2. La Renaixença Moviment de redreçament cultural, intent de recuperació de la consciència diferencial catalana. La identitat catalana es va buscar principalment en el passat històric i en la tradició popular. L'Au Fènix. Símbol que apareix a la Renaixença . Literatura catalana a l’època de Narcís Oller
3. Autors més significatius de la Renaixença POESIA Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) El seu poema-oda La pàtria (1833) inicia la identificació entre llengua i nació. Joaquim Rubió i Ors, Lo gaiter del Llobregat (1818-1899) El pròleg del seu recull de poemes Mos cantars (1841) esdevé manifest programàtic del moviment. Reivindica la conquesta d’una literatura pròpia i no satèl·lit de la castellana i la restauració dels Jocs Florals (1859) Jacint Verdaguer (1846-1902) Figura cabdal de la Renaixença dins del gènere de la poesia. Poemes èpics: L’Atlàntida (1877), Canigó (1886) TEATRE Frederic Soler, S erafí Pitarra. Autor de sainets (gatades) Àngel Guimerà (1845-1924) Anomenat Mestre en Gay Saber el 1877 Cal destacar la seva trilogia realista que inclou Terra baixa (1896) NOVEL·LA Narcís Oller ( 1846-1930) Creador de la novel·la moderna catalana. La bogeria (1898) Àngel Guimerà Narcís Oller Jacint Verdaguer
4. Restauració dels Jocs Florals (1859) certàmens literaris que estimularen la creació en català.
6. Moviments literaris i estètics del segle XIX : ROMANTICISME - REALISME - NATURALISME Honoré de Balzac, escriptor francès pare del Realisme Émile Zola, autor francès inspirador del Naturalisme Amb característiques diverses, aquests moviments són el reflex d’un nou món, producte de la Revolució Industrial. La burgesia, com a subjecte temàtic i com a consumidora, és present a les obres literàries. La literatura catalana participa de tots tres moviments alhora que protagonitza l’impuls de recuperació. Goethe a la campagna romana (Tischbein –1786)
7. ROMANTICISME El Romanticisme va ser una reacció a la rigidesa formal i racionalitat de la Il·lustració i el Neoclassicisme. Proposava un art basat en la llibertat de l’artista i l’emotivitat subjectiva . Algunes de les seves característiques: Importància del sentiment enfront la raó. Gust per l'originalitat en contra la tradició grecollatina. La creativitat enfront a la imitació neoclàssica. L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada. Apreciació de les coses personals, subjectivisme i individualisme absolut. Evasió de la realitat, idealisme. Pren com a model l’Edat mitjana i valora la tradició popular. Defensa les llibertats nacionals i el liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat. Caminant sobre el mar de boira. Pintura del romàntic Caspar David Friedrich. Facsímil de George Sand
8. REALISME Corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Reacció als postulats romàntics, implica la descoberta de la realitat com a matèria artística o literària. Busca el detall, la màxima proximitat. Fa ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels personatges, situacions i llocs. Pretén l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Temes contemporanis i afany crític. El quotidià i no l'exòtic és el tema central, vol exposar problemes polítics, humans i socials del seu temps.
9. NATURALISME Sorgit a França a finals de la dècada de 1860, parteix del realisme, però es basa en el positivisme, el cientifisme i els nous coneixements i avenços tecnològics per arribar al ple coneixement de l’home i les seves passions amb metodologia i rigor científic. Vol fer de l’art una branca de la ciència. Incorpora les teories fisiològiques de Claude Bernard, el positivisme d’August Comte i el determinisme de Taine. Elabora un teoria mig filosòfica, mig científica segons la qual l’home està determinat per les lleis biològiques i ambientals. Per a Zola, l’escriptor naturalista ha de relacionar l’home i la societat tenint en compte aspectes biològics (fisiològics, psicològics i hereditaris) i ambientals (econòmics, polítics i socials)
10. Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) D’educació il·lustrada i descatalanitzada, va començar a escriure en castellà. Es “convertí” al catalanisme cultural gràcies a la influència dels cercles literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 l’acabaren de decidir pel català. Galdós , arquetipus de l’assimilisme espanyol davant el fet català, li escriu: “ Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros.” (carta de 8.12.1884) Oller es defensa: “ No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua , [...] ( carta de 14.12.1884) Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del crític literari Josep Yxart, el decidiren a conrear novel·la realista fent-se ressò dels canvis històrics que viu el país per tal reflectir la societat del seu temps (l’època de la Restauració). .
