ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Narrativa medieval

•
•
R
rgranyo

presesentació sobre la prosa medieval

Convert to study materialsBETA

Transform any presentation into ready-made study material—select from outputs like summaries, definitions, and practice questions.

1 of 12
Download to read offline
LA PROSA MEDIEVAL DELS segles XIII- XIV  Les granscròniques  La literatura religiosa i moral  L’humanisme. Bernat Metge
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES medievals catalanes Crònica de Bernat Desclot Crònica de Ramon Muntaner Imatge de JaumeI Jaume I
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES  Es tracta d’unes memòries del mateix rei Jaume I ( autobiogràfica). Hi apareixen aspectes íntims i humans del rei al costat dels fets de la conquesta de Mallorca i València.  To verídic: llenguatge col·loquial  Aquesta crònica tracta sobretot dos grans temes: ▪ la conquesta deSicília. ▪ La invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran. ▪ L’autor era realment Bernat Escrivà de la població d’Es Clot. Crònica de Jaume Io Llibre dels Feits Crònica de Bernat Descloto Llibre del rei en Pere
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES  És la més ambiciosa i més important de les 4 cròniques:  Els protagonistes en són els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplomàtiques i militars.  No és autobiogràfica  Obra per a ser llegida en veu alta.  Llenguatge viu i col·loquial  Pretén justificar les accions dutes aterme durant el seuregnat.  Expliquen l’època de plenitud de la Catalunya medieval i la seva expansió fins a convertir- se en un dels grans països de l’Europa medieval. Crònica de RamonMuntaner Crònica de Pere III el Cerimoniós
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Doble intenció dels cronistes  Divulgar uns fets que servissin d’exemple als futursgovernants catalans.  Exaltar i justificarles gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa.
1. La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa (sorgiren nombroses heretgies i amb el Cisma d’Occident la cristiandat es dividí) . 2. L’obra dels autors religiosos de l’època intenta donar resposta a aquesta crisi: F. Eiximenis i St. Vicent Ferrer pretenen que es recuperin els valors del cristianisme que s’havien perdut 2. La literatura religiosa i moral Contextualit- zació
Francesc Eiximenis FRANCESC EIXIMENIS (1330-1409) Gironí que es va fer frare franciscà i va gaudir d’un gran prestigi. Característiques de la seva obra: 1. Va adreçada a un públic d’un nivell cultural baix, al qual vol alliçonar, i per això fa servir un estil senzill, amb molts d’exemples i faules. Obres de FRANCESC EIXIMENIS Lo Crestià: En principi havia de constar de tretze llibres, però només ens n’han arribat quatre. 2. Llibre de les dones: Hi fa una crítica ferotge a la manera de viure de les dones de la seva època.
Vicent Ferrer ( 1350-1419) 1. Frare dominicà valencià que dedicà gran part de la seva vida a recórrer tot l’Occident cristià predicant l’evangeli seguit de centenars de penitents (la Companyia) . 2. Conservem 280 sermons seus presos al dictat mentre predicava 3. Feia tots els sermons en català i tothom l’entenia : era molt apassionat, gesticulava molt.
Anselm Turmeda (Mitjan segle XIV- 1423) Frare franciscà mallorquí que als trenta-cinc anys renegà del cristianisme per convertir-se a l’Islam. A Tunis hi aprengué l’àrab, es casà i hi formà una família. Va escriure diverses obres en català i les envià a terres cristianes a través dels mercaders que ell tractava. També és autor d’una obra en àrab. Obres més destacades: 1. La disputa de l’ase : Va ser prohibida per l’Església Presenta la discussió entre l’autor i l’ase , que , li rebat tots els arguments excepte el darrer (el fill de Déu es va fer home i no animal). 2. Llibre de bons amonestaments : Obra en vers que recull tot un seguit de consells cristians. 3. La Tuhfa : És l’unica obra en àrab de Turmeda. És un atac ferotge al cristianisme.
3. L’HUMANISME. BERNAT METGE  L’humanisme és un moviment filosòfic i cultural que sorgeix a Itàlia durant el segle XIV, i constitueix la base del Renaixement,que s’imposaràarreu d’Europaen el segleXVI.  Els humanistes són atrets pel món de les humanitats; és a dir, de les lletres i la cultura del món clàssic grecollatí.  Els humanistes són defensors de la condició humana antropocentrisme.
1. L’humanisme a Catalunya  Els introductors de l’humanisme italià en terres catalanes foren els funcionaris de la Cancelleriareial *(l’oficinadel rei), jaqueeren grans coneixedors del llatí. I de seguida es van familiaritzar amb autors com Dante, Petrarca i Boccaccio. *La Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragó creada al segle XIII, i s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: lletres reials, llicències, certificacions, etc. Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català.
2. BERNAT METGE  Bernat Metge (1340/45-1413)  Funcionari de la Cancelleria reial, és l’escriptor que millor va assimilar la influència de l’humanismeitalià.  L’obra més important de Metge fou Lo somni (1399). El va escriure amb l’objectiu de convèncer el rei Martí l’Humà de la seva innocència ja que fou acusat de la mort de Joan I. Mostra de la primera pàgina del manuscrit de Lo somni Va imitar l’estil i el contingut d’obres de grans autors llatins (Ciceró i Ovidi) i d’humanistes italians (Petrarca i Boccaccio).

