1. ESCOLA IRIS EDUCACI ESPECIAL
PROGRAMA ESPECFIC DE SUPORT
Estimulaci坦 de la comunicaci坦 i el llenguatge
LEscola Iris en el Programa Espec鱈fic de Suport destimulaci坦 de la comunicaci坦 i el llenguatge, presentem el
seg端ents programes:
-Programa de comunicaci坦 i comprensi坦 de lentorn.
-Programa de representaci坦 mental i llenguatge.
-Programa dhabilitats discursives.
-Programa de suport a la parla.
Va dirigit a aquells alumnes amb dictamen escolaritzats a lordinria i 辿s un suport m辿s per alumnes deducaci坦
especial.
Aquests programes per poder- se dur a terme necessiten de la coordinaci坦 dels serveis educatius i de l EAP
que han de fer lacompanyament en aquests processos descolaritzaci坦 i garantir lassessorament a lescola que
ha de rebre a lalumne, ajudant a crear un entorn acollidor i generalitzar el treball del PES dins de dinmica de
lescola.
2. PROGRAMA DE COMUNICACI I COMPRENSI DE LENTORN
PREVIS
Aquest programa va dirigit a tot aquell alumnat que no presenta intenci坦 comunicativa o no la manifesta. S坦n alumnes amb dificultats importants en la
relaci坦 amb els altres, no manifesten les seves necessitats, no fan demandes i no els interessa interaccionar ni amb companys ni amb els adults.
Aquest treball es realitzar amb alumnes de P-3 en el moment dentrada en el centre i durant el primer trimestre.
La proposta dactuaci坦 amb aquests alumnes es centraria en el treball dinteracci坦 a partir de rutines perqu竪 s坦n situacions contextualitzades i
sistematitzades que permeten gradacions de resposta amb poca experi竪ncia daprenentatge. Quan el nen ja ha adquirit un m鱈nim de comprensi坦 de
lentorn, la nostra feina anir m辿s dirigida a que interaccioni en les diverses situacions daprenentatge dins de laula.
TEMPORALITZACI
Aquest programa 辿s de 30 hores, 20 hores de treball directe amb lalumne i 10 hores de coordinaci坦.
La coordinaci坦 ha de tenir en compte:
-El treball institucional: escola que rep el nen, especialistes que treballaran amb lalumne, personal del PES i EAP.
-La del tutor amb els especialistes que treballaran amb el nen per definir el com es far aquest treball (objectius, activitats i elaboraci坦 de material i de
registres davaluaci坦) i en quins moments de la jornada escolar es portar a terme,
-Una avaluaci坦 final del programa portat a terme.
El nostre centre disposa de dues persones dues hores cada una delles un cop a la setmana.
OBJECTIU GENERAL
Facilitar la comprensi坦 de les rutines del context immediat i del llenguatge que shi utilitza i desenvolupar necessitats comunicatives i facilitant-ne
lexpressi坦 mitjan巽ant la interacci坦 qualitativa en contextos variats i diferents.
OBJECTIUS ESPECFICS
-Millorar la seva capacitat datenci坦 m炭tua per afavorir que les altres persones arribin a ser significatius i subjectes de comunicaci坦.
-Desenvolupar la capacitat datenci坦 conjunta cap als elements de lentorn.
-Afavorir els comportaments comunicatius m辿s elementals: alternan巽a de torns, iniciaci坦 de demandes i de necessitats bsiques.
-Propiciar els intercanvis comunicatius.
-Fomentar el contacte i la mirada.
-Millorar capacitat dimitaci坦.
3. SITUACIONS RELACIONADES AMB LA VIDA DEL AULA
ACTIVITATS
RUTINES
Entrades i sortides
o Es rep als alumnes amb una m炭sica significativa de bon dia.
o Saludar.
o Treures cartera i deixar-la a sobre la taula.
o Treures jaqueta.
o Penjar la jaqueta.
o Obrir la cartera.
o Treure els objectes de dins la cartera.
o Endre巽ar el got, la bossa de lesmorzar i la carpeta.
o Penjar la tovalloleta.
o Penjar les bates de plstica i menjador.
o Penjar la cartera.
o Sacomiada als alumnes amb una m炭sica significativa i un referent (visual,
tctil,...)
o Despenjar la cartera.
o Despenjar la roba dabric.
o Guardar la carpeta a la cartera.
o Guardar got, bates i tovalloleta a la cartera.
o Posar-se la roba dabric
o Fer una filera.
o Acomiadar-se.
