Pintura renaixement
- 2. LA PINTURA: DE LA REPRESENTACI JERRQUICA MEDIEVAL A LA VISI REALISTA
- 3. LA PINTURA: DE LA REPRESENTACI JERRQUICA MEDIEVAL A LA VISI REALISTA Ser l'expressi坦 m辿s genu誰na i nova del Renaixement Car叩cter experimental i te嘆ric a partir recerca dels considerats Genis de l辿poca Her竪ncia dels pintors del Trecento sobretot Giotto i Masacci坦 (plantejaments Alberti i Brunelleschi) Her竪ncia dels pintors del G嘆tic i formaci坦 tamb辿 en els seus gremis
- 4. Her竪ncia del renaixement Fra Ang竪lico Giotto
- 5. Preocupaci坦 i inter竪s en representar la realitat tal com 辿s (sota mantell idealitzaci坦) Descobriment perspectiva i les normes de geometria i linealitat Paisatges idealitzats Perspectiva a竪ria
- 6. El quatroccento renaixement Vista de la ciudad idea
- 7. El quatroccento renaixement坦 Piero de la Francesca
- 8. El quatroccento renaixement坦 Piero de la Francesca Federico de Montefeltro
- 9. El quatroccento renaixement坦 La obra de Masaccio recull les lleis de la perspectiva matem叩tica anticipant el concepci坦 d espai renaixentista La sant鱈sima trinitat
- 10. TRACTAMENT DE LA LLUM: La iluminaci坦 辿s idealitzada, difusa i zenital COMPOSITIVAMENT: 1. Prevalen la simetria, la proporci坦 i l'equilibri clssics 2. Composicions tancades, generalment triangulars (equilter) i equilibrades tant en volum com en colorit
- 12. El cnon renaixentista de Botticelli En el Renaixement es va tornar a la idea del cnon Llei de proporcions considerada com a ideal Ser m辿s allargat, fins a vuit caps S'atendr a altres criteris, com la proporci坦 叩urea
- 13. comparaci坦 cnons clssics grecs amb el renaixentista
- 14. TRACTAMENT DE LA TECNICA: T竪cnica utilitzada sol ser el fresc sobre mur o el tremp sobre taula i finals XV loli sobre tela Temes s坦n aleg坦rics i religiosos Destaquen com a nous el nu, inserit gaireb辿 sempre en escenes mitol嘆giques
- 16. Importncia del mecenatge (M竪dici, Papes a roma, Venecia) La pintura es converteix en un important element de prestigi i propaganda pol鱈tica: Els mecenes comencen a apar竪ixer en els quadres ja com a protagonistes
- 17. Importncia del mecenatge (M竪dici, Papes a roma, Venecia) Els artistes en general canvien el seu estatus i s'insereixen en l'elit social i cultural, deixant de ser artesans i apareixent els primers autoretrats
- 18. DIFERENTS ESTILS I ETAPES PINTURA DEL RENAIXEMENT La pintura Florentina Capdavantera en el nou estil, format pels artistas com 卒Masaccio, Fra Angelico, Botticelli, Piero de la Francesca, entre daltres Aquest escola destaca per sintatitzar els models clssics del renaixement, proporci坦, simetr鱈a, ordre, perspectiva, mitolog鱈a,
- 19. Masaccio (1401-1428) 1. Primer pintor a utilitzar la perspectiva geom竪trica 2. Obres tenen gran verisme 3. s de la llum per crear els volums robusts i contundents 4. Expressivitat en les mirades dels personatges 5. Solemnitat de les escenes Lobra de lEsquerra es el fresc de La Trinidad, realitzat entre 1426 i 1428 ltima obra del autor que mori als 27 anys Bases de la perspectiva lineal
- 20. Piero della Francesca (1415-1492) 1. Culminaci坦 de la consecuci坦 de la tercera dimensi坦 2. Composici坦 de les escenes, que estructurava en plans recolzant-se en els recursos perspectius 3. Ambient sense ombres, mgic i irreal 4. Les seves principals obres s坦n frescos
- 21. Sandro Botticelli (1445-1510) 1. Mxim exponent del corrent po竪tic i refinat de cort neoplat嘆nic 2. Cristianisme amb lidealisme pag 3. Primera 竪poca destaquen La primavera (1478) i El naixement de Venus Al揃leg嘆riques de gran simbolisme La mesura del llen巽, que guarda la proporci坦 urea entre els seus costats
- 22. Botticelli (1445-1510) Destaca per les seves Madonnas
- 23. DIFERENTS ESTILS I ETAPES PINTURA DEL RENAIXEMENT Escoles del Nord Ubicades al nord com Padua i sobretot Ven竪cia Influ竪ncia n嘆rdica com lescola Flamenca Recuperaci坦 de les ru誰nes mon rom Mantegna mxim exponent Influiran en les artistes del Cinquecento
- 24. Andre Mantegna (1431-1506) Sintetitza l'inter竪s pel mon clssic rom, aix鱈 com l'inter竪s pel cos la perspectiva i el mon cortesa d'influ竪ncia Flamenca
- 25. DIFERENTS ESTILS I ETAPES PINTURA DEL RENAIXEMENT El Cinquecento Roma substitueix Flor竪ncia Innovacions t竪cniques : Utilitzaci坦 de loli Clarobscur (volum a trav辿s del contrast de llum) Sfumato Perspectiva aeria Miquel ngel concepte de terribilit Artistes: Rafael, Miquell Angel i Leonardo mxims exponents
