ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Po ctit5serra 1part11_12

•
•
N
nuriamarti

CTMA I T.5 Serralades 1part 11_12

1 of 39
Downloaded 39 times
CTMA I: TEMA 5 : SERRALADES PART 1: DEFORMACIONS
 MOVIMENTS PLAQUES => FORCES GEOLÒGIQUES: MOLT INTENSES I DUREN MA. => ROQUES AMB DEFORMACIONS PERMANENTS ( PER AIXÒ LES PODEM OBSERVAR).  PEL SEU ESTUDI -> CONCEPTE D’ESFORÇ GEOLÒGIC : FORÇA QUE SUPORTA UNA ROCA PER UNITAT DE SUPERFÍCIE.  ESFORÇ= FORÇA / SUPERFÍCIE.  2 TIPUS D’ESFORÇOS: - LITOSTÀTICS, CAUSATS PEL PES => EFECTES SEMBLANTS A FORCES TECTÒNIQUES DE DISTENSIÓ. - TECTÒNICS, CAUSATS PEL MOVIMENT DE PLAQUES. 3TIPUS: 1. COMPRESSIÓ(PER APROXIMACIÓ), DIRECCIÓ FORÇA PRINCIPAL PERPENDICULAR A LA SUPERFÍCIE COMPRIMEIX. ZONA COL·LISIÓ PLAQUES. 2. TENSIÓ O DISTENSIÓ ( PER SEPARACIÓ ), DIRECCIÓ DE FORÇA PERPENDICULAR A SUPERFÍCIE ESTIRA. ZONES DISTENSIÓ DE PLAQUES. CISALLA (DEFORMACIÓ I RUPTURA, FORCES // A SUPERFÍCIE, AMB DIFERENTS INTENSITATS EN ELS 2 SENTITS I ALGUN COP DIRECCIONS UN POC DIFERENTS. ROCA + ESFORÇ => REESTRUCTURACIÓ MINERAL => DEFORMACIÓ 1. DEFORMACIONS CORTICALS 1.1 ESFORÇOS
Po ctit5serra 1part11_12
TIPUS DE DEFORMACIÓ DE LES ROQUES • CAL PENSAR COM ACTUA DAVANT UN ESFORÇ IGUAL: UN GUIX, LA PLASTILINA I UNA GOMA DE CABELL O D’ESBORRAR. • DEFORMACIÓ ELÀSTICA: ÉS REVERSIBLE I TEMPORAL =>NO ESTRUCTURES TECTÒNIQUES . Ex. Ho fan les ones sísmiques. • DEFORMACIÓ PLÀSTICA: DONA CORBES (PLECS) O FOLIACIÓ => PERMANENT. • DEFORMACIÓ FRÀGIL: ES TRENCA I SÓN PERMANENTS. SI HI HA MOVIMENT => FALLES I ENCAVALCAMENTS . SI NO HI HA MOVIMENT => DIÀCLASIS.  SI DOMINI PLÀSTIC ÉS CURT => COMPORTAMENT FRÀGIL DE ROCA  SI DOMINI PLÀSTIC ÉS LLARG => COMPORTAMENT DÚCTIL.
Po ctit5serra 1part11_12
FACTORS QUE CONDICIONEN EL COMPORTAMENT DE LES ROQUES:  A +PRESSIÓ => + DÚCTIL.  A +TEMPERATURA => + DÚCTIL.  COMPOSICIÓ ROCA : *TOUS O VISCOSOS => + DÚCTIL. *SI + RÍGIDS =>+ FRÀGIL.  ESTRUCTURA ROCA : EX. LAMINACIÓ FINA O MOLT FRACTURADA=> + DÚCTIL.  INTENSITAT ESFORÇ: *LENTA I SUAU =>+ DÚCTIL. *SI VIOLENTA => + FRÀGIL.  CONTINGUT FLUIDS: A+ FLUIDS => + DÚCTIL. GRÀFIC 1. DIFERENTS TEMPERATURA GRÀFIC 2. DIFERENTS CONTINGUTS D’AIGUA.
1.2 DEFORMACIONS PLÀSTIQUES PLECS  SÓN CURVATURES O ONDULACIONS EN ESTRATS SOTMESOS A ESFORÇOS COMPRESSIUS LATERALS O CISALLA.  EN ROQUES DE COMPORTAMENT PLÀSTIC => DEFORMACIÓ PERMANENT I CONTÍNUA, SENSE TRENCAMENT.  S’OBSERVEN EN R. SEDIMENTÀRIES I EN R. METAMÒRFIQUES AMB FOLIACIÓ.  HI HA ESCURÇAMENT.  MIDA: MICROSCÒPICS A QUILOMÈTRICS.  LA MAJORIA FORMATS EN PROFUNDITAT, PER + P I T => + DÚCTIL.  MAJORIA SERRALADES: ORÒGENS PLEGATS EN DIVERSES FASES, EN LÍMITS CONVERGENTS.
