ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

ʱ賦ó.

•Download as ODP, PDF•
•
Ferran Mistelera
Ferran Mistelera

Treballat a classe.

1 of 19
Download to read offline
LA PERCEPCIÓ: -Percebre és observar, ser conscients, adonar-se, veure, fixar-se, captar per mitjà dels sentits. -També és representar, entendre, interpretar, conceptualitzar i conèixer.
Els primers estudis sobre la percepció els fans els filòsofs. Es plantegen preguntes com: ● Allò que percebem és el que hi ha? Les coses són tal qual les percebem i les representem? Hi ha coses que existeixen i no percebem? Podem conèixer allò que no percebem? ● Què percebem? Cóm percebem? ● Quina relació té el que ens representem amb la realitat?
Al segle XIX Wundt La moderna psicologia de laboratori estudia la percepció i les respostes. Sensació—percepció—pensament. La percepció és la suma de les parts i dels elements. El que percebem determina el que posteriorment pensem.
Principi de segle XX. ● Wundt criticat per la Gestalt. ● La Gestalt li dóna la volta a la teoria de Wundt: el que percebem depèn del que pensem i de la nostra forma de veure el món. ● Percebem el conjunt i la totalitat apliquem esquemes (lleis de la percepció).
Rebem informació sobre l'entorn mitjançant els sentits en forma d'energia: Visió energia lluminosa. Tacte i audició energia mecànica. Olfacte i gust energia química. -Receptors sensorials fan transducció a energia electro-química que usa el cervell. -També propiocepció percepció dels estats interns d'ànim i de consciència. Estudi de la percepció des d'un punt de vista biològic:
Conductisme versus cognitivisme. ● Per als conductistes: la percepció és com els sentits capten i envien la informació al sistema nerviós. A continuació als estímuls (percepció) segueix una resposta. ● Estímul-resposta (conductisme). ● Per als cognitivistes: la percepció és com organitzem i processem la gran quantitat d'informació que capten els sentits en l'entorn. ● Gran quantitat d'estímuls són eliminats per l'atenció. ● Estímul-processament de la informació (estructures cognitives)- resposta.
Psicologia cognitiva Model Broadbent: processem la informació filtrant-la segons la importància. Estudis sobre l'atenció. Albert Ellis (teràpia racional- emotiva). Esquemes, idees i conceptes determinen la visió del món i d'un mateix. A vegades veiem el món mitjançant idees equivocades o irracionals. Les idees es poden racionalitzar i es poden canviar, açò millora la percepció i les expectatives.
Biaixos cognitius (“sesgos”), Daniel Kahneman. ● Biaixos narcisistes: pensem que som millors i més capacitats del que realment ho som. ● Biaixos de la memòria: falsegem el passat o recordem fets concrets que a vegades són anecdòtics o excepcionals. ● Fals consens: pensem que els altres pensen com nosaltres. ● Biaix de la primera impressió quan coneixem a una persona ens fem una idea general que després és difícil modificar.
● Il·lusió de controlar més o menys del que realment es fa. ● Defensa de status quan una persona considera que té cert status, tendirà a negar i a defensar-se de qualsevol comentari que li contradiga, encara que supose autoenganyar-se. ● Prejudici de retrospectiva o recapitulació és la tendència que tenim a veure els fets passats com a fenòmens predictibles, quan en realitat en el seu moment era molt difícil fer les previsions.
● Biaix de confirmació de les pròpies idees i prejudicis. Prestem més atenció a aquelles dades i fets que reforcen les nostres opinions. ● Efecte Pigmalió també anomenat profecia autocomplerta. és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s'ha modificat la conducta. Si un professor creu que un alumne traurà bones notes, aquest les acaba obtenint, però no sols perquè tinga més capacitat o s'esforce més, sinó perquè el mestre també modifica la seua conducta, avaluant de manera subjectiva, premiant excessivament els encerts, donant-li un tracte preferent i motivant a l'alumne...
● Biaix presentista: com que som éssers emocionals tenim una gran dificultat per demorar la recompensa i ho volem tot ja mateix. El curt termini i la necessitat de satisfacció immediata ens dificulta, per exemple, l’esforç per mantenir confiadament el rumb de la nostra vida. ● Biaix negativista: tendim a valorar més les males noticies que les bones; donem més importància a les intuïcions negatives que a les positives. Ens movem més per por que per confiança. Possiblement aquest biaix va tenir un sentit de supervivència en el passat perquè ajudava a ser conscient del perill i a sobreviure, però ara pot ser perillós perquè ens produeix angoixa sovint innecessària.
● Biaix modal: creure que un està per sobre de la mitjana. És l’error que es produeix quan creiem saber més que els altres. Pot provocar accidents i errades sobretot en feines que consideren relativament senzilles de manera que no ens informem adequadament o no escoltem les advertències. ● Biaix emocional: confonem el desig amb la realitat i les ganes d’alguna cosa poden més que l’avaluació racional de fins i mitjans.
● Efecte placebo: la percepció errada que ens trobem davant d'un medicament. ● Biaix grupal: tendim a estar inconscientment d’acord amb les persones que formen part del nostre grup sense qüestionar-los. ● Efecte bandwagon: tendim a “pujar al carro”, a ser arrossegats per la moda, a identificar-nos amb els guanyadors, a adoptar les posicions majoritàries o que (suposadament) tothom pren, sense demanar-nos si són o no les correctes.
● Biaix ambiental: actuem de manera més educada o més arreu segons el lloc estiga més o menys ordenat i net. ● Biaix jeràrquic: tendim a sentir-nos subjugats per les jerarquies i pel poder, especialment si es mostra amb gran pompa i cerimònia. ● Efecte hale: sobrevalorem a la gent pel seu aspecte físic.
Norwood Russell Hanson filòsof de la ciència nord-americà. -La percepció està entrenada i depèn dels coneixements previs. -La percepció és de dades significatives interpretades per una visió del món, unes teories i uns conceptes previs. -Un xiquet i un científic poden olorar una habitació i un dir que fa olor a ous podrits i l'altre dir que fa olor a una perillosa reacció química amb sofre.
Antropologia hermenèutica: percepció és relativa a cada cultura. -Clifford Geertz: aprenem a representar i percebre segons se'ns ha entrenat en la nostra cultura. -On nosaltres veiem simplement neu, un esquimal pot veure un tipus especial de neu entre desenes amb distints noms segons les característiques. -Relativisme moderat, hi ha coses de les que podem dubtar i entendre que poden ser vistes d'altres maneres, però també hi ha conviccions molt profundes i arrelades que no tenen perquè ser abandonades.
Kenneth Gergen: psicologia del construccionisme social. -Segons el context social percebem i representem unes coses o altres. -Postcognitiu: fixar-se més en factors intersubjectius. -Som altament influenciables pels grups i cada individu pot mostrar-se amb diferents personalitats depenent del grup amb el que està en cada moment (jo camaleònic).
Noam Chomsky: manipulació de la percepció del món pels mitjans de comunicació. -Mitjans de comunicació de massa estan manipulant i condicionant tant el que es percep com la conducta. -Control social i manipulació de la informació.
ʱ賦ó.

