari) Pulsació la meitat de la rodona (la blanca) 3/4 Compàs simple de tres pulsacions (ternari) Pulsació la quarta part de la rodona (la negra) 4/8 Compàs simple de quatre pulsacions Pulsació la vuitena part de la rodona (la corxera) 4/4 Compàs simple de quatre pulsacions Pulsació la quarta part de la rodona (la negra) 6/8 Compàs compost de dues pulsacions Pulsació composta per tres vegades la vuitena part de la rodona (tres corxeres = negra amb puntet) 9/4 Compàs compost de tres pulsacions Pulsació composta per tres vegades la quarta part de la rodona (tres negres = blanca amb puntet) 12/16 Compàs compost de quatre pulsacions Pulsació composta per tres vegades la setzena part de la rodona (tres semicorxeres = corxera amb puntet)
- 11. 11 Segons sigui el nombre de tons i semitons que té un interval, rep un nom. Aquest nom se li assigna per comparació ( més gran o més petit ) amb uns intervals model que són el que surten de l’escala de Do. do-re 2ª Major 1 to do-mi 3ª Major 2 tons do-fa 4ª Justa 2 tons i 1 semitò do-sol 5ª Justa 3 tons i 1 semitò do-la 6ª Major 4 tons i 1 semitò do-si 7ª Major 5 tons i 1 semitò do-do‛ 8ª Justa 5 tons i 2 semitons Si un interval és un semitò més gran que el model li direm Augmentat. A un interval un semitò més petit que la 2ª,3ª, 6ª o 7ª model li direm menor. A un interval un semitò més petit que la 4ª, 5ª o 8ª model li direm disminuït. A un interval un to més petit que la 2ª,3ª, 6ª o 7ª model li direm disminuït. INTERVALS ESPECIALS Són uns intervals que es nomenen d’una manera diferent donada la proximitat entre les dues notes que el formen. Són tan petits, que alguns no es podrien classificar amb la taula anterior. Es classifiquen atenent als següents criteris: ü UNÍSON: dues notes exactament iguals. ü SEMITÒ CROMÀTIC: dues notes amb el mateix nom i amb un semitò de diferència. ü SEMITÒ DIATÒNIC: dues notes de diferent nom que es porten un semitò de diferència. ü ENHARMONIA: dues notes de diferent nom que sonen igual, ja que no hi ha distància entre elles. Exemples:
- 12. 12 INVERSIÓ D’INTERVALS Considerarem inversions d’un interval a tots aquells que llegiríem de la mateixa manera que un de donat, però si el primer és ascendent, la inversió seria descendent. Si analitzem aquests intervals veurem que sumen nou. Si l’interval donat és una quarta, les inversions seran cinquenes ( 4 + 5 = 9 ), si l’interval donat és una segona les inversions seran setenes, etc.... També si l’interval és major, les inversions seran menors, si els intervals son justos, les inversions seran justes i si són augmentats, les inversions disminuïdes. INTERVALS MELÒDICS I HARMÒNICS Els intervals poden ser melòdics o harmònics. Direm que un interval és melòdic quan les notes formen una melodia i harmònic quan les notes sonen alhora, formant harmonies, acords. INTERVALS COMPOSTOS Els intervals compostos són aquells més grans que una vuitena i s’analitzen reduint lo, retallant intervals de vuitena fins tenir un de simple. Es nomena igual que els de la taula però sumant set (les set notes musicals que en té de més). Exemple: L’interval de l’exemple és Fa Re. Tenim dues notes lligades que són dos Re. L’interval petit FaRe és una Sisena Major. El gran FaRe’ seria una Tretzena Major (6 + 7=13).