Po ctit5serra 1part11_12
ERROR EN LLIBRE: NO AMB XARNERA CABUSSAMENT:
VERGÈNCIA,angle que forma el pla axial respecte del pla vertical . Però es parla en general de vergència fent referència al sentit en què s’ha produït la bolcada d’un plec asimètric. En l’exemple següent: vergència cap ->SE AQUÍ: INDICA LA ZONA DE XARNERA
TIPUS DE PLECS EN FUNCIÓ DE DIFERENTS CRITERIS: 1)SEGONS ORDENACIÓ DELS ESTRATS:Molts cops estan associats en ondulacions. SI SOLS TENEN LA FORMA PERÒ NO ES SAP L’ORDENACIÓ DELS ESTRATS S’ANOMENEN: ANTIFORME I SINFORME FORMA CONVEXA FORMA CÒNCAVA CAP CAP AMUNT AMUNT O CONVEXA CAP AVALL
2) SEGONS LA INCLINACIÓ DEL PLA AXIAL( vergència):
3) SEGONS COM DIVIDEIX EL PLA AXIAL AL PLEC: SIMÈTRIC, LA SUPERFÍCIE AXIAL DIVIDEIX EL PLEC EN DOS PARTS ASIMÈTRIC, LA SUPERFÍCIE AXIAL DIVIDEIX EL SIMÈTRIQUES. PLEC EN DOS PARTS ASIMÈTRIQUES.
4) FORMES PARTICULARS DE LES XARNERES: EN XEBRÓ O EN ACORDIÓ, AMB XARNERA ANGULOSA I ENCOFRAT, EN FORMA DE LLARGÀRIA IGUAL. DE COFRE. EN KINK, PLEC EN XEBRÓ ASIMÈTRIC => FLANCS D’EXTENSIÓ DESIGUAL.
5. SEGONS EL GRUIX DELS ESTRATS AL LLARG DEL PLEGAMENT: - PARAL·LELS O CONCÈNTRICS, CONSERVEN EL GRUIX I CAPES SÓN //. -SIMILARS, NO MANTENEN EL GRUIX => FLANCS APRIMATS I XARNERA + GRUIXUDA .
PARTS D’UN PLEC: NUCLI FLANCS FLANC PART XARNERA FLANC XARNERA NUCLI
FORMES DIFERENTS:
Activitat: Indica les parts del plec
PLECS: CONNEXIÓ AMB GOOGLE EARTH • PLECS (AFGANISTAN) • 32.133014 68.786075 • ENTRE 26 I 46 KM. • AL N. I TOTES • ORTOGONAL , INTERMÈDIA I MOLTA • ANTIFORMES I SINFORMES AMB FINALS PERICLINALS.
ACTIVITAT PLECS: A) B) 1) FES UN ESQUEMA DE CADASCUN D’ELLS I SITUA ELS DIFERENTS ELEMENTS DELS PLECS. 2) CLASSIFICA’LS SEGONS ELS CRITERIS EXPLICATS.
CONT. C) D)
E)
MUNTANYA DE STA. BÀRBARA A HORTA DE SANT JOAN (PORTS DE BESSEIT ) ACTIVITAT: INDICA SI ÉS ANTICLINAL O SINCLINAL
ACTIVITAT:INTENTA CONTINUAR PER ON ANIRIA EL PLEC DE LA ZONA DELS PORTS
ACTIVITAT:COM ESTAN COL·LOCADES LES CAPES D’AQUEST PLEC DE LA ZONA DE PRAT DE COMTE (ELS PORTS) ?
