3. 1. Justificació
Amb aquesta unitat pretenem avançar en la programacions basades en
situacions comunicatives àmplies. En els darrers cursos hem sistematitzat
una entrada a la programació de la llengua fonamentada en gèneres textuals.
És una entrada per a mantenir, però serà escaient articular-la amb la
programació basada en situacions comunicatives, amb èmfasi en l'ús social,
que és, sens dubte, més complexa. Alhora s’hauria de tenir en compte el
treball de llengua en les diferents àrees del currículum, la programació
basada en temàtiques diverses, amb èmfasi en l’ús del llenguatge.
Fins fa poc temps s’ha tractat la llengua d’una manera compartimentada;
caldria tenir especialment en compte la relació entre les diferents llengües. La
programació integrada de llengües: la coherència en la metodologia,
l'avaluació, la relació entre les llengües...
En una situació comunicativa es treballen diversos gèneres textuals. En
aquesta unitat de programació, s’emfasitza especialment la narració, tot i que
hi ha altres gèneres que també es treballaran (cartells, bases del concurs,
assemblees...). Es tindrà en compte la difusió de les bases del concurs, els
cartells i els textos seleccionats. En aquestes unitats de programació es posa
més èmfasi en el desenvolupament de les competències de l'alumnat.
2. Objectius
Destaquem els següents objectius:
· Saber organitzar un concurs de narrativa: les bases del concurs, decidir el
lloc on es farà, la data, la propaganda i la difusió.
· Prendre les decisions necessàries per a portar a terme el concurs.
. Participar en un concurs literari.
. Comprendre textos narratius.
· Escriure narracions breus.
. Escriure les bases del concurs, els cartells de propaganda, participar en les
assemblees, comunicar a altres classes la proposta del concurs.
. Utilitzar tecnologies de l‘aprenentatge i de la comunicació per cercar
informació, escriure narracions breus i per difondre-les.
. Reflexionar sobre la llengua per aprendre a parlar i a escriure de manera
adequada.
3
4. 3. Competències
Es treballaran les següents competències transversals
Competències comunicatives
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
. La competència oral
. La competència escrita
. La competència plurilingüe i intercultural
. La competència literària
2. Competència artística i cultural
Competències metodològiques
3. Tractament de la informació i competència digital
5. Competència d'aprendre a aprendre
Competències personals
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal
4
5. 4. Continguts
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
ÀMBIT DE LLENGÜES LLENGUA CATALANA I
LITERATURA
LLENGUA CASTELLANA I
LITERATURA
LLENGUA ANGLESA
DIMENSIÓCOMUNICATIVA/LITERÀRIA
Parlar i conversar Conversa. Assemblea (Aportació de
propostes per al concurs. Presa de
decisions)
Parlar en grup
Treball en equip
Expressió oral correcta
Escoltar i
comprendre
L’escolta en la conversa, en l’assemblea
i
en situacions dialògiques
Audició i comprensió de narracions
Audició i comprensió de textos narratius Audició de textos narratius
Llegir i comprendre Cerca de narracions i d'autors/es
Lectura i comprensió de narracions
Estratègies de comprensió lectora
Autors/es de textos narratius
Cerca de narracions i d'autors/es
Lectura i comprensió de narracions
Estratègies de comprensió lectora
Autors/es de textos narratius
Lectura i comprensió de textos narratius
senzills
Escriure Escriptura de narracions: aspectes
formals, estructura, contingut, aspectes
lingüístics
Elaboració de cartells
Escriptura de les bases del concurs
Ús de processador de textos
Ús del corrector automàtic
Procés d'escriptura: pensar, escriure i
revisar.
Presentació acurada dels treballs
Recull de narracions
Escriptura de narracions: aspectes
formals, estructura, contingut, aspectes
lingüístics
Ús de processador de textos
Ús del corrector automàtic
Procés d'escriptura: pensar, escriure i
revisar
5
6. ÀMBIT DE LLENGÜES LLENGUA CATALANA I
LITERATURA
LLENGUA CASTELLANA I
LITERATURA
LLENGUA ANGLESA
DIMENSIÓ
COMUNICATIVA
Coneixements del
funcionament de la
llengua i el seu
aprenentatge
Diferències entre la llengua oral i la
llengua escrita
Definició de narració breu
Descripció, narració i diàleg
Escriptura correcta de paraules habituals
Terminologia gramatical: articles,
adjectius qualificatius, temps verbals,
connectors...
