2. Planta /Hortalissa Propietats nutricionals Cultiu / Recol揃lecci坦 Altres consideracions
ALL!
(Allium sativum)
Propietats medicinals:
reducci坦 colesterol,
prevenci坦 cncer
dest嘆mac, millora sistema
immunol嘆gic, efecte
antibi嘆tic.
Dos grups: Alls blancs i alls rosats
Plantaci坦 a partir dels grans dall a partir
de novembre. Separaci坦 de 20 cm
No vol gaire aigua ni gaire adob.
Es cullen entre 4 mesos despr辿s de
plantar i 鍖ns al mes de juny - juliol, quant
les fulles estan marcides.
Es popt consumir la planta
jove , en forma dall tendre
(millor lall rosat).
API!
(Apium graveolens)
Ric en substncies i olis
essencials
Anticancer鱈gen
Baix en carbohidrats i ric
en vitamina C, cid f嘆lic i
minerals (Potassi, calci i
sodi)
Llavor o planter
La llavor germina lentament.
La plantaci坦 a lhort es fa a 40 cm de
separaci坦.
Hin ha dues varietats (verda i daurada).
La verda sha de lligar per a blanquejar
les fulles. Es lliga 2-3 setmanes abans de
la collita.
La collita comen巽a entre 2 i 6 mesos
despr辿s de trasplantar, depen varietat.
Compatible amb cogombre,
cols, enciam, p竪sol, porro,
rave, tomquet.
Incompatible amb
pastanaga i julivert.
BLEDA!
(Beta vulgaris)
Cont辿 vitamines A, C i K.
Rica en minerals: potassi
(K), Calci (Ca) i magnesi
(Mg)
Aporta cid f嘆lic i
鍖avonoides a la dieta
Digestiva i laxant > elevat
contingut en 鍖bra.
Llavor o planter
1-2 llavors germinen en pocs dies
Collir a partir 50-70 dies
Collir fulles grans externes i deixar les
petites > collita cont鱈nua.
s molt compatible amb
all, ceba, cols i enciam.
Poc compatible amb
espinac i remolatxa.
CEBA!
(Allium cepa)
Nutrients: Vitamines,
gl炭cids, 鍖bra, 鍖avonoides,
glucosinolats, 鍖toesterols.
Propietats antis竪ptiques,
di端r竪tiques i afrodis鱈aques
Varietats destiu i dhivern. Diversoso
colors de bulb.
Les varietats per a collir-les seques es
conserven millor.
Sembra en pots, safates > 30 - 90 dies
despr辿s es trasplanten a lhort.
Separaci坦 +- 20 - 30 cm.
Collita a partir de 2 mesos de cultiu.
La collita per ceba tendra
es fa a lhivern, per a ceba
seca, a 鍖nals primavera i
estiu, quan la planta sha
assecat
3. Planta /Hortalissa Propietats nutricionals Cultiu / Recol揃lecci坦 Altres consideracions
COL DE CABDELL!
(Brassica oleracea
Capitata)
Cont辿 betacarot辿 i
vitamina C. Tamb辿
glucosinolats, vitamina K,
potassi, f嘆sfor i calci,
juntament amb 鍖bra.
Ajuda al funcionament
intestinal, pot ajudar a
prevenir losteoporosi i
certs cncers.
Planta de creixement lent
Resisteixen el fred
Hi ha tres grups : fulla llisa, fulla
arrissada i fulla vermella.
Es planten a 40-60 cm de separaci坦
Es cullen a partir dels 3 mesoso de la
plantaci坦, quan el cabdell t辿
consist竪ncia.
Sha fet servir el suc de col
per a eliminar parsits
intestinals
COLIFLOR!
(Brassica oleracea
Botrytis)
Font de vitamines C, B6 i
K. Cont辿 potassi, calci,
cid f嘆lic, 鍖avonoides i
鍖bra.
Prevenci坦 cncer est嘆mac
i de c嘆lon.
Es plantava separaci坦 de 40 cm.
Al principi nom辿s fa fulles. Al cap de 15
- 3 mesos comen巽a a formar 鍖ors, Es cull
quan les fulles envolten les 鍖ors abans
que madurin massa. En total el cicle dura
entre 3 i 5 mesos.
Compatible amb all,
bleda, ceba, remolatxa.
BROQUIL!
(Brassica oleracea
Italica)
Vitamina C, vitamines del
grup B, betacarot竪
Potassi, magnesi, calci,
sofre i ferro.
Efecte anticancer鱈gen i
depuratiu del fetge, i
protector de les mucoses
de lest嘆mac i intestins.
Es for巽a exigent en nutrients. No suporta
s嘆ls alcalins
Des de la sembra 鍖ns la recol揃lecci坦
poden passar uns 3- 4 mesos
4. Planta /Hortalissa Propietats nutricionals Cultiu / Recol揃lecci坦 Altres consideracions
ENCIAM!
(Lactuca sativa)
T辿 gran contingut en
vitamines B i A.
Contingut elevat en
potassi
Propietats tranquilitzants i
antiim鍖amat嘆ries.
Pot ser bene鍖ci坦s en cas
d炭lcera dest坦mac.
Varietats: Rom o llarg, Franc竪s o
trocadero, Iceberg, Batavia, Fulla de
roure, Cabdell de Tudela,
Cultiu rpid i al llarg de tot lany
Es pot collir entre 5 i 10 setmanes
despr辿s
Sistema de dall: quan lenciam t辿 una
al巽ade de +- 10 cm. es talla a 3-4 cm del
terra, permetent noves collites.
Compatible amb ceba,
cogombre, col,
pastanaga, porro, el rave.
tomquet.
