ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Po t11 2partctmaii11_12

•
•
N
nuriamarti

CTMA II T11 2ªpart 11_12

1 of 29
Downloaded 12 times
CTMA II T.11: IMPACTES A L’ATMOSFERA 2PART
ACT. 13: EL CAS DE SEVESO
ACT. 14 : REPÀS DE CONCEPTES
ACT. 15: OMPLE AQUEST QUADRE-RESUM • CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS PROBLEMA AMBIENTAL PROCÉS EN EL QUAL ES FORMEN EFECTES
ACT. 16:
ACT. 17:
ACT. 18
3.1.3 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA • DEF. SOROLL: QUALSEVOL FENOMEN ACÚSTIC QUE => • EFECTES: SENSACIÓ DESAGRADABLE. ï± DISMINUCIÓ O PÈRDUA TOTAL AUDICIÓ EN FUNCIÓ DE • SEGONS OMS : SO EXCESSIU QUE => EFECTES FISIOLÃ’GICS TEMPS D’EXPOSICIÓ, INTENSITAT I SENSIBILITAT. O PSICOLÃ’GICS NO DESITJATS. ï± PÈRDUA OÃDA: GRADUAL => 1er PASSA DESAPERCEBUDA. • TÉ DIFÃCIL SOLUCIÓ: SOROLLS DEGUTS A TRANSPORT => ï± SI EXPOSICIÓ TREBALLADORS > 80 dB HAN D’ESTAR PER SOLUCIÓ =>CANVIS EN MOBILITAT. HI HA ALTRES INFORMATS DELS RISCOS PER SALUT I TENIR MATERIAL DE CAUSES MENORS. PROTECCIÓ. SI > 90 dB => REDUCCIÓ SOROLL. • MESURA DE LA INTENSITAT DEL SO: EN DECIBELS ( dB ) => ï± ALTRES DESEQUILIBRIS: + FREQÜÈNCIA RESPIRATÃ’RIA, ESCALA LOGARÃTMICA ex. Augment 3 dB => augment CARDÃACA I PRESSIÓ SANGUÃNIA. MENOR: MOV. doble de intensitat. ESTOMACALS, SUCS GÀSTRICS I SALIVA. ALTERACIÓ: GL. ï± Nivell + baix: 0 dB llindar auditiu SUPRARENALS => + ADRENALINA. POT PROVOCAR ANSIETAT, PORS, TENSIÓ EMOCIONAL, IRRITABILITAT, ï± Nivell + alt : > 120 dB sensació dolorosa NEUROSI I ESTRÈS. • FONTS DE SOROLL: • MESURES PREVENTIVES: ORDENACIÓ TERRITORI, ï¶ MITJANS DE TRANSPORT: EN GRANS VIES VALORS > 74 Db. MAQUINES AMB AMORTIDORS DE SOROLL, AÃLLAMENT La capa superior de paviment => molta part de soroll( ACÚSTIC, ÚS SILENCIADORS EN TUBS D’ESCAPAMENTS I vehicles a + de 50 Km/h. Ciutats amb asfalt sonoreductor EDUCACIÓ. Ex. Barcelona . Avions :problemes greus. • EN 2002 PARLAMENT DE CATALUNYA VA APROVAR LA LLEI ï¶ CONSTRUCCIÓ EDIFICIS I ALTRES. Per maquinaria s/ DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.SI silenciadors. HI RECULL CRITERIS D’UNIÓ EUROPEA ESTABLERTS EN ï¶ ACTIVITATS INDUSTRIALS: per maquinaria. LLIBRE VERD DE LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ( 1996) ï¶ ACT. DE LLEURE: sobretot a la nit. En locals d’oci aïllament QUE DIU: inadequat .  CONSIDERA CONT. ACÚSTICA SEGONS IMMISSIONS ( LA • LA RESPOSTA FISIOLÃ’GICA: VARIABLE SEGONS INDIVIDUS QUE S’ENREGISTRA). -> DONES I PERSONES GRANS :+ SENSIBLES  DELIMITAR TERRITORI EN ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA .  REGULACIÓ ACÚSTICA D’ INFRAESTRUCTURES VIÀRIES. • A ESPANYA FINS 2003 NO HAVIA NORMATIVA ESPECÃFICA.