11. CORPUS LITERARI: RELATS: Croquis del natural (1879), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) Al llapis i a la ploma (1918). Entre 1913 i el 1919 redacta les Memòries literàries (1962). NOVEL·LES : La Papallona (1882) la història d’un seductor i la seva víctima; malgrat el pòsit costumista i romàntic, aquesta és la primera novel·la catalana moderna. L’Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial en la societat rural (arribada del ferrocarril, explotació minera). Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.
12. La Febre d’Or ( 1890-1892) l'obsessió pel diner, centrada en l'enriquiment fàcil que s'aconsegueix mitjançant l'especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és un nou ric de família pobra, s’enriqueix especulant [febre d’inversió a la Barcelona de 1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi financera europea. Hi ha una versió cinematogràfica de Gonzalo Herralde (1992). La Bogeria (1898), plantejament d'un procés de bogeria provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la genètica i pel medi ambient. És, per tant,un acostament a l’estètica naturalista. Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana d’Oller l’allunya dels principis deterministes del naturalisme propugnat per Zola. Oller s'implica, no és un mer analista fred i impassible.
13. Pilar Prim (1906), sintonitza amb l'evolució de la narrativa europea i és un intent d’acostar-se al nou moviment de l’escena literària catalana, el Modernisme. Es una novel·la psicològica on planteja el conflicte de la protagonista, de nom simbòlic, víctima de la clàusula testamentària del marit, que la priva de l’usdefruit dels béns si torna a casar-se. Les novel·les d’Oller (exceptuant l’última) formen un conjunt que té com a finalitat l'estudi de la societat catalana de la Restauració en tots els seus aspectes, amb una clara finalitat crítica i didàctica. Recursos literaris que donen unitat i coherència al corpus novel·lístic: reaparició de personatges a novel·les com Vilaniu , La febre d’Or o La Bogeria , limitació dels marcs geogràfics a Vilaniu (Valls) i Barcelona, (oposició món rural/món urbà). temes recurrents: transformació social provocada per la revolució industrial, ascens imparable de la burgesia, i els seus gustos, enfonsament del món rural, pervivència del caciquisme, els ferrocarrils, la borsa... tècnica narrativa fonamentada en l'observació. Destaquem d’Oller les seves descripcions, la creació de personatges versemblants i trames narratives complexes. Usa un llenguatge planer, amb castellanismes i localismes (de Valls i de Barcelona) d'acord amb la procedència dels personatges.
14. La Bogeria es basa en un fet real que l'autor va conèixer de prop: la mort d'un seu client. La novel·la presenta trets innovadors: 1. Substitueix el narrador impersonal en tercera persona per les converses entre el narrador (del qual ignorem el nom) i un amic, Armengol, amb l’esporàdica intervenció d’un altre, Giberga , al voltant del protagonista, Daniel Serrallonga . Hi trobem també algunes aparicions d’aquest i d’altres personatges (les germanes, Adela i Carolina o l’esposa Salomé). S’ha anomenat a aquesta tècnica narrativa procediment indirecte . D’altra banda, el narrador té una vida pròpia i en coneixerem alguns aspectes (matrimoni...) 2. Parlem de tres nivells diferenciats : argument: les vicissituds viscudes pel protagonista. trama: construïda sobre les converses dels tres interlocutors i les seves relacions amb el protagonista. tema: tractament donat, en les converses sobre el protagonista, a aspectes apuntants entorn la història d’aquest ( i sobretot al fet si la bogeria li ve d’herència – tesi fonamental del determinisme naturalista) per tant, els principis del naturalisme esdevenen matèria literària. Daniel és el protagonista de la novel·la, però aquesta no és només la seva història. Bust de Narcís Oller
15. Fes un breu resum del contingut de cada capítol (cap. 1: Presentació Daniel...) Temps : L’acció comença el 1868, amb la coneixença del narrador i l'Armengol amb Daniel Serrallonga. Quina és la durada temporal dels fets? (temps intern) [Fes un seguiment temporal de la novel·la, fixa’t que entre alguns capítols hi ha salts]. Context històric (temps extern) Quins fets concrets de la història d’Espanya i Catalunya i quins personatges reals són esmentats? [per exemple, el general Prim] Espais: L’acció transcorre entre Barcelona i Vilaniu. Com són descrits cada un d’aquests espais? Quins llocs en concret són esmentats? Personatges: Fes una relació de personatges i caracteritza’ls (subdivideix-los entre principals i secundaris) Quines simpaties i antipaties mostra el narrador cap als altres personatges? Observes idealització o caricaturització de personatges? Contrasta les posicions del narrador i de Giberga respecte Serrallonga. Contraposa el personatges femenis d’Adela i Matilde. Fes un seguiment de totes les dèries d’en Daniel (política...) Compara l’evolució de Daniel Serrallonga i el seu pare.