Esmorzar i esbarjo
o Rentar-se les mans.
o Eixugar-se les mans.
o Agafar lesmorzar de dins la cistella.
o Obrir lentrep o carmanyola (aprofitar aquest moment per treballar la
masticaci坦)
o Seure correctament.
o Mantenir-se assegut.
o Esmorzar aut嘆nomament, dintre de les possibilitats de cada alumne.
o Desar la bossa desmorzar.
o Fer una fila davant la porta.
Canvi de bolquers
o Agafar el bolquer i les tovalloletes i anar al lavabo.
o Abaixar-se els pantalons.
o Treures el bolquer.
o Pujar-se els pantalons
o Guardar les tovalloletes al seu lloc.
CONTINGUTS
-Hbits socials per generalitzar a altres contextos.
-F坦rmules socials i normes que regeixen els intercanvis comunicatius (atenci坦, espera, inter竪s,
iniciativa).
-Relacions interpersonals.
-Comprensi坦 a partir del gest i la m鱈mica facial de qui parla les diferents intencions comunicatives.
-Comprensi坦 ordres senzilles contextualitzades.
-Expressi坦 de necessitats i sentiments mitjan巽ant el llenguatge gestual i/o oral.
-Utilitzaci坦 de diferents recursos comunicatius (assenyalar, mirar, producci坦 de sons, gest) en funcions
i finalitats comunicatives bsiques.
-Demanar i oferir ajuda. Demanar atenci坦.
-Continguts temporals
-Continguts espacials: aqu鱈, all, dins, fora,...
-Reconeixement dels objectes propis.
-Vocabulari relatiu al propi entorn (amb gestos, paraules,...)
-Comprensi坦 de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants,
identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonaci坦).
4. Canvi dactivitats
o Donat que lalumne encara no t辿 adquirit lestructura dhorari, santiciparan les
activitats amb un objecte, fotografia o m炭sica referent. A mida que es vagi
adquirint aquesta relaci坦 de canvi dactivitat amb lobjecte o fotografia sanir
introduint un horari visual de tota la jornada de laula.
o La finalitzaci坦 duna activitat se lindicar verbalitzant i/o amb lajut gestual.
Ajudant a linici de la nova activitat a partir duna demostraci坦 prctica, amb ajut
del suport f鱈sic (agafant-li la m i verbalitzant el que es va fent)
-Comprensi坦 de lentorn.
-Consignes relacionades. Comprensi坦 destructura i l竪xic espec鱈fic. Donar/rebre informacions.
-Percepci坦 de lactivitat com a una unitat amb un inici i fi.
SITUACIONS ORGANITZADES DAPRENENTATGE
ACTIVITATS
Festes i sortides
Hem de tenir molt present que s坦n activitats que trenquen les rutines de la classe. s
per aix嘆 que cal tenir un tracte especial amb lalumne acollint-lo, acompanyant-lo,
ajudant-lo a participar en lactivitat.
CONTINGUTS
-Comprensi坦 de lentorn.
-Estats dnim.
Contes
o Abans diniciar lactivitat, sha de tenir en compte de situar al nen davant de la
persona que explica el conte, per tal de facilitar-li latenci坦 visual i auditiva.
o Identificar personatges o objectes del conte, utilitzant refer竪ncies visuals (titelles,
imatges, objectes, ...)
o Usar el gest i/o la veu per designar personatges, accions i objectes del conte.
Fent us donomatopeies, gesticulacions, expressions facials ,donant-li suport
f鱈sic perqu竪 actu誰
o Ajudar que participi, donant-li suport f鱈sic per portar a terme el gest o moviment.
o Reproduir i identificar els sons onomatopeics amb lelement corresponent.
-Actitud atenta. Atenci坦 visual i auditiva.
-Espera, alternan巽a de torns.
-Aspectes suprasegmentals.
-Interpretaci坦 de diferents senyals comunicatius, el gest i lentonaci坦, en lexplicaci坦 del conte
-Imitacions donomatopeies.
-Imitaci坦 de gestualitzacions i m鱈mica corporal.
-Identificaci坦 de personatges i objectes del conte.
