Using Web 2.0 for your PhDOpen Knowledge MapsThis document discusses using Web 2.0 tools to support research activities like dissemination, collaboration, and knowledge transfer. It provides examples of social networks, reference managers, open archives, and collaborative writing platforms that can shape research practices. The document also lists specific Web 2.0 tools for the technology-enhanced learning (TEL) field like TELeurope, STELLAR Scientific Portal, TeLearn, and the TEL Thesaurus that support activities like forming groups, sharing materials, and visualizing Twitter discussions around TEL topics. Attendees at the event were asked to discuss which of their own research challenges could be addressed using Web 2.0 and to share their top Web 2.0 practices for research.
135esconsFinestra d'OportunitatQui ocupa els 135 escons del Parlament de Catalunya?
Finestra d'Oportunitat acaba de publicar l'informe "Qui ocupa els 135 escons?", coordinat pel professor Francesc Ponsa i amb les anàlisis de Victor Solé i Oriol Rua.
Només a FinesOp!
Descripció i anàlisi de l'us de les TIC per part d'un partit politicEsther CaparrósDescripció i l’anàlisi de l’ús de les TIC per part d’un partit polític concret com un exemple particular dels efectes que les TIC poden tenir sobre els partits sense que resulti procedent la seva generalització (ja sigui en termes positius o negatius)
Entrevistes de FinesOp 2013-14Finestra d'OportunitatEn aquest recull podràs llegir totes les entrevistes dels anys 2013 i 2014!
Josep Maria Reniu, Alejandro Cao de Benós, Cesáreo Rodríguez-Aguilera, Alfons López Tena i molts més!
Els sistemes electorals a Catalunya i EspanyaEulàlia Ferreres FernándezDescripció dels sistemes electorals a Catalunya i Espanya així com de les semblances i les diferències entre aquests.
Tema 16. Organització política d'Espanya i Catalunya (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero CaroLa democràcia. Les eleccions. Organització política i administrativa d'Espanya i de Catalunya
Compareixença sobre la Proposició de llei de consultes populars no referendàr...Ismael Peña-LópezMés informació:
http://www.parlament.cat/web/actualitat/ordre-dia?p_od0=47410015
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=353-00112/10&ad=1
135esconsFinestra d'OportunitatQui ocupa els 135 escons del Parlament de Catalunya?
Finestra d'Oportunitat acaba de publicar l'informe "Qui ocupa els 135 escons?", coordinat pel professor Francesc Ponsa i amb les anàlisis de Victor Solé i Oriol Rua.
Només a FinesOp!
Descripció i anàlisi de l'us de les TIC per part d'un partit politicEsther CaparrósDescripció i l’anàlisi de l’ús de les TIC per part d’un partit polític concret com un exemple particular dels efectes que les TIC poden tenir sobre els partits sense que resulti procedent la seva generalització (ja sigui en termes positius o negatius)
Entrevistes de FinesOp 2013-14Finestra d'OportunitatEn aquest recull podràs llegir totes les entrevistes dels anys 2013 i 2014!
Josep Maria Reniu, Alejandro Cao de Benós, Cesáreo Rodríguez-Aguilera, Alfons López Tena i molts més!
Els sistemes electorals a Catalunya i EspanyaEulàlia Ferreres FernándezDescripció dels sistemes electorals a Catalunya i Espanya així com de les semblances i les diferències entre aquests.
Tema 16. Organització política d'Espanya i Catalunya (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero CaroLa democràcia. Les eleccions. Organització política i administrativa d'Espanya i de Catalunya
Compareixença sobre la Proposició de llei de consultes populars no referendàr...Ismael Peña-LópezMés informació:
http://www.parlament.cat/web/actualitat/ordre-dia?p_od0=47410015
http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap?STRUTSANCHOR1=detallExpedient.do&criteri=353-00112/10&ad=1
Compareixença sobre la Proposició de llei de consultes populars no referendàr...Ismael Peña-López
Participació Política
1. LA
P RTIC IPA
A CIÓ
POLÍT ICA
Jau me Vicens Rivas
Ass ignatura d'Èt ica , Tercer Tr imestre
Curs 2008-2009 4t ES A O
11 de Juny de 2009
Índex
2. Գٰǻܳó Pàgina 2
1ª: Abans de les eleccions Pàgina 3
2ª: Durant les eleccions Pàgina 5
3ª: Després de les eleccions Pàgina 7
Bibliografia Pàgina 7
Գٰǻܳó
El treball “La participació política ha estat un treball que hem hagut de fer degut a les
Ó
eleccions europees que es varen produir el passat 7 de Juny, es tracta d'un treball que consta de 3
parts separades per temps, una feta abans de les eleccions, una altra durant les eleccions (opcional,
però que he decidit fer-la) i finalment, l'altre feta després de les eleccions.
