2. IImmaattggeess
Definim imatge com a la imitaci¨® de l'aparen?a
d'un objecte utilitzant una t¨¨cnica art¨ªstica
(dibuix, escultura, pintura, fotografia).
Per¨° no nom¨¦s la imita, tamb¨¦ pot recrear-la, o
mostrar una visi¨® que no te cap relaci¨® amb la
realitat.
3. Podem dir, llavors,
que l'aparen?a de
qualsevol cosa ¨¦s
producte de la llum,
i ¨¦s ella qui ens
dona detalls
del que estem
veient.
4. La fotografia enregistra els raigs lluminosos
i els transforma en una imatge permanent.
Per¨° no totes les imatges son fruit
d'est¨ªmuls externs, parlem llavors de
les imatges mentals.
5. Tenim la facultat d'imaginar, i podem formar
imatges mentals a partir de sentiments o
records.
Des de l'antiguitat, l'home ha creat imatges
que mostren els seus desitjos i sentiments,
actualment, els
mitjans de
comunicaci¨® s¨®n
els que transmeten
la majoria d'imatges.
9. IImmaattggeess eenn llaa ssoocciieettaatt aaccttuuaall
Avui en dia, en les
societats
desenvolupades, les
imatges es difonen
amb rapidesa
i s'han convertit en un
element b¨¤sic de la
nostra percepci¨® i
relaci¨® amb el m¨®n.
10. Per¨° aquestes
imatges s¨®n
superficials,
repetitives, i un mer
entreteniment, en
lloc de
permetre
pensar i
reflexionar
sobre el
m¨®n.
11. IImmaattggeess ii ttrraaccttaammeenntt ddee llaa
iinnffoorrmmaacciioo
Les imatges
s'han convertit
en
indispensables
per a molts
mitjans de
comunicaci¨®
ja que
permeten
sintetitzar la
informaci¨® i
actuen de
¡°reclam¡±
cap als
receptors.
12. Tot i aix¨°, no podem
limitar la informaci¨®
a meres imatges, ja
que tot el que pot
explicar un text, no
pot mostrar-ho
una imatge.
13. Ja que parlem sobre mitjans de
comunicaci¨® i com tracten les imatges,
parlem ara sobre el fotoperiodisme:
14. Una imatge fotoperiodistica ¨¦s aquella que
tracta fets de prespectiva social, pol¨ªtica,
econ¨°mica, etc, i que ¨¦s definit a vegades
com un documental amb prop¨°sit.
