際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Otto wagner

Download as ODP, PDF
C
Carla Caimari Matas

PRESENTACI 5

1 of 12
Downloaded 26 times
OTTO WAGNER CARLA CAIMARI MATAS HISTRIA DE L'ART ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY CURS 2014/15 R1B
NDEX BIOGRAFIA ESTIL OBRES
BIOGRAFIA Otto Koloman Wagner va ser un arquitecte nascut a Viena l'any 1841. Va estudiar a Berl鱈n i Viena. El 1864, va comen巽ar a dissenyar els seus primers edificis d' estil historicista. A finals de la d竪cada dels anys 1880, Wagner es va convertir en un defensor del 束Realisme arquitect嘆nic損: era una posici坦 te嘆rica que li permetia mitigar la depend竪ncia de les formes hist嘆riques. En 1894, quan es va convertir en professor d'Arquitectura en l'Acad竪mia de Belles Arts de Viena, havia avan巽at molt en aquest sentit cap a una oposici坦 m辿s radical als corrents llavors de l'arquitectura historicista.
ESTIL En la seva primera 竪poca el seu estil es va caracteritzar per la sobrietat clssica. M辿s tard va rebre l'encrrec de l'ampliaci坦 de Viena, de la qual nom辿s va realitzar una part. A mitjans la d竪cada dels noranta, ja havia dissenyat diversos edificis. Wagner estava molt interessat en el planejament urban鱈stic. El 1896 va publicar un llibre de text titulat Arquitectura Moderna, en la qual expressava les seves idees sobre el paper de l'arquitecte. Va ser mestre i amic de Loos, Hoffmann i de Olbrich. Va defensar als joves artistes de la Sezession, i es va apropar als seus postulats en obres com les estacions de metre de Viena. En la construcci坦 de la Caixa Postal d'Estalvis de Viena (1904-1906) es mostra com un aut竪ntic precursor del racionalisme arquitect嘆nic. En 1897, Wagner, Gustav Klimt, Olbrich, Hoffmann i Koloman Moser van fundar el grup art鱈stic cridat la" Secessi坦 de Viena". De les idees d'aquest grup va desenvolupar un estil que inclo誰a refer竪ncies quasi simb嘆liques a les noves formes de modernitat.
Wagner ha influit molt en l'obra d'altres arquitectes coetanis, dels quals han heredat el seu estil avantguardista de finals del segle XIX. Entre ells, i destacant un arquitecte espanyol, trobam a Antonio Palacios. Aquest fou un dels millors exponents d'aquesta influencia. Constru鱈 i disseny l'Hospital de Jornaleros de Madrid.
OBRES Wagner passa per dues 竪poques: Etapa historicista: Wagner va gaudir del favor imperial des de l'encrrec del decorat per a les Noces de Plata de l'Emperador Franz Joseph I en 1879, utilitzant un estil historicista, m辿s proper al Neo-Renacentisme que al Neo-Classicisme, molt en voga en aquesta 竪poca. Els seus dissenys eren sim竪trics, de l鱈nies senzilles, cuidades proporcions i de decoraci坦 poc profusa. Etapa de la Secessi坦 de Viena: En 1894 Wagner va ser nomenat director de la ctedra d'arquitectura de l'Acad竪mia de Belles arts de Viena. Dos anys despr辿s, als seus 55 anys, es va unir amb vehem竪ncia al moviment de la Secessi坦, juntament amb el seu alumne Jos辿 Mar鱈a Olbrich. Wagner arribaria a ser el m辿s notable exponent de l'estil Art Noveau a Viena.