Can巽ons
o Abans diniciar lactivitat, sha de tenir en compte de situar al nen davant de la
persona que canta la can巽坦 conte, o davant de laudici坦 de m炭sica enregistrada
per tal de facilitar-li latenci坦 auditiva.
o Ajudar a lalumne a imitar les gesticulacions o la m鱈mica que acompanya la
can巽坦.
-Reproducci坦 de formes repetitives amb estructura r鱈tmica.
-Treball dels elements suprasegmentals de la parla (entonaci坦, ritme, parla). Vocabulari simple.
-Alerta i discriminaci坦 auditiva.
-Imitacions donomatopeies.
-Imitaci坦 de gestualitzacions i m鱈mica corporal.
-Memoritzaci坦.
-Identificaci坦 de personatges o objectes de les can巽ons.
5. ACTIVITATS
Rac坦 de joc simb嘆lic
Planificaci坦 de racons segons situacions reals i viscudes pels alumnes: cuina,nines,
cotxes.
El nen comen巽a a fer 炭s adequat dels objectes de joc i li d坦na un valor simb嘆lic, a partir,
sobretot, de la imitaci坦 de ladult i altres companys.
CONTINGUTS
-Coneixement de l炭s dels diferents objectes del rac坦.
-Vocabulari de material i accions del rac坦.
-Imitaci坦 de ladult i dels companys dalgunes escenes quotidianes.
-Comprensi坦 simb嘆lica.
Rac坦 de prxies, buf i respiraci坦
Aquestes activitats estan totalment integrades dins altres espais (contes, can巽ons,...) tot i
que tamb辿 es poden treballar en un rac坦 programat, hauria de ser una estona l炭dica i de
curta durada.
o Propiocepci坦 de la zona oral (galtes, llengua, llavis, interior de la boca,...) a partir
de massatges, pin巽aments, estimulaci坦 amb diferents materials , amb qualitats
diferents (fred o calent),..
o Buf: Activitats dinspiraci坦, espiraci坦 (olorar i bufar objectes varis). Inflar les
galtes sense que laire surti per la boca Bufar confeti. Apagar espelmes Fer
bombolles de sab坦. Utilitzar xiulets, espanta-sogres, globus , pilotes de ping-
pong...
o Fer prxies amb la llengua: treure-amagar a poc a poc- rpidament, amb algun
objecte ( piruleta o un xupa-xup)...
o Fer prxies amb els llavis: Llepar el llavi de dalt i de baix, de dreta a esquerra
(posar nocilla, llet condensada, ... a la part superior del llavi o a les comissures.)
Fer morritos. Tirar petons (petons llargs i curts) Pintar-se els llavis i fer petons
al mirall,...
o Expressions facials: Mirar-se al mirall i fer ganyotes.
Les activitats de buf i prxies es realitzar a partir de la imitaci坦 de ladult o companys, i si
辿s capa巽 sota consigna.
-Buf.
-Prxies labials. Mobilitat i tancament labial
-Prxies linguals.
-Propiocepci坦 de les diferents parts de la cara.
-Imitaci坦 dexpressions facials.
Rac坦 de sons i sorolls
Aquestes activitats estan totalment integrades dins altres espais (contes, can巽ons,...) tot i
que tamb辿 es poden treballar en un rac坦 programat, hauria de ser una estona l炭dica i de
curta durada.
o Experimentaci坦 de diferents parts del cos que poden produir sons (mans,
peus,boca...).
o Imitaci坦 de moviments corporals (picar de mans,...).
o Escolta daudicions directes i enregistraments de sons de lentorn.
o Experimentaci坦 amb intensitats fort-fluix.
-Atenci坦 i escolta.
-Discriminaci坦 de sons.
-Experimentaci坦 de sorolls.
-Imitaci坦 de moviments corporals i de sons i sorolls.
-Reproducci坦 de qualitats fort-fluix.
6. Taller de joc psicomotor
-Jocs de falda
s un joc expressat en forma de can巽oneta r鱈tmica ( tant per la cantarella com per als
moviments associats a les diferents seq端enciacions temporals ).
Lestructura dels jocs de falda ens permet classificar-lo com una activitat en cadena. S坦n
activitats que ens permeten crear situacions comunicatives, i el fet de trencar aquestes
cadenes possibilita que el nen faci demandes de continu誰tat.
