ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Quèensdemanaria una persona
       ambautisme?
       20 puntsfonamentals.

                    Ángel Rivière(1996).
• Ajuda'ma comprendre. Organitza el
  meumónifacilita'm que anticipi el que
  succeirà.
Dóna'mordre, estructura i no caos.
• No t'angoixisamb
  mi, perquèm'angoixo. Respecta
  el meu ritme. Semprepodràs
  relacionar-te amb mi si
  comprens les mevesnecessitatsi
  la meva manera especial
  d'entendre la realitat. 
No et
  deprimeixis, el normal és que
  avanciiemdesenvolupi cada
  vegadamés.
  Dóna'mordre, estructura i no
  caos.
No emparlismassa, ni massa de pressa. Les
paraulessón "aire" que no pesa per a tu, però
poden ser una càrregamolt pesada per a mi.
Moltesvegades no són la millor manera de
relacionar-te amb mi.
• Comaltresnens, comaltresadults,
  necessito compartir el
  plaerim'agrada fer les coses bé,
  encara que no
  semprehoaconsegueixi. Fes-me
  saber, d'alguna manera, quan he fet
  les coses béiajuda'm a fer-les
  senseerrors.
Quantincmassaerrorse
  msucceeix el que a tu: m'irritoi
  acabo per negar-me a fer les coses.
• Necessitomésordre del que tu necessites,
  méspredictibilitat en el mitjà que la que tu
  requereixes. Hem de negociar
  elsmeusritualsperconviure.
• Em resulta difícil comprendre el sentit de
  moltes de les coses que emdemanen que
  faci.
Ajuda'm a entendre-ho. Tracta de
  demanar-me coses que puguintenir un
  sentitconcretidesxifrableper a mi. No
  permetis que m'avorreixi o romanguiinactiu.
• No
  m'envaeixisexcessivament. De
  vegades, les persones
  soumassa imprevisibles,
  massasorolloses,
  massaestimulants. Respecta
  les distàncies que necessito,
  peròsensedeixar-me sol.
• El que faig no és contra tu. Quantinc una
  rebequeria o emcolpejo, si destrueixo alguna
  cosa o emmoc en excés, quanm'és difícil
  atendre o fer el que emdemanes, no
  estictractant de fer-te mal. Ja que tinc un
  problema d'intencions, no m'atribueixis
  males intencions!
• El meudesenvolupament no ésabsurd, encara
  que no siguifàcild'entendre. Té la
  sevapròpialògicaimoltes de les
  conductesquèdieu "alterades" són formes
  d'enfrontar el món des de la meva especial
  forma de ser ipercebre. Fes un
  esforçpercomprendre'm.
• Les altres persones
  soumassacomplicades. El meumón
  no éscomplexitancat, sinó
  simple.
Encara que et
  sembliestrany el que et dic, el
  meumónés tan obert, tan
  sensetaps ni mentides, tan
  ingènuamentexposatalsaltres, que
  resulta difícil penetrar en ell.
  