LLINDARS DE SOROLL NIVELLS D’INTESITAT
1)MESURES DE NIVELL DE SO I DEL TRÀNSIT EN UN CARRER MOLT TRANSITAT I UN DE POC EN DIA LABORABLE A BARCELONA. 2) PRINCIPALS FONTS DE SOROLL URBÀ.
3.2 EFECTES A ESCALA GLOBAL 3.2.1 L’EFECTE HIVERNACLE • DEFINICIÓ : RETENCIÓ DE PART DE CALOR EN • 2 EFECTES FARAN BAIXAR RECURS HÃDRIC A MEDITERRÀNIA: + EVAPORACIÓ PER + T I ATMOSFERA QUE EMET SUP. TERRA DESPRÉS MENOR PRECIPITACIÓ. D’ESCALFADA PER RAIGS SOLARS => RETARDA • PERÃ’ FUSIÓ CASQUET ANTÀRTIDA NO PASSARÀ EN PROPERES DÈCADES. PERÃ’ ARA L’ALLIBERAMENT DE RADIACIÓ TÈRMICA A L’ESPAI. L’ÀRTIC I GRENLÀNDIA JA TENEN MOLTA REDUCCIÓ. •ARA JA REDUCCIÓ D’ALGUNES GLACERES DE MUNTANYA. Ex ANETO, RESIDUAL JA, EN • GASOS RESPONSABLES, MOLÈCULES DE 2 o 3 100 ANYS S’HA REDUÃT EL 50%. Ex. KILIMANJARO, S/ NEU SOBRE EL 2015. ÀTOMS: CO2 ( el principal) , CH4 ,O3 I VAPOR •ALTRES RISCOS INDUÃTS: + FENÃ’MENS ADVERSOS, ALTERACIÓ ECOSISTEMES ( D’AIGUA , SOBRETOT. SOBRETOT LES Z. FREDES) , I L’EXTENSIÓ, I + ZONES AFECTADES DE MALALTIES TROPICALS ( RETORN MALÀRIA...). • T mitjana Terra ara = 15º ( ÚLTIMAMENT UN POC +) •GRAN PROBLEMA D’EFECTE HIVERNACLE : INÈRCIA DEL SISTEMA => SI PAREM EMISSIÓ • T mitjana Terra s/gasos hivernacle = -18º i hauria + => DURARIA VARIES DÈCADES. amplitud tèrmica. •MESURES PREVENTIVES : ENERGIES ALTERNATIVES NO CONTAMINANTS I TRANSPORT PÚBLIC I ESTALVI ENERGÈTIC. • DES DE REVOLUCIÓ INDUSTRIAL => + CO2 AL CREMAR CARBÓ, PETROLI I GAS NATURAL. ACTUALMENT FORT INCREMENT PER PAÃSOS EMERGENTS I DAVALLA PER LA CRISI 2008. • TALA + INCENDIS D’ARBRES ACTUAL => + CO2. • =>AUGMENT T mitjana JA VERIFICAT. • % MITJANA CO2 EN BAIXA ATMOSFERA FINS REVOLUCIÓ INDUSTRIAL = 280 ppm, AL FINAL 2008 = 385 ppm I AUGMENTANT. • ELS + OPTIMISTES ANY 2050 = 450-480 ppm => PER SIMULACIONS INFORMÀTIQUES CANVIS A FINAL S. XXI : ï± PUJADA DE T mitj. ENTRE 1,5-6,5 ºC, EN LA MEDITERRÀNIA 1,5- 5 ºC. ï± CANVI PLUGES: +SEQUERES UNS LLOCS I + PLUGES A D’ ALTRES. Ex. N EUROPA=> PUJA 10-20%. MEDITERRÀNIA => BAIXA 20% . ï± PUJA NIVELL MAR 20-80 cm. (sobretot per dilatació)
EVOLUCIÓ NIVELLS CO2 : 1)INCREMENT DARRERS ANYS PER MESURES DIRECTES. 2) DES D’ ANY 1000 ( PER ANÀLISI DE BOMBOLLES D’AIRE EN GELERES ANTÀRTIDA) 3) FOTOS DE RETROCÉS DE GLACERA.