-Jocs dexploraci坦 i manipulaci坦 dobjectes
o Activitats dobservaci坦, exploraci坦 i manipulaci坦 dobjectes i materials amb la
panera dels tresors, la safata dexperimentaci坦,...
o Classificacions de materials, amb blocs l嘆gics,...
-Atenci坦 i escolta. Atenci坦 compartida.
-Interacci坦 amb ladult. Contacte f鱈sic. Contacte ocular.
-Fer demandes.
-Demanda de continu誰tat.
-Espera del torn.
-L竪xic :parts del cos,...
-Relacionar cantarella amb un referent.
-Anticipaci坦
-Demandes.
-Observaci坦 i manipulaci坦 de lentorn.
-Classificaci坦.
-Experimentaci坦 de diferents textures.
ACTIVITATS
Rac坦 dEstimulaci坦 sensorial
El rac坦 destimulaci坦 sensorial ens ofereix loportunitat de sentir, tocar i entendre lentorn a
partir de diferents sensacions: visuals, auditives, tctils, gustatives, olfactives,...
Activitats com:
o Tastar diferents aliments.
o Olorar diferents ess竪ncies fent una inspiraci坦.....
CONTINGUTS
-Relaci坦 interpersonal.
-Observaci坦 i manipulaci坦 de lentorn.
-Experimentaci坦 ,percepci坦 i interioritzaci坦 de sensacions visuals, auditives, tctils, corporals...
7. METODOLOGIA
Seguir iniciativa del nen i fomentar la interacci坦 a partir de les seves accions. Degut a que s坦n alumnes en els quals la seva dificultat est en la
relaci坦 amb els altres, la proposta dactuaci坦 anir encaminada a actuar sobre el que els motiva.
Partir de les necessitats del nen en un determinat context i dotar-li dels recursos de comunicaci坦 i codi necessaris, atribuint intenci坦 comunicativa a
les accions que fa el nen i verbalitzar-les. Cal ajudar a completar les accions que mostra intenci坦 de dur a terme i anar graduant les ajudes perqu竪
porti a terme una acci坦.
Afavorir totes aquelles situacions que puguin ser comunicatives i significatives pel nen
Es del tot imprescindible ajudar-lo a situar-se en lespai i temps, a entendre all嘆 que anir succeint i a la seva seq端竪ncia dactivitats. Per tant shan
danticipar les activitats i situacions que es faran a trav辿s dhoraris visuals (objectes tangibles ,fotos etc.).
A partir de lobservaci坦 del comportament comunicatiu de lalumne es valorar la necessitat doferir el recurs del SAAC, objectes referents,
fotografies, pictogrames , signes manuals etc. per ajudar-lo a desenvolupar les relacions interpersonals i estrat竪gies de demanda.
ESTRATGIES
Crear un entorn acollidor on lalumne tingui loportunitat dexpressar necessitats i desitjos, estructurant lentorn, senyalant els racons, objectes etc.
Establir vincles afectius estables amb mestres i companys.
Adre巽ar-nos al nen verbalment amb frases senzilles i lligades a lacci坦 immediata.
Valorar els intents comunicatius i atribuir significat a sons, mirades etc. a trav辿s de la sobreinterpretaci坦, extensions, ...
Aprofitar oportunitats per fomentar la imitaci坦 de models.
Donar lopci坦 a que pugui triar entre varies accions, objectes,...
Incrementar la comunicaci坦 a partir de crear situacions de sorpresa (fer una cosa diferent del que ell pugui esperar) , dequivocar-se expressament o
dafegir-se a les activitats que realitza el nen perqu竪 li agraden i provar de compartir-les.
s important no anticipar-se a les seves demandes i mantenir una actitud dobservaci坦 i escolta, donant temps al nen per donar les seves respostes
(espera estructurada i el silenci com funci坦 comunicativa).
8. AVALUACI
Lavaluaci坦 daquests alumnes es centrar en lobservaci坦 del comportament comunicatiu i ling端鱈stic en les diferents situacions escolars.
Shan de valorar :
-els diferents ajuts que necessita el nen
-el com manifesta les seves intencions comunicatives (plor, mirada , gestos, vocalitzacions,...) ,
-qu竪 comunica
-en quines situacions i persones es comunica
Podem fer 炭s de recursos com s坦n l enregistrament de situacions comunicatives espontnies, la llibreta de seguiment del alumne i registres
davaluaci坦.