Po ctit5serra 1part11_12
1.3 DEFORMACIONS FRÀGILS: DIÀCLASIS I FALLES:  SÓN FRACTURES PRODUÏDES EN ROQUES PER ESFORÇOS > LÍMIT DE DEFORMACIÓ PLÀSTIC => ES TRENCA.  CAUSADES PER COMPRESSIÓ, TENSIÓ- DISTENSIÓ I CISALLA.  EN ROQUES RÍGIDES O FRÀGILS.  2 TIPUS: 1. DIÀCLASIS: FRACTURES SENSE DESPLAÇAMENT. ORIGEN: FORMADES SIMULTÀNIAMENT AMB LA ROCA, EN ESFORÇOS TECTÒNICS POSTERIORS, PER EXPANSIÓ AL BAIXAR LA PRESSIÓ (DESCOMPRESSIÓ) O PER CONTRACCIÓ PER REFREDAMENT AL FORMAR-SE ROCA MAGMÀTICA. DE VEGADES ASSOCIADES A SISTEMES DE FALLES. 2. FALLES: FRACTURES AMB DESPLAÇAMENT DE BLOCS. -ORIGEN: COMPRESSIÓ, TENSIÓ O CISALLA, EN MATERIALS DE COMPORTAMENT FRÀGIL. -MIDA: DE cms. (MICROFALLES) A CENTENARS DE Kms. - EN PROFUNDITAT CADA COP MENYS PER + P I T => + PLASTICITAT.
DIÀCLASIS: -FORMANT SISTEMES GEOMÈTRICS -EN FAMÍLIES SEGUINT ORDENACIÓ DETERMINADA.
ACTIVITAT:DIBUIXA LES DIÀCLASIS:
DIBUIXA LES DIÀCLASIS:
DIBUIXA LES DIÀCLASIS :
FALLES: Salt de falla net o total : és el real. LÍNIA DE FALLA, INTERSECCIÓ ENTRE PLA DE FALLA I SUPERFÍCIE DEL TERRENY Bloc inferior: sota pla de falla. Salt vertical Bloc superior: sobre pla de falla.
Estries de falla: donen la direcció de desplaçament. Espill o mirall de falla: si el pla és llis i polit.
TIPUS DE FALLES: (Bloc superior ) S’inclou les falles verticals ( 90º) (Bloc superior)
ESQUEMA DEL LLIBRE: CAL VEURE LA FALLA OBLIQUA
QUIN TIPUS DE FALLA ÉS ? 1
QUIN TIPUS DE FALLA ÉS ? 2
Activitat:Quina té allargament i quina escurçament ? Quina és normal i quina Inversa?
ACTIVITAT: COMPAREM I TROBEM ELS TIPUS DE FALLES. -BUSCA L’ ESTRAT ASSENYALAT EN BLAU I DIBUIXA’L AMB LÍNIES BLAVES AL ALTRE BANDA DE CADA FALLA. -LOCALITZA I DIBUIXA LES FALLES.

More Related Content

Po ctit5serra 1part11_12

  • 1. CTMA I: TEMA 5 : SERRALADES PART 1: DEFORMACIONS
  • 2. MOVIMENTS PLAQUES => FORCES GEOLÒGIQUES: MOLT INTENSES I DUREN MA. => ROQUES AMB DEFORMACIONS PERMANENTS ( PER AIXÒ LES PODEM OBSERVAR).  PEL SEU ESTUDI -> CONCEPTE D’ESFORÇ GEOLÒGIC : FORÇA QUE SUPORTA UNA ROCA PER UNITAT DE SUPERFÍCIE.  ESFORÇ= FORÇA / SUPERFÍCIE.  2 TIPUS D’ESFORÇOS: - LITOSTÀTICS, CAUSATS PEL PES => EFECTES SEMBLANTS A FORCES TECTÒNIQUES DE DISTENSIÓ. - TECTÒNICS, CAUSATS PEL MOVIMENT DE PLAQUES. 3TIPUS: 1. COMPRESSIÓ(PER APROXIMACIÓ), DIRECCIÓ FORÇA PRINCIPAL PERPENDICULAR A LA SUPERFÍCIE COMPRIMEIX. ZONA COL·LISIÓ PLAQUES. 2. TENSIÓ O DISTENSIÓ ( PER SEPARACIÓ ), DIRECCIÓ DE FORÇA PERPENDICULAR A SUPERFÍCIE ESTIRA. ZONES DISTENSIÓ DE PLAQUES. CISALLA (DEFORMACIÓ I RUPTURA, FORCES // A SUPERFÍCIE, AMB DIFERENTS INTENSITATS EN ELS 2 SENTITS I ALGUN COP DIRECCIONS UN POC DIFERENTS. ROCA + ESFORÇ => REESTRUCTURACIÓ MINERAL => DEFORMACIÓ 1. DEFORMACIONS CORTICALS 1.1 ESFORÇOS
  • 4. TIPUS DE DEFORMACIÓ DE LES ROQUES • CAL PENSAR COM ACTUA DAVANT UN ESFORÇ IGUAL: UN GUIX, LA PLASTILINA I UNA GOMA DE CABELL O D’ESBORRAR. • DEFORMACIÓ ELÀSTICA: ÉS REVERSIBLE I TEMPORAL =>NO ESTRUCTURES TECTÒNIQUES . Ex. Ho fan les ones sísmiques. • DEFORMACIÓ PLÀSTICA: DONA CORBES (PLECS) O FOLIACIÓ => PERMANENT. • DEFORMACIÓ FRÀGIL: ES TRENCA I SÓN PERMANENTS. SI HI HA MOVIMENT => FALLES I ENCAVALCAMENTS . SI NO HI HA MOVIMENT => DIÀCLASIS.  SI DOMINI PLÀSTIC ÉS CURT => COMPORTAMENT FRÀGIL DE ROCA  SI DOMINI PLÀSTIC ÉS LLARG => COMPORTAMENT DÚCTIL.