- 26. Leonardo da Vinci (1452-1519) 1. l'arquetip d'artista total de l'artista humanista del Renaixement
- 27. Leonardo da Vinci (1452-1519) 1. A Roma pintaria la que 辿s la seva obra m辿s enigmtica, la Monna Lisa, on va utilitzar els recursos compositius propis del Renaixement 2. La perspectiva aeria: els colors es degrden a mesura que sacosten a lhoritzor, amplificant la sensaci坦 de profunditat
- 28. 1. La verge de les roques destaca per la t竪cnica del SFUMATO, ELS CONTORS ES DEGRADEN DE MANERA DELICADA INSINUAN ELS VOLUMS I DOTANT A LOBRA DUN CARCTER ENGMTIC
- 29. Rafael Sanzio de Urbino (1483-1520) Pintor m辿s influent del renaixement, rival de Miquel ngel i diametralment oposat Pintor per excelencia de gust refinat i pinzellada controlada i amant de la vida cortesana Formalment: Us de la perspectiva linial, composicions sim竪triques en la recerca de lequilibri formal, els seus personatges destaquen per una enorme gestualitat i interacci坦 entre ells
- 30. LESCOLA DATENES 1483 (METFORA DE LESPERIT DEL RENAIXEMENT) Set arts lliberals: gramtica, ret嘆rica, dial竪ctica, geometria, aritm竪tica, astronomia i la m炭sica. Destac Figures centrals, Plat坦 i Arist嘆til.
- 31. Miquel ngel (1475-1564) Pintor arquitecte escultor i dibuixant De personalitat complexa i carcter dur i amargat, rival indiscutible de Rafael La seva pintura destaca per un tractament escult嘆ric de la forma, Coneixement perfecte de l'anatomia humana dota a les seves figures dun gran volum, dinamisme i expressivitat Introdueix el terme TERRIBILIT
- 32. Judici final
- 33. Detall Judici final: Terribilit, terme utilitzat per definir lestil grandios i de for巽a que defineix M. ngel, sobretot en les mirades i expresions facials dels personatges
- 34. DIFERENTS ESTILS I ETAPES PINTURA DEL RENAIXEMENT LESCOLA VENECIANA Coincideix en el temps amb el Cinquecento Perdua dels contorns, major comat鱈sme unitari Ostentaci坦 pict嘆rica de motius i materials Revaloritzaci坦 del paisatge i fons arquitect嘆nics clssics Posicions for巽ades cos hum Ruptura simetria renaixentista (m辿s dun punt de fuga) Artistes: Tici i Tintoretto mxims exponents
- 35. Tici 1490-1576 La seva obra en conjunt de dif鱈cil classificaci坦 al llarg de la seva vida presenta un color viu, llumin坦s de pinzellada solta i delicada que moldeja suaument els
- 36. Tintoretto 1518-1594 El m鱈stic de Veneci Destaca per l'炭s del clar obscur, colors vius i contrastats aix鱈 com escor巽os i perspectives for巽ades que donen dinamisme a les seves obres Hallazgo del cuerpo de San Marcos, h. 1562
- 37. Tintoretto 1518-1594 San Marcos liberando al esclavo, 1548, 坦leo sobre tela
- 38. Alberto Durero RENEIXAMENT NRDIC Destaca lescola alemanya i flamenca Artistes com D端rer (alemany) o Holbein Destaca per un treball minuci坦s realista i de relaxaci坦 dels canons renaixentistes pel que fa al proporcionalitat Us del color llumin坦s i intens
- 39. El caballero, la muerte y el demonio. Grabado al aguafuerte, 1513
- 41. H辿rcules y los p叩jaros del est鱈nfalo
- 42. "Los embajadores" del alem叩n Hans Holbein el Joven pintada en 1533 Embaixador franc辿s Jean de Dinteville i el seu amic Georges de Selve obispe de Lavaur Exemple danigmtic i simb嘆lic en la pintura aix鱈 com de virtuosisme t竪cnic i innovaci坦 en el retrat doble Exemple danamorfis RENAIXEMENT EUROPEU ALEMANY HOLBEIN
- 43. Dominikos Thehotok坦pus RENEIXAMENT A ESPANYA EL GRECO (Dominikos Thehotok坦pus) El renaixement arriba a espanya al s XVI M辿s influencia per la pintura Flamenca g嘆tica La introdueixen artistes Forans (com el Greco) o artistes formats al viatge a Italia (estudi m坦n clssic) El seu mxim exponent ser el Greco
- 44. RENEIXAMENT A ESPANYA EL GRECO (Dominikos Thehotok坦pus) El Greco: Laocoont i els seus fills
- 45. RENEIXAMENT A ESPANYA EL GRECO (Dominikos Thehotok坦pus) El Greco: La sagrada familia Nascut i format inicialment a Grecia, presenta una influencia bizantina en el tractament de la llum colors i temtica Formalment: Cnon allargat caracter鱈stic de l'her竪ncia g嘆tica i formes expressionistes helicoidals, semblants a una flama. Cromticament tend竪ncia als colors freds Composicions personals carregades de moviment Temtiques preferiblement religioses