際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Newton

G
Gemma Masdeu

newton

1 of 2
UNA PETITA APROXIMACI AL GENIAL ISAAC NEWTON Aquest 辿s el doodle (una poma danimaci坦 caient una i altra vegada) amb qu竪 la pgina principal de Google va homenatjar Sir Isaac Newton el 4 de gener de 2010, amb motiu del 367竪 aniversari del seu naixement segons lactual calendari (encara que segons el calendari Juli vigent a Anglaterra en aquell moment, fos el 25 de desembre de 1642. Isaac Newton va ser un cient鱈fic extraordinari, que va destacar no nom辿s en el camp de la f鱈sica i de les matemtiques, sin坦 tamb辿 pels estudis de la llum, de qu鱈mica i d'嘆ptica, entre altres. El cient鱈fic angl竪s es va convertir en un gran intel揃lectual. Isaac Asimov(1920-1992), un altre gran cient鱈fic, en ser preguntat qui era per ell el cient鱈fic m辿s gran que mai havia existit en la hist嘆ria de la humanitat, va respondre: Si la pregunta fos 束Qui va ser el segon cient鱈fic m辿s gran?損 seria impossible de contestar. Hi ha almenys una dotzena d homes que, en la meva opini坦, podrien aspirar a aquesta segona pla巽a. Per嘆 com la pregunta 辿s 束多Qui es el m辿s gran?損, no hi ha cap problema. En la meva opini坦, la majoria dhistoriadors de la ci竪ncia no tindrien cap dubte en afirmar que Isaac Newton va ser el talent cient鱈fic m辿s gran que mai ha vist el m坦n. Tenia faltes, alabat sia D辿u: era un mal conferenciant, era una mica covard moralment i un ploraner autocompassiu i de tant en tant era v鱈ctima de serioses depressions. Per嘆 com a cient鱈fic no tenia parang坦. Newton, va ser un nad坦 prematur que va n辿ixer tres mesos despr辿s de la mort del seu pare, en un poble dAnglaterra, anomenat Lincolnshire. Quan tenia tres anys, la seva mare es va tornar a casar i va deixar el petit Isaac amb la seva via. Als disset anys el van treure de lescola on estudiava amb la intenci坦 que es dediqu辿s a fer de pag竪s. Newton ho odiava i el director de lescola va conv竪ncer la seva mare que lhi torn辿s a enviar. Motivat en part per un desig de revenja contra lalumne m辿s problemtic de lescola, es va convertir en un excel揃lent estudiant. L any 1661, va ser adm竪s a la Universitat de Cambridge en la qual no va brillar com a estudiant ja que no treia bones notes. No obstant aix嘆, la seva personalitat inquieta i les seves ganes de con竪ixer i explicar els fen嘆mens quotidians en termes cient鱈fics, el van dur a desxifrar secrets de la natura que han esdevingut fonamentals per al desenvolupament de la humanitat. El 1665 la Universitat es va tancar temporalment a causa d'una epid竪mia de pesta bub嘆nica, i Newton va tornar a casa seva, a Lincolnshire, durant dos anys. Va ser llavors, amb tots els coneixements que tenia, quan la caiguda duna poma va portar-lo a investigar i a relacionar el que sabia i el que volia saber daquell fet, tan quotidi i tan dif鱈cil dentendre per als cient鱈fics de la seva 竪poca. La llegenda diu que Isaac Newton va formular la teoria gravitacional el 1665 o el 1666, despr辿s de veure caure una poma dun arbre i preguntar-se: Per qu竪 cau la poma cap avall? Per qu竪 no cau cap als costats o cap amunt?. Isaac Newton va demostrar que la for巽a que fa caure la poma i que ens mant辿 units a la Terra 辿s la mateixa que mant辿 a la Lluna i els planetes a les seves 嘆rbites.