16. Llengua : Anota vocabulari (expressions i construccions) que et resulta dubtós. Fes un llistat de: - castellanismes ( enterat, tiros... ) - estrangerismes (llatinisme : a latere; italianisme: eccolo ...) - col·loquialismes (frases fetes, locucions ...) - interjeccions i exclamacions ( Ca, noi!, Ave Maria ! ...) Controla els usos de la lletra cursiva. Retrat de Narcís Oller a la Galeria de Vallencs Il·lustres (Febrer, 1931) Traducció francesa de La papallona, amb pròleg de Zola
![Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) D’educació il·lustrada i descatalanitzada, va començar a escriure en castellà. Es “convertí” al catalanisme cultural gràcies a la influència dels cercles literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 l’acabaren de decidir pel català. Galdós , arquetipus de l’assimilisme espanyol davant el fet català, li escriu: “ Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros.” (carta de 8.12.1884) Oller es defensa: “ No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua , [...] ( carta de 14.12.1884) Al mateix temps, la lectura d'obres de Zola i Galdós i el consells del crític literari Josep Yxart, el decidiren a conrear novel·la realista fent-se ressò dels canvis històrics que viu el país per tal reflectir la societat del seu temps (l’època de la Restauració). .](https://image.slidesharecdn.com/narcsoller1846-1930-091205113754-phpapp01/85/Narcis-Oller-1846-1930-10-320.jpg)
![La Febre d’Or ( 1890-1892) l'obsessió pel diner, centrada en l'enriquiment fàcil que s'aconsegueix mitjançant l'especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és un nou ric de família pobra, s’enriqueix especulant [febre d’inversió a la Barcelona de 1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi financera europea. Hi ha una versió cinematogràfica de Gonzalo Herralde (1992). La Bogeria (1898), plantejament d'un procés de bogeria provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la genètica i pel medi ambient. És, per tant,un acostament a l’estètica naturalista. Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana d’Oller l’allunya dels principis deterministes del naturalisme propugnat per Zola. Oller s'implica, no és un mer analista fred i impassible.](https://image.slidesharecdn.com/narcsoller1846-1930-091205113754-phpapp01/85/Narcis-Oller-1846-1930-12-320.jpg)
![Fes un breu resum del contingut de cada capítol (cap. 1: Presentació Daniel...) Temps : L’acció comença el 1868, amb la coneixença del narrador i l'Armengol amb Daniel Serrallonga. Quina és la durada temporal dels fets? (temps intern) [Fes un seguiment temporal de la novel·la, fixa’t que entre alguns capítols hi ha salts]. Context històric (temps extern) Quins fets concrets de la història d’Espanya i Catalunya i quins personatges reals són esmentats? [per exemple, el general Prim] Espais: L’acció transcorre entre Barcelona i Vilaniu. Com són descrits cada un d’aquests espais? Quins llocs en concret són esmentats? Personatges: Fes una relació de personatges i caracteritza’ls (subdivideix-los entre principals i secundaris) Quines simpaties i antipaties mostra el narrador cap als altres personatges? Observes idealització o caricaturització de personatges? Contrasta les posicions del narrador i de Giberga respecte Serrallonga. Contraposa el personatges femenis d’Adela i Matilde. Fes un seguiment de totes les dèries d’en Daniel (política...) Compara l’evolució de Daniel Serrallonga i el seu pare.](https://image.slidesharecdn.com/narcsoller1846-1930-091205113754-phpapp01/85/Narcis-Oller-1846-1930-15-320.jpg)
