ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Número 04

•
•
P
puntviladecans
1 of 10
Download to read offline
http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 4 Any 1 15 d’octubre 2007 Publicació independent d’informació i opinió Viladecans val molt la pena Viladecans és el poble més lleig del Baix Llobregat. Viladecans no té entitats potents i em- prenedores. Viladecans no té tradicions, ni història ni monuments històrics. A Viladecans no val la pena preocupar-se per fer coses, perquè no hi ha cap projecte que duri ni aguanti. Tot això són frases que tots les hem sentides dir més d’un cop, o potser les hem dites nosaltres mateixos. És un dels nostres drames: que tenim l’autoestima baixa. I així no es va enlloc. És cert que a Viladecans, pel fet d’haver crescut de manera tan ràpida i sense una prèvia xarxa social forta i consolidada, costa més de fer arrelar i assentar les coses: és aquesta una característica pròpia i inevitable de qualsevol població de l’estil de la nostra. Però si a sobre d’això tots plegats ens mirem la nostra realitat com si no valgués la pena, malament ho tenim. Perquè Viladecans té una vitalitat i unes possibilitats que les hem de potenciar més del que ho fem. I això és una tasca de tots. És tasca de les autoritats, que haurien, per exemple, de promoure iniciatives per ajudar a fer conèixer i valorar les petites riqueses que ens donen personalitat, des del jardí de l’ajuntament ara tan degradat fins a la masia de Cal Menut, que sembla definitivament escamotejada al gaudi ciutadà; i haurien de promoure un Sant Jordi i un Onze de Setembre i uns actes centrals de la Festa Major dignes i preparats amb participació col.lectiva; i haurien d’evitar destrossar la imatge ciutadana amb monstres urbanístics com és el cas de tota la zona que va cap a l’estació. I és tasca de tots els ciutadans i ciutadanes, que hem de valorar més les coses que tenim, que hem de voler-les conèixer i fer-les conèixer, que hem de sentir-nos orgullosos de per- tànyer a una ciutat que abans va haver de lluitar molt per domesticar una naturalesa hostil (i que, com que era tan hostil, va anomenar Filipines a una àmplia zona dels seus camps, perquè les Filipines sonava a lloc molt llunyà i molt difícil), que hem d’enfortir les entitats, i que hem de crear tants espais nous de trobada com sigui possible, amb els viladecanencs de tota la vida, amb els que han vingut aquí ja fa anys, i amb els que estan venint ara. Per- què Viladecans val molt la pena. Només faltaria! Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 Tres propostes més de govern municipal. M. Solé M. Carmen Castellano Maria Comas 3 El curs de gestió multicultural. M. Pastor Encarnació Garcia 3 “Talibanitzar” Viladecans? M. de la Rubia Josep Lligadas Asunción Polaina 4 Cosetes del carrer Sant Marià. M.C. Castellano Miguel de la Rubia 4 Càritas necessita voluntaris. R.Vilaró Mercè Solé 5 Comienza un nuevo curso escolar. J. Ávila La distribució d’aquest butlletí es fa 5 El manteniment dels nostres carrers. A. Mazón per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 6 La Diada. V. J. Martínez comuniqueu. I si voleu que li envi- 6 Continua la campanya del “Camí de les Filipines”. em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. J. Lligadas Vendrell 7 Que fàcil que és rebre informació d’Oliveretes! Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han R. Caba d’anar signats i no sobrepassar 8 El cotxe oficial de l’alcalde: tot un exemple d’insoste- les 40 ratlles o les 600 paraules. nibilitat i incoherència ideològica. J. Mazón El nostre correu electrònic: 9 El camí del Puig Aguilar. V. Castelló puntviladecans@telefonica.net 9 Para oir..., para ver... M. de la Rubia El nostre bloc: 10 Vels i mantellines. M. Solé http://puntviladecans.blogspot.com
Tres propostes més de govern municipal fàcils, barates, útils 1. Millorar la senyalització per pujar a Sant Ramon Si voleu pujar a Sant Ramon, trobareu uns magnífics indicadors per fer el camí a peu fins a Santa Coloma de Cervelló. Indicadors de muntanya, que convindria acabar d’adequar a una realitat mig urbanita que necessita força més concreció. Per exemple, quan trobes indica- dors com els de la foto, que dirigeixen (en dos sentits oposats) cap a Viladecans, s’hauria de dir a quin barri adrecen, cosa que també trauria al vianant la sensació d’esquizofrènia; o quan el camí pren el nom d’una masia cal indicar on és la masia i si con- tinua existint, a part de senyalitzar els camins que es van tro- bant i que no porten a Sant Ramon: seria una manera de conèixer més l’entorn de la muntanya i la seva història. Tampoc no estaria gens malament posar un plànol general de camins en els inicis dels camins que surten de Viladecans, per poder tenir una visió de conjunt, semblant al plànol que hi ha al capdamunt de Sant Ramon. Ah, i unes quantes indicacions sobre l’arbrat i el paisatge viladecanenc no sobrarien. 2. Informar a través dels rètols lluminosos de l’Ajuntament so- bre les avaries de la Renfe i altres emergències Renfe és pura aventura. Per això aniria tan bé que quan hi ha una avaria impor- tant els rètols lluminosos de l’Ajuntament, que solen dedicar-se amb encert a promoure els esdeveniments de la ciutat, indiquessin al vianant si li cal o no arribar-se fins a l’estació de la Renfe. I de fet un in- dicador a la cruïlla de la carretera de la Vila amb l’avinguda de la Generalitat no hi faria cap mal. Un servei d’informació sobre la Renfe també aniria molt bé als vilabusos, que també comp- ten amb retolació informàtica interna. De fet, per Sant Joan, en què un tren va descarrilar al Prat, molts vam contemplar amb estupor com el Vilabús portava la gent fins a la Renfe sense avi- sar-los que no hi havia servei, gent que després havia de tornar a peu fins a l’avinguda de la Generalitat per agafar allà el bus. Perquè, si les noves tecnologies no serveixen per donar informació pràctica al moment, per què serveixen, doncs? 3. Obrir la biblioteca tot el dia, sense tancar al migdia Aquesta no és una proposta tan barateta, però potser podria pagar la Diputació, que n’és la titular. En qualsevol cas, un equipament com la biblioteca s’ha mostrat ben útil i freqüentat. És un espai agradable, ben assortit (potser encara podria estar-ho més), realment difusor de cultura. A Vilanova i la Geltrú obre tot el dia. A Viladecans, amb més habitants, això també hauria de ser possible. Per què no? Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
El curs de gestió multicultural A punt d’acabar el curs de gestió mul- Voldria remarcar que el curs format per persones ticultural i intervenció en immigració de diferents edats i formació ha estat molt partici- que venim realitzant cada dijous a patiu. l’ IES Torre Roja de Viladecans des del Penso que és un curs adient per po- curs passat, va sent hora de fer-ne alguna valo- der entendre aquesta nova ració. Una podria ser aquesta. societat que s’està formant Ha estat una expe- al nostre entorn. És difícil riència força positiva posar-te a la pell de les per- pel que he après i per sones que arriben d’ altres tots els conceptes que contrades per guanyar-se dia a dia m’anaven col- la vida i educar els seus pint, fent caure tòpics fills dins la nostra so- i estereotips que sense cietat. Ajudar, entendre adonar-me havia assolit. aquestes minories no és Voldria felicitar i agrair fàcil, i sovint adoptem actituds poc a tots i totes les perso- acollidores i prepotents. El curs ens hauria de ser- nes que directament o indirec- vir doncs per observar el nostre entorn i començar a ta heu fet que el curs tirés endavant. Penso que actuar. El recomanaria a tothom, però sobretot, en- per als assistents ha estat un regal impagable. cara que adequat, penso que a l’escola se’n podria Les primeres sessions més formatives ens van in- parlar, com a crèdit variable a l’ESO o simplement troduir dins un món nou per