ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Oració composta

•Download as PPT, PDF•
•
T
Teresa Lladó

Breu esquema amb exemples de l'oració composta

1 of 11
Downloaded 91 times
L’ORACIÓ COMPOSTA: coordinació, juxtaposició, ܲǰ徱Բó
L’ORACIÓ COMPOSTA •L’oració composta uneix dues o més proposicions. •Poden unir-se de 3 formes diferents, per: coordinació, juxtaposició o ܲǰ徱Բó: SUBORDINACIÓ COORDINACIÓ 1-Sintàcticament una oració depèn 1-Oracions sintàcticament de l’altra (l’oració subordinada independents l’una de l’altra. depèn de la principal) 2- S’uneixen per una CONJUNCIÓ 2- Algunes s’uneixen per una CONJUNCIÓ de Subjecte COPULATIVA SUBSTANTIVES de C. directe JUXTAPOSICIÓ de . Prep DISTRIBUTIVA ADJECTIVES de C. Atribut (de RELATIU) 1-Oracions sintàcticament De C. del nom DISJUNTIVA independents l’una de l’altra etc. ADVERBIALS de Temps ADVERSATIVA 2- S’uneixen per un SIGNE DE de Lloc PUNTUACIÓ CONSECUTIVA de Manera etc. EXPLICATIVA
L’ORACIÓ COORDINADA Oracions Coordinades: 1- Quan les dues proposicions són: - sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra) - s’uneixen per una conjunció 2-Tipus de Coordinades: •Coordinades copulatives: -indiquen una simple unió (afegeixen elements) -s’uneixen a través de la conjunció i / ni: Se’l va mirar de fit a fit i li va dir que no podrien ser mai amics
•Coordinades disjuntives: -indiquen alternança -s’uneixen a través de: o (o reforçat amb: o bé, o amb / o verbs com sigui...sigui ) Fes els deures ara o deixa’ls córrer Sigui avui sigui més endavant •Coordinades distributives: - indiquen alternativa entre 2 oracions. - s’uneixen a través de: ara...ara; l’un...l’altre; o...o; ni...ni; no solament... sinó; tan aviat...tan aviat; aquí...allí; els uns...els altres,etc. “No hi volen anar, ni que plogui ni que nevi” “Ara li fa mal això, ara li fa mal allò” •Coordinades adversatives: -indiquen oposició -s’uneixen a través de: però, sinó (que), encara que, més aviat, malgrat això, a pesar d’això, així i tot, amb tot... “La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom”
•Coordinades consecutives (o il·latives): -indiquen una conseqüència -s’uneixen a través de: doncs, per tant, en conseqüència, així que, de manera que... Veig que no hi ha cap pregunta... Doncs ja podem passar al capítol següent •Coordinades explicatives: -reiteren una explicació -s’uneixen amb: és a dir, això és, o sigui... La Laia es va fer gran, és a dir, es va convertir en una noia assenyada. Les confraries esdeveniren gremis, això és, associacions d'artesans relativament tancades.
L’ORACIÓ JUXTAPOSADA Juxtaposició (o coordinació asindètica): 1- Quan les proposicions: - sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra) - s’uneixen per un signe de puntuació (normalment una coma, però de vegades dos punts o punt i coma) Aquest home és boig , no hi toca Calla , no em posis nerviosa Cada dia circulen més cotxes, les carreteres es col·lapsen L’oració juxtaposada