More Related Content

ʱ賦ó.

  • 1. LA PERCEPCIÓ: -Percebre és observar, ser conscients, adonar-se, veure, fixar-se, captar per mitjà dels sentits. -També és representar, entendre, interpretar, conceptualitzar i conèixer.
  • 2. Els primers estudis sobre la percepció els fans els filòsofs. Es plantegen preguntes com: ● Allò que percebem és el que hi ha? Les coses són tal qual les percebem i les representem? Hi ha coses que existeixen i no percebem? Podem conèixer allò que no percebem? ● Què percebem? Cóm percebem? ● Quina relació té el que ens representem amb la realitat?
  • 3. Al segle XIX Wundt La moderna psicologia de laboratori estudia la percepció i les respostes. Sensació—percepció—pensament. La percepció és la suma de les parts i dels elements. El que percebem determina el que posteriorment pensem.
  • 4. Principi de segle XX. ● Wundt criticat per la Gestalt. ● La Gestalt li dóna la volta a la teoria de Wundt: el que percebem depèn del que pensem i de la nostra forma de veure el món. ● Percebem el conjunt i la totalitat apliquem esquemes (lleis de la percepció).
  • 5. Rebem informació sobre l'entorn mitjançant els sentits en forma d'energia: Visió energia lluminosa. Tacte i audició energia mecànica. Olfacte i gust energia química. -Receptors sensorials fan transducció a energia electro-química que usa el cervell. -També propiocepció percepció dels estats interns d'ànim i de consciència. Estudi de la percepció des d'un punt de vista biològic:
  • 6. Conductisme versus cognitivisme. ● Per als conductistes: la percepció és com els sentits capten i envien la informació al sistema nerviós. A continuació als estímuls (percepció) segueix una resposta. ● Estímul-resposta (conductisme). ● Per als cognitivistes: la percepció és com organitzem i processem la gran quantitat d'informació que capten els sentits en l'entorn. ● Gran quantitat d'estímuls són eliminats per l'atenció. ● Estímul-processament de la informació (estructures cognitives)- resposta.
  • 7. Psicologia cognitiva Model Broadbent: processem la informació filtrant-la segons la importància. Estudis sobre l'atenció. Albert Ellis (teràpia racional- emotiva). Esquemes, idees i conceptes determinen la visió del món i d'un mateix. A vegades veiem el món mitjançant idees equivocades o irracionals. Les idees es poden racionalitzar i es poden canviar, açò millora la percepció i les expectatives.
  • 8. Biaixos cognitius (“sesgos”), Daniel Kahneman. ● Biaixos narcisistes: pensem que som millors i més capacitats del que realment ho som. ● Biaixos de la memòria: falsegem el passat o recordem fets concrets que a vegades són anecdòtics o excepcionals. ● Fals consens: pensem que els altres pensen com nosaltres. ● Biaix de la primera impressió quan coneixem a una persona ens fem una idea general que després és difícil modificar.
  • 9. ● Il·lusió de controlar més o menys del que realment es fa. ● Defensa de status quan una persona considera que té cert status, tendirà a negar i a defensar-se de qualsevol comentari que li contradiga, encara que supose autoenganyar-se. ● Prejudici de retrospectiva o recapitulació és la tendència que tenim a veure els fets passats com a fenòmens predictibles, quan en realitat en el seu moment era molt difícil fer les previsions.
  • 10. ● Biaix de confirmació de les pròpies idees i prejudicis. Prestem més atenció a aquelles dades i fets que reforcen les nostres opinions. ● Efecte Pigmalió també anomenat profecia autocomplerta. és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s'ha modificat la conducta. Si un professor creu que un alumne traurà bones notes, aquest les acaba obtenint, però no sols perquè tinga més capacitat o s'esforce més, sinó perquè el mestre també modifica la seua conducta, avaluant de manera subjectiva, premiant excessivament els encerts, donant-li un tracte preferent i motivant a l'alumne...
