Curs "Xarxes socials i policia": Construir una perfil Twitter per a una organització policial
- 1. 16 de maig de 2013 Xarxes Socials i Policia Construir un perfil Twitter per a una organització policial Joan Brull
- 2. Presentació • De l‟estudi d‟alguns perfils públics d‟organitzacions policials a Twitter, la opinió d‟alguns experts i l‟experiència adquirida amb el compte personal @blocpoliciacat, en aquest document es plasmen aquelles qüestions més bàsiques a valorar per un cos policial que es plantegi obrir un perfil en aquesta xarxa social i se‟n citen alguns exemples. El treball aposta per fixar aquells trets més pràctics d‟aquesta participació a Twitter, unes explicacions que complementen les ja exposades a la presentació „Construir una pàgina Facebook per a una organització policial‟, més centrada en l‟aspecte més teòric de la presència d‟un cos policial a les xarxes socials. JoanBrull-16demaigde2013 2
- 3. • No hi ha una regla general, a Catalunya la policia ha escollit noms ben diversos. Per posar alguns exemples, trobem els Mossos d‟Esquadra amb @mossoscat, la Guàrdia Urbana de Barcelona i de Vic amb @barcelona_GUB i @gurbanavic respectivament, la Policia Municipal de Girona amb @pmgirona, les policies locals de Les Franqueses o Polinyà, amb @plfranqueses i @PLPolinya, o bé d‟Amposta i Malgrat amb @PoliciaAmposta i @PoliciaMalgrat. • Ara bé, s‟aconsella que el mateix domini s‟estengui a la resta de canals 2.0 oberts per aquell cos policial per facilitar la seva localització. Per exemple, els Mossos d‟Esquadra tenen el domini „mossoscat‟ a Twitter, Facebook, Flickr i ݺߣshare. JoanBrull-16demaigde2013 3 Nom d’usuari (@)
- 4. Descripció del perfil • Tot i que Twitter permet deixar aquest camp en blanc, resulta una bona manera de donar més informació al visitant. Un breu espai, d‟extensió limitada, on l‟usuari policial pot oferir dades sobre la seva organització o la pretensió del perfil. JoanBrull-16demaigde2013 4
- 5. Avatar • Serveix per identificar visualment el perfil. Resulta interessant emprar un logotip suficientment identitari del servei policial i, en la mesura del possible, no modificar-lo. Quan un usuari cerca algun perfil a la xarxa, el primer que acostuma a cridar-li l‟atenció és l‟avatar del canal, per això, s‟aconsella que sigui compartit per tots aquells comptes oberts per la organització a les diferents xarxes socials. JoanBrull-16demaigde2013 5
- 7. Missatges directes (DM) • Aquesta bústia d‟enviament i recepció de missatges privats, limitats també a 140 caràcters, resulta molt útil per a què la organització pugui interactuar amb la resta d‟usuaris i respondre les seves inquietuds, sobretot aquelles més particulars. • Ara bé, “Cal conèixer que una comunicació privada pot passar a ser pública, simplement per un error produït en el sistema (que surti públic el missatge com una actualització), o bé, que el destinatari copiï i enganxi el contingut del missatge (o capturi la pantalla) i el faci públic.” GRAU, Francesc (2011): Twitter en una semana, Barcelona: Gestión 2000 JoanBrull-16demaigde2013 7
- 8. Publicar: piular • Per treure el màxim rendiment als 140 caràcters que ofereix Twitter resulta interessant amanir la piulada amb un enllaç, una fotografia, un vídeo, una presentació,... Molts usuaris agraeixen poder ampliar la informació emesa en la piulada si així ho prefereixen i un bon recurs és no limitar-se a publicar sols text. • Si es disposa de portal web, blog o pàgina Facebook, algunes de les informacions que requereixin més espai poden desplegar-se en aquests entorns i emprar Twitter com a eina d‟avís d‟aquestes actualitzacions, afegint-hi l‟enllaç. També esdevé una bona manera de vincular i donar a conèixer la resta d‟entorns de la pròpia organització. JoanBrull-16demaigde2013 8
- 10. L’ús d’etiquetes (#) • L‟ús d‟etiquetes (hashtags) ha estat acollit per nombroses organitzacions policials, utilitzant-ne algunes de forma més habitual. A banda de les que pugui crear el propi canal, s‟aconsella valdre‟s d‟aquelles emprades per altres usuaris ja que poden millorar la visibilitat i viralitat de les publicacions. JoanBrull-16demaigde2013 10
- 11. Repiular (RT) • El fet de repiular altres usuaris és una opció acollida per diversos perfils i una bona mostra d‟adaptació a la xarxa. La forma de repiular dependrà del protagonisme que se li vulgui cedir a l‟emissor de la piulada: • Retuit directe (on apareixerà a la cronologia de la organització el logotip de l‟altre perfil), • RT @usuari: piulada • piulada via @usuari. JoanBrull-16demaigde2013 11
- 12. Mencions • Acollint l‟esperit de les xarxes socials cal contestar les preguntes públiques que els usuaris fan en format de menció o resposta, bé sigui de forma pública (per què pot ser d’interès per la resta d’usuaris) o privada (respongui a un interès particular). Aquest retorn (feedback) possibilita la millora de la interacció amb la ciutadania, destinatària principal del servei. JoanBrull-16demaigde2013 12
- 13. Llistes • Actualment, els experts la destaquen com una de les eines de més utilitat per poder absorbir millor la informació que es publica a Twitter. Aquesta pestanya permet a l‟usuari crear llistes, tan públiques com privades, i incloure-hi aquells usuaris que més puguin interessar. Per exemple, crear una llista de „policia‟ i afegir-hi aquelles organitzacions policials presents a Twitter que interessi fer un seguiment, o bé una llista d‟„Actualitat‟ o „premsa‟ i agregar-hi mitjans de comunicació que més ens agraden més. A banda de crear-ne de noves, Twitter també permet seguir llistes d‟altres usuaris. JoanBrull-16demaigde2013 13
- 14. Seguir • Tot i que alguns cossos policials han optat per no seguir ningú o a molt pocs usuaris (i sovint vinculats amb l‟Administració Pública), cada cop més trobem a Twitter organitzacions més adaptades a l‟esperit dels entorns 2.0. Són perfils que no tenen cap inconvenient en retornar el seguiment rebut o, fins i tot, seguir proactivament a altres usuaris. A Catalunya hi trobem dos bons exemples: JoanBrull-16demaigde2013 14