Ortografia
Puntuació
Accentuació
Diferències entre la llengua oral i la llengua
escrita
Terminologia gramatical: adjectius
qualificatius, temps verbals, connectors...
Ortografia
Puntuació
DIENSIÓPLURILIN
GÜEI
INTERCU
LTURAL
Valoració de les produccions narratives
Interès a conèixer textos narratius en català, castellà i anglès
EDUCACIÓ ARTÍSTICA VISUAL I PLÀSTICA
Explorar i percebre Interès i gaudi en el concurs de narració i en la lectura de les narracions
El concurs com a experiència literària
Interpretar i crear La preparació del concurs
Recopilació de les narracions
Disseny dels cartells per informar del concurs
Enregistrament de la lectura de narracions
Difusió de les narracions
Ús del llenguatge artístic: il·lustració, fotografia, filmació, enregistrament...
6
7. 5. Proposta d’activitats
5.1. Introducció
Un possible inici de la unitat de programació podria ser en assemblea, amb
el cicle superior, on el docent presentaria la proposta d’organitzar un concurs
de narració breu per a tota l’etapa de primària. Tot l'alumnat de l’etapa podria
participar en un concurs de narració breu. S’explica a l’alumnat la intenció de
treballar narracions breus en català i en castellà a tota l’etapa. Cada escola
valorarà si destina un temps perquè l’alumnat de cicle superior escolti
narracions breus en anglès, llegides pels docents. A cicle inicial i a cicle mitjà
parlaríem de contes.
Volem treballar la lectura i la construcció de narracions en català i en
castellà, tenint en compte tant els elements que poden integrar la narració
breu, el text i la il·lustració, com el procés que va des de la planificació de la
unitat, la selecció de textos, la lectura de textos, la lectura d’imatges, la
preparació de les bases del concurs, de la temàtica, el jurat, l'elaboració dels
textos, la difusió dels resultats i el producte final.
Tot seguit, en assemblea es pot obrir un torn d’intervencions per recollir idees
i propostes, de l’alumnat. Es comenten els diferents passos i es concreta
amb l’alumnat tot el procés i les funcions que farà cadascú. Es decideix si la
temàtica de la narració serà lliure o es concretaran tipus de narracions
segons els cicles; s’acorda qui, quan i com es concretaran les bases del
concurs, qui serà el jurat, si altres persones expertes els poden ajudar; la
data del concurs, la valoració dels textos i la difusió. S’escriu la proposta del
concurs de narració. Es decideix qui va a les altres classes a explicar-la:
delegats...
Els docents tindran en compte el procés i el temps que es destinarà a
l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura de narracions breus.
5.2. Activitats que es desprenen de l'organització del concurs
Es realitzaran les activitats que es desprenguin de la planificació general del
concurs de narració: les bases del concurs, la informació pertinent als
participants i a les famílies, la composició del jurat, el treball de selecció de
les narracions, el veredicte del jurat i la difusió dels textos.
a) Planificació general
Com hem fet esment en la introducció, la planificació general es pot portar a
terme en assemblea i anar-la revisant al llarg de tot el procés. Es pot acordar
el nom del concurs, la manera d’elaborar les bases del concurs, els criteris
per seleccionar els textos, la composició del jurat i la difusió de les
narracions.
