2. ÀNGEL GUIMERÀ I JORGE, NASCUT A SANTA CRUZ DE
TENERIFE EL 1845, ÉS AUTOR D’UNA VASTA OBRA
LITERÀRIA VINCULADA AL MOVIMENT DE
REDREÇAMENT CULTURAL LA RENAIXENÇA.
MORÍ A BARCELONA EL 1924
Àngel Guimerà pintat per
Ramon Casas
3. Fou un dels fundadors de la publicació
quinzenal La Renaixensa.
Va començar a professionalitzar-se
amb el periodisme i, en la literatura,
s’inicià com a poeta. El 1877 va ser
nomenat “Mestre en Gai saber” als
Jocs Florals de Barcelona.
La seva obra poètica és recollida a
Poesies ( 2 volums publicats el 1887 i
el 1920)
4. Com a dramaturg, les primeres
obres s’enquadren en la tragèdia
romàntica (d’ambientació històrica
i en vers blanc ) coincidint amb els
plantejaments de la Renaixença,
interessada en el passat, sobretot
medieval. La més destacada és
MAR I CEL (1888) ambientada al
s. XVII.
Durant la dècada dels 80 Guimerà
es vinculà al catalanisme polític.
Participà en l’elaboració del
Memorial de Greuges, col·laborà
en la fundació de la Lliga de
Catalunya i adquirí molt de
prestigi, tant social com literari.
Estàtua de l’autor davant
del teatre Àngel Guimerà
a Santa Cruz de Tenerife
5. TERRA BAIXA (1897)
És la història del triangle amorós entre Marta, una noia òrfena i recollida, Manelic, el pastor de les
terres altes i pures, i Sebastià, l’amo i senyor del molí, de les terres i de les persones.
Hi trobem moltes línies interpretatives: el drama realista, el conflicte social, el simbolisme en la
dualitat entre la terra baixa ( corrupta) i la terra alta ( pura ) i en el triangle amorós.
Els finals tràgics són típics en l’obra de Guimerà, com si l’autor cregués en una mena de justícia
pura que posarà fi al desordre i la injustícia.
L’última dècada del segle fou la més brillant. Terra
baixa, Maria Rosa i la filla del mar constitueixen la
seva gran trilogia de drames realistes.
De construcció i temàtica semblants: tres actes i en
prosa, giren al voltant d’un conflicte de passió
possessiva presentat en forma de triangle dut a
situacions límits. Hi combina l’ambientació realista
amb herois de tall romàntic, marcats per la passió
amorosa i el desig de justícia.L’autor en un fotografia de 1924 amb la
companyia d’Enric Borràs.
6. A tots tres drames realistes motius recurrents mantenen paral·lelismes amb fets
biogràfics que van marcar Guimerà:
- circumstàncies del seu naixement ( anterior al matrimoni dels pares) expliquen
l’atracció cap a personatges d’orígens familiars obscurs, com Marta.
- complex de mestissatge ( no era català de naixement, s’hi va traslladar als 8
anys) pot ser l’explicació de la freqüència de personatges d’origen incert,
com Àgata de La filla del mar.
- fracassos amorosos i solitud posterior es relacionen amb la misogínia i/o la
idealització de la dona. A l’obra hi ha personatges “ per merèixer”, com “les
Perdigones”.
7. ESTRUCTURA
Acte Primer (XII escenes) - Plantejament / Acte Segon ( X escenes) - Nus
Acte Tercer ( XI escenes ) - Desenllaç
PERSONATGES
SEBASTIÀ, propietari rural que té les terres hipotecades.
MARTA, encarregada del molí, amistançada de Sebastià.
MANELIC, pastor primitiu que ha de servir de tapadora.
NURI- nena de 14 anys, infantil i ingènua, la petita dels Perdigons. Marta s’hi
reflecteix. Les seves intervencions descarreguen tensió dramàtica i
contribueixen a la creació de moments d’humor i tendresa.
