1. EL PETROLI El petroli 辿s actualment la principal font denergia i la mat竪ria primera m辿s important objecte de comer巽 entre els pa誰sos.
2. EL PETROLI El petroli 辿s actualment la principal font denergia i la mat竪ria primera m辿s important objecte de comer巽 entre els pa誰sos. M辿s de la meitat de lenergia que mant辿 en activitat la nostra civilitzaci坦 prov辿 daquesta font energ竪tica no renovable.
3. EL PETROLI El petroli 辿s actualment la principal font denergia i la mat竪ria primera m辿s important objecte de comer巽 entre els pa誰sos. M辿s de la meitat de lenergia que mant辿 en activitat la nostra civilitzaci坦 prov辿 daquesta font energ竪tica no renovable. Es tracta, doncs, dun recurs estrat竪gic, la mancan巽a del qual provocaria el daltabaix de leconomia mundial.
4. QU S EL PETROLI El petroli 辿s un l鱈quid visc坦s de color variable, des del terr坦s fins al negre. Est constitu誰t per diferents hidrocarburs (toms de carboni i hidrogen) en quantitats variables. El petroli brut no t辿 aplicaci坦 directa, se nhan de separar els components.
5. ORGEN DEL PETROLI Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses daigua, on capes successives de sediments inorgnics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop m辿s profundament. T辿 el seu origen en la descomposici坦 dels min炭sculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions danys.
6. ORGEN DEL PETROLI T辿 el seu origen en la descomposici坦 dels min炭sculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions danys. Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses daigua, on capes successives de sediments inorgnics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop m辿s profundament. Lelevada pressi坦 de les capes de terra, les altes temperatures i lacci坦 dels bacteris en abs竪ncia doxigen van anar transformant lentament les restes orgniques en el que avui coneixem com a petroli cru. El seu estat l鱈quid va permetren el despla巽ament a trav辿s de les roques poroses, fins a arribar a roques impermeables que el deixaven atrapat formant bosses de petroli.
7. ORGEN DEL PETROLI T辿 el seu origen en la descomposici坦 dels min炭sculs organismes animals i vegetals que vivien als antics mars de la Terra fa milions danys. Quan aquests microorganismes morien queien al fons de les grans masses daigua, on capes successives de sediments inorgnics es dipositaven al seu damunt enterrant-los cada cop m辿s profundament. Lelevada pressi坦 de les capes de terra, les altes temperatures i lacci坦 dels bacteris en abs竪ncia doxigen van anar transformant lentament les restes orgniques en el que avui coneixem com a petroli cru.
9. LOCALITZACI DELS JACIMENTS La prospecci坦 es fa sempre en regions amb roques sedimentries, les 炭niques amb possibilitats de contenir petroli. Despr辿s, els ge嘆legs estudien les estructures tect嘆niques i els estrats del terreny per localitzar les possibles trampes de petroli.
10. LOCALITZACI DELS JACIMENTS Un dels m竪todes m辿s utilitzats 辿s lestudi mitjan巽ant ones s鱈smiques provocades de manera artificial. Aquest sistema es basa en lestudi del comportament duna ona sonora quan travessa o rebota en els estrats del subs嘆l. Les ones s坦n recollides per sism嘆grafs molt sensibles situats en la superf鱈cie i les dades s坦n analitzades en un ordinador. La velocitat de propagaci坦 de les ones permet determinar lestructura del terreny, lexist竪ncia de capes dures i la seva profunditat. Loperaci坦 es repeteix diverses vegades des de diferents llocs per elaborar un mapa detallat de les profunditats.
11. EXTRACCI Un cop acabada la fase de prospecci坦, es fa un sondeig per esbrinar si un pou cont辿 prou petroli com perqu竪 la seva explotaci坦 sigui rendible. Aquest sondatge es realitza amb una barrina molt potent instal揃lada en una torre de perforaci坦 que forada lentament el s嘆l fins arribar al punt on hi ha el jaciment. A mesura que la broca avan巽a, es van col揃locant tubs a trav竪s dels quals el petroli ser condu誰t fins a la superf鱈cie.
12. EXTRACCI nicament un 0,2% dels jaciments s坦n prou rics com per ser explotats de forma rendible. Al arribar la broca de perforaci坦, la ruptura de la roca impermeable provoca que la pressi坦 interna de la bossa salliberi i el petroli puja tot sol. Si b辿 la major part del petroli es troba entre els 900 i els 5.000 m de profunditat, les perforacions poden ser de fins a 8.000 m, de manera que tot lequip de perforaci坦 arriba a tenir un pes superior a les 350 tones. El dimetre del pou 辿s duns 45 cm, i en el fons saprima fins als 15 cm.
13. EXTRACCI Arriba un moment en qu竪 la pressi坦 interna de la bossa disminueix fins a un punt en que el petroli deixa dascendir tot sol, per la qual cosa sha de for巽ar mitjan巽ant bombes per que puji. Aquest bombeig es realitza fins el moment en que el cost del sistema dextracci坦 辿s superior a la rentabilitat que sobt辿 del petroli. Aleshores 辿s abandonat. Una bossa de petroli nom辿s pot ser aprofitada entre un 25 i un 50 % de la seva capacitat total.
14. EMMAGATZEMATGE Aquest petroli, que sanomena cru , es condueix mitjan巽ant canonades a uns dip嘆sits on queda emmagatzemat. Els gasos que porta dilu誰ts s坦n cremats in situ .
15. EXTRACCI AL MAR Quan el jaciment est sota el mar, les torres sinstal揃len en plataformes que s坦n com petites ciutats en les quals els treballadors tenen serveis sanitaris, rees desbarjo, circuits tancats de televisi坦, etc. i que s坦n prove誰des mitjan巽ant vaixells especials o helic嘆pters.
26. EL BARRI DE PETROLI La unitat emprada per la ind炭stria i el mercat del petroli per mesurar la quantitat de cru 辿s el barril de petroli, que equival a 158,988 litres. Una tona de petroli equival, aproximadament, a 7 - 8 barrils. El nom de la unitat t辿 el seu or鱈gen en els barrils en els quals es transportava antigament el petroli.