On ets bolet?
?Download as DOCX, PDF?
0 likes?206 views
En catal¨¤: Aquest ¨¦s el text que vaig presentar a un concurs literari on vaig rebre el primer premi gr¨¤cies a aquest text :)
On ets bolet?
- 1. Ja feia sis mesos que estava all¨¤. Cada dia trobava m¨¦s a faltar la meva ciutat. El soroll dels cotxes, el munt de gent caminant pels carrers, els botiguers del meu barri, la meva escola i sobretot el meus amics... Aquell poble era cada dia m¨¦s avorrit, mai passava res. Sempre les mateixes cares, ning¨² pel carrer, silenci i res m¨¦s. Era diumenge i sense cap amic amb el compartir les meves hores estava caminant per la riera. De sobte, vaig sentir unes veus que procedien de les canyes primes i groguenques que envolten el cam¨ª. Vaig girar-me de cop, per¨° no vaig veure a ning¨². Em vaig espantar. Mirava a totes les direccions, per¨° no hi havia ning¨². Les plantes van comen?ar a moure¡¯s i la cara somrient d¡¯un noi em va preguntar: - Ei, qui ets? No te¡¯m vist mai. Jo no vaig respondre, encara em tremolaven les cames. Van comen?ar a sortir m¨¦s rostres com uns fullets surten d¡¯un bosc. - Em dic Sara- vaig dir t¨ªmidament. Qu¨¨ fas per aqu¨ª? On vas?- van preguntar-me. Aleshores vam comen?ar a parlar. Em van explicar que eren un grup d¡¯amics que es coneixien des de petits i que els hi agradava anar a passejar amb les bicicletes tots junts per la muntanya. Em van convidar a anar amb ells. I aix¨ª va comen?ar una de les m¨¦s meravelloses hist¨°ries de la meva vida. Acabava de comen?ar la tardor. Una noia de ciutat com jo, nom¨¦s havia vist els bolets cuinats al plat. Ells sabien tot, formes, colors, noms, on trobar-los; i ens vam endinsar al bosc en busca dels apreciats fruits del bosc. Camin¨¤vem, entre rialles an¨¤vem omplint el cistell. Jo no havia trobat ni un, per¨° semblava que els bolets els venien a buscar. Despr¨¦s d¡¯unes hores de caminada, vaig veure una llum d¡¯un color daurat. Vaig apropar-me. De cop vaig veure davant meu un espectacle de colors mai vist abans. Era una joia de la natura. No vaig agafar-lo per por a fer-lo malb¨¦, aix¨ª que vaig comen?ar a cridar als meus nous amics. - No m¡¯ho puc creure!- va dir en Jordi. ?s un Boletus Flavicus Fantasticus ! ¨C va cridar la Jana. La llegenda ¨¦s certa!- va assegurar en Dami¨¤. Jo no entenia res de la seva conversaci¨®. Per tant en Marc em va explicar la hist¨°ria:
- 2. Hi havia una vegada a l¡¯antiga Gr¨¨cia una deessa de les estacions que va decidir fer un regal a cada una de les quatre parts que t¨¦ l¡¯any. A l¡¯hivern un floquet de neu de plat¨ª que cauria cada cent anys a un sol lloc del m¨®n; a la primavera la flor m¨¤gica de Petri feta de pedres precioses, guardada a un bosc secret d¡¯Europa; a l¡¯estiu el peix daurat que neda pels mars de tot el planeta i ¨¦s m¨¦s r¨¤pid que un jaguar; i per ¨²ltim la tardor, el nostre Boletus ! Qualsevol persona que trob¨¦s algun d¡¯aquests tresors veuria fet realitat el seu desig m¨¦s anhelat. No sab¨ªem qu¨¨ fer. Vam apropar-nos a ell. Quan el vaig tocar, una llum encegadora va apar¨¨ixer del no res. De dintre d¡¯ella una veu ens parlava: - Estic aqu¨ª per fer realitat els vostres somnis, que desitgeu? Ens vam mirar amb cares d¡¯incredulitat. Cap de nosaltres tenia una resposta. La veu va tornar a parlar. - Ja teniu el b¨¦ mes m¨¦s valu¨®s, la vostra amistat. I la meva recompensa ser¨¤ que aquesta perduri per tota la vida. Han passat molts anys des d¡¯aquesta aventura. Cap de nosaltres encara sap com va succeir aquell meravell¨®s dia, per¨° el que tots i cadascun de nosaltres sabem ¨¦s que continuem junts. Els nostres fills, els nostres n¨¦ts s¨®n amics. Mai cap de nosaltres s¡¯ha penedit de no haver demanat cap altre desig. N¨²ria Moreno