  • 6. FACTORS QUE CONDICIONEN EL COMPORTAMENT DE LES ROQUES:  A +PRESSIÓ => + DÚCTIL.  A +TEMPERATURA => + DÚCTIL.  COMPOSICIÓ ROCA : *TOUS O VISCOSOS => + DÚCTIL. *SI + RÍGIDS =>+ FRÀGIL.  ESTRUCTURA ROCA : EX. LAMINACIÓ FINA O MOLT FRACTURADA=> + DÚCTIL.  INTENSITAT ESFORÇ: *LENTA I SUAU =>+ DÚCTIL. *SI VIOLENTA => + FRÀGIL.  CONTINGUT FLUIDS: A+ FLUIDS => + DÚCTIL. GRÀFIC 1. DIFERENTS TEMPERATURA GRÀFIC 2. DIFERENTS CONTINGUTS D’AIGUA.
  • 7. 1.2 DEFORMACIONS PLÀSTIQUES PLECS  SÓN CURVATURES O ONDULACIONS EN ESTRATS SOTMESOS A ESFORÇOS COMPRESSIUS LATERALS O CISALLA.  EN ROQUES DE COMPORTAMENT PLÀSTIC => DEFORMACIÓ PERMANENT I CONTÍNUA, SENSE TRENCAMENT.  S’OBSERVEN EN R. SEDIMENTÀRIES I EN R. METAMÒRFIQUES AMB FOLIACIÓ.  HI HA ESCURÇAMENT.  MIDA: MICROSCÒPICS A QUILOMÈTRICS.  LA MAJORIA FORMATS EN PROFUNDITAT, PER + P I T => + DÚCTIL.  MAJORIA SERRALADES: ORÒGENS PLEGATS EN DIVERSES FASES, EN LÍMITS CONVERGENTS.
  • 9. ERROR EN LLIBRE: NO AMB XARNERA CABUSSAMENT:
  • 10. VERGÈNCIA,angle que forma el pla axial respecte del pla vertical . Però es parla en general de vergència fent referència al sentit en què s’ha produït la bolcada d’un plec asimètric. En l’exemple següent: vergència cap ->SE AQUÍ: INDICA LA ZONA DE XARNERA
  • 11. TIPUS DE PLECS EN FUNCIÓ DE DIFERENTS CRITERIS: 1)SEGONS ORDENACIÓ DELS ESTRATS:Molts cops estan associats en ondulacions. SI SOLS TENEN LA FORMA PERÒ NO ES SAP L’ORDENACIÓ DELS ESTRATS S’ANOMENEN: ANTIFORME I SINFORME FORMA CONVEXA FORMA CÒNCAVA CAP CAP AMUNT AMUNT O CONVEXA CAP AVALL
  • 12. 2) SEGONS LA INCLINACIÓ DEL PLA AXIAL( vergència):
  • 13. 3) SEGONS COM DIVIDEIX EL PLA AXIAL AL PLEC: SIMÈTRIC, LA SUPERFÍCIE AXIAL DIVIDEIX EL PLEC EN DOS PARTS ASIMÈTRIC, LA SUPERFÍCIE AXIAL DIVIDEIX EL SIMÈTRIQUES. PLEC EN DOS PARTS ASIMÈTRIQUES.
  • 14. 4) FORMES PARTICULARS DE LES XARNERES: EN XEBRÓ O EN ACORDIÓ, AMB XARNERA ANGULOSA I ENCOFRAT, EN FORMA DE LLARGÀRIA IGUAL. DE COFRE. EN KINK, PLEC EN XEBRÓ ASIMÈTRIC => FLANCS D’EXTENSIÓ DESIGUAL.
