2. Principis bàsics
Conéixer el funcionament del cervell per
tal de millorar i potenciar, d’una banda, la
qualitat dels processos de l’aprenentatge
i memòria (com s’aprèn), i d’altra, la
pràctica docent (com s’ensenya).
3. Principis bàsics
Algunes definicions
– És un camp interdisciplinari que combina la neurociència, la psicologia i
l’educació per tal de crear nous mètodes d’ensenyament-aprenentatge. (Hideaki
Koizumi (1.999)-Boba Samuel’s (2009)
– La neuroeducación es un campo de la neurociencia nuevo, abierto, lleno de
enormes posibilidades que eventualmente debe proporcionar herramientas
útiles que ayuden a aprender y enseñar mejor, y alcanzar un conocimiento
mejor en un mundo cada vez de más calado abstracto y simbólico y de mayor
complejidad social. Francisco Mora
4. Principis bàsics
“Només es pot aprendre allò que s’estima”
– La neurociència demostra que l'element essencial en l'aprenentatge és
l'emoció: sense emoció no hi ha curiositat, no hi ha atenció, no hi ha
aprenentatge, no hi ha memòria.
– Tota la informació sensorial, abans de ser processada per l’escorça cerebral en
les seves àrees d’associació (processos mentals, cognitius), passa pel sistema
límbic o “cervell emocional”. És després, en aquestes àrees d’associació en les
quals, en xarxes neuronals distrubuïdes, es crea l’abstracció, les idees, els
pensaments bàsics del pensament.
– Per tant: l’aprenentatge es genera amb emoció i, en ella, la curiositat i, després,
l’atenció.
6. Canvis profunds en la societat + descobriments
científics (neurociència) = Necessitat de canvi en la
pràctica educativa.
– Necessitem un model d’escola basat en :
– L’aprenentatge social i emocional.
– L’educació personalitzada.
– Que potenciï el desenvolupament de cada individu.
– Que estimuli la creativitat, la passió, l’energia, el talent.
7. Com aprén el cervell?
La gran aportació de la neurociència a l’educació
8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
- Plasticitat del cervell
- Les emocions importen
- Motivació = atenció
- L’exercici físic millora l’aprenentatge
- Memòria i aprenentatge
- Gammificació
- Diversitat d’intel·ligències
- Aprenentatge social
8. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
Neuroplascititat
– Neuromite: la plasticitat del cervell caduca.
– L’experiència modifica el nostre cervell contínuament, enfortint o debilitant les
sinapsis que connecten les neurones generant, d’aquesta manera,
l’aprenentatge.
– Ens dóna la possibilitat de treure la millor versió de cadascun dels alumnes. S’ha
comprovat, per exemple, que pot actuar en trastorns de l’aprenentatge com ara
el TDAH
– Carol Dweck : la millora sempre és posible https://youtu.be/Xn3qh97KV2c
9. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
Les emocions importen
– Les emocions són reaccions inconscients que l’ésser humà ha desenvolupat per
tal de garantir la superviència i que, per tant, hem d’aprendre a gestionar (no
erradicar).
– Des de la neurociència s’ha demostrat que les emocions mantenen la curiositat,
ens serveixen per comunicar-nos i són imprescindibles en els processos de
raonament i presa de decisions. Per tant, els processos emocionals i cognitius
són inseparables.
– Emocions que possibiliten l’aprenentatge (l’alegria, la motivació) i emocions que
el dificulten greument (tristesa, por…).
– El nen feliç aprèn més i millor!!
– https://youtu.be/DiWF1gqtyvY
10. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
Les emocions importen
– Una idea de programa d’Educació Emocional
– Autoconsciència: ens permet reconèixer les nostres pròpies emocions i
sentiments.
– Regulació emocional: cal saber gestionar les emocions, no eradicar-les.
– Empatia: cal aprendre a posar-se en la pell dels altres.
– Habilitats socials: ens permeten aprendre a relacionar-nos amb els altres.
– Habilitats per a la vida: ens serveixen per afrontar els reptes que ens planteja la
vida quotidiana i construeixen el nostre benestar personal i social.
11. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
Motivació i atenció: La novetat nodreix l’atenció
– L’ésser humà té dificultats per mantenir l’atenció sostinguda durant més de 15
minuts (Jensen, 2004)
– Els continguts acadèmics abstractes, descontextualitzats i irrellevants dificulten
l’atenció. Per contra, la curiositat, que poseïm per naturalesa, activa les
emocions que nodreixen l’atenció i faciliten l’aprenentatge.
– Les neurones dopaminèrques s’activen quan l’organisme té certa expectativa i la
resposta conductual és millor. (Waelti, P; Dickinson, A.; Schultz, W. (2001) ”Dopamine responses comply with basic
assumptions of formal learning theory”
– “Estigues atent” ja no és suficient.
12. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
L’exercici físic millora l’aprenentatge
– La pràctica de l’exercici físic de manera regular (sobretot de tipus aeròbic)
facilita la memòria a llarg plaç i un aprenentatge més eficient.
– En fer exercici es genera una resposta dels neurotransmissors noradrelanina i
dopamina, que intervenen en els processos atencionals.
– Millora l’estat d’ànim (la dopamina intervè en els processos de gratificació) i
redueix l’éstrés crònic, que tan negativament influeix en el procés
d’aprenentatge.
– Important: potenciar les sessions d’Ed. Física, vetllant per desenvolupar-les en
un moment del dia òptim. Millor a l’aire lliure!
– https://youtu.be/v6k3CHZibLU
13. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
Memòria i aprenentatge
– https://youtu.be/loBOMPHTXSE
– La memòria de treball és una forma de memòria a curt termini que permet retenir
petites quantitats d’informació durant breus períodes de temps mentre realitzem
activitats com llegir, conversar o pensar. És l’encarregada de fer el lligam entre la
percepció i la fixació final de memòries explícites.
– Podem dir que és el lloc en qual es dóna la consciència i la reflexió, on combinem
idees i les podem transformar en noves i creatives.
– Problema: perquè la informació s’emmagatzemi a la memòria a llarg termini a
d’estar cert temps en la memòria de treball i sabem que el seu espai és limitat. Una
bona recepta, doncs, per lluitar contra l’oblit, es la pràctica contínua.
14. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
Gamificació
– El joc desperta la curiositat
– Augmenta la quantitat de matèria gris (indicador de l’augment en la capacitat
cerebral). (investigació de Roberto Colom i Maria Ángeles Quiroga)
– Millora la coordinació entre les dues regions cerebrals, la comprensió verbal, el
raonament o la percepció visual.
– https://youtu.be/NFFx70dei6k
15. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
Diversitat d’Intel·ligències
L’orquestra de Howard Gardner
(professor de la Universitat de Harvard)
- El cervell conté vuit seccions especialitzades, que actuen amb relativa
independència i que no sempre toquen amb la mateixa destresa.
- Trenca, per tant, la teoria tradicional d’intel·ligència com a intel·ligència general, que
considera que les habilitats d’un individu són uniformes i es pot arribar a
determinar, mitjançant un test, el Quocient intel·lectual de tot individu.
- En educació ens dóna l’oportunitat de detectar talents, de potenciar aquella
destresa que té l’alumne.
- Per Gardner, l’educació memorística és superficial. Als alumnes cal proporcionar-los
les eines intel·lectuals perquè pensin tal com ho faria un científic o un pintor.
16. Les 8 Intel·ligències de H. Gardner
– LÒGICOMATEMÀTICA: Sensibilitat als patrons lògics o numèric. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament.
– MUSICAL Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons i timbres; valoració de les formes d’expressió musical.
– CINÈTICOCORPORAL Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.
– LINGÜÍSTICA Capacitat de processar amb rapidesa missatges lingüístics, ordenar paraules i donar sentit esplèndid als
missatges.
– VISUALESPACIAL Capacitat de percebre amb precisió el món visual-espacial i d’introduir canvis en les percepcions inicials.
– NATURALISTA Atracció i sensibilitat pel món natural. Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat per a
descriure les relacions entre les diferents espècies.
– INTRAPERSONAL Capacitat d’autoestima i automotivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir les emocions;
consciència dels punts forts i dèbils propis.
– INTERPERSONAL Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats
d’ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos dels demés.
17. 8 estratègies fonamentals basades en el funcionament del cervell
Aprenentatge Social
– Som éssers socials perquè el nostre cervell es desenvolupa en contacte amb d’altres
cervells.
– Les neurones cervell. El seu descobriment ens permet entendre com es va
transmetre la cultura a través de l’aprenentatge per imitació i el desenvolupament
de l’empatia.
– L’aprenentatge del COMPORTAMENT COOPERATIU es genera en convivència, en una
comunitat en la qual impera la comunicació i en la qual podem i hem d’actuar.
– Quan tenim la possibilitat de col·laborar el cervell alllibera més dopamina,
transmissor que facilita la informació entre el sistema límbic i el lòbil frontal,
afavorint la memòria a llarg plaç i reduïnt l’ansietat.
18. I tot això…. Com es fa a l’aula?
– Metodologies que acompanyes a les 8 estratègies basades en el funcionament del cervell
– ATELIER
– PBL
– PROJECTES
– TREBALL COOPERATIU
– PORTFOLI
– https://youtu.be/Ep2xuL-n-e0 : “Com aplicar la neurociència a l’educació”, per David Bueno Torrens,
professor de genètica de la Universitat de Barcelona.