Despr辿s dinspirar-se en la caiguda de la poma, Newton va desenvolupar les tres lleis fonamentals de la dinmica, altrament dites lleis de Newton, que s坦n les seg端ents, d'acord amb les seves pr嘆pies afirmacions: Primera llei de Newton o llei de la in竪rcia: Tot objecte persisteix en el seu estat de rep嘆s o moviment uniforme en l鱈nia recta a menys que es vegi obligat a canviar aquest estat per forces impreses en el mateix. Segona llei de Newton o principi fonamental de la dinmica: La for巽a 辿s igual a la variaci坦 del moment pel canvi en el temps. Per a una massa constant, la for巽a 辿s igual a la massa per la acceleraci坦. Tercera llei de Newton o principi d'acci坦 i reacci坦: Per cada acci坦 hi ha una reacci坦 igual i oposada. Newton va publicar els seus descobriments el 1687 en un llibre titulat Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Principis matemtics de la Filosofia Natural), conegut com els Principia. Els Principia de Newton, ben aviat conegu辿 la fama. malgrat que poques persones el van poder llegir, i encara menys, entendrel, per嘆 tothom sabia que es tractava d'una gran obra. La descodificaci坦 de la gravetat 辿s nom辿s una part de la contribuci坦 de Newton a les matemtiques i a la ci竪ncia. El nostre cient鱈fic va desenvolupar eines matemtiques que segueixen essent fonamentals per als matemtics i els cient鱈fics dels nostres dies. El seu inter竪s per l'嘆ptica el va portar a descobrir que la llum blanca 辿s en realitat la combinaci坦 de la llum de tots els colors que componen de l'arc de Sant Mart鱈. Newton va dissenyar un telescopi que fa servir miralls en comptes de les lents de vidre. Aquest nou aparell, permetia concentrar tots els colors en un sol punt, obtenint com a resultat una imatge m辿s precisa que la que s'havia obtingut fins aleshores. Fins i tot va idear una manera de saber de quins elements qu鱈mics estava format el Sol. Malgrat la riquesa dels seus descobriments i tenir una ment molt privilegiada com a cient鱈fic, Isaac Newton no era un personatge prou valorat en vida, entre altres raons perqu竪 la seva personalitat no era del tot atractiva. De jove fou una persona introvertida i solitria. En els seus 炭ltims anys de vida actu com un personatge vanit坦s i venjatiu, tot tiranitzant la Royal Society i sabotejant en竪rgicament els seus rivals. El seu comportament durant la vellesa increment la seva mala fama. Especialment a partir de les seves accions com a cap de la Casa de la Moneda Reial de la Gran Bretanya, de les seves funcions en el Parlament i dels seus escrits sobre religi坦. Sir David Wallace, director de l'Institut Isaac Newton de Ci竪ncies Matemtiques a Cambridge, va afirmar: "[Isaac Newton] Era un personatge complex, que tamb辿 port a terme estudis d'alqu鱈mia", la recerca d'un m竪tode per convertir metalls bsics en or". Com a responsable de la Casa de la Moneda, no va mostrar cap clem竪ncia pels falsificadors, bo i condemnant-los a mort, com era habitual a la seva 竪poca, per altra banda. Al 1727, quan comptava amb 84 anys, Sir Isaac Newton va morir mentre dormia. Va ser enterrat amb gran pompa i cerim嘆nia a l'Abadia de Westminster de Londres. El fil嘆sof Voltaire (1694-1778), en presenciar l'enterrament i el concorregut funeral de Newton a lAbadia de Westminster, va dir meravellat: "Anglaterra honora un matemtic de la mateixa manera que els s炭bdits daltres nacions honoren un rei". Alexander Pope (1688-1744), pensador angl竪s i poeta coetani de Newton, al seu torn, va escriure un epitafi dedicat a la mem嘆ria de l'insigne cient鱈fic que deia aix鱈: La naturalesa i les seves lleis romanien ocultes en la nit. D辿u va dir "Sigui Newton", i tot va ser llum. Es tracta, doncs, d'un magn鱈fic epitafi per a una extraordinria i irrepetible persona en la hist嘆ria del pensament.