a la majoria de nosal- com a formació. És des de la mainada que hauríem tres, claus pràctiques de la legislació d’estrangeria, de començar per trencar tòpics i estereotips, potser eines i recursos multiculturals, programes de ser- aleshores alguns no prosperarien, fins a arribar al veis socials, etc., que van donar pas a les classes punt de no existir. pràctiques interessantísimes que es van anar des- Gràcies doncs per haver-me donat l’oportunitat de granant. Els ponents explicaven el tema d’ una ma- fer aquest curs. nera pràctica i de vegades personal, donant peu a a debats sempre enriquidors per a tots. Montse Pastor “Talibanitzar” Viladecans? F a uns anys un fet em va deixar estupefacte. No podia comprendre una acció com la que veia en aquell moment. Era la demolició d’unes grans estàtues de Buda, uns monuments que eren Patrimoni de la Humanitat, per part dels “talibans” a l’Afganistan. Era una acció que demos- trava fins a quin punt podia ser més gran la intolerància, de portar als màxims extrems la ideologia o les creences, que el respecte a la cultura o al patrimoni de tots. Ara, fa uns dies he observat perplex com també podem tenir, aquí a Viladecans, gent que no tenen cap mirament de tenir una conducta semblant. Uns “talibans” locals, de petita intensitat, que per reivindicar alguna cosa no s’han aturat a l’hora de fer pintades a edificis singulars de la nostra ciutat que són patrimoni històric. És el cas de Can Bruguera o de la Parròquia. No es tracta ni molt menys de comparar situacions, però sí que es pot considerar molt més greu que qualsevol acte vandàlic o de gamberrisme, en amagar-se al darrera d’una creença o ideologia. Encara que les reivindicacions o demandes poguessin ser més o menys raonables, el que mai es pot justificar és malmetre un patrimoni històric ja prou castigat i pel qual tots hem de lluitar. Miguel de la Rubia Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
Cosetes del carrer Sant Marià J a fa quasi dos anys que van començar i un any que es van inaugurar unes obres del Pla Eixample 21 que pretenien fer que part dels carrers Salvador Baroné i Sant Marià guanyessin espais per a l’ús públic. A data d’avui, encara que estem satisfets del resultat global d’aquesta intervenció hem de fer unes observacions de cosetes que encara resten per solucionar. Possiblement siguin alguns dels motius pels quals un veí, de la cantonada del carrers Mare de Déu de Montserrat amb Sant Marià, continuï des fa temps amb una pancarta que demana la dimissió del nostre alcalde. Com a observacions remarcables podríem dir que els contenidors soterrats que hi ha als carrers de Salvador Baroné amb Sant Marià encara estan, potser, en fase d’estudi perquè ningú encara no hem pogut obrir-los per utilitzar-los. Per altra part tenim, tant al principi com al final del trajecte “peatonalitzat”, encara la deco- ració d’unes tanques i unes xapes metàl·liques al terra que indiquen obres sense finalitzar. També cal preguntar si quan es fa un projecte no es pensa en la seva utilització, ja que als aparcaments del tram “peatonalit- zat” hi ha unes jardineres que són al darrera i si vens amb el cotxe carregat i vols treure les coses del maleter, moltes vegades ho has de fer des de dintre la jardinera. En un altre àmbit de coses, moltes vegades veiem tota la zona blava buida mentre donem voltes amb el cotxe sense poder aparcar. Com a veïna em pregunto si feia falta ocupar tantes zones d’aparcament com a zona blava. Aquestes cosetes son incidències que ens afecten quasi a diari, de ma- nera que estaria bé que en prenguessin nota perquè es puguin solucionar els pro- blemes que he comentat. Mª Carmen Castellano Càritas Interparroquial de Viladecans necessita persones voluntàries Curs de dones marroquines  Ens fan falta persones voluntàries per al curs de dones marroquines que fem a la Montserrati- na, per participar en alguna d’aquestes activitats: • Alfabetització • Conversa  • “Canguratge” amb els nens mentre les mares són al curs Roba usada Càritas recull roba per a persones sense recursos. I està remodelant de cap i de nou el rober per millorar-ne les instal·lacions i el funcionament a l’estil d’una botiga. També fan falta persones que vulguin donar-hi un cop de mà. Vols col.laborar amb nosaltres? Posa’t en contacte amb Roser Vilaró, al tel. 93 630 11 66, o a l’adreça electrònica rvilaro@caritasbcn.org Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
Comienza un nuevo curso escolar P or fin comenzó el curso escolar con toda la comunidad educativa al completo: profesores, AMPAS y Ayuntamiento. Tal vez para algunas personas tan sólo sea una frase hecha cuando llega septiembre, para otras muchas es el inicio de ilusiones, proyectos compartidos de trabajo, algunas veces no reconocido, pero hecho con ganas e ilusión. Está comprobado que trabajar en equipo da muy buenos resultados, sobre todo cuando se trabaja en algo tan importante como la educa- ción de nuestros hijos. Ellos son y serán el reflejo de una sociedad, y qué mejor que trabajar para que la sociedad en la que han de vivir, sea cada vez más justa, más solidaria, con oportunidades, para todos sin distinción, sin diferencias. Esto se consigue remando en el mismo barco padres, profesores y poderes públicos. En Viladecans, mucha gente de las AMPAS apostamos por una en- señanza pública y de calidad. Demos un voto de confianza a los po- deres públicos. Ayuntamiento, esperamos que lo que se propuso se haga realidad y no sean meramente propuestas electoralistas. Sabe- mos que hay ganas y proyectos muy enriquecedores para nuestras escuelas, tanto en el ám- bito educativo como en el mantenimiento de los centros escolares. La gente que trabajamos en AMPAS tendemos nuestra mano, aprovechadla. El trabajo en común es beneficioso para todos. Ánimo, luchamos por una escuela pública de calidad. Estamos todos en el mismo barco. Jordi Ávila El manteniment dels nostres carrers F a dies que observo que estan modificant els xam- frans d’alguns carrers, com per exemple els del Sol, Muntanya, Mare de Déu de Sales o Pare Artigas, però el que realment em sorprèn és que la resta de les voreres, que tenen des de fa anys tant les rajoles com els “bordillos” trencats, no s’estiguin canviant. És lamentable veure veure l’estat en què es troben algunes zo- nes de Viladecans: brutícia, contenidors que fan pudor, vore- res en què moltes vegades has de baixar pel mal estat en què es troben, asfalt deteriorat que en els últims anys s’han limitat a posar-hi pegats, cotxes mal aparcats sobre les voreres i als xamfrans. Viladecans es mereix tenir una millor imatge. I aquí hi entra un altre tema. Temps enrere vaig veure pels carrers unes persones que eren “agents cívics”, i segons em van comentar aquestes persones estaven per conscienciar la ciutadania i explicar que determinades coses no s’havien de fer. Però sembla que pel resultat que s’observa amb el dia a dia, amb el simple fet de Estat actual del carrer Pare Artigas conversar no n’hi ha prou, i realment em sembla molt lamen- table. Potser caldria actuar amb més contundència. Amalia Mazón Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