En general ha estat un treball una mica llarg de fer, degut principalment a que estem a finals
3. de curs amb molts d'exàmens que complicaven una mica la feina, a més que aquest treball consta
d'una part pràctica que requeria temps.
Però també puc afegir que és un treball que he fet amb ganes perquè malgrat sigui estrany, la
política sempre m'ha interessat i sempre que puc intent informar-me una mica. He utilitzat l'internet
per cercar les propostes d'alguns partits, i també informar-me de les funcions que realitzen alguns
components de les taules. A més, el diumenge de les eleccions quant varem anar a la taula ens
varem trobar amb gent que ens va voler ajudar com un apoderat d'ERC que ens va donar uns fulls
amb informació sobre les eleccions, a més d'un guàrdia nacional que també ens va facilitar
informació sobre les seves funcions dins les eleccions.
Ha estat una experiència positiva, però trob que ha estat una llàstima que les eleccions
coincideixin amb el final de curs perquè no li hem pogut dedicar el temps que s'hi hauria de dedicar
en un treball d'aquestes característiques.
1ª PART: ABANS DE LES ELECCIONS
(1) Què penses de la política? I dels polítics?
Pens que la política és una part determinant de la societat actual. La política (els polítics) es
l'encarregada de crear, canviar o eliminar les lleis que ens regulen el dia a dia. És la que mou el
món, ja que s'encarrega de totes les altres faccions de l'ésser humà actual com l'economia, la sanitat,
l'educació...
Per tant, els polítics són els encarregats de dur tot això, i són triats per nosaltres de manera
democràtica. El problema dels polítics es que han creat una imatge molt dolenta d'ells mateixos,
presidents de comunitat imputats per corrupció, mals ambients, comentaris innecessaris... I això
produeix una desconfiança per part dels votants, es més, aquests dies només es veu per als
4. telenotícies que s'espera que molt poca gent vagi a votar diumenge.
És necessari que els polítics canviïn la seva estratègia cap als votants, com ha passat a
EEUU amb en n'Obama: un país tant conservador com han estat sempre els Estats Units d'Amèrica
han triat per primera vegada a un president negre i a més d'idees contràries a George W. Bush, i jo
crec que una de les principals causes d'aquesta elecció es la confiança que desprèn el president
quant parla.
(2) Participar en la política en els estats democràtics és un dret, però és també un deure?
No és un deure, l'estat dóna llibertat al ciutadà d'anar o no a votar.
-Hauria de ser obligatori participar en les eleccions i decisions polítiques?
És clar que no, no s'hauria d'obligar a ningú a participar a les eleccions, a més, si cada
persona té la llibertat de tenir unes idees determinades, també ha de tenir la llibertat de no donar a
coneixes les seves idees si ho troba necessari.
(3) Què triem en les eleccions europees del proper 7 de Juny?
Els votants espanyols tenen l'ocasió de triar els representants espanyols al parlament europeu
durant 5 anys format per diputats de tots els països que formen la Unió Europea.
(4) Què és el parlament europeu?
El parlament europeu és una institució que vendria a ser el Congrés dels Diputats europeu.
Està format per 736 eurodiputats, tots triats pels més de 490 milions d'europeus que voten cada 5
anys directament als seus partits. És l'única institució de la Unió Europea on elegida directament
pels ciutadans europeus.
-Quines lleis que ens afectin s'han decidit en aquest parlament?
D'entre les lleis aprovades al parlament europeu que ha fet més enrenou darrerament ens
trobam el Pla Bolonya, una mesura educativa molt polèmica, però a més, quasi totes les lleis
relacionades amb el canvi climàtic es decideixen en aquest parlament. A més, participen en la
política exterior, la crisis econòmica, l'immigració...
(5) Quants eurodiputats hi ha en total? Quants es trien des de l'estat espanyol?
En total, la cambra està formada per 736 eurodiputats, xifra que fins ara havia estat
lleugerament superior: 785, però que degut al tractat de Niça es va haver de reduir.
D'aquests 736, 50 són espanyols (abans 54), i és el cinquè país europeu amb més
eurodiputats, després d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit.