7
8. b) Bases del concurs
Caldrà redactar les bases del concurs. Com a guió orientador es pot atendre
als apartats:
Nom del concurs
Característiques de les obres
Termini de presentació
Criteris de valoració
Lloc i data del veredicte
Difusió de les obres seleccionades
Premi
c) Composició del jurat
Es decidirà la composició del jurat: quantitat de membres, perfil dels
components i criteris per escollir-los (alumnat, escriptors/es, mestres, pares i
mares...). Creiem que es important que una bona part del jurat estigui format
per alumnat del centre.
d) Selecció de les narracions
Els membres del jurat hauran de llegir els textos narratius, atendre’s als
criteris de valoració establerts i als terminis acordats. Serà necessari pensar
com es distribueixen els textos, en funció del nombre de narracions a cada
escola.
e) Veredicte del jurat
S'haurà de decidir si es realitza un acte per llegir les narracions i comentar-les
o bé es comunica el veredicte a través d'algun representant del jurat i es lliura
el producte final.
f) Difusió dels textos
Caldrà acordar qui i com es realitzarà la difusió dels textos en el moment que
el jurat hagi acabat el veredicte. Recull de tots els textos, difusió a la web de
l'escola dels textos escollits...
5.3. Cerca de narracions breus
Els alumnes hauran d’identificar algunes fonts on trobar narracions breus.
Podem fer un llistat amb les diferents fonts d’informació possibles:
1.La biblioteca
2.Les llibreries
8
9. 3.A casa
4.Al Cavall Fort
5.Internet
6....
Es pot fer un recull de narracions que ells han llegit fins ara i que els han
agradat. Conjuntament amb ells, podem veure els temes que els han
interessat i els que no, i analitzar el per què.
Cal pensar, per aquest motiu, com s’organitzaran per anar a la biblioteca, a la
llibreria... A la classe es pot reservar un espai per organitzar un racó amb el
recull de textos que portin els alumnes. Alhora, el mestre pot fer un recull de
bons textos narratius i de bons autors en les llengües que es vulguin treballar.
5.4. Lectura de narracions breus
A partir del recull de textos es sistematitzarà una lectura per part del docent i
de l’alumnat, amb l’objectiu, en primer lloc, de gaudir amb les narracions
breus, de millorar el coneixement d’aquest gènere textual (forma, estructura,
contingut, aspectes lingüístics) i d’algunes de les seves autores i autors.
S’articularà la lectura del docent a tota la classe, amb la lectura individual i en
silenci del docent i de cada alumne.
5.5. Anàlisi de narracions breus
Després d’haver sistematitzat la lectura es proposarà analitzar alguns textos:
els aspectes formals, l’estructura, el contingut, el lèxic, els recursos
lingüístics, el significat o les vivències que desperten, etc., perquè serveixin
com a referència en la composició de textos. Es farà esment als autors o
autores i a l’època que es van escriure els textos.
5.6. Construcció col·lectiva de narracions breus
Podem proposar de construir un text narratiu breu entre tota la classe, a la
pissarra o amb el canó, escrivint els docents, però construint el text entre tota
la classe. D’aquesta manera, s’aboca a redactar narracions entre tots. Es pot
fer servir el mètode de treball com a referència a l’hora d’escriure el text. Es
tracta de treballar el procés d'escriptura de textos: planificar, escriure, llegir,
revisar, escriure el text definitiu i difondre'l.
5.7. Construcció en petit grup de narracions breus
Opcionalment, es pot proposar que l’alumnat escrigui textos narratius breus
en petits grups.
9
10. 5.8. Construcció de narracions per al concurs
Es proposarà a l’alumnat que escrigui narracions breus per presentar-les al
concurs de narració. Els docents decidiran si els textos s’escriuen
individualment, per parelles o en petit grup; a l’aula o bé a casa. Se’ls
facilitarà el mètode de treball perquè puguin tenir-lo com a referència.
L'alumnat s'haurà d'atendre a les bases del concurs.
Quan els textos estiguin acabats, l'alumnat farà arribar el seu al jurat, tal i
com indiquin les bases del concurs.
5.9. Lectura i selecció dels textos per part del jurat
El jurat llegirà els textos i posarà en comú la valoració dels mateixos, que es
farà en base als criteris prèviament acordats. Prèviament s'haurà tingut en
compte el nombre de textos per classe que es voldran seleccionar. Es
distribuiran els textos de manera que la quantitat de narracions que hagi de
llegir l'alumnat sigui raonable.