More Related Content

Narrativa medieval

  • 1. LA PROSA MEDIEVAL DELS segles XIII- XIV  Les granscròniques  La literatura religiosa i moral  L’humanisme. Bernat Metge
  • 2. LES QUATRE GRANS CRÃ’NIQUES medievals catalanes Crònica de Bernat Desclot Crònica de Ramon Muntaner Imatge de JaumeI Jaume I
  • 3. LES QUATRE GRANS CRÃ’NIQUES  Es tracta d’unes memòries del mateix rei Jaume I ( autobiogràfica). Hi apareixen aspectes íntims i humans del rei al costat dels fets de la conquesta de Mallorca i València.  To verídic: llenguatge col·loquial  Aquesta crònica tracta sobretot dos grans temes: â–ª la conquesta deSicília. â–ª La invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran. â–ª L’autor era realment Bernat Escrivà de la població d’Es Clot. Crònica de Jaume Io Llibre dels Feits Crònica de Bernat Descloto Llibre del rei en Pere
  • 4. LES QUATRE GRANS CRÃ’NIQUES  És la més ambiciosa i més important de les 4 cròniques:  Els protagonistes en són els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplomàtiques i militars.  No és autobiogràfica  Obra per a ser llegida en veu alta.  Llenguatge viu i col·loquial  Pretén justificar les accions dutes aterme durant el seuregnat.  Expliquen l’època de plenitud de la Catalunya medieval i la seva expansió fins a convertir- se en un dels grans països de l’Europa medieval. Crònica de RamonMuntaner Crònica de Pere III el Cerimoniós
  • 5. LES QUATRE GRANS CRÃ’NIQUES Doble intenció dels cronistes  Divulgar uns fets que servissin d’exemple als futursgovernants catalans.  Exaltar i justificarles gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa.
  • 6. 1. La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa (sorgiren nombroses heretgies i amb el Cisma d’Occident la cristiandat es dividí) . 2. L’obra dels autors religiosos de l’època intenta donar resposta a aquesta crisi: F. Eiximenis i St. Vicent Ferrer pretenen que es recuperin els valors del cristianisme que s’havien perdut 2. La literatura religiosa i moral Contextualit- zació
  • 7. Francesc Eiximenis FRANCESC EIXIMENIS (1330-1409) Gironí que es va fer frare franciscà i va gaudir d’un gran prestigi. Característiques de la seva obra: 1. Va adreçada a un públic d’un nivell cultural baix, al qual vol alliçonar, i per això fa servir un estil senzill, amb molts d’exemples i faules. Obres de FRANCESC EIXIMENIS Lo Crestià: En principi havia de constar de tretze llibres, però només ens n’han arribat quatre. 2. Llibre de les dones: Hi fa una crítica ferotge a la manera de viure de les dones de la seva època.
  • 8. Vicent Ferrer ( 1350-1419) 1. Frare dominicà valencià que dedicà gran part de la seva vida a recórrer tot l’Occident cristià predicant l’evangeli seguit de centenars de penitents (la Companyia) . 2. Conservem 280 sermons seus presos al dictat mentre predicava 3. Feia tots els sermons en català i tothom l’entenia : era molt apassionat, gesticulava molt.
  • 9. Anselm Turmeda (Mitjan segle XIV- 1423) Frare franciscà mallorquí que als trenta-cinc anys renegà del cristianisme per convertir-se a l’Islam. A Tunis hi aprengué l’àrab, es casà i hi formà una família. Va escriure diverses obres en català i les envià a terres cristianes a través dels mercaders que ell tractava. També és autor d’una obra en àrab. Obres més destacades: 1. La disputa de l’ase : Va ser prohibida per l’Església Presenta la discussió entre l’autor i l’ase , que , li rebat tots els arguments excepte el darrer (el fill de Déu es va fer home i no animal). 2. Llibre de bons amonestaments : Obra en vers que recull tot un seguit de consells cristians. 3. La Tuhfa : És l’unica obra en àrab de Turmeda. És un atac ferotge al cristianisme.
  • 10. 3. L’HUMANISME. BERNAT METGE  L’humanisme és un moviment filosòfic i cultural que sorgeix a Itàlia durant el segle XIV, i constitueix la base del Renaixement,que s’imposaràarreu d’Europaen el segleXVI.  Els humanistes són atrets pel món de les humanitats; és a dir, de les lletres i la cultura del món clàssic grecollatí.  Els humanistes són defensors de la condició humana antropocentrisme.
  • 11. 1. L’humanisme a Catalunya  Els introductors de l’humanisme italià en terres catalanes foren els funcionaris de la Cancelleriareial *(l’oficinadel rei), jaqueeren grans coneixedors del llatí. I de seguida es van familiaritzar amb autors com Dante, Petrarca i Boccaccio. *La Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragó creada al segle XIII, i s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: lletres reials, llicències, certificacions, etc. Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català.
  • 12. 2. BERNAT METGE  Bernat Metge (1340/45-1413)  Funcionari de la Cancelleria reial, és l’escriptor que millor va assimilar la influència de l’humanismeitalià.  L’obra més important de Metge fou Lo somni (1399). El va escriure amb l’objectiu de convèncer el rei Martí l’Humà de la seva innocència ja que fou acusat de la mort de Joan I. Mostra de la primera pàgina del manuscrit de Lo somni Va imitar l’estil i el contingut d’obres de grans autors llatins (Ciceró i Ovidi) i d’humanistes italians (Petrarca i Boccaccio).