Otto Wagner es caracteritza per la possessi坦 d'obres urban鱈stiques com: Comportes de Nudorf, Viena, constru誰des el 1894 Estaciones de metro en Viena (18941899). Majolikahaus (Casa de Maj嘆lica), Viena (18981900). Esgl辿sia Steinhof, Viena (19031907). Sinagoga de Rumbach, Budapest (1872).
Otto wagner
MOBILIARI Wagner tamb辿 va dissenyar els elements de mobiliari que complementen l'arquitectura de l'edifici: panells divisoris, catifes, radiadors, llums, rellotges, escriptoris, cadires, seients, guarda-robes i, per descomptat, la caixa de la volta. El mobiliari es caracteritza per la seva sobrietat gaireb辿 minimalista, l'abs竪ncia d'ornamentaci坦 i la seva funcionalitat. s notori com el major nivell de confort estava donat per als directius de la instituci坦, mentre que el seient per als clients es tractava d'una banqueta sense respatller.
Per嘆, sens dubte, l'obra m辿s important de Wagner fou la Caixa Postal de Viena.
La seu de la Caixa Postal de Viena (1903-06), dissenyada per Otto Wagner, 辿s un clar exemple del trnsit de l'arquitectura modernista (Art Noveau o Judendstil) a l'arquitectura moderna. Funcionalisme, flexibilitat, generosa il揃luminaci坦, economia, tecnologia i austeritat en l'ornamentaci坦 van marcar l'inici del que serien les caracter鱈stiques d'un estil d'arquitectura que valorem i usem amb diferents matisos- fins als nostres dies. Per a l'arquitecte, seria la plasmaci坦 de les seves idees exposades des de 1896, quan va publicar el seu llibre titulat Arquitectura Moderna.
Wagner va voler que el seu edifici f坦s econ嘆mic i fcil de mantenir. Per a aix嘆, va utilitzar alguns elements innovadors per a l'竪poca que van permetre construir l'edifici en temps r竪cord i sobretot molt econ嘆mics. L'arquitecte va construir parets de ma坦 folrant-les amb planxes de pedra o marbre, a difer竪ncia d'altres edificis de l'竪poca que eren fets enterament en pedra. Un detall molt distintiu de la fa巽ana s坦n les clavilles metl揃liques recobertes d'alumini (17,000 en total), que suposadament uneixen les lloses de pedra a les parets de ma坦 i que d'alguna forma evoquen l'arquitectura industrial, encara que hi ha els qui troben similitud en aquesta al揃legoria amb una caixa forta. No obstant aix嘆, es tracta d'una gran innovaci坦 decorativa, ja que les planxes van ser unides amb morter.