5.10. Difusió de les narracions breus escrites
Després del veredicte del jurat es farà lectura i difusió dels textos escrits.
Cada escola decidirà si es llegeixen tots o només els textos seleccionats.
Tant en una opció o altre, es comenten, es subratllen algunes qualitats i
alguns aspectes a millorar en general i s’informa d’aquells textos que el jurat
hagi escollit i les mencions especials que hagi fet.
Per a difondre els textos narratius elaborats, se’n pot fer un recull i deixar-los
a la biblioteca. Els textos guanyadors es poden penjar al bloc de l’escola,
publicar a la revista de l’escola, als mitjans de comunicació...
6. Avaluació
Entenem que l'avaluació forma part de les activitats d'ensenyament-
aprenentatge i hem de plantejar-la en interacció amb l'alumnat. Diferenciarem
quatre moments:
6.1. Inici de la proposta
A l’inici la proposta, es pot esmerçar un temps per parlar entre tots sobre els
concursos literaris, sobre els contes, les narracions breus, per veure què en
sap l’alumnat, si coneixen, si els agraden aquests textos... Tot seguit l’equip
docent els podrà dir breument allò que vol que n’aprenguin. Els docents i
l’alumnat establiran els criteris que el jurat haurà de tenir en compte per
avaluar les narracions del concurs:
1
11. • Interès del contingut del text narratiu. Valors que es transmetin
• Presència de narració, descripció i diàleg
• Text ben estructurat
• Ús de connectors
• Puntuació adequada
• Bona presentació
• Cura en l'ortografia, l'estructura de les frases en el text, el lèxic, i els temps
verbals.
Procurarem que no hi hagi massa criteris per tal d'afavorir que l'alumnat
recordi allò bàsic d'una narració. Aquests criteris orientaran l'avaluació que
farà el docent i l'alumnat. Es tracta de donar cada vegada més protagonisme
a l'alumnat, tot ajudant-lo a avaluar el seu treball i a decidir com millorar-lo.
6.2. Durant el procés
Els docents faran el seguiment de l’alumnat durant tot el procés de treball.
D’aquesta manera podran recollir informació sobre els coneixements
adquirits, les dificultats que vagin sorgint...
Alhora s’afavorirà l’autoavaluació per part de l’alumnat amb l'objectiu que
prengui consciència del seu propi procés d'aprenentatge i dels objectius que
haurà d'assolir en una propera unitat de treball. Podem oferir instruments
d'autoavaluació per a la reflexió del propi treball.
6.3. Valoració final
Quan s’hagi acabat el concurs de narrativa breu es farà una valoració final.
En aquesta valoració, podem posar èmfasi en els aspectes següents:
- L’interès pel la temàtica treballada
- L’eficàcia en l’organització i el compliment dels compromisos
establerts
- L'escolta en la narrativa creada
- L’aprenentatge en l’elaboració de textos narratius breus
- La millora en l’escriptura dels textos en tots els aspectes desplegats:
forma, estructura, contingut i aspectes lingüístics
- La identificació d’aspectes reeixits i aspectes febles en el procés.
6.4. Documentació
En acabar la unitat seria interessant documentar l'experiència. Els cicles que
hi han participat, les competències treballades, les activitats no previstes que
s'han incorporat, la bibliografia emprada, els materials necessaris... La revisió
de com hagi anat el procés i els resultats permetrà valorar els canvis a
1
12. incorporar per a properes unitats de programació que estiguin basades en
situacions comunicatives.
1
13. 7.Recursos
MÈTODE DE TREBALL Cicle inicial
CONTE CONEGUT
1-Busco el conte que vull escriure: el miro i el llegeixo.
2-Escric el títol.
3-Escric el començament del conte.
4-Escric el què passa.
5-Escric el final del conte.
6-Faig la il·lustració.
7-Llegeixo el conte i reviso si:
-He escrit bé totes les lletres.
-He separat bé les paraules.
-S’entén el que he escrit.
-He escrit bé les paraules treballades.
