際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Oracions subordinades adjectives

Download as PPTX, PDF
P
PauTB2

Oracions compostes - subordinades adejctives Batxillerat - ESO

1 of 6
Download to read offline
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES o DE RELATIU En les oracions subordinades adjectives, la proposici坦 subordinada realitza la mateixa funci坦 que un adjectiu i t辿 les seg端ents caracter鱈stiques: 1. Sempre va introdu誰da per un pronom relatiu que pot anar acompanyat de preposicions (que, el qual, les quals, on, a qui, de qu竪, amb qui...). Minerva port el llibre que li vaig regalar. 2. T辿 un antecedent. Lantecedent 辿s el substantiu o SN que se situa davant del pronom relatiu. Minerva port el llibre que li vaig regalar. antecedent 3. La proposici坦 subordinada adjectiva sempre realitza la funci坦 de complement del nom (CN). La proposici坦 subordinada adjectiva + lantecedent fan una funci坦 sintctica dins de loraci坦 principal (CD, Subjecte, Atrib...) Minerva port el llibre que li vaig regalar. CN CD
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES o DE RELATIU EXEMPLES Que: susa per referir-se tant a persones com a coses: Minerva em va regalar un llibre que em va captivar. Aquest mat鱈 hem vist la dona que ven castanyes. Qu竪: quan va accentuat sempre va darrere de preposici坦. Es refereix a coses. s la can巽坦 de qu竪 et vaig parlar. Qui: va precedit de preposici坦 i es refereix a persones. Minerva 辿s la persona a qui thas de dirigir. On: indica lloc. Pot anar precedit de preposici坦. La casa on vaig nixer est a Bocairent.
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES o DE RELATIU EXEMPLES El/la qual, les/els quals: es pot referir a persones i a coses. Sovint 辿s equivalent als pronoms on, qui o qu竪: La can巽坦 de la qual et vaig parlar. Minerva 辿s la persona a la qual thas de dirigir. La casa en la qual vaig nixer est a Bocairent. F坦rmula genu誰na del valenci equivalent a cuyo/a en castell: del qual, de la qual etc. Tinc una amiga la mare de la qual 辿s mestra. Tinc una amiga que sa mare 辿s mestra. Aquest 辿s lescriptor els llibres del qual magraden tant. La qual cosa, cosa que: sutilitzen quan lantecedent 辿s tota una oraci坦. No farem lexcursi坦, cosa que ha decebut els estudiants. Vam fer un curs de reforestaci坦, la qual cosa va alegrar a Minerva.
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES o DE RELATIU Hi ha dos tipus doracions subordinades adjectives o de relatiu, les especificatives i les explicatives. ESPECIFICATIVES: sescriuen sense comes i limiten el significat de lantecedent. Els alumnes que llegiren el llibre van aprendre a expressar-se millor. Loraci坦 subordinada adjectiva limita el significat de lantecedent, 辿s a dir, dels alumnes. Nom辿s aquells alumnes que llegiren van millorar la seua expressi坦, els que no van llegir el llibre, no. EXPLICATIVES: indiquen una qualitat de lantecedent sense limitar-lo. Van entre comes. Els alumnes, que llegiren el llibre, van aprendre a expressar-se millor. Loraci坦 subordinada adjectiva no limita el significat de lantecedent. Ens indica que tots els alumnes van llegir el llibre i, per tant, tots van millorar la seua expressi坦.
GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI

More Related Content

Oracions subordinades adjectives

  • 2. ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES o DE RELATIU En les oracions subordinades adjectives, la proposici坦 subordinada realitza la mateixa funci坦 que un adjectiu i t辿 les seg端ents caracter鱈stiques: 1. Sempre va introdu誰da per un pronom relatiu que pot anar acompanyat de preposicions (que, el qual, les quals, on, a qui, de qu竪, amb qui...). Minerva port el llibre que li vaig regalar. 2. T辿 un antecedent. Lantecedent 辿s el substantiu o SN que se situa davant del pronom relatiu. Minerva port el llibre que li vaig regalar. antecedent 3. La proposici坦 subordinada adjectiva sempre realitza la funci坦 de complement del nom (CN). La proposici坦 subordinada adjectiva + lantecedent fan una funci坦 sintctica dins de loraci坦 principal (CD, Subjecte, Atrib...) Minerva port el llibre que li vaig regalar. CN CD
  • 3. ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES o DE RELATIU EXEMPLES Que: susa per referir-se tant a persones com a coses: Minerva em va regalar un llibre que em va captivar. Aquest mat鱈 hem vist la dona que ven castanyes. Qu竪: quan va accentuat sempre va darrere de preposici坦. Es refereix a coses. s la can巽坦 de qu竪 et vaig parlar. Qui: va precedit de preposici坦 i es refereix a persones. Minerva 辿s la persona a qui thas de dirigir. On: indica lloc. Pot anar precedit de preposici坦. La casa on vaig nixer est a Bocairent.
  • 4. ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES o DE RELATIU EXEMPLES El/la qual, les/els quals: es pot referir a persones i a coses. Sovint 辿s equivalent als pronoms on, qui o qu竪: La can巽坦 de la qual et vaig parlar. Minerva 辿s la persona a la qual thas de dirigir. La casa en la qual vaig nixer est a Bocairent. F坦rmula genu誰na del valenci equivalent a cuyo/a en castell: del qual, de la qual etc. Tinc una amiga la mare de la qual 辿s mestra. Tinc una amiga que sa mare 辿s mestra. Aquest 辿s lescriptor els llibres del qual magraden tant. La qual cosa, cosa que: sutilitzen quan lantecedent 辿s tota una oraci坦. No farem lexcursi坦, cosa que ha decebut els estudiants. Vam fer un curs de reforestaci坦, la qual cosa va alegrar a Minerva.
  • 5. ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES o DE RELATIU Hi ha dos tipus doracions subordinades adjectives o de relatiu, les especificatives i les explicatives. ESPECIFICATIVES: sescriuen sense comes i limiten el significat de lantecedent. Els alumnes que llegiren el llibre van aprendre a expressar-se millor. Loraci坦 subordinada adjectiva limita el significat de lantecedent, 辿s a dir, dels alumnes. Nom辿s aquells alumnes que llegiren van millorar la seua expressi坦, els que no van llegir el llibre, no. EXPLICATIVES: indiquen una qualitat de lantecedent sense limitar-lo. Van entre comes. Els alumnes, que llegiren el llibre, van aprendre a expressar-se millor. Loraci坦 subordinada adjectiva no limita el significat de lantecedent. Ens indica que tots els alumnes van llegir el llibre i, per tant, tots van millorar la seua expressi坦.