La Diada L ’onze de setembre Catalunya celebra la es recordaria d’aquesta forma, haurien deixat pas- seva festa nacional, popularment cone- sar Felip V i les seves tropes molt abans. guda com la Diada. Un dia de festa en Per sort, avui en dia, no hem de defensar els drets el qual, en contra del que molta gent es de la nostra terra amb les armes, però pensa, no se celebra cap derrota, sinò la resistèn- tot i això no aniria malament fer-ho cia que va oferir el poble català amb unes con- amb els sentiments. I quina mi- dicions molt limitades, davant el potent exèrcit llor forma que començar que espanyol. La lluita contra les tropes de Felip V amb la festa nacional. per defensar els drets i llibertats de Catalunya A Viladecans aquest dies han simbolitzat durant molts anys el tarannà estem encara amb la dels catalans. ressaca de la Festa Ma- De petit recordo les diferents celebracions que es jor, i qualsevol acte, realitzaven aquest dia. La visita obligada a la tomba més que un destorb, de Rafael de Casanova situada a l’església de Sant hauria de ser una Boi, les ofrenes florals als diferents monuments de embranzida per moltes poblacions… Sempre m’han agradat aquests aconseguir que tot- actes commemoratius. hom sortís de casa. A Viladecans també fem festa grosa, i quan dic fes- Aquest any l’únic ta vull dir FESTA! A les 12 en punt del migdia uns acte de la diada ha estat quants representants dels diferents partits polítics anul·lat per la coincidència amb i associacions de la vila, davant del C.A.P. 2 també la cursa popu- lar. En aquell moment dit de Maria Bernades, col·loquen unes flors a terra, s’estaven a punt d’entregar els premis als guanya- just al costat d’unes senyeres posades cinc minuts dors al parc de l’Ajuntament. Quin millor lloc hi abans. Un cop llegit un manifest, que encara com- hauria per fer l’homenatge de l’onze de setembre porta que algú ja marxi abans d’hora, es canta ràpi- que aquest! Es podria fins i tot alçar un petit monò- dament Els Segadors. Per cert, no cal que hi vagi cap lit d’homenatge i entre aquells que anem a l’ofrena coral, ni res semblant, les veus dels viladecanencs floral i els qui han anat a la cursa ens podríem aple- ja de per si són melòdiques i compassades. A més, gar allà un número de persones més elevat. fent-ho així, en un quart d’hora queda tot enllestit Crec que ningú no s’imagina un Feria de Abril sen- per poder marxar a fer el vermut, o fins i tot anar a se sevillanes, un dia de San Isidro sense braus a Las la platja. Al cap i a la fi és un dia de festa. Ventas, un Sant Jordi sense roses i llibres, i per tant Personalment, crec que si Rafael de Casanova i tots no podem consentir un onze de setembre sense se- aquells que juntament amb ell es van deixar la pell, nyeres, segadors, sardanes i castells. haguessin sabut que 300 anys després la seva lluita Víctor José Martínez Roncero Continua la campanya per mantenir el nom de “Camí de les Filipines” La campanya iniciada ara fa un mes pel Grup Tres Torres, continua amb notable èxit. Si vols signar, trobaràs fulls a la llibreria Nou Rals. Si el que vols es participar recollint signatures a la feina, entre els amics, o bé a la teva associació, pots contactar amb el grup escrivint a: trestorresviladecans@telefonica.net. Camí de les Filipines? Sí, de tota la vida! Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
Que fàcil que és rebre informació d’Oliveretes! L a Plataforma Salvem Creiem que l’article nº 20 del re- Igualment, registrat per instància Oliveretes va voler par- glament de participació ciutada- nº 18127 en el Registre de l’Ajun- ticipar en el ple munici- na no nega la possibilitat d’adre- tament de Viladecans, el 27 de pal el passat mes de de- çar-se al ple per fer una pregunta, desembre de 2006, tot fent la ma- sembre, i l’equip de govern de sempre que sigui d’interès muni- teixa pregunta, fent cas a l’article l’ajuntament de Viladecans va cipal, i que l’equip de govern ne- 14 del RPC, es va preguntar la raó denegar aquest dret reconegut gui aquest dret als ciutadans tra- per la qual la comissió d’urbanis- en el article nº 20 del regla- ient-se de la màniga l’existència me va retornat a l’ajuntament ment de participació ciutadana de l’article 14, fa que la ciutada- l’expedient del projecte d’Olive- (RPC), aprovat pel mateix ple. nia quedi indefensa a la voluntat retes. El que es volia era preguntar per del equip de govern. la irregularitat per la qual es va Tot i que la llei obliga a contestar retornar, per part de la Comis- Aquest fet va fer que ho denun- les instàncies, el cas és que no es sió Territorial d’Urbanisme de ciéssim al Síndic de Greuges de va rebre cap resposta. Tres mesos Barcelona (CTUB), l’expedient Catalunya, ja que la figura del després, el 23 de març, es va tor- nº 2006/024058/B corresponent Síndic a Viladecans encara no nar a preguntar, es va contestar el a la tramitació del pla parcial de existia. El Síndic de Greuges de 22 de maig, un cop la irregulari- Llevant, que vol edificar 2.377 Catalunya va obrir un expedi- tat ja estava arreglada i el projec- habitatges a la falda de la mun- ent del cas (nº.15836/06) i va co- te aprovat definitivament. tanya de Sant Ramon. mençar a tramitar-lo tot fent un requeriment a l’Ajuntament de Tot i estar aprovat definitivament Tot i ser una qüestió d’interès Viladecans el passat més de fe- el mes d’abril, actualment encara municipal, es va vetar el dret tot brer; en no rebre resposta, ho va no ha estat publicat al DOGC. Es al·legant l’existència de l’article tornar a fer el més d’abril, i fins i veu que encara els cal presentar 14 del mateix reglament, que ofe- tot, va haver de repetir-ho el mes un text refós per complimentar el reix la possibilitat d’adreçar-se a de juliol. Davant el silenci mu- projecte. Però, quin article hem oficines d’informació que l’ajun- nicipal, el Síndic de Greuges de de fer servir, el 20 o el 14, per tament posa a disposició dels Catalunya es planteja personar- saber què és aquest text refós? ciutadans. se presencialment a l’ajuntament Creiem que per tot això, i més co- per fer el requeriment en perso- ses que encara estem treballant, Des de la Plataforma Salvem na. l’equip de govern no està a l’alça- Oliveretes creiem que l’equip de da dels requeriments que des de govern no va voler reconèixer un No s’entén ni l’actitud de l’equip la ciutadania se li fan. error en públic, i per tant, no va de govern de l’Ajuntament del voler contestar la pregunta en el passat mes de desembre, ni el si- Ricard Caba i Calbet ple, tot i ser d’interès municipal. lenci actual. ? Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007 V
El cotxe oficial de l’alcalde: tot un exemple d’insostenibilitat i incoherència ideològica E l nostre alcalde té un Acceptant, però, que realment al ació d’aquesta empresa automo- cotxe oficial, amb xo- nostre ciutadà alcalde li calgui un bilística. Seria per tant coherent, fer particular. Aquest cotxe oficial, l’altra reflexió que més correctament, de sostenibili- estiu, l’he vist moltes em faig és si ha de ser el cotxe tat econòmica i social que el cotxe vegades amunt i avall, i moltes que té. Es tracta d’un model de oficial de l’alcalde fos d’aquesta reflexions m’han passat pel cap, gamma alta, d’un empresa ale- empresa, que tant treballadors té algunes de les quals intentaré manya de prestigi, que té com a de Viladecans. Si els Seat no són transmetre en aquest escrit. símbol unes anelles al morro del uns cotxes del gust del nostre Primerament, jo qüestiono la ne- davant... ja sabeu quina empresa ciutadà en cap, l’altra alternativa cessitat que a un alcalde d’un vull dir. Aquest model deu costar que proposo és que adquireixi un municipi com Viladecans li cal- uns 40.000 euros, i és altament cotxe híbrid, i doni exemple de gui un cotxe oficial. Crec que per contaminant. És un cotxe que sostenibilitat. Tot i que el millor assistir a les reunions que pugui pretén marcar la diferència amb exemple de sostenibilitat seria tenir en diferents parts de la ciu- els altres, i que tenen normal- que anés en transport públic. De tat no necessita d’un cotxe oficial ment els empresaris, o la gent de ben segur que si ho fes, la visió que el porti. Hi ha alternatives, molt diners. Vaja, crec que tot el que tindria de Viladecans seria com el Vilabús, la bicicleta, o anar contrari del que hauria de trans- molt diferent, i veuria la seva a peu. Si les reunions són fora de metre una persona i un govern acció de govern amb uns altres Viladecans, crec que hauria de do- socialista. ulls. nar exemple i anar amb transport Crec que si realment calgués cot- Acabo amb anècdota. Mentre feia públic, com se’ns