More Related Content

Otto wagner

  • 1. OTTO WAGNER CARLA CAIMARI MATAS HISTRIA DE L'ART ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY CURS 2014/15 R1B
  • 3. BIOGRAFIA Otto Koloman Wagner va ser un arquitecte nascut a Viena l'any 1841. Va estudiar a Berl鱈n i Viena. El 1864, va comen巽ar a dissenyar els seus primers edificis d' estil historicista. A finals de la d竪cada dels anys 1880, Wagner es va convertir en un defensor del 束Realisme arquitect嘆nic損: era una posici坦 te嘆rica que li permetia mitigar la depend竪ncia de les formes hist嘆riques. En 1894, quan es va convertir en professor d'Arquitectura en l'Acad竪mia de Belles Arts de Viena, havia avan巽at molt en aquest sentit cap a una oposici坦 m辿s radical als corrents llavors de l'arquitectura historicista.
  • 4. ESTIL En la seva primera 竪poca el seu estil es va caracteritzar per la sobrietat clssica. M辿s tard va rebre l'encrrec de l'ampliaci坦 de Viena, de la qual nom辿s va realitzar una part. A mitjans la d竪cada dels noranta, ja havia dissenyat diversos edificis. Wagner estava molt interessat en el planejament urban鱈stic. El 1896 va publicar un llibre de text titulat Arquitectura Moderna, en la qual expressava les seves idees sobre el paper de l'arquitecte. Va ser mestre i amic de Loos, Hoffmann i de Olbrich. Va defensar als joves artistes de la Sezession, i es va apropar als seus postulats en obres com les estacions de metre de Viena. En la construcci坦 de la Caixa Postal d'Estalvis de Viena (1904-1906) es mostra com un aut竪ntic precursor del racionalisme arquitect嘆nic. En 1897, Wagner, Gustav Klimt, Olbrich, Hoffmann i Koloman Moser van fundar el grup art鱈stic cridat la" Secessi坦 de Viena". De les idees d'aquest grup va desenvolupar un estil que inclo誰a refer竪ncies quasi simb嘆liques a les noves formes de modernitat.
  • 5. Wagner ha influit molt en l'obra d'altres arquitectes coetanis, dels quals han heredat el seu estil avantguardista de finals del segle XIX. Entre ells, i destacant un arquitecte espanyol, trobam a Antonio Palacios. Aquest fou un dels millors exponents d'aquesta influencia. Constru鱈 i disseny l'Hospital de Jornaleros de Madrid.
  • 6. OBRES Wagner passa per dues 竪poques: Etapa historicista: Wagner va gaudir del favor imperial des de l'encrrec del decorat per a les Noces de Plata de l'Emperador Franz Joseph I en 1879, utilitzant un estil historicista, m辿s proper al Neo-Renacentisme que al Neo-Classicisme, molt en voga en aquesta 竪poca. Els seus dissenys eren sim竪trics, de l鱈nies senzilles, cuidades proporcions i de decoraci坦 poc profusa. Etapa de la Secessi坦 de Viena: En 1894 Wagner va ser nomenat director de la ctedra d'arquitectura de l'Acad竪mia de Belles arts de Viena. Dos anys despr辿s, als seus 55 anys, es va unir amb vehem竪ncia al moviment de la Secessi坦, juntament amb el seu alumne Jos辿 Mar鱈a Olbrich. Wagner arribaria a ser el m辿s notable exponent de l'estil Art Noveau a Viena.
  • 7. Otto Wagner es caracteritza per la possessi坦 d'obres urban鱈stiques com: Comportes de Nudorf, Viena, constru誰des el 1894 Estaciones de metro en Viena (18941899). Majolikahaus (Casa de Maj嘆lica), Viena (18981900). Esgl辿sia Steinhof, Viena (19031907). Sinagoga de Rumbach, Budapest (1872).
  • 9. MOBILIARI Wagner tamb辿 va dissenyar els elements de mobiliari que complementen l'arquitectura de l'edifici: panells divisoris, catifes, radiadors, llums, rellotges, escriptoris, cadires, seients, guarda-robes i, per descomptat, la caixa de la volta. El mobiliari es caracteritza per la seva sobrietat gaireb辿 minimalista, l'abs竪ncia d'ornamentaci坦 i la seva funcionalitat. s notori com el major nivell de confort estava donat per als directius de la instituci坦, mentre que el seient per als clients es tractava d'una banqueta sense respatller.
  • 10. Per嘆, sens dubte, l'obra m辿s important de Wagner fou la Caixa Postal de Viena.
  • 11. La seu de la Caixa Postal de Viena (1903-06), dissenyada per Otto Wagner, 辿s un clar exemple del trnsit de l'arquitectura modernista (Art Noveau o Judendstil) a l'arquitectura moderna. Funcionalisme, flexibilitat, generosa il揃luminaci坦, economia, tecnologia i austeritat en l'ornamentaci坦 van marcar l'inici del que serien les caracter鱈stiques d'un estil d'arquitectura que valorem i usem amb diferents matisos- fins als nostres dies. Per a l'arquitecte, seria la plasmaci坦 de les seves idees exposades des de 1896, quan va publicar el seu llibre titulat Arquitectura Moderna.
  • 12. Wagner va voler que el seu edifici f坦s econ嘆mic i fcil de mantenir. Per a aix嘆, va utilitzar alguns elements innovadors per a l'竪poca que van permetre construir l'edifici en temps r竪cord i sobretot molt econ嘆mics. L'arquitecte va construir parets de ma坦 folrant-les amb planxes de pedra o marbre, a difer竪ncia d'altres edificis de l'竪poca que eren fets enterament en pedra. Un detall molt distintiu de la fa巽ana s坦n les clavilles metl揃liques recobertes d'alumini (17,000 en total), que suposadament uneixen les lloses de pedra a les parets de ma坦 i que d'alguna forma evoquen l'arquitectura industrial, encara que hi ha els qui troben similitud en aquesta al揃legoria amb una caixa forta. No obstant aix嘆, es tracta d'una gran innovaci坦 decorativa, ja que les planxes van ser unides amb morter.