-Et sembla just el nombre respecte a altres països?
Si, el sistema de distribució de eurodiputats per país depèn de la quantitat d'habitants de cada país
de manera proporcional. Com a curiositat, Malta és el país amb menys eurodiputats (5) degut a la
seva petita població.
(6) Quants partits formen el parlament europeu actualment?
En total 7 partits més els no identificats dins grans grups:
•Grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Europeus (EPP-ED) 288 diputats
•Grup Socialista del Parlament Europeu (PSE) 216 diputats
•Grup de l'Aliança dels Demòcrates i Lliberals per Europa (ALDE/ADLE) 99 diputats
•Unió per l'Europa de les Nacions (UEN) 44 diputats
•Verds / Aliança Lliure Europea (Verds/EFA) 43 diputats
5. •Esquerra Unida Europea – Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL) 41 diputats
•Independents (ID) 22 diputats
•No Identificats 30 diputats
(7) Quantes candidatures hi ha a Mallorca en aquestes eleccions?
En total el nombre de candidatures possibles a Mallorca són 35.
-Pots cercar quines propostes fan tres dels partits que es presenten?
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
•“Aconseguir una Europa competitiva i profundament social en un món globalitzat.”
•“Una Europa de ciutadania: més llibertat, més igualtat i més seguretat.”
•“Una Europa forta per un món en pau i solidari.”
Partit Popular (PP)
•“Aconseguir una Europa capaç de resoldre els principals problemes de les persones”
•“Oferir ajudes als joves, per a la seva formació i per a la incorporació al món laboral”
•“Lluitar per aconseguir una Europa de feina i no una Europa d'atur”
Unió Mallorquina (UM)
•“Una Europa on els Pobles sense Estat tinguin una veu pròpia en els fòrums europeus.”
•“Una Europa on el respecte de totes les llengües i cultures siguin una realitat.”
•“Una Europa que tingui en compte el fet de la insularitat.”
-Què et semblen aquestes propostes?
Crec que queda ben clar quins partits són nacionals i quin és autonòmic, les dues potències
espanyoles tenen com a objectiu potenciar Europa com a grup perquè després Espanya en surti
beneficiada, i Unió Mallorquina pensa més per les Illes Balears i per els seus drets.
Pens que les tres propostes són correctes, però veig que les propostes del Partit Popular amb
un aire catastrofista i que les altres dues van a millorar el que ja està fet.
2ª PART: DURANT DE LES ELECCIONS
(8) Aclareix quin seria el teu col·legi electoral, ves al col·legi i demana quins membres formen
la taula electoral i les seves funcions.
Els membres que formen la taula electoral són:
•President: És el més important, s'encarrega de supervisar els altres membres del col·legi allà on
l'hagin assignat. A més s'encarrega de treure els sobres amb els vots després de les votacions i
anunciar de qui és cada vot.
•Vocals: N'hi ha dos en cada taula electoral, ambdós tenen la llista de les persones censades per
ordre alfabètic que han d'acudir a aquella taula i s'encarreguen d'assenyalar les persones que han
6. votat.
•Interventor: Tenen la condició de funcionaris públics, s'han de presentar al col·legi electoral a les
8:00 i presentaran el president/a la credencial i formaran part de la taula. Pot votar a qualsevol taula
mentre sigui dins la mateixa província on resideix.
•Apoderat: Tenen funcions semblants als interventors, però no formen part de la taula electoral. Un
apoderat només vota a la taula electoral on estigui censat, no com l'interventor que pot votar on
vulgui.
(9) Pren una fotografia del col·legi electoral.
Vista interior Vista exterior
(10) Demana a 3 persones: “Per què consideres important anar a votar”?
Esperança Montserrat (67 anys)
“Consider important anar a votar perquè des de les primeres eleccions ho he fet i trob que és molt
millor votar que haver d'aguantar a un dictador com abans”
Antoni Bennàssar (32 anys)
“No feia comptes anar a votar, però passava per aquí i ja que hi som m'hi he aturat. Anar a votar
les eleccions d'aquí si que ho consider important per què ens afecta a nosaltres, en canvi aquestes
europees no serveixen per gaire perquè no m'afecta el que facin o deixin de fer els europeus”
Josep Binimelis (42 anys)
“Els polítics no es mereixen que els anem a votar, però és necessari que votem per demostrar el
que pensam, però jo si pogués els canviaria a tots (els polítics)”
(11) Una vegada finalitzada la jornada electoral a les 8 de la tarda hauràs d'assistir al recompte de
paperetes. Has d'anotar nombre de vots que ha obtingut cada partit en la teva taula electoral, també
has de registrar el nombre de vots en blanc i els vots nuls i perquè han estat nuls. Finalment
comprova si quadre amb el nombre total de votants.