Els 鱈tems davaluaci坦 ens serviran en un primer moment per observar i valorar les necessitats de lalumne i poder avaluar, al final de la
intervenci坦, la millora de les seves capacitats comunicatives i ling端鱈stiques.
Consci竪ncia de laltre
-Quan arriba, espontniament mostra el reconeixement de ladult dirigint-li la mirada,somrient-li o acostant-shi.
-Mostra un reconeixement dels companys, acostant-shi, mostrant-los alguna cosa, esta pendent del que fan,...
-Quan juga amb alguna joguina o fa alguna activitat et mira i despr辿s retorna al que estava fent..
-Si mires o assenyales algun objecte, ell segueix amb la mirada all嘆 que senyales o mires.
-Mira un objecte quan se li requereix la seva atenci坦.
-Mant辿 el contacte visual.
Manifestaci坦 democions
-Quan el nen est content et mira i tho demostra dalguna manera (amb gest/gest i vocalitzacions/paraules).
-Quan est enfadat o se sent frustrat ho demostra clarament.
-Si li fa mal alguna cosa o t辿 por busca la teva ajuda o protecci坦.
9. Interacci坦 i atenci坦 conjunta
-Si mires o assenyales cap a un objecte o company ell segueix la mirada cap el que mires o assenyales.
-Si et dirigeixes a ell respon al teu intent comunicatiu.
-Et demana ajuda quan no pot fer alguna cosa o no pot abastar un objecte.
-Intenta que te nadonis dobjectes interessants mostrant-les per a que tels miris.
-Et fa saber que no vol alguna cosa o alguna proposta que li fas.
-Capta la teva atenci坦 quan passa alguna cosa inesperada.
-Saluda quan arriba o sen va.
-Pot parar atenci坦 una estona sobre una cosa que linteressi.
Comprensi坦
-Mira i escolta quan se li parla.
-Respon al so i a la veu.
-Es gira o mira cap a la font sonora.
-Respon al seu nom.
-Resposta a objectes sonors o musicals.
-Resposta davant un so fort o estrident.
-Resposta al to de veu (agradable, enfadat).
-Diferencia intencions en la parla de les persones adultes (enfadada, contenta,...).
-Respon al no. Satura davant les prohibicions.
-Reconeix la veu del seu mestre i de les persones m辿s properes.
-Reconeixement d objectes.
-Coneix les persones del seu entorn quan sels nomena.
-Respon a una ordre donada (amb gest, paraula) dona un objecte quan se li diu dona-mel mentre se li estira de la m.
-Ent辿n ordes simples (vine, te, donam,...) acompanyades amb gestos.
-Ent辿n el llenguatge que se li dirigeix durant les rutines diries.
Coneixement de lentorn i inter竪s pel joc
-Observa als altres nens, els imita.
-Com es relaciona amb el material:observa, manipula, explora.
-Quan un objecte desapareix de la seva vista. sen oblida,el busca,...
-Fa servir objectes de la vida diria.
-Quan juga amb els objectes representa situacions (fa veure que...).
-Tipus de joc que fa: imita el que fan els altres, simbolitza fent seq端竪ncies de joc.
10. Habilitats conversacionals
-Expressa les seves necessitats personals (gana,set,cansament,...) als adults de forma gestual o verbal.
-Davant de coses que el sorprenen o capten la seva atenci坦 fa demandes (plorant/assenyalant/cridant).
-Respon a una demanda dacci坦 teva sobretot si aquesta demanda forma part de les seves rutines (posat la bata, treu lesmorzar,...).
-Respon a les iniciacions verbals teves o dels companys, per exemple quan se li pregunten coses (respon amb si/no movent el cap,amb gest,
vocalitzacions,paraules).
-Es capa巽 de demanar ajuda.
-Saluda/sacomiada.
Expressi坦
-Fa vocalitzacions involuntries.
-Fa vocalitzacions amb intenci坦 comunicativa.
-Vocalitzacions llargues i variades.
-Fa imitacions vocals.
-Fa sorollets per escoltar-se/per cridar latenci坦.
-Diu no/si amb el cap.
-Fa gestualitzacions.
-Sexpressa amb alguna paraula.