3. BIOGRAFIA
Pintor i gravador alemany.
Representant del realisme social a
Alemanya despr辿s de la I Guerra
Mundial.
L鱈der del moviment Nova objectivitat,
que va expressar la seva repulsa
davant la injust鱈cia social de
l'Alemanya de postguerra en les seves
obres.
Algunes de les seves obres van
ser destru誰des pels nazis.
4. ESTIL
Va estudiar a l'Acad竪mia de Dresden, fins que en 1914
es va allistar a l'ex竪rcit alemany. La seva participaci坦
en la Primera Guerra Mundial li va afectar
profundament, i va introduir en la seva obra una
mordacidad que abans no existia.
D'altra banda, si abans d'aquesta experi竪ncia la seva
pintura responia als principis de la pintura
impressionista, la seva creaci坦 es veuria
progressivament influ誰da pels diferents moviments
d'avantguarda.
Finalment, va desenvolupar un estil personal dins del
moviment conegut com a 束Nova Objectivitat損. A causa
del marcat carcter antimilitarista de les seves obres,
aquestes van ser classificades pel r竪gim nazi com a
束art degenerat損 i incloses en la famosa exposici坦
hom嘆nima de 1937.
Dos anys m辿s tard va ser empresonat, acusat de
formar part d'un complot contra la vida d'Adolf Hitler.
A partir de 1945, les seves obres donen mostres d'un
nou misticisme religi坦s, i en els 炭ltims anys va
reprendre un dels grans temes de les seves obres, el
retrat.
5. OBRA
Trobam molts tipus d'obres en la pintura de Dix:
Retrats
Obres Religioses
Obres Socials
Obres Cr鱈tiques
Obres Antimilitaristes
Les m辿s importants o destacades s坦n:
6. Silvia Von Harden (1927)
Oli i tempera damunt fusta.
Sylvia von Harden va ser
m辿s famosa per la pintura
d'ella que va fer Otto Dix que
per la seva labor com a
poeta i periodista, limitada a
una columna que escrivia
mensualment en una revista
literria i a dos volums de
poesia.L'aspecte andr嘆gen i
el seu p竪l van fer que Otto
Dix la represent辿s com un
prototip de l'elegncia de
l'竪poca.La pint al
Romanisches Cafe, un lloc
de trobada pels artistes.
7. Autorretrat amb caballet (1926)
Oli sobre tela. Dix es mostra
com a espia i testimoni
principal de l'era de Weimar.
La seva missi坦 辿s posar al
descobert i estendre tot el
que succeeix. Posa una
mirada furiosa, amb la qual
l'artista fa que dissecciona la
seva 竪poca. Des del punt de
vista t竪cnic i psicol嘆gic, el
quadre 辿s una obra mestra
del retratista de persones.
Dix mostra els seus dots
art鱈stics amb la mxima
humilitat.
8. Tr鱈ptic de Guerra (1932)
Obra que resumeix la Guerra viscuda per Dix. Amb ella culmina els seus turmentats records
viscuts en el front. L'escena del retaule esquerre mostra un escamot de soldats sense rostre, en
la seva majoria, que emergeixen de la boira i marxen lluny de l'espectador. En el quadre dret
observem un ferit que 辿s tret, d'una batalla campal plena de cadvers. s una zona deformada
per crters de bombes i que encara crema en flames. El panell central del tr鱈ptic exposa el resultat
de la refrega: En un crter, provocat per l'impacte directe d'un explosiu i que *otrora fos un refugi,
es troben caiguts i lesionats. El resguard es converteix en una fossa comuna on solament un
milici roman al巽at. Aqu鱈 ja no es posa en execuci坦 una acci坦 militar. s un primitiu paisatge de la
Guerra total que tanca cossos destrossats, arbres carbonitzats, ru誰nes, cendres.
9. BIBLIOGRAFIA
ARTE Y PINTURA Y GENIOS
http://www.artepinturaygenios.com/2012/04/otto-dix-
retratos-marginalidad-y.html
WIKIPEDIA
http://es.wikipedia.org/wiki/Otto_Dix
EPDLP
http://www.epdlp.com/pintor.php?id=233
BIOGRAFAS Y VIDAS
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/dix.htm
10. BIBLIOGRAFIA
ARTE Y PINTURA Y GENIOS
http://www.artepinturaygenios.com/2012/04/otto-dix-
retratos-marginalidad-y.html
WIKIPEDIA
http://es.wikipedia.org/wiki/Otto_Dix
EPDLP
http://www.epdlp.com/pintor.php?id=233
BIOGRAFAS Y VIDAS
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/dix.htm