-He començat en majúscula.
-He escrit els noms propis en majúscula.
8-Quan la mestra o el mestre ha revisat el conte l'entrego.
1
14. MÈTODE DE TREBALL Cicle inicial
CONTE INVENTAT
1. Penso el conte: el començament, els personatges, el què passa i el
final.
2. Escric el títol.
3. Escric el començament del conte.
4. Escric el què passa.
5. Escric el final del conte.
6. Faig la il·lustració.
7. Llegeixo el conte i reviso si :
-He escrit bé totes les lletres.
-He separat bé les paraules.
-S’entén el que he escrit.
-He escrit bé les paraules treballades.
-He utilitzat les majúscules.
-He posat punt final .
-He posat punts i seguit.
8. Quan la mestra o el mestre ha revisat el conte l’entrego.
1
15. MÈTODE DE TREBALL Cicle mitjà
CONTE
1- Penso el tipus de conte o narració que escriuré (aventura, por,
humor...).
2-Penso en el conte abans d’escriure’l:
Inici: personatges principals. Quins seran? Com? Quan i on passarà
la història?
Nus: personatges secundaris. Quins? Com seran? Quines aventures,
situacions o problemes passaran?
Final: com es resoldran les aventures, els conflictes, els problemes,
les accions? Hi posaré rodolí o no?
3-Escric el conte.
4-Llegeixo el text i reviso si:
- He escrit el títol.
- He diferenciat el començament, el nus i el desenllaç.
- He fet servir el diàleg tot utilitzant els signes de puntuació:
-, :, !, ?
- He utilitzat signes de puntuació: punt i seguit, punt i a part i
comes, punt final.
- He fet faltes d’ortografia.
5-Passo el conte a net.
- A mà o a l'ordinador.
- Tinc cura de la presentació: marges, il·lustracions, lletra clara i
entenedora.
6- Avaluo la història i la seva divulgació.
1
16. MÈTODE DE TREBALL Cicle
Superior
NARRACIÓ BREU
1.Penso en el tipus de narració que escriuré (aventura, fantàstica,
humor, por, ciència-ficció...).
2.Penso en el conte abans d'escriure:
Inici: quan i on passarà la història? Quins seran els personatges
principals? Com seran?
Nus: quins seran els personatges secundaris? Com seran? Quines
aventures, situacions o problemes passaran?
Desenllaç: com es resoldran les aventures, els conflictes, els
problemes
i les accions? Com s'acabarà?
3.Escric el conte.
4.Llegeixo el text i reviso si:
- He escrit el títol.
- He diferenciat el començament, el nus i el desenllaç.
- He fet servir el diàleg amb els signes de puntuació corresponents: -, :,
!, ?
- He descrit els personatges, els llocs...
- He utilitzat signes de puntuació: punt i seguit, punt i a part, coma,
punts suspensius...
- He utilitzat connectors.
- He fet faltes d'ortografia.
1.Passo el conte a net.
- A mà o a l'ordinador.
- Tinc cura de la presentació: marges, il·lustracions, lletra clara i
entenedora.
6.Avaluo la història i la divulgació.
AUTOAVALUACIÓ
Alumne/a:
1
17. Conte:
Nivell:
Data:
ÍTEMS SÍ NO OBSERVACIONS
GRAFIA
He escrit en lletra clara
PARTS DEL CONTE
He escrit el títol
He escrit l'inici
He escrit el desenvolupament de les accions
He escrit el final
ORTOGRAFIA I PUNTUACIÓ
He escrit majúscula a l'inici del text
He escrit els noms propis en majúscula
He posat punt final
He usat punt i seguit
OBSERVACIONS:
8. Bibliografia
Currículum educació primària. Generalitat de Catalunya. Departament
d'Educació. (2009)
NOGUEROL, A. (2009): “Cap a una nova visió de la programació escolar”.
Guix, núm. 358, p.27-34.
1
18. SHORES, E. F; GRACE, C (2010): El portafolio paso a paso. Infantil y
primaria. Barcelona. Graó.
1
