�ݺ�ߣ

La organització política i
territorial d’Espanya i de
Catalunya
1

2
1.- Les formes de govern. La democràcia
2.- Organització política d’Espanya
3.- Organització territorial d’Espanya.
4.- Organització politicoadministrativa de Catalunya
5.- Els contrastos territorials
6.- Polítiques d’ordenació territorial a Catalunya
ÍNDEXÍNDEX

4.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICOADMINISTRATIVA DE CATALUNYA4.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICOADMINISTRATIVA DE CATALUNYA
3
Les institucions de l’autogovern de Catalunya: la GeneralitatLes institucions de l’autogovern de Catalunya: la Generalitat
RESUM 4.1 pàgina 350
Recuperada l’autonomia des de la constitució de 1978 que reconeix nacionalitats i regions amb institucions pròpies, Catalunya s’organitza com a
comunitat autònoma d’acord amb el què estableix l’Estatut d’autonomia.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya defineix les institucions polítiques en què es basa l’autogovern de Catalunya. La Generalitat de Catalunya és
el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern: Parlament i President de la Generalitat
PARLAMENT:
 funció legislativa
 escollit per sufragi universal cada 4 anys.
 135 diputats
 encarregat d’aprovar els pressupostos de la
Generalitat
Controlar i impulsar l’activitat política i el govern

4
Les institucions de l’autogovern de Catalunya: la GeneralitatLes institucions de l’autogovern de Catalunya: la Generalitat
PRESIDENT DE LA GENERALITAT:
Escollit pels diputats del Parlament i nomenat pel Rei
 exerceix funcions representatives (per exemple: representació de
l’Estat a Catalunya; la més alta representació de Catalunya) i
governatives, i convoca les eleccions al Parlament.
 responsable del Consell Executiu: estableix les directrius generals de
l’acció de govern i coordina el programa legislatiu..
 Constituïda per altres cossos: Consell de Garanties Estatutàries, la
Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.
Josep Tarradellas, 1977-1980 Jordi Pujo, 1980-2003
Pasqual Maragall, 2003-2006
José Montilla, 2006-2010
Artur Mas, des del 2010
Consell de Garanties Estatutàries: vetllar per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució espanyola de les disposicions de la Generalitat.
Sindicatura de Comptes: fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català , i del control d'eficiència de la Generalitat

5
Els poders efectius de la GeneralitatEls poders efectius de la Generalitat
 Exclusives: la Generalitat disposa de tota la capacitat de
decisió
 Concurrents: l‘Estat, tan sols marca les bases, però el
desplegament legislatiu i l'executiu depenen de la Generalitat.
Exemples: notaries i registres públics
 Compartides: Són aquelles en què l’Estat conserva la
funció normativa, però la funció executiva correspon a la
Generalitat. Exemples: Energia i Mines, part de l’Educació,
Medi Ambient
La Constitució Espanyola estableix els principis necessaris que atribueixen a les comunitats autònomes un seguit de competències (=
poder d’actuació normativa o executiva que permetin el seu autogovern). L’Estatut d’Autonomia estableix que la Genralitat tés tres tipus de
competències:
 Organització de les institucions d’autogovern
 Cultura
 Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i
científic.
Arxius, biblioteques i museus
 Urbanisme, ordenació del territori, obres públiques, carreteres, ferrocarrils,
ports i aeroports.
 Turisme
Explotació de recursos hidràulics
 Protecció del medi ambient
 Benestar social
 Joventut, esports i lleure
Ingressos:
provenen en gran part de les transferències que li cedeix l’Estat
en funció dels serveis i competències traspassades.
 taxes pròpies i impostos, emetre deute públic i accedir a crèdits.
Competències ExclusivesCompetències Exclusives

6
L’organització territorial de CatalunyaL’organització territorial de Catalunya
La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
preveuen l’organització territorial de la nostra Comunitat.
 Constitució: 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida)
 Estatut d’Autonomia: comarca i municipi

7
 Comarca: entitat administrativa d’origen històric que en el cas de
Catalunya està reconeguda per l’Estatut d’autonomia. Agrupa un
conjunt de municipis articulats per la capital comarcal.
 Origen: Segona República Espanyola, divisió territorial de
Catalunya en 38 comarques, segons criteris d’àrees de mercat i de
sentit de pertinença.
 Avui: formada per 41 comarques des de 1988 a partir de
l’organització comarcal de l’època republicana.
 Consell Comarcal:
encarregat de les funcions administratives i de govern de
la comarca.
 constituït per regidors dels municipis que formen la
comarca
 competències: ordenació del territori, sanitat, serveis
socials, cultura, esport, ensenyament i medi ambient.
ComarcaComarca