demana a la res- xe oficial, el nostre alcalde hauria de voluntari a la locució del camp ta de ciutadans. I si ha de matinar de tenir un Seat, per coherència de bèisbol en la darrera Copa per no fer tard a aquestes reuni- ideològica i econòmica. Què té d’Europa de seleccions, celebra- ons, que matini, com fem la resta de dolent tenir un Seat Arosa, da a començaments de setembre de ciutadans. Algú em va fer notar per exemple, de cotxe oficial: és a Viladecans, vaig anunciar di- que és clar, les seves reunions són un Seat, fet a Martorell, consu- verses vegades: “Aquest campio- molt importants, i anar com una meix poc i per tant emet pocs ga- nat és un Green Event, respectuós sardina al tren o a l’autobús, suar, sos d’efecte hivernacle. A la Seat, amb el medi. Si us plau dipositin i arribar tard a les importants re- empresa situada a Martorell a la en els contenidors corresponents unions que segur que té, no dóna qual treballen molts ciutadans les escombraries. Accedeixin a bona imatge. Jo també tinc impor- de la comarca del Baix Llobregat, l’estadi en transport públic, i si tantíssimes reunions cada matí a tant el govern de la Generalitat ho fan en cotxe, comparteixin-lo les 8, amb 30 alumnes que volen (en l’època de CiU) i el central amb amics”. L’alcalde hi accedia aprendre, i m’he d’aixecar ben (en l’època de Felipe González, amb el cotxe oficial. Tot un exem- d’hora per si de cas el tren falla, i i per tant socialista) han invertit ple d’insostenibilitat i poca cohe- arribar a temps... molts diners per redreçar la situ- rència ideològica. Jordi Mazon Bueso Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
El camí del Puig Aguilar F a uns dies, animat pels indicadors que han posat aquest any als camins del bosc del Mas Ratés, vaig pensar que ja era hora de tornar al Puig Aguilar, que feia molts anys que no hi pujava. Aprofitant un dia assolellat, vaig començar per fer un tomb fins al Mirador del Mas Ratés. Des d’aquest punt hi ha unes vistes esplèndides sobre el delta del Llobregat, es divisa de Barcelona fins al Garraf i a més es pot veure el nou Viladecans on costa trobar edificis que tinguin una mica d’història. Continuant pel camí del Mas Ratés, a 600 metres del mirador, segons es llegeix a l’indicador, s’ha d’arribar al cim del Puig Aguilar. Doncs bé, a pocs metres del final del camí, hi ha una porta que impedeix el pas i impossibilita arribar a dalt de tot. Suposo que la porta, tancada amb clau, ha estat col·locada per la persona que conrea un terreny amb frui- ters a tots dos costats del camí. Puc entendre que per protegir la propietat privada es col·loqui una tanca al llarg del camí, però el que crec que no és correcte, és impedir el pas pels camins de muntanya, ja que això fa que cada cop tinguem menys llocs per on anar a caminar per la natura. És contradictori que un altre rètol, col·locat per l’ajuntament 200 metres després de l’anterior, indiqui que fins al Puig Aguilar falten 400 metres i que al final del camí no s’hi pugui arribar perquè una porta impe- deix el pas. Potser el darrer tros del camí fins al Puig Aguilar és propietat privada, no ho sé, però el dret de pas pels camins de muntanya no s’hauria de perdre. Vicenç Castelló Solina Para oir... E ste pasado mes de Septiembre hemos podido escuchar un nuevo trabajo de Manu Chao. Reaparece con su nuevo disco, La radioli- na. Después de Próxima estación esperanza y seis años, vuelve con 21 temas de música fresca, joven y alternativa en la que destacan entre otros “Rainin in Paradize” o “Me llaman calle” (BSO de la película “Princesas”). Para ver... S i no pudisteis ver en cine Llach: La revolta permanent, ahora tenéis otra oportunidad, porque ha salido en formato DVD. Una película-do- cumental en la que Llach recuerda los trágicos sucesos ocurridos en Vitoria, durante el transcurso de una asamblea de trabajadores. Una película que contribuye decididamente a la recuperación de la memoria. Miguel de la Rubia Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
Vels i mantellines L a insistència a portar gaire al Periódico que l’Alcorà no moure l’ablació del clítoris. No el vel a escola per part prescriu l’ús del mocador, o sigui ho és portar un mocador. El cert d’una nena ha provo- que més aviat es tractaria d’una és que vivim en un món en què cat grans escarafalls tradició cultural associada a una es tolera molt fàcilment la frivo- i una polèmica que em resulta de religiosa. De la mateixa mane- litat o la moda (per més que les certament curiosa i que pen- ra que l’ús de la mantellina en els motivacions de fons siguin pura- so que s’arrela en dos prejudi- llocs de culte cristià es considera- ment consumistes i alienadores, cis i un oblit. Primer prejudici, va imperatiu quan de fet només en el llenguatge marxista de tota que el vel és un element religi- era una tradició cultural afegida la vida) i on de vegades sembla ós (islamista), forani i impropi al culte catòlic. que calgui justificar-se per ser d’una societat avançada; segon En segon lloc, el dret individual comunista (només cal recordar prejudici, que tot allò relacionat a expressar la pròpia confessió les recents declaracions de Felip amb la religió ha de formar part religiosa. A mi em sembla que a Puig sobre ICV i en relació al Pac- únicament de l’esfera privada. les aules no hi ha d’haver signes te Nacional per l’Habitatge), per L’oblit: la Constitució Espanyo- religiosos. Però sí que em sembla ser cristià o per ser estranger. la recull en el seu article 16 el que els i les alumnes poden por- I finalment voldria recordar que dret a la llibertat ideològica, de tar signes religiosos igual com en també la Declaració Universal consciència i de religió dels in- porten tants d’altres de diferent dels Drets Humans, en el seu arti- dividus i de les comunitats amb importància en relació a l’esport, cle 18, recull la llibertat religiosa. l’única limitació del manteni- a la identitat nacional, a la ideo- És cert que les religions avui te- ment de l’ordre públic. logia política o social, o simple- nen mala imatge entre nosaltres. Em sembla que aquí s’hi barre- ment a la moda. Dic això perquè La Conferència Episcopal Espa- gen moltes coses: la confusió en- em sembla que la pluralitat no- nyola posem per cas, i Al–Qaeda, tre islàmic i islamista, la confusió més és real quan pot manifestar- hi tenen molt a veure i faciliten entre símbol cultural i símbol re- se amb llibertat. molts arguments contra el fet re- ligiós, un cert rebuig a allò que ve També em sembla que en tot allò ligiós. Però també és cert que ja de fora i una negativa i amena- que l’escola pugui acollir les per- som grandets i que tenim prou çadora imatge del fet religiós que sones tal qual, sobretot en relació elements per anar una mica més confón la necessària i constituci- a les persones recent arribades, enllà d’aquesta imatge mediàtica: onal aconfessionalitat de les ins- facilita una actitud positiva i l’islamisme no és l’Islam, és una titucions públiques amb el dret oberta per part dels nouvinguts petita part del conjunt musulmà, individual d’expressar la pròpia de cara al futur. Després la con- de la mateixa manera que avui religiositat. fiança adquirida, l’apropament qualsevol ciutadà de Viladecans De tot això jo en voldria subrat- mutu i el diàleg segurament ani- que s’apropi a la realitat de les llar alguns aspectes. En primer ran igualant hàbits i costums. No comunitats cristianes hi trobarà lloc, el mocador com a element deu ser fàcil, amb els alumnes, persones molt més “normaletes” religiós. Desconec fins a quin distingir allò que és frívol del que i plurals del que semblaria si un punt és preceptiu des del punt no ho és. Però si més no, respec- només fes cas a la COPE. de vista musulmà, però l’estu- tar el marc legal és un bon criteri. Mercè Solé diosa Dolors Bramon deia no fa És delicte, en el nostre país, pro- Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007 10