DISMINUCIÓ GLACERA BRYKSDALBREEN: 1 ) FINS 2007 2 ) FOTO 2008
3.2.2 REDUCCIÓ(afebliment) CAPA D’OZÓ ï± COMPOSTOS CLORATS (CFC = CLOROFLUOROCARBONIS O FREONS): -TENEN • CAPA OZÓ DINS ESTRATOSFERA. ÀTOMS DE CLOR. -EN • OZÓ A LA TROPOSFERA ÉS CONTAMINANT. ESTRATOSFERA: CFC + R.UV => ÀTOMS Cl VEURE • OZÓ ESTRATOSFÈRIC AMB CONCENTRACIÓ MÀXIMA REACCIONS EN FIG. INF. ON : Cl =(X). -VAN APARÈIXER A PRINCIPIS S.XX , EN PROCESSOS INDUSTRIALS COM PROPEL·LENTS, AL VOLTANT DE 25 Km. FILTRA R.UV. REFRIGERANTS (NEVERES,AIRE CONDICIONAT), DISSOLVENTS I EN POREXPAN. • MAJORIA DE R. ULTRAVIOLADA ES GASTA EN -ACTUALMENT S’UTILITZEN ALTRES NO CONTAMINANTS. ALTRES SEMBLANTS SÓN ELS FORMACIÓ I DESTRUCCIÓ D’OZÓ. (fig. Inferior) BROMFLUOROCARBONIS, EN EXTINTORS. • TÉ GRUIX VARIABLE: MÀX. A EQUADOR I MÃNIM A POLS. VALORS MITJANS: 300 UD. S’HAN MESURAT ï± METÀ: NATURAL: - PER METABOLISME D’ÉSSERS VIUS EN CONDICIONS ENTRE 100 I 5OO UD. TÉ MOVIMENT HORITZONTAL. ANAERÃ’BIQUES ( Z. PANTANOSES, DINS REMUGANTS ). -EN ESTRATOSFERA: FOTODISSOCIACIÓ => COMPOSTOS D’HIDROGEN => DESTRUCCIÓ • 1982: ALERTA PER DISMINUCIÓ SOBRE ANTÀRTIDA D’OZÓ. ARTIFICIALMENT : ABOCADORS DES DE 1966( PÈRDUA FINS ARA DEL 50-60%) => ES D’ESCOMBRERIES. PARLA DE FORAT CAPA OZÓ (“ ÀREA ON QUANTITAT D’OZÓ ESTÀ PER SOTA DE NIVELLS ESTABLERTSâ€) => ï± Ã’XIDS DE N : NATURAL PER DESNITRIFICACIÓ BACTERIANA DEL SÃ’L I DE FET ÉS UN APRIMAMENT. ARTIFICIALMENT PER AVIONS A REACCIÓ, I DE MOTORS D’EXPLOSIÓ. • PRINCIPALS CONTAMINANTS QUE EL DETERIOREN:
ON ES GENERA LA REDUCCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ ? • ACTUALMENT NO ES LIMITA TAN SOLS A L’ ANTÀRTIDA, TAMBÉ COMENÇA A L’ÀRTIC I ALGUN COP A LES LATITUDS MITJANES-ALTES DELS 2 HEMISFERIS. • PER QUÈ A LES ZONES + FREDES I SOBRETOT A L’ANTÀRTIDA ? ï¶ GASOS CONTAMINANTS SÓN MOLT ESTABLES, PUGEN POC A POC A CAPES ALTES => PODEN ARRIBAR INTACTES A ESTRATOSFERA. ï¶ FORTS VENTS DE CAPES ALTES DE TROPOSFERA EMPENYEN CAP ALS POLS. ï¶ A L’ HIVERN, SOBRETOT A ANTÀRTIDA PER SER UN CONTINENT ( MAR NO ESCALFA), PER FORT ALBEDO + FORMACIÓ “ D’EMBUT POLAR “( PER BAIXES T = FINS – 80º C I ROTACIÓ TERRESTRE) => NÚVOLS POLARS ESTRATOSFÈRICS ( CRISTALLS D’ÀCID NÃTRIC I AIGUA). ï¶ A L’ESTRATOSFERA HI HA NITRAT DE CLOR ( ClONO2 ) I ÀCID CLORHÃDRIC (HCl ) PROCEDENTS DELS CFC QUE S’ACUMULEN