Incompatible amb
escarola
ESCAROLA!
(Cichorium endivia)
Cont辿 potassi. cid f嘆lic,
ferro, calci, magnesi i
antioxidants i minerals
Vitamina A i B
El principi amarg estimula
secreci坦 de bilis.
Sadapta b辿 al fred.
Es fa planter, durant uns 40 dies.
Un cop a lhort, el cultiu dura unes 7 - 12
setmanes.
Es poden lligar per a blanquejar les
fulles, o b辿 posar-hi un plat al damunt 10
dies abans de la collita.
Despr辿s duns dies de
fred, es torna m辿s dol巽a.
ESPINAC!
(Spinacia oleracea)!
Gran contingut en vitamines
i antioxidants.
Ajuda a prevenir malalties
cardiovasculars, colesterol i
alguns cncers.
No tolera b辿 lexc辿s de calor.
s exigent en nutrients
Se sembra a 20 cm. de distncia
La recol揃lecci坦 comen巽a 40 dies despr辿s
de la sembra, i es pot fer esglaonadament,
tallant primer les fulles grans i despr辿s les
petites, uns 4 cops.
Compatible amb blat de
moro, maduixot, mongeta.
Incompatible amb bleda i
remolatxa.
5. Planta /Hortalissa Propietats nutricionals Cultiu / Recol揃lecci坦 Altres consideracions
FAVA!
(Vicia faba)
Cont辿 prote誰nes, calci,
鍖bra, vitamines B1 i B2.
Resisteix b辿 les temperatures baixes
Se sembra de llavor entre setembre i
desembre, a 40 cm. de separaci坦.
Vol for巽a reg.
Poc exigent en nutrients
Les seves arrels
sassocien amb el bacteri
Rhizobium, el qual obt辿
nitr嘆gen de latmosfera i
lintercanvia amb la planta.
HERBA DELS
CANONGES!
(Valerianella locusta)
Betacarot辿, vitamina C, cid
f嘆lic.
Propietats di端r竪tiques,
depuratives, laxants.
No resisteix b辿 la calor ni la manca
daigua.
La llavor germina amb di鍖cultat. Posar-la
en remull 1 - 2 dies abans.
Separaci坦 10 cm. Es cull tot lhivern.
No es conserva b辿. Cal consumir aviat.
Abans es cultivava molt
als monestirs, en
substituci坦 de lenciam, a
lhivern.
PASTANAGA
Alt contingut en vitamina
A, per la qual cosa ajuda
a la salut de la pell i dels
ulls.
Cont辿 vitamina C i B.
Propietats contra lasma,
el nerviosisme i certes
afeccions de pell.
Se sembra de llavor, en 鍖leres o arreu.
Germina en uns 15 dies.
Un cop germinada , aclarir-les deixant
una separaci坦 de +- 8 cm.
La collita ser uns 90 dies despr辿s
Compatible amb alls,
cebes, enciam, p竪sol,
rave, tomquet.
PSOL!
(Pisum sativum)
Ric en prote誰nes,
vitamines A i C, sals
minerals, potassi, ferro,
zinc, lute誰na, cid f嘆lic
Molt ric en vitamina B
s bene鍖ci坦s pel cor, pel
colesterol, pel sucre i
cont辿 antioxidants.
De llavor, deixant-la en remull un dia
abans.
No 辿s molt exigent en adob ni en reg.
La collita comen巽a uns 60 dies despres
de la sembra
s una planta poc productiva. Cal
plantar-ne molts.
Compatible amb col, rave,
enciam, pastanaga.
6. Planta /Hortalissa Propietats nutricionals Cultiu / Recol揃lecci坦 Altres consideracions
RAVE!
(Raphanus sativus)
T辿 un cert contingut en
vitamines C i B, ferro i
f嘆sfor
Se li atribueixen propietats
diur竪tiques, expectorants
antiescorb炭tiques, ajuda a
la digesti坦, elimina la
鍖atul竪ncia
Varietats de diferent color i de diferent
cicle de vida.
Les vars. de cicle curt es sembren tot
lany i es cullen al cap de 3-4 setmanes.
Les varietats destiu-tardor es cullen al
cap de 6 setmanes.
Les varietats de cicle llarg dhivern
formen arrels m辿s llargues. Es cullen al
cap de 3 mesos.
Sha de vigilar b辿 el moment de collita; si
es fa massa tard, el rave pica m辿s.
Les fulles poden consumir-
se en truita, verdura cuita
o amanida.
El seu gust picant prov辿
de loli mostassa present
en la seva composici坦.
REMOLATXA!
(Beta vulgaris var.
Rapa)
Tubercle ric en potasi,
cid f嘆lic i 鍖bra.
Disminueix el risc de
malalties cardiovasculars,
va b辿 pel colesterol i per
la tensi坦 alta.
Es consumeix crua
ratllada, bullida
Sembrar directament a intervals de 20
cm.
La collita es fa entre 60 i 80 dies despr辿s
de la sembra. Si es cull massa tard
larrel es fa molt 鍖brosa.
Es conserva durant mesoso en un lloc
fresc i sec.
Incompatible amb la bleda
i espinacs.
Compatible amb ceba,
enciam, pastanaga
RUCA!
(Eruca vesicaria)
s rica en potassi i en
vitamina C.
Propietats digestives.
Sembrar a int竪rvals de 15 cm.
No suporta b辿 les calors.
La collita comen巽a a les 4- 6 setmanes
despr辿s de la sembra i continua 鍖ns la
鍖oraci坦
Afegeix un gust amarg
caracter鱈stic a les
amanides.