  • 11. ● Biaix presentista: com que som éssers emocionals tenim una gran dificultat per demorar la recompensa i ho volem tot ja mateix. El curt termini i la necessitat de satisfacció immediata ens dificulta, per exemple, l’esforç per mantenir confiadament el rumb de la nostra vida. ● Biaix negativista: tendim a valorar més les males noticies que les bones; donem més importància a les intuïcions negatives que a les positives. Ens movem més per por que per confiança. Possiblement aquest biaix va tenir un sentit de supervivència en el passat perquè ajudava a ser conscient del perill i a sobreviure, però ara pot ser perillós perquè ens produeix angoixa sovint innecessària.
  • 12. ● Biaix modal: creure que un està per sobre de la mitjana. És l’error que es produeix quan creiem saber més que els altres. Pot provocar accidents i errades sobretot en feines que consideren relativament senzilles de manera que no ens informem adequadament o no escoltem les advertències. ● Biaix emocional: confonem el desig amb la realitat i les ganes d’alguna cosa poden més que l’avaluació racional de fins i mitjans.
  • 13. ● Efecte placebo: la percepció errada que ens trobem davant d'un medicament. ● Biaix grupal: tendim a estar inconscientment d’acord amb les persones que formen part del nostre grup sense qüestionar-los. ● Efecte bandwagon: tendim a “pujar al carro”, a ser arrossegats per la moda, a identificar-nos amb els guanyadors, a adoptar les posicions majoritàries o que (suposadament) tothom pren, sense demanar-nos si són o no les correctes.
  • 14. ● Biaix ambiental: actuem de manera més educada o més arreu segons el lloc estiga més o menys ordenat i net. ● Biaix jeràrquic: tendim a sentir-nos subjugats per les jerarquies i pel poder, especialment si es mostra amb gran pompa i cerimònia. ● Efecte hale: sobrevalorem a la gent pel seu aspecte físic.
  • 15. Norwood Russell Hanson filòsof de la ciència nord-americà. -La percepció està entrenada i depèn dels coneixements previs. -La percepció és de dades significatives interpretades per una visió del món, unes teories i uns conceptes previs. -Un xiquet i un científic poden olorar una habitació i un dir que fa olor a ous podrits i l'altre dir que fa olor a una perillosa reacció química amb sofre.
  • 16. Antropologia hermenèutica: percepció és relativa a cada cultura. -Clifford Geertz: aprenem a representar i percebre segons se'ns ha entrenat en la nostra cultura. -On nosaltres veiem simplement neu, un esquimal pot veure un tipus especial de neu entre desenes amb distints noms segons les característiques. -Relativisme moderat, hi ha coses de les que podem dubtar i entendre que poden ser vistes d'altres maneres, però també hi ha conviccions molt profundes i arrelades que no tenen perquè ser abandonades.
  • 17. Kenneth Gergen: psicologia del construccionisme social. -Segons el context social percebem i representem unes coses o altres. -Postcognitiu: fixar-se més en factors intersubjectius. -Som altament influenciables pels grups i cada individu pot mostrar-se amb diferents personalitats depenent del grup amb el que està en cada moment (jo camaleònic).
  • 18. Noam Chomsky: manipulació de la percepció del món pels mitjans de comunicació. -Mitjans de comunicació de massa estan manipulant i condicionant tant el que es percep com la conducta. -Control social i manipulació de la informació.