More Related Content

Número 04

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 4 Any 1 15 d’octubre 2007 Publicació independent d’informació i opinió Viladecans val molt la pena Viladecans és el poble més lleig del Baix Llobregat. Viladecans no té entitats potents i em- prenedores. Viladecans no té tradicions, ni història ni monuments històrics. A Viladecans no val la pena preocupar-se per fer coses, perquè no hi ha cap projecte que duri ni aguanti. Tot això són frases que tots les hem sentides dir més d’un cop, o potser les hem dites nosaltres mateixos. És un dels nostres drames: que tenim l’autoestima baixa. I així no es va enlloc. És cert que a Viladecans, pel fet d’haver crescut de manera tan ràpida i sense una prèvia xarxa social forta i consolidada, costa més de fer arrelar i assentar les coses: és aquesta una característica pròpia i inevitable de qualsevol població de l’estil de la nostra. Però si a sobre d’això tots plegats ens mirem la nostra realitat com si no valgués la pena, malament ho tenim. Perquè Viladecans té una vitalitat i unes possibilitats que les hem de potenciar més del que ho fem. I això és una tasca de tots. És tasca de les autoritats, que haurien, per exemple, de promoure iniciatives per ajudar a fer conèixer i valorar les petites riqueses que ens donen personalitat, des del jardí de l’ajuntament ara tan degradat fins a la masia de Cal Menut, que sembla definitivament escamotejada al gaudi ciutadà; i haurien de promoure un Sant Jordi i un Onze de Setembre i uns actes centrals de la Festa Major dignes i preparats amb participació col.lectiva; i haurien d’evitar destrossar la imatge ciutadana amb monstres urbanístics com és el cas de tota la zona que va cap a l’estació. I és tasca de tots els ciutadans i ciutadanes, que hem de valorar més les coses que tenim, que hem de voler-les conèixer i fer-les conèixer, que hem de sentir-nos orgullosos de per- tànyer a una ciutat que abans va haver de lluitar molt per domesticar una naturalesa hostil (i que, com que era tan hostil, va anomenar Filipines a una àmplia zona dels seus camps, perquè les Filipines sonava a lloc molt llunyà i molt difícil), que hem d’enfortir les entitats, i que hem de crear tants espais nous de trobada com sigui possible, amb els viladecanencs de tota la vida, amb els que han vingut aquí ja fa anys, i amb els que estan venint ara. Per- què Viladecans val molt la pena. Només faltaria! Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 Tres propostes més de govern municipal. M. Solé M. Carmen Castellano Maria Comas 3 El curs de gestió multicultural. M. Pastor Encarnació Garcia 3 “Talibanitzar” Viladecans? M. de la Rubia Josep Lligadas Asunción Polaina 4 Cosetes del carrer Sant Marià. M.C. Castellano Miguel de la Rubia 4 Càritas necessita voluntaris. R.Vilaró Mercè Solé 5 Comienza un nuevo curso escolar. J. Ávila La distribució d’aquest butlletí es fa 5 El manteniment dels nostres carrers. A. Mazón per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 6 La Diada. V. J. Martínez comuniqueu. I si voleu que li envi- 6 Continua la campanya del “Camí de les Filipines”. em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. J. Lligadas Vendrell 7 Que fàcil que és rebre informació d’Oliveretes! Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han R. Caba d’anar signats i no sobrepassar 8 El cotxe oficial de l’alcalde: tot un exemple d’insoste- les 40 ratlles o les 600 paraules. nibilitat i incoherència ideològica. J. Mazón El nostre correu electrònic: 9 El camí del Puig Aguilar. V. Castelló puntviladecans@telefonica.net 9 Para oir..., para ver... M. de la Rubia El nostre bloc: 10 Vels i mantellines. M. Solé http://puntviladecans.blogspot.com
  • 2. Tres propostes més de govern municipal fàcils, barates, útils 1. Millorar la senyalització per pujar a Sant Ramon Si voleu pujar a Sant Ramon, trobareu uns magnífics indicadors per fer el camí a peu fins a Santa Coloma de Cervelló. Indicadors de muntanya, que convindria acabar d’adequar a una realitat mig urbanita que necessita força més concreció. Per exemple, quan trobes indica- dors com els de la foto, que dirigeixen (en dos sentits oposats) cap a Viladecans, s’hauria de dir a quin barri adrecen, cosa que també trauria al vianant la sensació d’esquizofrènia; o quan el camí pren el nom d’una masia cal indicar on és la masia i si con- tinua existint, a part de senyalitzar els camins que es van tro- bant i que no porten a Sant Ramon: seria una manera de conèixer més l’entorn de la muntanya i la seva història. Tampoc no estaria gens malament posar un plànol general de camins en els inicis dels camins que surten de Viladecans, per poder tenir una visió de conjunt, semblant al plànol que hi ha al capdamunt de Sant Ramon. Ah, i unes quantes indicacions sobre l’arbrat i el paisatge viladecanenc no sobrarien. 2. Informar a través dels rètols lluminosos de l’Ajuntament so- bre les avaries de la Renfe i altres emergències Renfe és pura aventura. Per això aniria tan bé que quan hi ha una avaria impor- tant els rètols lluminosos de l’Ajuntament, que solen dedicar-se amb encert a promoure els esdeveniments de la ciutat, indiquessin al vianant si li cal o no arribar-se fins a l’estació de la Renfe. I de fet un in- dicador a la cruïlla de la carretera de la Vila amb l’avinguda de la Generalitat no hi faria cap mal. Un servei d’informació sobre la Renfe també aniria molt bé als vilabusos, que també comp- ten amb retolació informàtica interna. De fet, per Sant Joan, en què un tren va descarrilar al Prat, molts vam contemplar amb estupor com el Vilabús portava la gent fins a la Renfe sense avi- sar-los que no hi havia servei, gent que després havia de tornar a peu fins a l’avinguda de la Generalitat per agafar allà el bus. Perquè, si les noves tecnologies no serveixen per donar informació pràctica al moment, per què serveixen, doncs? 3. Obrir la biblioteca tot el dia, sense tancar al migdia Aquesta no és una proposta tan barateta, però potser podria pagar la Diputació, que n’és la titular. En qualsevol cas, un equipament com la biblioteca s’ha mostrat ben útil i freqüentat. És un espai agradable, ben assortit (potser encara podria estar-ho més), realment difusor de cultura. A Vilanova i la Geltrú obre tot el dia. A Viladecans, amb més habitants, això també hauria de ser possible. Per què no? Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • 3. El curs de gestió multicultural A punt d’acabar el curs de gestió mul- Voldria remarcar que el curs format per persones ticultural i intervenció en immigració de diferents edats i formació ha estat molt partici- que venim realitzant cada dijous a patiu. l’ IES Torre Roja de Viladecans des del Penso que és un curs adient per po- curs passat, va sent hora de fer-ne alguna valo- der entendre aquesta nova ració. Una podria ser aquesta. societat que s’està formant Ha estat una expe- al nostre entorn. És difícil riència força positiva posar-te a la pell de les per- pel que he après i per sones que arriben d’ altres tots els conceptes que contrades per guanyar-se dia a dia m’anaven col- la vida i educar els seus pint, fent caure tòpics fills dins la nostra so- i estereotips que sense cietat. Ajudar, entendre adonar-me havia assolit. aquestes minories no és Voldria felicitar i agrair fàcil, i sovint adoptem actituds poc a tots i totes les perso- acollidores i prepotents. El curs ens hauria de ser- nes que directament o indirec- vir doncs per observar el nostre entorn i començar a ta heu fet que el curs tirés endavant. Penso que actuar. El recomanaria a tothom, però sobretot, en- per als assistents ha estat un regal impagable. cara que adequat, penso que a l’escola se’n podria Les primeres sessions més formatives ens van in- parlar, com a crèdit variable a l’ESO o simplement troduir dins un món nou per a la majoria de nosal- com a formació. És des de la