L’ORACIÓ SUBORDINADA • Les oracions subordinades mantenen una relació de dependència respecte de l’oració principal • Les podem dividir en tres grans grups segons si equivalen a un substantiu, un adjectiu o un adverbi: • Subordinades substantives (completives): Equivalen a un substantiu o sintagma nominal (SN). Fan les mateixes funcions d’un substantiu • Subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i fan de complement del nom (CN). Fan la funció d’un adjectiu 3. Subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i fan de complement circumstancial (CC).( Podem parlar d’oracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera...)
L’ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA Pot presentar diverses estructures, la més comuna és: 1. Que (conjunció) + oració Ex: - Em va assegurar [que el carter trucaria dues vegades] - No em va dir [que tu series a casa ] “que”només introdueix la subordinada, no té cap funció sintàctica, i per això: -no admet preposició: *Em va assegurar de que vindria -no es pot suprimir: *Et demano Ø m’informis puntualment
Altres estructures: 2. (preposició) + INFINITIU S’anomenen oracions subordinades d’infinitiu. Malgrat que se subordinen directament a vegades poden introduir-se per les preposicions a i de: Ex: - Volia [arribar el primer] - Li agradava molt [anar a plegar bolets a la tardor] - Preferia [comprar productes catalans] - Estava acostumat [a ser el primer] 3. què (pronom interrogatiu) + ORACIÓ S’anomenen oracions substantives interrogatives; poden ser •Directes: Li han preguntat: [ets prou valent?] •Indirectes: No sabia [què li passava pel cap]
4. si (conjunció) + ORACIÓ Tenen un sentit dubitatiu. Es consideren oracions interrogatives indirectes Ex: - No sabia [si actuarien amb delicadesa] - Els va preguntar [si la rentadora encara funcionava] FUNCIONS Com que aquestes oracions equivalen a un SN, poden exercir dins de l’oració principal les mateixes funcions que hi faria un substantiu 1- Subordinada Substantiva de Subjecte: a. Li interessa molt [que hi vagis] (busquem equivalències per provar la funció) b. Li interessa molt [la teva visita] és SUBJECTE perquè concorda amb el VERB c. Li interessen molt [les teves visites]
2- Subordinada substantiva de Complement directe: a. Et vaig dir [que no toquessis la bicicleta] b. Et vaig dir [això] c. T’[ho] vaig dir (ho és el pronom de CD) 3- Subordinada substantiva de Complement Preposicional (o de règim verbal): La preposició que precedeix la subordinada forma part del verb: pensar en, parlar de, oblidar-se de, acostumar-se a... a. Ens vam oblidar [d’anar al dentista] b. Ens [en] vam oblidar (Si el CRV és introduït per la preposició de , se substitueix pel pronom en) c. En Josep no va pensar [en aquella possibilitat] d. En Josep no [hi]va pensar (Si el CRV és introduït per la preposició a, en, amb... (qualsevol menys “de”) se substitueix pel pronom hi )

