Po ctmait7estrat 1part11_12
- 1. TEMA 7: ESTRATIGRAFIA 1part ESTRATIGRAFIA
- 2. Unitat 7. Estratigrafia NDEX ELS ESTRATS ESTRUCTURES SEDIMENTRIES AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS: CONTINENTALS MARINS TRANSICI LA COLUMNA ESTRATIGRFICA I LA CORRELACI ENLLAOS
- 3. Unitat 7. 1. ELS ESTRATS Estratigrafia Un estrat 辿s una capa de roca sedimentria. Es correspon a un episodi de sedimentaci坦 cont鱈nua. L鱈mit=superf鱈cie destratificaci坦=> sup.:Mur / inf.:Sostre Unidad 3. La Psicolog鱈a din叩mica Caracter鱈stiques dun estrat El seu gruix o pot竪ncia pot mesurar uns quants mil揃l鱈metres o de pocs metres. La seva llargada pot fer quil嘆metres o uns quants metres. El l鱈mit de lestrat ve marcat per: VEURE SEGENT DIAPOSITIVA a) canvis de litologia b) superf鱈cies derosi坦 c) no sedimentaci坦 d) una fina capa argilosa Forma habitual: Tabular. Lateralment, els estrats es van aprimant i formen tascons. Originriament les capes sedimentries s坦n horitzontals, les m辿s antigues s坦n les inferiors i les m辿s modernes es van dipositant al damunt. Informaci坦 continguda: f嘆ssils, color, % min. i litol嘆gica, estructures sed.
- 5. 2. ESTRUCTURES SEDIMENTRIES S坦n eina important per llegir el passat dels estrats. Definici坦:Totes les caracter鱈stiques megasc嘆piques i sinsedimentries de les R. Sedimentries. Pel seu estudi ens basem en el que passa actualment (Principi de lactualisme). En distingirem dos tipus: Estructures de superf鱈cie destrat: Estructures formades a linterior Al Mur o al Sostre. Originals o dels estrats motlles Marca de corrent Estratificaci坦 massiva Esquerda de dessecaci坦 Laminaci坦 fina Empremtes de pluja Laminaci坦 encreuada Empremta de cristalls Granoclassificaci坦 Empremta danimals Ripples Base erosiva
- 6. 2.1 ESTRUCTURES DE LA SUPERFCIE DESTRATIFICACI MARCA DE CORRENT I BASES FORMACI: EROSIVES CAUSA: MOVIMENT DAIGUA PER ARROSSEGAR PEDRES PETITES SOBRE EL FONS O SOLS PER EROSI DEL CORRENT DEIXEN ESTRIES O SOLCS EN EL SOSTRE PER LEROSI DEL CORRENT POSTERIORMENT ES REOMPLEN DELS SEDIMENTS => INDIQUEN DIRECCI DE LA CORRENT EN EL PASSAT DE VEGADES INDIQUEN TAMB EL SENTIT DE LA CORRENT EN EL PASSAT
- 7. EXEMPLES ACTUALS: ANTIC: EN EL MUR DE GRESOS (ESTAN INVERTITS)=> VEIEM LESTRAT DE SOBRE POSAT 1. VISCIA BOCA AVALL. REBEN EL NOM DE MOTLLOS AFLAUTATS
- 8. PALEOCANALS (BASES EROSIVES) CAUSATS PER CORRENTS: 1. FIGUER
- 9. ESQUERDES DE RETRACCI O DESSECACI: FORMACI EN ARGILES PRODUDES EN POCA DE SEQUERA DESPRS REOMPLERTES DE SEDIMENTS DIVERSOS COM SORRES, ALTRES ARGILES,LLIMS O SALS. QUEDEN ELS MOTLLES
- 10. ESQUERDES DE DESSECACI: ACTUALS ANTIGA
- 11. EMPREMTES DE PLUJA: MARCA DE GOTES RECENTS MARQUES CIRCULARS SEMBLEN PETITS CRTERS AL CAURE GOTES DE PLUJA SOBRE SUPERFCIE POLSOSA
- 12. MOTLLES DE CRISTALLS -DEIXADES PER SALS CRISTAL揃LITZADES EN AMBIENT RID. -DURANT DIAGNESI LAIGUA DISSOL LA SAL => QUEDEN ELS BUITS.
- 13. EMPREMTES FSSILS: -MARQUES DEIXADES PER ANIMALS EN EL SEU DESPLAAMENT. - SOBRE TERRENYS TOUS. -PERMET RECONIXER EL TIPUS DANIMAL => TAMB EL MEDI. - PETJADES DE VERTEBRATS ES DIUEN ICNITES PISTA DE CARGOL ACTUAL ACTUAL: PETJADES D OCELL
- 14. MS EMPREMTES: PISTES ANTIGUES: DE TRILOBITS (CRUZIANA)
- 15. EMPREMTES MS GRANS: PETJADES DE DINOSAURI: LES MS GRANS DEL MON ( 130 cms.)