Abans de tot vull explicar el que vaig fer per a realitzar aquest exercici: al matí vaig assistir
a la meva taula electoral i em vaig informar del que havia de fer, en un principi me deien que no
podria assistir al recompte a les 8, però després al final em varen dir que si. Amb la incertesa de si
convenia anar-hi o no al final no hi vaig anar però després de sopar em vaig dirigir a la taula per a
enregistrar els vots, i al final varem agafar les votacions de les dues taules que hi havia al nostre
col·legi electoral, el resultats varen ser aquests:
Partits Polítics T1 T2 Total
7. Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 83 61 144
Partit Popular (PP) 72 57 129
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 10 10 20
Unió Mallorquina (UI) 6 8 14
Esquerra Unida / Verds (EU) 4 4 8
Unió Progrés i Democràcia (UPiD) 3 2 5
Partit Antitaurí 1 1 2
Iniciativa Internacionalista 1 1 2
Partit Obrer Socialista Internacionalista 2 0 2
Partit Humanista 2 0 2
Els Verds 0 2 2
Partit Família i V ida 1 0 1
Partit Republicà Català 1 0 1
Per un món més just 1 0 1
Unió Centralista Lliberal 0 1 1
Democràcia Nacional 0 1 1
Vots nuls 2 8 10
Vots en blanc 4 3 7
Vots Totals 193 159 352
Persones censades 504 442 946
37,21% de vots entre tots els censats.
Ja que no vaig assistir al recompte, no puc saber exactament el perquè d'aquests vots nuls,
però generalment els casos més usuals són: marques en el vot i que el sobre contengui un paper
blanc (en realitat, únicament amb el sobre es considera vot blanc, si hi ha algun paper estrany, es
considera nul).
3ª PART: DESPRÉS DE LES ELECCIONS
(12) Per acabar compara els resultats de la teva taula electoral amb els resultats en el conjunt
de l'estat espanyol i veure si coincideixen molt, poc o gens, si són representatius.
Analitzant els dos resultats, es pot comprovar qui són els dos partits majoritaris: Partit
Popular i Partit Socialista Obrer Espanyol, però el que em pareix curiós és que l'ordre és invers. A
nivell nacional ha guanyat el PP, i fins ara havia guanyat el PSOE, en canvi en la meva taula ha
guanyat el PSOE, i sempre a Felanitx s'ha considerat un poble de dretes. Però clar, també he de tenir
en compte que dues taules no representen el conjunt total del poble, per tant, sense poder comparar
els resultats de les anteriors eleccions a la meva taula, no puc saber si hi ha hagut canvis rellevants o
no.
I la situació dels partits minoritaris és molt semblant tant a la taula com a nivell nacional, per
tant, si que pens que són mitjanament representatius, s'assemblen bastant als resultats obtinguts a
nivell nacional.
8. (13) Com valores l'experiència d'haver conegut un col·legi electoral i tot el procediment? Què
t'ha cridat més l'atenció?
Ho valor de manera molt positiva ja que he pogut veure la política des d'una altra
perspectiva: a nivell de carrer. He comprovat què hi ha una desconfiança general cap als polítics, i
el que m'ha cridat més l'atenció ha estat precisament això, la desconfiança i que ha anat molt poca
gent a votar.
- Creus que aniràs a votar quan et toqui?
Ho tenc molt clar, des de sempre he estat en contra de la gent que no vota i que no l'interessa
la política, trob que la democràcia ha estat un dels millors invents de l'home i jo que he pogut néixer
en una època en la qual tenim l'oportunitat de donar la nostra opinió, idoi endavant. El pitjor és la
gent què es queixa dels polítics i després no va a votar, si no t'agrada, digués el que penses per
canviar-ho.
Bibliografia
Pàgines web
•http://ca.wikipedia.org/wiki/Parlament _ Europeu
•http://www.elpais.com/graficos/internacional/Elecciones/Europeas/2009/elpgra/20090521elpe
puint _1/Ges/
•http://www.psoe.es
•http://www.pp.es
•http://www.unio-mallorquina.com
Fols i documentació
•Recomanació per als apoderats i interventors (Secretaria d'organitazió d'Esquerra)