8

9
Vegueria: àmbit político-administratiu intermedi entre el govern i les comarques. Té la
intenció de substituir les províncies i, alhora, és la base per a l’organització dels serveis
territorials de la Generalitat.
 Origen: Catalunya s’organitzarà en set vegueries , previstes en l’Estatut de Núria
de 1932 (en fixava 9), segons la Llei de vegueries de 2010 que està basada en el que
preveu l’Estatut d’autonomia de Catalunya: comarques gironines, regió metropolitana,
Catalunya central, camp de Tarragona, terres de l’Ebre, Pla de Lleida i Pirineus.
Aquesta ordenació en vegueries està pendent de la seva aplicació. Les vegueries
hauran de substituir les diputacions provincials
 Competències:
les que es deriven de la coordinació dels serveis municipals (assistència i
cooperació municipal, prestació de serveis públics de caràcter supracomarcal,
en definitiva, les que desenvolupen actualment les diputacions provincials)
 i les que venen derivades de la representació de la Generalitat en el
territori.
VegueriesVegueries

10
VegueriesVegueries

11
VegueriesVegueries
Les diferències entre el mapa provincial i el de les vegueries són:
 la província de Tarragona es subdivideix en dues vegueries:
terres de l’Ebre per a lescomarques meridionals
 i Camp de Tarragona per a les de l’àmbit Tarragona-Reus.
 la província de Girona queda igual excepte la Cerdanya que
passa a la vegueria Pirineus.
 la vegueria Pirineus abasta les comarques pirinenques de les
províncies de Lleida, Barcelona i Girona.
 Es forma una vegueria anomenada Catalunya central amb les
comarques de l’Anoia, el Bages, Osona i Berguedà (prov. de
Barcelona) i el Solsonès (prov. de Lleida)
 la vegueria Terres de Lleida correspon a les comarques
meridionals incloses a la prov. de Lleida.
La Generalitat ha acceptat que la Vall d'Aran quedi fora d'aquesta
organització territorial, tot i que es preveu que provisionalment formi part de la
vegueria pirinenca i que el consell de vegueria de l'Alt Pirineu delegui al
Conselh Generau d'Aran les funcions

12
 Municipi: entitat administrativa que ocupa el nivell més baix en el sistema
jeràrquic de l’administració territorial. Correspon al conjunt del territori, urbà i
rural, gestionat per un Ajuntament
 Origen: es van crear a l’Edat Mitjana com a resultat de l’organització de
comunitats veïnals que van començar a ser regulades al segle XIII.
 Avui:
 hi ha 946 municipis i la divisió municipal ha variat en els darrers
anys. La tendència és a la segregació de municipis més que no pas
a la fusió, tot i que va temps que queda un procés de racionalització
del mapa muncipal de Catalunya, com recollia l’informe Roca (2000)
 El 70% tenen menys de 2000 habitants, i el 40% menys de 500.
Els problemes del que tenen poca població és proveir de serveis als
seus habitants. El problema s'accentua en municipis molt extensos,
amb població envellida...
 el pressupost es troba molt condicionat per la seva població.
 Competències: veure apartat organització territorial d’Espanya
MunicipisMunicipis
Sota d’aquest ens local hi ha les entitats municipals
descentralitzades: formen part d’un municipi i en
depenen, però són nuclis separats, regits per una
junta de veïns i tenen certa autonomia.

5.- POLÍTIQUES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA5.- POLÍTIQUES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA
13
Potencialitats del
territori català
 posició.
 diversitat
 estructura urbana
 capacitat de govern
Reptes del territori
català
 les dinàmiques dispersió de la
urbanització
 especialització funcional
 segregació social
 realitat progressivament
insostenible ambientalment
 ineficient funcionalment
 insolidària socialment
Si perduren en el
temps farien del
territori català......
Plans d’ordenació territorial i urbanísticaPlans d’ordenació territorial i urbanística
Davant d’aquest fet cal
la elaboració i
aplicació de....

5.- POLÍTIQUES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA
14
Planejament territorialPlanejament territorial
1995 s’aprova el Pla Territorial
General de Catalunya
Marca les pautes genèriques sobre l’ordenació del conjunt del territori.
Set plans territorial parcials, un per cada regió. Àmbits
temàtics:
 sistema d’espais oberts: reserva de sòl per a
activitats agrícoles, ramaderes i forestals, i connectors
biològics i espais protegits i d’interès natural.
 sistema d’assentaments: delimita la xarxa urbana,
el sòl per a usos residencials, industrials i terciaris, i la
rehabilitació i remodelació urbanes.
 sistema d’infraestructures: traçat i prestacions de
les infraestructures de la mobilitat, xarxa viària i
ferroviària, port, aeroports i espais logístics.