- 13. 13 b n 8. LES ALTERACIONS Són signes que es poden col∙locar al començament d’una obra musical, entre la clau de sol i el compàs (armadura) o bé a una nota en particular (alteracions accidentals). Són: ü El sostingut: # fa que la nota soni un semitò més aguda. ü El bemoll: fa que la nota soni un semitò més greu. ü El becaire: destrueix l’efecte del bemoll o del sostingut i la nota torna a sonar natural. ü Armadura: Configura una escala o tonalitat. Do major, Re Major etc. Cada armadura pot correspondre a dues modalitats d’escala Majors i menors i aquestes poden ser de diferent tipus. Cal mirar per descobrirles la nota en què comença i acaba aquella escala o, generalment, el baix de l’obra que volem analitzar. Si comença en mi serà escala de mi (major o menor depenent de l’armadura). ü Alteració accidental: només afectarà a la nota en qüestió i a totes les del mateix nom que estiguin al mateix compàs i després de la nota alterada. Exemple: El primer do seria natural, el segon sostingut, el tercer sostingut (es contagia de l’anterior), l’altre do és natural, ja que té un becaire, al La no li afecta ja que és una altra nota i l’altre do, tot i sent greu, també li afecta el becaire i és natural. Qualsevol do que surti als compassos següent no li afectarà res del compàs anterior i seran naturals.
- 14. 14 9. LES ESCALES Les escales són l’eina que utilitzem per composar cançons, depenen d’ella obtenim una cançó trista, alegre, oriental, xinesa, àrab, etc... Només hem de seguir les pautes de la fórmula que la configura. Si volem fer una escala major, ens fixarem en l’escala de Do, que és la que no té cap alteració. L’escala de Do té aquesta fórmula: totosemitòtototosemitò. Respectant aquesta fórmula aconseguirem totes les escales majors possibles. Exemples: Cal tenir en compte que els intervals d’una escala o una cançó van entrellaçats, si modifiquem una nota, modifiquem dos intervals. · El primer exemple té un to i un to. · El segon exemple té un to i mig i un semitò. · El tercer exemple té un semitò i un to i mig.
- 15. 15 Una es cala menor natural pren com a model la de La menor, que és també la que no té cap alteració a l’armadura. Tot seguit anecdòticament i com a exemple, una sèrie de fórmules d’escales interessants: ü Escala menor natural o antiga: tosemitòtotosemitòtoto ü Escala menor harmònica: tosemitòtotosemitòto i migsemitò ü Escala àrab: semitòto i migsemitòtosemitòto i migsemitò ü Escala xinesa o pentatònica: Per tenir una idea del model d’escala pentatònica de Do, elimina el mi i el si. Si féssim totes les escales majors i menors naturals possibles obtindríem aquesta taula que hauràs de completar: Nombre d’alteracions Escales Alteracions a l’armadura Do Major/ La menor Cap 1 sostingut Sol Major/ Mi menor Fa 2 sostinguts Re Major/ Si menor FaDo 3 sostinguts La Major/ Fa # m FaDoSol 4 sostinguts Mi M / Do # m FaDoSolRe 5 sostinguts FaDoSolReLa 6 sostinguts FaDoSolReLaMi 7 sostinguts FaDoSolReLaMiSi 1 bemoll Fa M/ Re m Si 2 bemolls Si b M / Sol m SiMi 3 bemolls Mi b M/ do m SiMiLa 4 bemolls SiMiLaRe 5 bemolls 6 bemolls 7 bemolls Per completar la taula observa que: ü L’ordre en què surten els sostinguts és d’interval de cinquena i des del Fa. ü Que l’ordre dels bemolls és com el dels sostinguts però a l’inrevès. ü Que la relació entre el mode major i el menor és d’un interval de tercera menor (un to i mig).
- 16. 16 ü Que quan tenim una nota alterada també afecta al nom de l’escala. ü Que si pugem un interval de segona menor a l’últim sostingut obtenim el nom de l’escala major corresponent. ü Que el penúltim bemoll t’informa del nom de l’escala Major corresponent. Hi ha moltes escales més, hi ha dobles sostinguts i dobles bemolls, hi ha set claus diferents per llegir les notes, podem classificar els intervals harmònics per com sonen... però això és una altra història.