mainada que hauríem tres, claus pràctiques de la legislació d’estrangeria, de començar per trencar tòpics i estereotips, potser eines i recursos multiculturals, programes de ser- aleshores alguns no prosperarien, fins a arribar al veis socials, etc., que van donar pas a les classes punt de no existir. pràctiques interessantísimes que es van anar des- Gràcies doncs per haver-me donat l’oportunitat de granant. Els ponents explicaven el tema d’ una ma- fer aquest curs. nera pràctica i de vegades personal, donant peu a a debats sempre enriquidors per a tots. Montse Pastor “Talibanitzar” Viladecans? F a uns anys un fet em va deixar estupefacte. No podia comprendre una acció com la que veia en aquell moment. Era la demolició d’unes grans estàtues de Buda, uns monuments que eren Patrimoni de la Humanitat, per part dels “talibans” a l’Afganistan. Era una acció que demos- trava fins a quin punt podia ser més gran la intolerància, de portar als màxims extrems la ideologia o les creences, que el respecte a la cultura o al patrimoni de tots. Ara, fa uns dies he observat perplex com també podem tenir, aquí a Viladecans, gent que no tenen cap mirament de tenir una conducta semblant. Uns “talibans” locals, de petita intensitat, que per reivindicar alguna cosa no s’han aturat a l’hora de fer pintades a edificis singulars de la nostra ciutat que són patrimoni històric. És el cas de Can Bruguera o de la Parròquia. No es tracta ni molt menys de comparar situacions, però sí que es pot considerar molt més greu que qualsevol acte vandàlic o de gamberrisme, en amagar-se al darrera d’una creença o ideologia. Encara que les reivindicacions o demandes poguessin ser més o menys raonables, el que mai es pot justificar és malmetre un patrimoni històric ja prou castigat i pel qual tots hem de lluitar. Miguel de la Rubia Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • 4. Cosetes del carrer Sant Marià J a fa quasi dos anys que van començar i un any que es van inaugurar unes obres del Pla Eixample 21 que pretenien fer que part dels carrers Salvador Baroné i Sant Marià guanyessin espais per a l’ús públic. A data d’avui, encara que estem satisfets del resultat global d’aquesta intervenció hem de fer unes observacions de cosetes que encara resten per solucionar. Possiblement siguin alguns dels motius pels quals un veí, de la cantonada del carrers Mare de Déu de Montserrat amb Sant Marià, continuï des fa temps amb una pancarta que demana la dimissió del nostre alcalde. Com a observacions remarcables podríem dir que els contenidors soterrats que hi ha als carrers de Salvador Baroné amb Sant Marià encara estan, potser, en fase d’estudi perquè ningú encara no hem pogut obrir-los per utilitzar-los. Per altra part tenim, tant al principi com al final del trajecte “peatonalitzat”, encara la deco- ració d’unes tanques i unes xapes metàl·liques al terra que indiquen obres sense finalitzar. També cal preguntar si quan es fa un projecte no es pensa en la seva utilització, ja que als aparcaments del tram “peatonalit- zat” hi ha unes jardineres que són al darrera i si vens amb el cotxe carregat i vols treure les coses del maleter, moltes vegades ho has de fer des de dintre la jardinera. En un altre àmbit de coses, moltes vegades veiem tota la zona blava buida mentre donem voltes amb el cotxe sense poder aparcar. Com a veïna em pregunto si feia falta ocupar tantes zones d’aparcament com a zona blava. Aquestes cosetes son incidències que ens afecten quasi a diari, de ma- nera que estaria bé que en prenguessin nota perquè es puguin solucionar els pro- blemes que he comentat. Mª Carmen Castellano Càritas Interparroquial de Viladecans necessita persones voluntàries Curs de dones marroquines  Ens fan falta persones voluntàries per al curs de dones marroquines que fem a la Montserrati- na, per participar en alguna d’aquestes activitats: • Alfabetització • Conversa  • “Canguratge” amb els nens mentre les mares són al curs Roba usada Càritas recull roba per a persones sense recursos. I està remodelant de cap i de nou el rober per millorar-ne les instal·lacions i el funcionament a l’estil d’una botiga. També fan falta persones que vulguin donar-hi un cop de mà. Vols col.laborar amb nosaltres? Posa’t en contacte amb Roser Vilaró, al tel. 93 630 11 66, o a l’adreça electrònica rvilaro@caritasbcn.org Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • 5. Comienza un nuevo curso escolar P or fin comenzó el curso escolar con toda la comunidad educativa al completo: profesores, AMPAS y Ayuntamiento. Tal vez para algunas personas tan sólo sea una frase hecha cuando llega septiembre, para otras muchas es el inicio de ilusiones, proyectos compartidos de trabajo, algunas veces no reconocido, pero hecho con ganas e ilusión. Está comprobado que trabajar en equipo da muy buenos resultados, sobre todo cuando se trabaja en algo tan importante como la educa- ción de nuestros hijos. Ellos son y serán el reflejo de una sociedad, y qué mejor que trabajar para que la sociedad en la que han de vivir, sea cada vez más justa, más solidaria, con oportunidades, para todos sin distinción, sin diferencias. Esto se consigue remando en el mismo barco padres, profesores y poderes públicos. En Viladecans, mucha gente de las AMPAS apostamos por una en- señanza pública y de calidad. Demos un voto de confianza a los po- deres públicos. Ayuntamiento, esperamos que lo que se propuso se haga realidad y no sean meramente propuestas electoralistas. Sabe- mos que hay ganas y proyectos muy enriquecedores para nuestras escuelas, tanto en el ám- bito educativo como en el mantenimiento de los centros escolares. La gente que trabajamos en AMPAS tendemos nuestra mano, aprovechadla. El trabajo en común es beneficioso para todos. Ánimo, luchamos por una escuela pública de calidad. Estamos todos en el mismo barco. Jordi Ávila El manteniment dels nostres carrers F a dies que observo que estan modificant els xam- frans d’alguns carrers, com per exemple els del Sol, Muntanya, Mare de Déu de Sales o Pare Artigas, però el que realment em sorprèn és que la resta de les voreres, que tenen des de fa anys tant les rajoles com els “bordillos” trencats, no s’estiguin canviant. És lamentable veure veure l’estat en què es troben algunes zo- nes de Viladecans: brutícia, contenidors que fan pudor, vore- res en què moltes vegades has de baixar pel mal estat en què es troben, asfalt deteriorat que en els últims anys s’han limitat a posar-hi pegats, cotxes mal aparcats sobre les voreres i als xamfrans. Viladecans es mereix tenir una millor imatge. I aquí hi entra un altre tema. Temps enrere vaig veure pels carrers unes persones que eren “agents cívics”, i segons em van comentar aquestes persones estaven per conscienciar la ciutadania i explicar que determinades coses no s’havien de fer. Però sembla que pel resultat que s’observa amb el dia a dia, amb el simple fet de Estat actual del carrer Pare Artigas conversar no n’hi ha prou, i realment em sembla molt lamen- table. Potser caldria actuar amb més contundència. Amalia Mazón Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • 6. La Diada L ’onze de setembre Catalunya celebra la es recordaria d’aquesta forma, haurien deixat pas- seva festa nacional, popularment cone- sar Felip V i les seves tropes molt abans. guda com la Diada. Un dia de festa en Per sort, avui en dia, no hem de defensar els drets el qual, en contra del que molta gent es de la nostra terra amb les armes, però pensa, no se celebra cap derrota, sinò la resistèn- tot i això no aniria malament fer-ho cia que va oferir el poble català amb unes con- amb els sentiments. I quina mi- dicions molt limitades, davant el potent exèrcit llor forma que començar que espanyol. La lluita contra les tropes de Felip V amb la festa nacional. per defensar els drets i llibertats de Catalunya A Viladecans aquest dies han simbolitzat durant molts anys el tarannà