More Related Content

Newton

  • 1. UNA PETITA APROXIMACI AL GENIAL ISAAC NEWTON Aquest 辿s el doodle (una poma danimaci坦 caient una i altra vegada) amb qu竪 la pgina principal de Google va homenatjar Sir Isaac Newton el 4 de gener de 2010, amb motiu del 367竪 aniversari del seu naixement segons lactual calendari (encara que segons el calendari Juli vigent a Anglaterra en aquell moment, fos el 25 de desembre de 1642. Isaac Newton va ser un cient鱈fic extraordinari, que va destacar no nom辿s en el camp de la f鱈sica i de les matemtiques, sin坦 tamb辿 pels estudis de la llum, de qu鱈mica i d'嘆ptica, entre altres. El cient鱈fic angl竪s es va convertir en un gran intel揃lectual. Isaac Asimov(1920-1992), un altre gran cient鱈fic, en ser preguntat qui era per ell el cient鱈fic m辿s gran que mai havia existit en la hist嘆ria de la humanitat, va respondre: Si la pregunta fos 束Qui va ser el segon cient鱈fic m辿s gran?損 seria impossible de contestar. Hi ha almenys una dotzena d homes que, en la meva opini坦, podrien aspirar a aquesta segona pla巽a. Per嘆 com la pregunta 辿s 束多Qui es el m辿s gran?損, no hi ha cap problema. En la meva opini坦, la majoria dhistoriadors de la ci竪ncia no tindrien cap dubte en afirmar que Isaac Newton va ser el talent cient鱈fic m辿s gran que mai ha vist el m坦n. Tenia faltes, alabat sia D辿u: era un mal conferenciant, era una mica covard moralment i un ploraner autocompassiu i de tant en tant era v鱈ctima de serioses depressions. Per嘆 com a cient鱈fic no tenia parang坦. Newton, va ser un nad坦 prematur que va n辿ixer tres mesos despr辿s de la mort del seu pare, en un poble dAnglaterra, anomenat Lincolnshire. Quan tenia tres anys, la seva mare es va tornar a casar i va deixar el petit Isaac amb la seva via. Als disset anys el van treure de lescola on estudiava amb la intenci坦 que es dediqu辿s a fer de pag竪s. Newton ho odiava i el director de lescola va conv竪ncer la seva mare que lhi torn辿s a enviar. Motivat en part per un desig de revenja contra lalumne m辿s problemtic de lescola, es va convertir en un excel揃lent estudiant. L any 1661, va ser adm竪s a la Universitat de Cambridge en la qual no va brillar com a estudiant ja que no treia bones notes. No obstant aix嘆, la seva personalitat inquieta i les seves ganes de con竪ixer i explicar els fen嘆mens quotidians en termes cient鱈fics, el van dur a desxifrar secrets de la natura que han esdevingut fonamentals per al desenvolupament de la humanitat. El 1665 la Universitat es va tancar temporalment a causa d'una epid竪mia de pesta bub嘆nica, i Newton va tornar a casa seva, a Lincolnshire, durant dos anys. Va ser llavors, amb tots els coneixements que tenia, quan la caiguda duna poma va portar-lo a investigar i a relacionar el que sabia i el que volia saber daquell fet, tan quotidi i tan dif鱈cil dentendre per als cient鱈fics de la seva 竪poca. La llegenda diu que Isaac Newton va formular la teoria gravitacional el 1665 o el 1666, despr辿s de veure caure una poma dun arbre i preguntar-se: Per qu竪 cau la poma cap avall? Per qu竪 no cau cap als costats o cap amunt?. Isaac Newton va demostrar que la for巽a que fa caure la poma i que ens mant辿 units a la Terra 辿s la mateixa que mant辿 a la Lluna i els planetes a les seves 嘆rbites.