Novisc en una "fortalesa buida",
  sinó en una plana tan oberta que
  pot semblar
  inaccessible.
Tincmoltamenyscom
  plicació que les persones que
  usconsidereu
normals.
• No emdemanissempre les mateixes coses ni
  m'exigeixis les mateixesrutines.
No has de
  fer-te tu autista perajudar-me. L'autistasóc
  jo, no tu!
• No solamentsóc autista. També sóc un
  nen, un adolescent, o un
  adult.
Comparteixomoltes coses
  delsnens, adolescents o adults a qui dieu
  "normals".
M'agrada jugar i divertir-me,
  estimo elsmeus pares i a les persones
  properes, emsentosatisfetquanfaig les
  coses bé.
Ésmés el que compartim que el
  que ens separa.
• Val la pena viureamb mi.
Puc donar-te
  tantessatisfaccionscomaltres persones,
  encara que no siguin les mateixes.
Pot
  arribar un moment en la teva vida en la qual
  jo, que sóc autista, sigui la
  tevacompanyiamajorimillor.
• No m'agredeixisquímicament. Si t'handit que
  he de prendre una medicació, procura que
  sigui revisada periòdicamentperl'especialista.
• Ni elsmeus pares ni jo no tenim
  la culpa del que empassa.
  Tampoc no la
  tenenelsprofessionals que
  m'ajuden.
Noserveix de res
  que usculpeuunsalsaltres. De
  vegades, les
  mevesreaccionsiconductes
  poden ser difícils de
  comprendre o afrontar, però no
  ésper culpa de ningú. La idea
  de "culpa" no produeixmés que
  sofriment en relacióamb el meu
  problema.
• No emdemanisconstantment coses per sobre
  d'allò que sóccapaç de fer. Peròdemana'm el
  que puc fer. Dóna'majudaper ser
  mésautònom, percomprendremillor, però no
  emdonisajuda de més.
• No has de canviarcompletament
  la teva vida pelfet de viureamb
  una persona autista.
A mi no
  emserveix de res que tu
  estiguismalament, que et
  tanquisi et
  deprimeixis.
Necessitoestabilitat
  ibenestar emocional al
  meuvoltantper estar
  millor.
Pensa que la teva parella
  tampoc no té culpa del que
  empassa.
• Ajuda'mambnaturalitat, sense
  convertir-lo en una obsessió.
  Per poder ajudar-me, has de
  tenirelsteusmoments en què
  reposes o et dediques a les
  tevespròpiesactivitats.
Apropa'
  t a mi, no te'nvagis, però no et
  sentiscomsotmès a un
  pesinsuportable.
En la meva
  vida, he tingutmomentsdolents,
  peròpuc estar cada
  vegadamillor.
• Accepta'mcomsóc. No condicionis la
  tevaacceptació que a deixi de ser
  autista.
Sigues optimista sense fer-te
  "novel·les".
Lamevasituaciónormalmentmill
  ora, encara que per ara no tinguicuració.
• Encara que emsigui difícil comunicar-me o no comprengui
  les subtilesessocials, tincfinsitotalgunsavantatges en
  comparacióambels que usdieu "normals".
Em costa
  comunicar-me, però no solcenganyar. No comprenc les
  subtilesessocials, peròtampoc no participo de les dobles
  intencions o elssentimentsperillosos tan freqüents en la
  vida social. La meva vida pot ser satisfactòria si és simple,
  ordenada itranquil·la. Si no
  se'mdemanaconstantmentinomésallò que mésem costa.
  Ser autista és una manera de ser, encara que no sigui el
  normal. La meva vida com a autista pot ser tan
  feliçisatisfactòriacom la teva "normal".
Enaquestes vides,
  podem arribar a trobar-nos i compartir
  moltesexperiències.

