3. Era tal l’emoció que podia suscitar amb la seva
música, que amb el so de la seva lira era capaç
d’amansir les feres i fer moure els arbres i les
pedres.
5. Orfeu va participar
en l’expedició
dels argonautes;
amb la seva
música va
dominar el drac
que custodiava
el toisó d’or.
Tornant de la
Còlquide, es
casa amb la
nimfa Eurídice.Relleu del Museu Bizantí d’Atenes
19. ORFEU DAVALLA ALS INFERNS
Himeneu (divinitat
del matrimoni)
explica a Orfeu
que Eurídice ha
mort a causa de la
mossegada d’un
escurçó. Orfeu
decideix davallar a
l’inframón per
demanar a Hades i
Persèfone que li
retornin la seva
esposa.
24. Peter Paul Rubens (1577-1640), Orfeu i Eurídice
(1937-37; Museu d’El Prado, Madrid)
25. RETORN DELS
INFERNS
Commoguts pels
sentiments d’Orfeu,
Hades i Persèfone li
retornen Eurídice, amb
la condició que no es
giri a mirar-la durant el
trajecte de tornada al
món dels vius.
28. John Roddam Spencer Stanhope, Orpheus
and Eurydice on the Banks of the Styx (1878)
29. ORFEU PERD EURÍDICE
DEFINITIVAMENT
Al final del viatge, Orfeu
no suporta la temptació
de girar-se per comprovar
si realment Eurídice el
segueix. En tombar el cap
per mirar-la, veu com
Eurídice li és arrabassada
per les tenebres de
l’Hades, d’on ja mai no
retornarà.
42. Els seus membres
seran recollits i
enterrats per les
Muses.
John William Waterhouse,
Les nimfes troben el cos
d’Orfeu (1900)
43. El seu cap arriba a
Lesbos, illa que els
grecs consideraven
la pàtria de la poesia
lírica.
Gustave Moureau, Cap d’Orfeu
recollit per una jove (ca. 1865)
44. • L’orfisme-dionisisme proclamava el
dualisme antropològic: en l’ésser humà hi
ha una part mortal (el cos) i una altra
immortal i divina (l’ànima).
• L’objectiu de la vida humana és purificar
l’ànima, alliberar-la tant com es pugui
d’allò mortal i material.
ELS MISTERIS ÒRFICS
45. • L’orfisme defensava l’existència de la vida
després de la mort i de la rencarnació de
l’ànima.
• L’inframón, l’espai de la mort, era només
un lloc de trànsit per on havien de passar les
ànimes abans de retornar a la vida.
• Els iniciats en l’orfisme rebien instruccions
sobre què fer per transitar sense angoixes
per l’ultramón, conservant la plena
consciència de l’ésser.
46. • Sembla que no hi ha gran centres on rebre la
iniciació òrfica, sinó que corria a càrrec dels
anomenats orfeotelestes, professionals
itinerants que cobraven pels seus serveis.
• Es conserven làmines
metàliques amb les
instruccions que rebien els
iniciats en l’orfisme per
orientar-se en el Més
Enllà i (tal com va fer
Orfeu quan cercava
Eurídice) no sucumbir en
aquell espai de confusió.
47. Làmina d’or d’Hipòni
(ca. 400 aC) (OF 474)
Esto es obra de Mnemósine. Cuando esté en trance de morirse
hacia la bien construida morada de Hades, hay a la diestra un fuente
y cerca de ella, erguido, un albo ciprés.
Allí, al bajar, las ánimas de los muertos se refrescan.
¡A esa fuente no te allegues de cerca ni un poco!
Pero más adelante hallarás, de la laguna Mnemósine
agua que fluye fresca. Y a su orilla hay unos guardianes.
Ellos te preguntarán, con sagaz discernimiento,
por qué investigas las tinieblas del Hades sombrío.
48. Llàmina d’Hiponi (II)
Di: “Hijo de Tierra soy y de Cielo estrellado;
de sed estoy seco y me muero. Dadme, pues, enseguida,
a beber agua fresca de la laguna de Mnemósine!”
Y de cierto que consultarán con la reina subterránea,
y te darán a beber de la laguna de Mnemósine,.
Así que, una vez que hayas bebido, también tú te irás por
la sagrada vía
por la que los demás iniciados y bacos avanzan gloriosos.
51. Estaba figurada la hermosa
Eurídice, en el blanco pie mordida
de la pequeña sierpe ponzoñosa,
entre la hierba y flores escondida;
descolorida estaba como rosa
que ha sido fuera de sazón cogida,
y el ánima, los ojos ya volviendo,
de su hermosa carne despidiendo.
Garcilaso de la Vega: Églogas 3 (frag.)
Figurado se vía estensamente
el osado marido, que bajaba
al triste reino de la escura gente
y la mujer perdida recobraba;
y cómo, después desto, él impaciente
por mirarla de nuevo, la tornaba
a perder otra vez, y del tirano
se queja al monte solitario en vano.
52. Laisse de Pharaon la terre Egyptienne,
terre de servitude, et vien su le Jourdain:
Laisse moy ceste Cour et tout ce fard moundain,
ta Circe, ta Serene, et ta magicenne.
Demeure en ta maison pour vivre toute tienne,
contente toy de peu: l'âge s'enfuit soudain.
Pour trouver ton repos, n'atten point à demain:
N'atten point que l'hyver sur les cheveux te vienne.
Tu ne vois à la Cour que feintes et soupçons;
Tu vois tourner une heure en cent mille façons;
tu vois la vertu fausse, et vraye la malice.
Laisse ces honneurs pleins d'un soin ambitieux,
tu ne verras aux champs que Nimphes et que Dieux,
je seray ton Orphée, et toy mon Eurydice.
Ronsard: Sonnets pour Hélène II, 40