  • 2. Despr辿s dinspirar-se en la caiguda de la poma, Newton va desenvolupar les tres lleis fonamentals de la dinmica, altrament dites lleis de Newton, que s坦n les seg端ents, d'acord amb les seves pr嘆pies afirmacions: Primera llei de Newton o llei de la in竪rcia: Tot objecte persisteix en el seu estat de rep嘆s o moviment uniforme en l鱈nia recta a menys que es vegi obligat a canviar aquest estat per forces impreses en el mateix. Segona llei de Newton o principi fonamental de la dinmica: La for巽a 辿s igual a la variaci坦 del moment pel canvi en el temps. Per a una massa constant, la for巽a 辿s igual a la massa per la acceleraci坦. Tercera llei de Newton o principi d'acci坦 i reacci坦: Per cada acci坦 hi ha una reacci坦 igual i oposada. Newton va publicar els seus descobriments el 1687 en un llibre titulat Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Principis matemtics de la Filosofia Natural), conegut com els Principia. Els Principia de Newton, ben aviat conegu辿 la fama. malgrat que poques persones el van poder llegir, i encara menys, entendrel, per嘆 tothom sabia que es tractava d'una gran obra. La descodificaci坦 de la gravetat 辿s nom辿s una part de la contribuci坦 de Newton a les matemtiques i a la ci竪ncia. El nostre cient鱈fic va desenvolupar eines matemtiques que segueixen essent fonamentals per als matemtics i els cient鱈fics dels nostres dies. El seu inter竪s per l'嘆ptica el va portar a descobrir que la llum blanca 辿s en realitat la combinaci坦 de la llum de tots els colors que componen de l'arc de Sant Mart鱈. Newton va dissenyar un telescopi que fa servir miralls en comptes de les lents de vidre. Aquest nou aparell, permetia concentrar tots els colors en un sol punt, obtenint com a resultat una imatge m辿s precisa que la que s'havia obtingut fins aleshores. Fins i tot va idear una manera de saber de quins elements qu鱈mics estava format el Sol. Malgrat la riquesa dels seus descobriments i tenir una ment molt privilegiada com a cient鱈fic, Isaac Newton no era un personatge prou valorat en vida, entre altres raons perqu竪 la seva personalitat no era del tot atractiva. De jove fou una persona introvertida i solitria. En els seus 炭ltims anys de vida actu com un personatge vanit坦s i venjatiu, tot tiranitzant la Royal Society i sabotejant en竪rgicament els seus rivals. El seu comportament durant la vellesa increment la seva mala fama. Especialment a partir de les seves accions com a cap de la Casa de la Moneda Reial de la Gran Bretanya, de les seves funcions en el Parlament i dels seus escrits sobre religi坦. Sir David Wallace, director de l'Institut Isaac Newton de Ci竪ncies Matemtiques a Cambridge, va afirmar: "[Isaac Newton] Era un personatge complex, que tamb辿 port a terme estudis d'alqu鱈mia", la recerca d'un m竪tode per convertir metalls bsics en or". Com a responsable de la Casa de la Moneda, no va mostrar cap clem竪ncia pels falsificadors, bo i condemnant-los a mort, com era habitual a la seva 竪poca, per altra banda. Al 1727, quan comptava amb 84 anys, Sir Isaac Newton va morir mentre dormia. Va ser enterrat amb gran pompa i cerim嘆nia a l'Abadia de Westminster de Londres. El fil嘆sof Voltaire (1694-1778), en presenciar l'enterrament i el concorregut funeral de Newton a lAbadia de Westminster, va dir meravellat: "Anglaterra honora un matemtic de la mateixa manera que els s炭bdits daltres nacions honoren un rei". Alexander Pope (1688-1744), pensador angl竪s i poeta coetani de Newton, al seu torn, va escriure un epitafi dedicat a la mem嘆ria de l'insigne cient鱈fic que deia aix鱈: La naturalesa i les seves lleis romanien ocultes en la nit. D辿u va dir "Sigui Newton", i tot va ser llum. Es tracta, doncs, d'un magn鱈fic epitafi per a una extraordinria i irrepetible persona en la hist嘆ria del pensament.