More Related Content

Ángel Rivière

  • 1. Quèensdemanaria una persona ambautisme? 20 puntsfonamentals. Ángel Rivière(1996).
  • 2. • Ajuda'ma comprendre. Organitza el meumónifacilita'm que anticipi el que succeirà.
Dóna'mordre, estructura i no caos.
  • 3. • No t'angoixisamb mi, perquèm'angoixo. Respecta el meu ritme. Semprepodràs relacionar-te amb mi si comprens les mevesnecessitatsi la meva manera especial d'entendre la realitat. 
No et deprimeixis, el normal és que avanciiemdesenvolupi cada vegadamés. Dóna'mordre, estructura i no caos.
  • 4. No emparlismassa, ni massa de pressa. Les paraulessón "aire" que no pesa per a tu, però poden ser una càrregamolt pesada per a mi. Moltesvegades no són la millor manera de relacionar-te amb mi.
  • 5. • Comaltresnens, comaltresadults, necessito compartir el plaerim'agrada fer les coses bé, encara que no semprehoaconsegueixi. Fes-me saber, d'alguna manera, quan he fet les coses béiajuda'm a fer-les senseerrors.
Quantincmassaerrorse msucceeix el que a tu: m'irritoi acabo per negar-me a fer les coses.
  • 6. • Necessitomésordre del que tu necessites, méspredictibilitat en el mitjà que la que tu requereixes. Hem de negociar elsmeusritualsperconviure.
  • 7. • Em resulta difícil comprendre el sentit de moltes de les coses que emdemanen que faci.
Ajuda'm a entendre-ho. Tracta de demanar-me coses que puguintenir un sentitconcretidesxifrableper a mi. No permetis que m'avorreixi o romanguiinactiu.
  • 8. • No m'envaeixisexcessivament. De vegades, les persones soumassa imprevisibles, massasorolloses, massaestimulants. Respecta les distàncies que necessito, peròsensedeixar-me sol.
  • 9. • El que faig no és contra tu. Quantinc una rebequeria o emcolpejo, si destrueixo alguna cosa o emmoc en excés, quanm'és difícil atendre o fer el que emdemanes, no estictractant de fer-te mal. Ja que tinc un problema d'intencions, no m'atribueixis males intencions!
  • 10. • El meudesenvolupament no ésabsurd, encara que no siguifàcild'entendre. Té la sevapròpialògicaimoltes de les conductesquèdieu "alterades" són formes d'enfrontar el món des de la meva especial forma de ser ipercebre. Fes un esforçpercomprendre'm.
  • 11. • Les altres persones soumassacomplicades. El meumón no éscomplexitancat, sinó simple.
Encara que et sembliestrany el que et dic, el meumónés tan obert, tan sensetaps ni mentides, tan ingènuamentexposatalsaltres, que resulta difícil penetrar en ell. 
Novisc en una "fortalesa buida", sinó en una plana tan oberta que pot semblar inaccessible.
Tincmoltamenyscom plicació que les persones que usconsidereu
normals.
  • 12. • No emdemanissempre les mateixes coses ni m'exigeixis les mateixesrutines.
No has de fer-te tu autista perajudar-me. L'autistasóc jo, no tu!
  • 13. • No solamentsóc autista. També sóc un nen, un adolescent, o un adult.
Comparteixomoltes coses delsnens, adolescents o adults a qui dieu "normals".
M'agrada jugar i divertir-me, estimo elsmeus pares i a les persones properes, emsentosatisfetquanfaig les coses bé.
Ésmés el que compartim que el que ens separa.
  • 14. • Val la pena viureamb mi.
Puc donar-te tantessatisfaccionscomaltres persones, encara que no siguin les mateixes.
Pot arribar un moment en la teva vida en la qual jo, que sóc autista, sigui la tevacompanyiamajorimillor.
  • 15. • No m'agredeixisquímicament. Si t'handit que he de prendre una medicació, procura que sigui revisada periòdicamentperl'especialista.
  • 16. • Ni elsmeus pares ni jo no tenim la culpa del que empassa. Tampoc no la tenenelsprofessionals que m'ajuden.
Noserveix de res que usculpeuunsalsaltres. De vegades, les mevesreaccionsiconductes poden ser difícils de comprendre o afrontar, però no ésper culpa de ningú. La idea de "culpa" no produeixmés que sofriment en relacióamb el meu problema.
  • 17. • No emdemanisconstantment coses per sobre d'allò que sóccapaç de fer. Peròdemana'm el que puc fer. Dóna'majudaper ser mésautònom, percomprendremillor, però no emdonisajuda de més.
  • 18. • No has de canviarcompletament la teva vida pelfet de viureamb una persona autista.
A mi no emserveix de res que tu estiguismalament, que et tanquisi et deprimeixis.
Necessitoestabilitat ibenestar emocional al meuvoltantper estar millor.
Pensa que la teva parella tampoc no té culpa del que empassa.
  • 19. • Ajuda'mambnaturalitat, sense convertir-lo en una obsessió. Per poder ajudar-me, has de tenirelsteusmoments en què reposes o et dediques a les tevespròpiesactivitats.
Apropa' t a mi, no te'nvagis, però no et sentiscomsotmès a un pesinsuportable.
En la meva vida, he tingutmomentsdolents, peròpuc estar cada vegadamillor.
  • 20. • Accepta'mcomsóc. No condicionis la tevaacceptació que a deixi de ser autista.
Sigues optimista sense fer-te "novel·les".
Lamevasituaciónormalmentmill ora, encara que per ara no tinguicuració.
  • 21. • Encara que emsigui difícil comunicar-me o no comprengui les subtilesessocials, tincfinsitotalgunsavantatges en comparacióambels que usdieu "normals".
Em costa comunicar-me, però no solcenganyar. No comprenc les subtilesessocials, peròtampoc no participo de les dobles intencions o elssentimentsperillosos tan freqüents en la vida social. La meva vida pot ser satisfactòria si és simple, ordenada itranquil·la. Si no se'mdemanaconstantmentinomésallò que mésem costa. Ser autista és una manera de ser, encara que no sigui el normal. La meva vida com a autista pot ser tan feliçisatisfactòriacom la teva "normal".
Enaquestes vides, podem arribar a trobar-nos i compartir moltesexperiències.