  • 15. 5. SEGONS EL GRUIX DELS ESTRATS AL LLARG DEL PLEGAMENT: - PARAL·LELS O CONCÈNTRICS, CONSERVEN EL GRUIX I CAPES SÓN //. -SIMILARS, NO MANTENEN EL GRUIX => FLANCS APRIMATS I XARNERA + GRUIXUDA .
  • 16. PARTS D’UN PLEC: NUCLI FLANCS FLANC PART XARNERA FLANC XARNERA NUCLI
  • 18. Activitat: Indica les parts del plec
  • 19. PLECS: CONNEXIÓ AMB GOOGLE EARTH • PLECS (AFGANISTAN) • 32.133014 68.786075 • ENTRE 26 I 46 KM. • AL N. I TOTES • ORTOGONAL , INTERMÈDIA I MOLTA • ANTIFORMES I SINFORMES AMB FINALS PERICLINALS.
  • 20. ACTIVITAT PLECS: A) B) 1) FES UN ESQUEMA DE CADASCUN D’ELLS I SITUA ELS DIFERENTS ELEMENTS DELS PLECS. 2) CLASSIFICA’LS SEGONS ELS CRITERIS EXPLICATS.
  • 21. CONT. C) D)
  • 22. E)
  • 23. MUNTANYA DE STA. BÀRBARA A HORTA DE SANT JOAN (PORTS DE BESSEIT ) ACTIVITAT: INDICA SI ÉS ANTICLINAL O SINCLINAL
  • 24. ACTIVITAT:INTENTA CONTINUAR PER ON ANIRIA EL PLEC DE LA ZONA DELS PORTS
  • 25. ACTIVITAT:COM ESTAN COL·LOCADES LES CAPES D’AQUEST PLEC DE LA ZONA DE PRAT DE COMTE (ELS PORTS) ?
  • 27. 1.3 DEFORMACIONS FRÀGILS: DIÀCLASIS I FALLES:  SÓN FRACTURES PRODUÏDES EN ROQUES PER ESFORÇOS > LÍMIT DE DEFORMACIÓ PLÀSTIC => ES TRENCA.  CAUSADES PER COMPRESSIÓ, TENSIÓ- DISTENSIÓ I CISALLA.  EN ROQUES RÍGIDES O FRÀGILS.  2 TIPUS: 1. DIÀCLASIS: FRACTURES SENSE DESPLAÇAMENT. ORIGEN: FORMADES SIMULTÀNIAMENT AMB LA ROCA, EN ESFORÇOS TECTÒNICS POSTERIORS, PER EXPANSIÓ AL BAIXAR LA PRESSIÓ (DESCOMPRESSIÓ) O PER CONTRACCIÓ PER REFREDAMENT AL FORMAR-SE ROCA MAGMÀTICA. DE VEGADES ASSOCIADES A SISTEMES DE FALLES. 2. FALLES: FRACTURES AMB DESPLAÇAMENT DE BLOCS. -ORIGEN: COMPRESSIÓ, TENSIÓ O CISALLA, EN MATERIALS DE COMPORTAMENT FRÀGIL. -MIDA: DE cms. (MICROFALLES) A CENTENARS DE Kms. - EN PROFUNDITAT CADA COP MENYS PER + P I T => + PLASTICITAT.
  • 28. DIÀCLASIS: -FORMANT SISTEMES GEOMÈTRICS -EN FAMÍLIES SEGUINT ORDENACIÓ DETERMINADA.
  • 32. FALLES: Salt de falla net o total : és el real. LÍNIA DE FALLA, INTERSECCIÓ ENTRE PLA DE FALLA I SUPERFÍCIE DEL TERRENY Bloc inferior: sota pla de falla. Salt vertical Bloc superior: sobre pla de falla.
  • 33. Estries de falla: donen la direcció de desplaçament. Espill o mirall de falla: si el pla és llis i polit.
  • 34. TIPUS DE FALLES: (Bloc superior ) S’inclou les falles verticals ( 90º) (Bloc superior)
  • 35. ESQUEMA DEL LLIBRE: CAL VEURE LA FALLA OBLIQUA
  • 36. QUIN TIPUS DE FALLA ÉS ? 1
  • 37. QUIN TIPUS DE FALLA ÉS ? 2
  • 38. Activitat:Quina té allargament i quina escurçament ? Quina és normal i quina Inversa?
  • 39. ACTIVITAT: COMPAREM I TROBEM ELS TIPUS DE FALLES. -BUSCA L’ ESTRAT ASSENYALAT EN BLAU I DIBUIXA’L AMB LÍNIES BLAVES AL ALTRE BANDA DE CADA FALLA. -LOCALITZA I DIBUIXA LES FALLES.