estem encara amb la dels catalans. ressaca de la Festa Ma- De petit recordo les diferents celebracions que es jor, i qualsevol acte, realitzaven aquest dia. La visita obligada a la tomba més que un destorb, de Rafael de Casanova situada a l’església de Sant hauria de ser una Boi, les ofrenes florals als diferents monuments de embranzida per moltes poblacions… Sempre m’han agradat aquests aconseguir que tot- actes commemoratius. hom sortís de casa. A Viladecans també fem festa grosa, i quan dic fes- Aquest any l’únic ta vull dir FESTA! A les 12 en punt del migdia uns acte de la diada ha estat quants representants dels diferents partits polítics anul·lat per la coincidència amb i associacions de la vila, davant del C.A.P. 2 també la cursa popu- lar. En aquell moment dit de Maria Bernades, col·loquen unes flors a terra, s’estaven a punt d’entregar els premis als guanya- just al costat d’unes senyeres posades cinc minuts dors al parc de l’Ajuntament. Quin millor lloc hi abans. Un cop llegit un manifest, que encara com- hauria per fer l’homenatge de l’onze de setembre porta que algú ja marxi abans d’hora, es canta ràpi- que aquest! Es podria fins i tot alçar un petit monò- dament Els Segadors. Per cert, no cal que hi vagi cap lit d’homenatge i entre aquells que anem a l’ofrena coral, ni res semblant, les veus dels viladecanencs floral i els qui han anat a la cursa ens podríem aple- ja de per si són melòdiques i compassades. A més, gar allà un número de persones més elevat. fent-ho així, en un quart d’hora queda tot enllestit Crec que ningú no s’imagina un Feria de Abril sen- per poder marxar a fer el vermut, o fins i tot anar a se sevillanes, un dia de San Isidro sense braus a Las la platja. Al cap i a la fi és un dia de festa. Ventas, un Sant Jordi sense roses i llibres, i per tant Personalment, crec que si Rafael de Casanova i tots no podem consentir un onze de setembre sense se- aquells que juntament amb ell es van deixar la pell, nyeres, segadors, sardanes i castells. haguessin sabut que 300 anys després la seva lluita Víctor José Martínez Roncero Continua la campanya per mantenir el nom de “Camí de les Filipines” La campanya iniciada ara fa un mes pel Grup Tres Torres, continua amb notable èxit. Si vols signar, trobaràs fulls a la llibreria Nou Rals. Si el que vols es participar recollint signatures a la feina, entre els amics, o bé a la teva associació, pots contactar amb el grup escrivint a: trestorresviladecans@telefonica.net. Camí de les Filipines? Sí, de tota la vida! Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • 7. Que fàcil que és rebre informació d’Oliveretes! L a Plataforma Salvem Creiem que l’article nº 20 del re- Igualment, registrat per instància Oliveretes va voler par- glament de participació ciutada- nº 18127 en el Registre de l’Ajun- ticipar en el ple munici- na no nega la possibilitat d’adre- tament de Viladecans, el 27 de pal el passat mes de de- çar-se al ple per fer una pregunta, desembre de 2006, tot fent la ma- sembre, i l’equip de govern de sempre que sigui d’interès muni- teixa pregunta, fent cas a l’article l’ajuntament de Viladecans va cipal, i que l’equip de govern ne- 14 del RPC, es va preguntar la raó denegar aquest dret reconegut gui aquest dret als ciutadans tra- per la qual la comissió d’urbanis- en el article nº 20 del regla- ient-se de la màniga l’existència me va retornat a l’ajuntament ment de participació ciutadana de l’article 14, fa que la ciutada- l’expedient del projecte d’Olive- (RPC), aprovat pel mateix ple. nia quedi indefensa a la voluntat retes. El que es volia era preguntar per del equip de govern. la irregularitat per la qual es va Tot i que la llei obliga a contestar retornar, per part de la Comis- Aquest fet va fer que ho denun- les instàncies, el cas és que no es sió Territorial d’Urbanisme de ciéssim al Síndic de Greuges de va rebre cap resposta. Tres mesos Barcelona (CTUB), l’expedient Catalunya, ja que la figura del després, el 23 de març, es va tor- nº 2006/024058/B corresponent Síndic a Viladecans encara no nar a preguntar, es va contestar el a la tramitació del pla parcial de existia. El Síndic de Greuges de 22 de maig, un cop la irregulari- Llevant, que vol edificar 2.377 Catalunya va obrir un expedi- tat ja estava arreglada i el projec- habitatges a la falda de la mun- ent del cas (nº.15836/06) i va co- te aprovat definitivament. tanya de Sant Ramon. mençar a tramitar-lo tot fent un requeriment a l’Ajuntament de Tot i estar aprovat definitivament Tot i ser una qüestió d’interès Viladecans el passat més de fe- el mes d’abril, actualment encara municipal, es va vetar el dret tot brer; en no rebre resposta, ho va no ha estat publicat al DOGC. Es al·legant l’existència de l’article tornar a fer el més d’abril, i fins i veu que encara els cal presentar 14 del mateix reglament, que ofe- tot, va haver de repetir-ho el mes un text refós per complimentar el reix la possibilitat d’adreçar-se a de juliol. Davant el silenci mu- projecte. Però, quin article hem oficines d’informació que l’ajun- nicipal, el Síndic de Greuges de de fer servir, el 20 o el 14, per tament posa a disposició dels Catalunya es planteja personar- saber què és aquest text refós? ciutadans. se presencialment a l’ajuntament Creiem que per tot això, i més co- per fer el requeriment en perso- ses que encara estem treballant, Des de la Plataforma Salvem na. l’equip de govern no està a l’alça- Oliveretes creiem que l’equip de da dels requeriments que des de govern no va voler reconèixer un No s’entén ni l’actitud de l’equip la ciutadania se li fan. error en públic, i per tant, no va de govern de l’Ajuntament del voler contestar la pregunta en el passat mes de desembre, ni el si- Ricard Caba i Calbet ple, tot i ser d’interès municipal. lenci actual. ? Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007 V
  • 8. El cotxe oficial de l’alcalde: tot un exemple d’insostenibilitat i incoherència ideològica E l nostre alcalde té un Acceptant, però, que realment al ació d’aquesta empresa automo- cotxe oficial, amb xo- nostre ciutadà alcalde li calgui un bilística. Seria per tant coherent, fer particular. Aquest cotxe oficial, l’altra reflexió que més correctament, de sostenibili- estiu, l’he vist moltes em faig és si ha de ser el cotxe tat econòmica i social que el cotxe vegades amunt i avall, i moltes que té. Es tracta d’un model de oficial de l’alcalde fos d’aquesta reflexions m’han passat pel cap, gamma alta, d’un empresa ale- empresa, que tant treballadors té algunes de les quals intentaré manya de prestigi, que té com a de Viladecans. Si els Seat no són transmetre en aquest escrit. símbol unes anelles al morro del uns cotxes del gust del nostre Primerament, jo qüestiono la ne- davant... ja sabeu quina empresa ciutadà en cap, l’altra alternativa cessitat que a un alcalde d’un vull dir. Aquest model deu costar que proposo és que adquireixi un municipi com Viladecans li cal- uns 40.000 euros, i és altament cotxe híbrid, i doni exemple de gui un cotxe oficial. Crec que per contaminant. És un cotxe que sostenibilitat. Tot i que el millor assistir a les reunions que pugui pretén marcar la diferència amb exemple de sostenibilitat seria tenir en diferents parts de la ciu- els altres, i que tenen normal- que anés en transport públic. De tat no necessita d’un cotxe oficial ment els empresaris, o la gent de ben segur que si ho fes, la visió que el porti. Hi ha alternatives, molt diners. Vaja, crec que tot el que tindria de Viladecans seria com el Vilabús, la bicicleta, o anar contrari del que hauria de trans- molt diferent, i veuria la seva a peu. Si les reunions són fora de metre una persona i un govern acció de govern amb uns altres Viladecans, crec que hauria de do- socialista. ulls. nar exemple i anar amb transport Crec que si realment calgués cot- Acabo amb anècdota. Mentre feia públic, com se’ns demana a la res- xe oficial, el