More Related Content

Oració composta

  • 2. L’ORACIÓ COMPOSTA •L’oració composta uneix dues o més proposicions. •Poden unir-se de 3 formes diferents, per: coordinació, juxtaposició o ܲǰ徱Բó: SUBORDINACIÓ COORDINACIÓ 1-Sintàcticament una oració depèn 1-Oracions sintàcticament de l’altra (l’oració subordinada independents l’una de l’altra. depèn de la principal) 2- S’uneixen per una CONJUNCIÓ 2- Algunes s’uneixen per una CONJUNCIÓ de Subjecte COPULATIVA SUBSTANTIVES de C. directe JUXTAPOSICIÓ de . Prep DISTRIBUTIVA ADJECTIVES de C. Atribut (de RELATIU) 1-Oracions sintàcticament De C. del nom DISJUNTIVA independents l’una de l’altra etc. ADVERBIALS de Temps ADVERSATIVA 2- S’uneixen per un SIGNE DE de Lloc PUNTUACIÓ CONSECUTIVA de Manera etc. EXPLICATIVA
  • 3. L’ORACIÓ COORDINADA Oracions Coordinades: 1- Quan les dues proposicions són: - sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra) - s’uneixen per una conjunció 2-Tipus de Coordinades: •Coordinades copulatives: -indiquen una simple unió (afegeixen elements) -s’uneixen a través de la conjunció i / ni: Se’l va mirar de fit a fit i li va dir que no podrien ser mai amics
  • 4. •Coordinades disjuntives: -indiquen alternança -s’uneixen a través de: o (o reforçat amb: o bé, o amb / o verbs com sigui...sigui ) Fes els deures ara o deixa’ls córrer Sigui avui sigui més endavant •Coordinades distributives: - indiquen alternativa entre 2 oracions. - s’uneixen a través de: ara...ara; l’un...l’altre; o...o; ni...ni; no solament... sinó; tan aviat...tan aviat; aquí...allí; els uns...els altres,etc. “No hi volen anar, ni que plogui ni que nevi” “Ara li fa mal això, ara li fa mal allò” •Coordinades adversatives: -indiquen oposició -s’uneixen a través de: però, sinó (que), encara que, més aviat, malgrat això, a pesar d’això, així i tot, amb tot... “La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom”
  • 5. •Coordinades consecutives (o il·latives): -indiquen una conseqüència -s’uneixen a través de: doncs, per tant, en conseqüència, així que, de manera que... Veig que no hi ha cap pregunta... Doncs ja podem passar al capítol següent •Coordinades explicatives: -reiteren una explicació -s’uneixen amb: és a dir, això és, o sigui... La Laia es va fer gran, és a dir, es va convertir en una noia assenyada. Les confraries esdeveniren gremis, això és, associacions d'artesans relativament tancades.
  • 6. L’ORACIÓ JUXTAPOSADA Juxtaposició (o coordinació asindètica): 1- Quan les proposicions: - sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra) - s’uneixen per un signe de puntuació (normalment una coma, però de vegades dos punts o punt i coma) Aquest home és boig , no hi toca Calla , no em posis nerviosa Cada dia circulen més cotxes, les carreteres es col·lapsen L’oració juxtaposada
  • 7. L’ORACIÓ SUBORDINADA • Les oracions subordinades mantenen una relació de dependència respecte de l’oració principal • Les podem dividir en tres grans grups segons si equivalen a un substantiu, un adjectiu o un adverbi: • Subordinades substantives (completives): Equivalen a un substantiu o sintagma nominal (SN). Fan les mateixes funcions d’un substantiu • Subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i fan de complement del nom (CN). Fan la funció d’un adjectiu 3. Subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i fan de complement circumstancial (CC).( Podem parlar d’oracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera...)
  • 8. L’ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA Pot presentar diverses estructures, la més comuna és: 1. Que (conjunció) + oració Ex: - Em va assegurar [que el carter trucaria dues vegades] - No em va dir [que tu series a casa ] “que”només introdueix la subordinada, no té cap funció sintàctica, i per això: -no admet preposició: *Em va assegurar de que vindria -no es pot suprimir: *Et demano Ø m’informis puntualment
  • 9. Altres estructures: 2. (preposició) + INFINITIU S’anomenen oracions subordinades d’infinitiu. Malgrat que se subordinen directament a vegades poden introduir-se per les preposicions a i de: Ex: - Volia [arribar el primer] - Li agradava molt [anar a plegar bolets a la tardor] - Preferia [comprar productes catalans] - Estava acostumat [a ser el primer] 3. què (pronom interrogatiu) + ORACIÓ S’anomenen oracions substantives interrogatives; poden ser •Directes: Li han preguntat: [ets prou valent?] •Indirectes: No sabia [què li passava pel cap]
  • 10. 4. si (conjunció) + ORACIÓ Tenen un sentit dubitatiu. Es consideren oracions interrogatives indirectes Ex: - No sabia [si actuarien amb delicadesa] - Els va preguntar [si la rentadora encara funcionava] FUNCIONS Com que aquestes oracions equivalen a un SN, poden exercir dins de l’oració principal les mateixes funcions que hi faria un substantiu 1- Subordinada Substantiva de Subjecte: a. Li interessa molt [que hi vagis] (busquem equivalències per provar la funció) b. Li interessa molt [la teva visita] és SUBJECTE perquè concorda amb el VERB c. Li interessen molt [les teves visites]
  • 11. 2- Subordinada substantiva de Complement directe: a. Et vaig dir [que no toquessis la bicicleta] b. Et vaig dir [això] c. T’[ho] vaig dir (ho és el pronom de CD) 3- Subordinada substantiva de Complement Preposicional (o de règim verbal): La preposició que precedeix la subordinada forma part del verb: pensar en, parlar de, oblidar-se de, acostumar-se a... a. Ens vam oblidar [d’anar al dentista] b. Ens [en] vam oblidar (Si el CRV és introduït per la preposició de , se substitueix pel pronom en) c. En Josep no va pensar [en aquella possibilitat] d. En Josep no [hi]va pensar (Si el CRV és introduït per la preposició a, en, amb... (qualsevol menys “de”) se substitueix pel pronom hi )