2. ORACIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
En les oracions subordinades substantives, la proposici坦 subordinada pot
realitzar la mateixa funci坦 que un sintagma nominal (SN). Aquestes funcions
poden ser: Subjecte (S), Atribut (Atr.), Complement Directe (CD), Complement
del Nom (CN), Complement de lAdjectiu (CAdj.).
A m辿s, si van introdu誰des per una preposici坦, poden fer de Complement
Indirecte (CI), Complement de R竪gim Verbal (CRV), Complement
Circumstancial (CC) o Complement Agent (CAg).
3. Funci坦 de Subjecte (S):
Em va alegrar que guanyara el premi. (Em
va alegrar aix嘆)
Qui vulga ajudar vindr aquesta vesprada
al meu despatx. (Ella/Ell vindr aquesta
vesprada...)
Els qui estalvien se naniran de viatge. (Ells /
Elles se naniran de viatge)
Funci坦 dAtribut (Atr.)
Minerva 辿s qui ha cavat els clots.
Minerva sembla que estiga cansada.
Funci坦 de Complement Directe (CD)
Minerva no recorda quin dia ha de tornar el
llibre. (No recorda aix嘆).
Necessite que majudeu immediatament.
(Necessite aix嘆).
Funci坦 de Complement del Nom (CN)
T辿 la il揃lusi坦 que plantem un arbre.
Li fa la impressi坦 que aix嘆 no 辿s cert.
Funci坦 de Complement de lAdjectiu (CAdj.)
Est il揃lusionada que li regalen flors.
Est contenta que hages vingut.
ORACIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
4. Funci坦 de Complement Indirecte (CI)
Minerva dona aix嘆 a qui ho necessite.
Es lliuraran els premis als qui han escrit
els millors contes.
Funci坦 de Complement de R竪gim Verbal (CRV)
El seu 竪xit dep辿n del que estudie. (El seu 竪xit
dep辿n daix嘆).
Minerva es va oblidar de regar les plantes
del jard鱈. (Es va oblidar daix嘆)
Funci坦 de Complement Circumstancial (CC)
Pots vindre amb qui vulgues passar-ho b辿.
(CC Companyia) (Amb ell/a)
Decora la cambra amb el que tagrade m辿s.
(CC Instrument) (Amb aix嘆)
Funci坦 de Complement Agent (CAg)
La policia va ser avisada pels qui van
escoltar el soroll.
Les plantes van ser regades pel qui cuidava
el jard鱈.
ORACIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
Si van introdu誰des per una preposici坦
5. TIPUS DORACIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
Segons els elements que les introdueixen, les oracions subordinades
substantives es classifiquen en 4 tipus: completives, dinfinitiu, de relatiu i
interrogatives.
COMPLETIVES DINFINITIU
Van introdu誰des per la conjunci坦 que (o el
fet que) i no van mai precedides de
preposici坦 ni determinant. La conjunci坦,
que no t辿 cap funci坦 sintctica, 辿s un nexe
que introdueix la proposici坦 subordinada.
Minerva vol que vingues.
El millor 辿s que aprenga molt鱈ssim.
El verb de la subordinada substantiva 辿s un
infinitiu.
Voldria tornar a Mallorca.
Es preocupa de fer les coses b辿.
6. TIPUS DORACIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
Segons els elements que les introdueixen, les oracions subordinades
substantives es classifiquen en 4 tipus: completives, dinfinitiu, de relatiu i
interrogatives.
DE RELATIU INTERROGATIVES
La proposici坦 subordinada va introdu誰da
pels pronoms relatius que, qui (amb article
o sense) i no t辿 antecedent en la proposici坦
principal.
Qui quede primer obtindr el guard坦.
Dona aix嘆 a qui ho necessite.
Plantegen una pregunta de manera indirecta. Es
classifiquen en totals i parcials.
Totals: van introdu誰des per la conjunci坦 si i la
pregunta pot ser contestada amb un s鱈 o un no.
El dubte 辿s si acabareu prompte.
No sabia si havia posat les cre誰lles al forn.
Parcials: Porten un pronom interrogatiu (on, quan,
com, qui...)
Em pregunt on estava Minerva.
Minerva volia saber quan arribaria Vicent.