nostre alcalde hauria de voluntari a la locució del camp ta de ciutadans. I si ha de matinar de tenir un Seat, per coherència de bèisbol en la darrera Copa per no fer tard a aquestes reuni- ideològica i econòmica. Què té d’Europa de seleccions, celebra- ons, que matini, com fem la resta de dolent tenir un Seat Arosa, da a començaments de setembre de ciutadans. Algú em va fer notar per exemple, de cotxe oficial: és a Viladecans, vaig anunciar di- que és clar, les seves reunions són un Seat, fet a Martorell, consu- verses vegades: “Aquest campio- molt importants, i anar com una meix poc i per tant emet pocs ga- nat és un Green Event, respectuós sardina al tren o a l’autobús, suar, sos d’efecte hivernacle. A la Seat, amb el medi. Si us plau dipositin i arribar tard a les importants re- empresa situada a Martorell a la en els contenidors corresponents unions que segur que té, no dóna qual treballen molts ciutadans les escombraries. Accedeixin a bona imatge. Jo també tinc impor- de la comarca del Baix Llobregat, l’estadi en transport públic, i si tantíssimes reunions cada matí a tant el govern de la Generalitat ho fan en cotxe, comparteixin-lo les 8, amb 30 alumnes que volen (en l’època de CiU) i el central amb amics”. L’alcalde hi accedia aprendre, i m’he d’aixecar ben (en l’època de Felipe González, amb el cotxe oficial. Tot un exem- d’hora per si de cas el tren falla, i i per tant socialista) han invertit ple d’insostenibilitat i poca cohe- arribar a temps... molts diners per redreçar la situ- rència ideològica. Jordi Mazon Bueso Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • 9. El camí del Puig Aguilar F a uns dies, animat pels indicadors que han posat aquest any als camins del bosc del Mas Ratés, vaig pensar que ja era hora de tornar al Puig Aguilar, que feia molts anys que no hi pujava. Aprofitant un dia assolellat, vaig començar per fer un tomb fins al Mirador del Mas Ratés. Des d’aquest punt hi ha unes vistes esplèndides sobre el delta del Llobregat, es divisa de Barcelona fins al Garraf i a més es pot veure el nou Viladecans on costa trobar edificis que tinguin una mica d’història. Continuant pel camí del Mas Ratés, a 600 metres del mirador, segons es llegeix a l’indicador, s’ha d’arribar al cim del Puig Aguilar. Doncs bé, a pocs metres del final del camí, hi ha una porta que impedeix el pas i impossibilita arribar a dalt de tot. Suposo que la porta, tancada amb clau, ha estat col·locada per la persona que conrea un terreny amb frui- ters a tots dos costats del camí. Puc entendre que per protegir la propietat privada es col·loqui una tanca al llarg del camí, però el que crec que no és correcte, és impedir el pas pels camins de muntanya, ja que això fa que cada cop tinguem menys llocs per on anar a caminar per la natura. És contradictori que un altre rètol, col·locat per l’ajuntament 200 metres després de l’anterior, indiqui que fins al Puig Aguilar falten 400 metres i que al final del camí no s’hi pugui arribar perquè una porta impe- deix el pas. Potser el darrer tros del camí fins al Puig Aguilar és propietat privada, no ho sé, però el dret de pas pels camins de muntanya no s’hauria de perdre. Vicenç Castelló Solina Para oir... E ste pasado mes de Septiembre hemos podido escuchar un nuevo trabajo de Manu Chao. Reaparece con su nuevo disco, La radioli- na. Después de Próxima estación esperanza y seis años, vuelve con 21 temas de música fresca, joven y alternativa en la que destacan entre otros “Rainin in Paradize” o “Me llaman calle” (BSO de la película “Princesas”). Para ver... S i no pudisteis ver en cine Llach: La revolta permanent, ahora tenéis otra oportunidad, porque ha salido en formato DVD. Una película-do- cumental en la que Llach recuerda los trágicos sucesos ocurridos en Vitoria, durante el transcurso de una asamblea de trabajadores. Una película que contribuye decididamente a la recuperación de la memoria. Miguel de la Rubia Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • 10. Vels i mantellines L a insistència a portar gaire al Periódico que l’Alcorà no moure l’ablació del clítoris. No el vel a escola per part prescriu l’ús del mocador, o sigui ho és portar un mocador. El cert d’una nena ha provo- que més aviat es tractaria d’una és que vivim en un món en què cat grans escarafalls tradició cultural associada a una es tolera molt fàcilment la frivo- i una polèmica que em resulta de religiosa. De la mateixa mane- litat o la moda (per més que les certament curiosa i que pen- ra que l’ús de la mantellina en els motivacions de fons siguin pura- so que s’arrela en dos prejudi- llocs de culte cristià es considera- ment consumistes i alienadores, cis i un oblit. Primer prejudici, va imperatiu quan de fet només en el llenguatge marxista de tota que el vel és un element religi- era una tradició cultural afegida la vida) i on de vegades sembla ós (islamista), forani i impropi al culte catòlic. que calgui justificar-se per ser d’una societat avançada; segon En segon lloc, el dret individual comunista (només cal recordar prejudici, que tot allò relacionat a expressar la pròpia confessió les recents declaracions de Felip amb la religió ha de formar part religiosa. A mi em sembla que a Puig sobre ICV i en relació al Pac- únicament de l’esfera privada. les aules no hi ha d’haver signes te Nacional per l’Habitatge), per L’oblit: la Constitució Espanyo- religiosos. Però sí que em sembla ser cristià o per ser estranger. la recull en el seu article 16 el que els i les alumnes poden por- I finalment voldria recordar que dret a la llibertat ideològica, de tar signes religiosos igual com en també la Declaració Universal consciència i de religió dels in- porten tants d’altres de diferent dels Drets Humans, en el seu arti- dividus i de les comunitats amb importància en relació a l’esport, cle 18, recull la llibertat religiosa. l’única limitació del manteni- a la identitat nacional, a la ideo- És cert que les religions avui te- ment de l’ordre públic. logia política o social, o simple- nen mala imatge entre nosaltres. Em sembla que aquí s’hi barre- ment a la moda. Dic això perquè La Conferència Episcopal Espa- gen moltes coses: la confusió en- em sembla que la pluralitat no- nyola posem per cas, i Al–Qaeda, tre islàmic i islamista, la confusió més és real quan pot manifestar- hi tenen molt a veure i faciliten entre símbol cultural i símbol re- se amb llibertat. molts arguments contra el fet re- ligiós, un cert rebuig a allò que ve També em sembla que en tot allò ligiós. Però també és cert que ja de fora i una negativa i amena- que l’escola pugui acollir les per- som grandets i que tenim prou çadora imatge del fet religiós que sones tal qual, sobretot en relació elements per anar una mica més confón la necessària i constituci- a les persones recent arribades, enllà d’aquesta imatge mediàtica: onal aconfessionalitat de les ins- facilita una actitud positiva i l’islamisme no és l’Islam, és una titucions públiques amb el dret oberta per part dels nouvinguts petita part del conjunt musulmà, individual d’expressar la pròpia de cara al futur. Després la con- de la mateixa manera que avui religiositat. fiança adquirida, l’apropament qualsevol ciutadà de Viladecans De tot això jo en voldria subrat- mutu i el diàleg segurament ani- que s’apropi a la realitat de les llar alguns aspectes. En primer ran igualant hàbits i costums. No comunitats cristianes hi trobarà lloc, el mocador com a element deu ser fàcil, amb els alumnes, persones molt més “normaletes” religiós. Desconec fins a quin distingir allò que és frívol del que i plurals del que semblaria si un punt és preceptiu des del punt no ho és. Però si més no, respec- només fes cas a la COPE. de vista musulmà, però l’estu- tar el marc legal és un bon criteri. Mercè Solé diosa Dolors Bramon deia no fa És delicte, en el nostre país, pro- Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007 10