ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Ortografía en castellano y catalan

•Download as PPTX, PDF•
•
Elena Llorente Bernardo
Elena Llorente Bernardo

comparativa catalán castellano

1 of 4
Downloaded 62 times
Ortografía en castellano Ortografia en català Comparando ambas lenguas para no equivocarnos
Tipos de vocales Vocales fuertes: a, e, o Vocales débiles: i, u
CASTELLANO DIPTONGO: forman una sola sílaba Combinación de vocales débiles (siguen las normas básicas de acentuación):je-sui-ta, Luis Vocal débil + vocal fuerte o al revés (cuando la sílaba tónica recae sobre la vocal fuerte): hués-ped, ten-gáis HIATO: forman dos sílabas Combinación de dos vocales fuertes (siguen las normas generales de acentuación): a-é-re-o, hé-ro-e. Vocal débil tónica + fuerte o vocal fuerte + débil tónica (siempre se acentúa la débil): ba- hí-a, vi-ví-a, ba-úl, bú-ho. CATALÀ DIFTONG: formen una sola síl·laba Decreixents: vocal forta (a,e,o) + vocal feble (i,u). Exemples: ai: mai-na-da ei: fei-na ou: cou-re Creixents: vocal feble (i,u) + vocal forta (a,e,o) Només amb q i g. qua: a-de-quat qüe: qües-ti-o-na-ri güi: pin-güí A principi de mot: vocal feble + vocal forta (io-ga, hie-na, io-de) Vocal feble entre vocals (jo-ia, di-uen, no- ies) HIAT: formen dues síl·labes Combinacions de vocals fortes: pe-at-ge, ca-os, pa-e-lla Vocal feble + vocal forta: fa-mí-li-a (segueix les normes generals d’accentuació)
CASTELLANO ACENTO GRÁFICO: Todos los acentos son abiertos: á, é, í, ó, ú NORMAS GENERALES DE ACENTUACIÓN Monosílabos: en general no se acentúan (pan, mes, sal, vio), pero algunos pueden tener acento diacrítico (sé –saber, té –infusión, dé –dar). Agudas: (la tónica es la última sílaba) Se acentúan cuando acaban en vocal, en –n, o en –s. (amó, corazón, cafés) Llanas: (la tónica es la penúltima sílaba) Se acentúa cuando acaba en consonante que no sea ni –n ni –s. (tema, fácil, ángel, cosas) Esdrújulas: (la tónica es la antepenúltima) Siempre se acentúan (música, tónica) CATALÀ ACCENTS GRÀFICS: à: sempre obert. í, ú: sempre tancat. è, é, ò, ó: obert o tancat. NORMES GENERALS D’ACCENTUACIÓ: Monosíl·labs: en general no s’accentuen (pa, so, tret, vi, sal), però de vegades els hi ha amb accent diacrític (més, és, té, són…). Agudes: (la tònica és l’última sil·laba) S’accentuen quan acaben en vocal, vocal + “S” o –en, -in. (sofà, també, Perú, trobaràs, cafès, dubtós, xampús, comprèn, Berlín). Excepció: no s’accentuen quan acaben en diftong decreixent (remeis, europeu). Planes: (la tònica és la penúltima sil·laba) S’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions agudes (pèsol, còrrer, plàtan). Excepció: sí s’accentuen quan acaben en diftong decreixent (anàveu, veníeu). Esdrúixoles: (la tònica és l’antepenúltima) S’accentuen sempre (música, família)

More Related Content

Ortografía en castellano y catalan

  • 1. Ortografía en castellano Ortografia en català Comparando ambas lenguas para no equivocarnos
  • 2. Tipos de vocales Vocales fuertes: a, e, o Vocales débiles: i, u
  • 3. CASTELLANO DIPTONGO: forman una sola sílaba Combinación de vocales débiles (siguen las normas básicas de acentuación):je-sui-ta, Luis Vocal débil + vocal fuerte o al revés (cuando la sílaba tónica recae sobre la vocal fuerte): hués-ped, ten-gáis HIATO: forman dos sílabas Combinación de dos vocales fuertes (siguen las normas generales de acentuación): a-é-re-o, hé-ro-e. Vocal débil tónica + fuerte o vocal fuerte + débil tónica (siempre se acentúa la débil): ba- hí-a, vi-ví-a, ba-úl, bú-ho. CATALÀ DIFTONG: formen una sola síl·laba Decreixents: vocal forta (a,e,o) + vocal feble (i,u). Exemples: ai: mai-na-da ei: fei-na ou: cou-re Creixents: vocal feble (i,u) + vocal forta (a,e,o) Només amb q i g. qua: a-de-quat qüe: qües-ti-o-na-ri güi: pin-güí A principi de mot: vocal feble + vocal forta (io-ga, hie-na, io-de) Vocal feble entre vocals (jo-ia, di-uen, no- ies) HIAT: formen dues síl·labes Combinacions de vocals fortes: pe-at-ge, ca-os, pa-e-lla Vocal feble + vocal forta: fa-mí-li-a (segueix les normes generals d’accentuació)
  • 4. CASTELLANO ACENTO GRÁFICO: Todos los acentos son abiertos: á, é, í, ó, ú NORMAS GENERALES DE ACENTUACIÓN Monosílabos: en general no se acentúan (pan, mes, sal, vio), pero algunos pueden tener acento diacrítico (sé –saber, té –infusión, dé –dar). Agudas: (la tónica es la última sílaba) Se acentúan cuando acaban en vocal, en –n, o en –s. (amó, corazón, cafés) Llanas: (la tónica es la penúltima sílaba) Se acentúa cuando acaba en consonante que no sea ni –n ni –s. (tema, fácil, ángel, cosas) Esdrújulas: (la tónica es la antepenúltima) Siempre se acentúan (música, tónica) CATALÀ ACCENTS GRÀFICS: à: sempre obert. í, ú: sempre tancat. è, é, ò, ó: obert o tancat. NORMES GENERALS D’ACCENTUACIÓ: Monosíl·labs: en general no s’accentuen (pa, so, tret, vi, sal), però de vegades els hi ha amb accent diacrític (més, és, té, són…). Agudes: (la tònica és l’última sil·laba) S’accentuen quan acaben en vocal, vocal + “S” o –en, -in. (sofà, també, Perú, trobaràs, cafès, dubtós, xampús, comprèn, Berlín). Excepció: no s’accentuen quan acaben en diftong decreixent (remeis, europeu). Planes: (la tònica és la penúltima sil·laba) S’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions agudes (pèsol, còrrer, plàtan). Excepció: sí s’accentuen quan acaben en diftong decreixent (anàveu, veníeu). Esdrúixoles: (la tònica és l’antepenúltima) S’accentuen sempre (música, família)