- 16. RIPPLES, ARRUGUES O RISSADURES: ONDULACIONS SUPERFICIALS CAUSADES PEL FLUX DUN MEDI( ACTUALS: ASIMTRICS AIGUA O VENT) QUE ARROSSEGA SORRA A NO GAIRE VELOCITAT. AGENT : EL VENT SN LA SUPERFCIE DE LA LAMINACI ENCREUADA (EN ESTRUCTURES INTERIORS). EQUIVALENTS A DUNES PER MS PETITES. PODEN SER: -SIMTRIQUES, DEGUT AL CANVI DE SENTIT CONTINUAT DEL MEDI. EX. PER ONADES A POCA FONDRIA, PROP DE PLATJA. -ASIMTRIQUES, PER UN FLUX QUE MANT EL MATEIX SENTIT. EX. UN RIU.
- 17. EVOLUCI DELS RIPPLES: A) DINMICA DELS ASIMTRICS B) RELACI ENTRE RIPPLES I LAMINACI ENCREUADA
- 18. RIPPLES ANTICS:A) SIMTRICS ( ONATGE) B) ASIMTRICS ( RIU )
- 19. 2.2 ESTRUCTURES INTERNES: ESTRATIFICA-CI MASSIVA: DINS DUN ESTRAT SENSE CAP ESTRUCTURA => SEDIMENTACI RPIDA
- 20. CONT. ESTRUCTURES INTERNES LAMINACI PLANAR: LAMINES FINES(< 1 cm.) I PARAL揃LELES DINS UN ESTRAT AMB CARACTERSTIQUES DIFERENTS ( COLOR, PETITS CANVIS LITOLGICS ). VELOCITAT SEDIMENTACI LENTA. EN LLACS, AIGUAMOLLS... ESTRATIFICACI PLANAR : LAMINES > 1 cm.
- 21. CONT. ESTRUCT. INTERNES LAMINACI ENCREUADA: LAMINES NO // ( < 1cm.) A ESTRATIFICACI CAP EL MUR ASIMPTTIQUES CAP EL SOSTRE OBLIQUES S/ ESCAPAR PER EROSI HI HA RIPPLES PER FLUX (AIGUA O VENT) MODERAT ESTRATIFICACI ENCREUADA: LAMINES > 1cm. DINS DE DUNES
- 22. CONT. ESTR. INTERNES: RIPPLES =>
- 23. CONT. ESTRUC. INTERNES: GRANOCLASSIFICACI: CANVI GRADUAL DE MIDA DE CLAST => AUGMENT CAP A LA PART INFERIOR ( NORMAL) -> EL + FREQENT. CAUSA: PER AVINGUDES => FLUX ALT=> CLASTS GRANS QUAN FLUX BAIXA => CLASTS + PETITS. SI AUGMENT CAP A LA PART SUPERIOR (INVERSA)
- 24. BIOTURBACI: GALERIES DE CRUSTACIS (BURROW) ACTUAL: FENT LA GALERIA I ASPECTE DAQUESTA, ANTIC: CONJUNT DE GALERIES I UNA ENDURIDA. JA ENDURIDA PER LES SUBSTNCIES DEL CRUSTACI. CAL OBSERVAR LES SIMILITUDS.
- 25. MS BIOTURBACI: PISTES DE PLANOLITES: GALERIES HORITZONTALS DE PERFORACIONS: DEGUT A BIVALVES CRUSTACIS EN MOVIMENT( TIPUS DE BURROW ).
- 26. QESTIONARI SOBRE ESTRUCTURES SEDIMENTRIES: A) INDICAR EL NOM B) LA SEVA FORMACI EN ELS RIPPLES DIR AGENT QUE ELS PRODUEIX I SI SN SIMTRICS O ASIMTRICS
- 27. CONTRAMOTLLO: EIVISSA DEL TRISIC
- 28. ANTIC ANTIC:
- 29. SOBRE PANT DE SAU: ROQUES SEDIMENTRIES: CALCRIES I GRESOS ANTIC
- 30. ZONA AIGUAMOLLS: ACTUAL : BUJARALOZ AMB ACTUAL O ANTIC? REOMPLIMENT DE SAL
- 31. ACTUAL ANTIC : SOSTRE
- 32. ROCA: GRESOS
- 33. ACTUAL MANRESA: ANTIC
- 34. QUIN RELLEU SN?A QUIN TIPUS DESTRUCTURA SEDIMENTRIA DONARAN LLOC EN EL FUTUR QUAN ES CONVERTEIXIN EN ROQUES? ACTUAL