TOMÀS- l’ermità, home gran, sentenciós i bondadós, acabat d’arribar a les terres
de l’amo, ignora la situació. Té una intervenció brillant en explicar la rondalla de
Sant Miquel.
XEIXA- pagès que treballa a les terres de Sebastià, coneixedor de tota la veritat,
s’hi enfronta i l’amo el fa fora. Representa la raó.
8. MOSSÈN- sobrenom del majordom de l’amo. Servidor fidel, defensa els interessos econòmics de
Sebastià i controla els pagesos.
Els germans PERDIGONS- Pepa, Antònia, Josep i Nando ( al marge Nuri, la petita) formen el grup
de pagesos que treballen per a l’amo. Tots solters ( Josep és vidu ) són caracteritzats per la
xafarderia cruel i la burla malintencionada.
Ajuden l’amo a expulsar el pastor, després se’n penedeixen, però no tenen coratge per enfrontar-
s’hi. Nuri els avergonyeix i els acusa de “dolents”,
Manelic els qualifica com a “gossos de presa”.
PERRUCA – un altre fidel a l’amo,
és l’hereu d’un mas, al servei de Sebastià.
Els Perdigons i en Perruca formen part d’un cor de personatges,
junt amb altres innominats (PAGESOS I PAGESES)
que participen en les escenes col·lectives.
9. A nivell expressiu trobem frases tallades, parlaments curts, gran nombre d’interrogacions, admiracions,
punts suspensius - acceleren el dramatisme i contribueixen a la creació de l’ambient tràgic.
Les acotacions situen els personatges en un temps (Acte 1r – És el caient de la tarda / Acte 2n – Han
transcorregut 10 dies, matí / Acte 3r – Cap al tard del mateix dia) i un espai (casa-molí a pagès) i
caracteritzen emocionalment els personatges: Manelic riu feréstec, Sebastia té un riure bestial, en Xeixa,
sarcàstic, Marta s’esgarrifa amb el riure de Sebastià ...
Remarcables són els aparts (de Xeixa, Marta i Manelic) - permeten fer saber què pensen els
personatges, i els monòlegs (de Tomàs, Marta i Manelic) - doten els personatges de gran magnetisme i
elevat to poètic.
La llengua, síntesi de registre col·loquial i el poètic, és plena de frases breus, ús de llenguatge
col·loquial (propi dels personatges populars) farcit de barbarismes i castellanismes, frases fetes i i
maneres de dir. Manelic té un llenguatge personal, mena de parla pirinenca, creació de l’autor.
L’actor Lluís Homar com
Manelic ( 2014)
10. Terra baixa és una de les més populars obres de l’autor i de les més
representades i traduïdes de la llengua catalana. Ha esdevingut tot un
clàssic del repertori teatral català.
Fou estrenada en castellà a Madrid el 1896 al Teatro Español
(companyia Guerrero-Mendoza, traducció de José de Echegary).
Se n’han fet versions cinematogràfiques:
Terra Baixa, de Fructuós Gilabert, el 1907.
Marta of the lowlands, sota direcció de J. Searle Dawley. Hollywood,
1914
TieflandI , en alemany. Un versió el 1922 i una altra el 1940/44
(estrenada el 1954)
Dues versions catalanes, l’última de 2011 per a televisió.
Hi ha tres òperes basades en Terra Baixa, un ballet, dues cançons
populars i una sardana.
L’actor Enric Borràs
com Manelic pintat
per Ramon Casas.
11. GUIMERÀ FOU EL PRIMER AUTOR CATALÀ PROPOSAT COM A PREMI NOBEL.
La cursa cap a un premi Nobel de literatura per a un autor en llengua catalana, però, era, i
sembla que és, complicada. S'hi barregen les dificultats que tenim com a llengua minoritzada i la
voluntat que alguns encara tenen a pensar, dir i demostrar que la nostra llengua no serveix sinó
per al costumisme.
Enterrament de Guimerà el juliol de 1924
Tomba de Guimerà al
cementiri de Montjuïc