15
Planejament urbanísticPlanejament urbanístic
L’ordenació territorial ha d’anar acompanyat de l’actuació
urbanística, responsabilitat de cada municipi, a través de:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM):Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM):
També hi ha els Plans Directors Urbanístics (PDU)Plans Directors Urbanístics (PDU)
ordena de manera integral el territori d’un municipi
 classifica el sòl i els seus usos
 defineix el sistema d’equipaments locals
el desenvolupament d’un conjunt de municipis
al voltant d’una ciutat mitjans (com Figures o
Igualada)
 en àmbits amb una forta pressió urbanística i
de segona residència (PDU de la Vall d’Aran, de
la Cerdanya o del conjunt del sistema costaner
català)
Orientar i ordenar...

16
Planejament sectorialPlanejament sectorial
Plans que ordenen àmbits o sectors específics de tot l’àmbit català:
 pla d’habitatge i de les polítiques del sòl.
 infraestructures de transport i mobilitat.
 d’arquitectura i paisatge
 polítiques de rehabilitació urbana
 etc...

6.- ELS CONTRASTOS TERRITORIALS A ESPANYA6.- ELS CONTRASTOS TERRITORIALS A ESPANYA
17
FER RESUM PÀGINA 354-355

7.- ELS CONTRASTOS TERRITORIALS A
CATALUNYA
CATALUNYA
18
Origen dels desequilibrisOrigen dels desequilibris
Revolució industrial: Període de gran creixement econòmics a Catalunya
Migracions internes del camp a la ciutat
(s’aplegaven les indústries)
Altes concentracions de població en
zones industrials
Deserts poblacionals en bona part del
territori català
Durant el segle XX s’ha urbanitzat la majoria del territori català, sent els anys 80 el punt àlgid del procés
d’urbanització, i moltes poblacions rurals van arribar al mínim de població.
Posteriorment el preu de l’habitage + urbanitzacions de segona residència a primera: la població es dispersa, tot i
mantenir lligams amb les ciutat.
AvuiAvui: es manentendeserts poblacions de la Catalunya interior i muntanyosa, i el turisme sembla revertir la situació.

CATALUNYA
CATALUNYA
19
Contrastos demogràficsContrastos demogràfics
Distribució desigual de la població a Catalunya
 Barcelona: 74% de la població catalana.
 Tarragona: 11%
 Girona: 10%
 Lleida: 6%
 a Barcelona 4 comarques (Barcelonès,
Vallès Occidental, Baix Llobregat i
Maresme) superior a 1000 hab/km2
 a Lleida la majoria per sota dels 100
hab/km2
provínciesprovíncies densitatdensitat
 Barcelona té més d’1.500.000 hab.
 Algunes capitals comarcals com
Montblanc, Borges Blanques, Móra d’Ebre,
Solsona i Cervera, no arriben als 10.000
habitants
 Altres com Sort, Pont de Suert, Falset o
Gandesa, no sobrepassen els 3.500
 hi ha més de 600 municipis amb menys
de 2.000 habitants
Capitals comarcalsCapitals comarcals

CATALUNYA
CATALUNYA
20
Desequilibris socioeconòmicsDesequilibris socioeconòmics
 Ràpida industrialitzacióindustrialització de la societat catalana en el XX provocà
que les comarques de Barcelona i Girona tinguessin un alt creixement
del PIB, mentre que les comarques de Lleida i Tarragona, d’economia
més rural, s’empobriren i el seu PIB s’estancà.
 La terciaritzacióterciarització de l’economia en les darreres dècades ha
diversificat el mercat de treball.
 El turisme i la modernització de les activitats agràries:
dinamització de comarques que va restar al marge de la
industrialització, com la Vall d’Aran, la Cerdanya, el Berguedà o la
Conca de Barberà
En general, el desenvolupament econòmic
dels territoris de muntanya i de la
Catalunya interior ha estat discret en
comparació amb els dels territoris urbans i
costaners.
El finançament dels serveis als municipis petits és un
dels majors problemes del desequilibri territorial, tot i
l’ajuda de les Diputacions i de la Generalitat.
Dotació de serveis en funció de la població (a més població,
major nombre d’equipaments i serveis): molts territoris tenen baix
nombre de serveis i obliga a desplaçaments.
Però totes les comarques tenen hospitals comarcal (a la capital) i
un mínim de servis educatius i administratius.

�ݺ�ߣ

Organitzacio política territorial - part-ii

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Similar to Organitzacio política territorial - part-ii (20)

More from Toni Raya (20)

Recently uploaded (10)

Organitzacio política territorial - part-ii