SOTA ELS NÚVOLS, QUAN ENTREN EN CONTACTE AMB CRISTALLS DELS NÚVOLS => REACCIÓ QUE ALLIBERA CLOR => ClONO2 + HCl -> Cl2 + HNO3 => FORMACIÓ DE RESERVORIS DE CLOR DURANT L’HIVERN. ï¶ A LA PRIMAVERA => + T => NÚVOLS S’ESVAEIXEN ALLIBERANT CLOR => PUJA FINS CAPA D’OZÓ I REACCIONA AMB ELL (REACCIONS DE FIG. DE DIAPO. ANTERIOR). ï¶ AQUEST PROCÉS DE DESTRUCCIÓ ÉS 1500 VEGADES SUPERIOR AL NATURAL PER R.UV. • PROTOCOL DE MONTREAL: 1987 SIGNAT PER 29 PAÃSOS + UNIÓ EUROPEA, 2008 JA 193 ESTATS. ESTABLEIX REDUCCIÓ DE PRODUCCIÓ FINS ELIMINACIÓ DE CFCs, => ÈXIT DE SEGUIMENT. • CFC TÉ MOLT TEMPS DE RESIDÈNCIA => ENCARA HI HA APRIMAMENT I CONTINUARÀ EN DÈCADES.
ACT. 19
ACT. 20: HI HA DIFERÈNCIES EN QUANT A L’APRIMAMENT DE LA CAPA D’OZÓ ENTRE L’ANTERIOR EXERCICI I LA SEGÜENT IMATGE DE SATÈL·LIT DEL 2008 ?
ACT. 21:
ACT. 22
ACT. 23:
ACT.24
ACT. 25
ACT.26 ACT.27
4. LA QUALITAT DE L’AIRE • DEFINICIONS: ï± EMISSIÓ DE CONTAMINANTS: ÉS LA PRODUCCIÓ I L’ALLIBERAMENT DE SUBSTÀNCIES A L’ATMOSFERA. ï± NIVELLS D’EMISSIÓ: LA QUANTITAT DE CONTAMINANTS ALLIBERATS A ESCALA GLOBAL O PER UNA DETERMINADA FONT. • SEGONS METEOROLOGIA => DISPERSIÓ , CONCENTRACIÓ O CANVI DE NATURALESA. • => N. DE EMISSIÓ NO SERVEIXEN PER DETERMINAR QUALITAT DE L’AIRE. • MILLOR UTILITZAR -> NIVELLS D’IMMISSIÓ: CONCENTRACIONS DE CONTAMINANTS EN L’AIRE D’UN INDRET I EN UN MOMENT DETERMINAT, A BANDA DE LES FONTS QUE ELS HAN PRODUÃT.
4.1 LA XARXA DE VIGILÀNCIA I PREVISIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ( XVPCA) -> DENOMINACIÓ A CATALUNYA, DEPENENT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE ( DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 28 NOVEMBRE 2010 DESAPAREIX COM A CONSELLERIA I PASSARÀ A DEPENDRE D’UNA ALTRE CONSELLERIA) • XARXA FORMADA PER SISTEMA D’APARELLS DE MESURA AUTOMÀTICA O MANUAL QUE PROPORCIONEN PERMANENTMENT DADES DE LA QUALITAT DE L’AIRE I DE NIVELLS D’IMMISSIÓ. • FUNCIONS: 
Po t11 2partctmaii11_12
Po t11 2partctmaii11_12
4.2 L’ÃNDEX CATALÀ DE QUALITAT DE L’AIRE ICQA • ÉS EL SISTEMA D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE L’ESTAT DE LA QUALITAT DE L’AIRE. • FUNCIONA DES DE GENER DE 1995 I ÉS UN INDICADOR ORIENTATIU. • TÉ EN COMPTE ELS 5 PRINCIPALS CONTAMINANTS , PELS QUE L’ACTUAL NORMATIVA COMUNITÀRIA HA ESTABLERT ELS NIVELLS MÀXIMS D’IMMISSIÓ PERMESOS. • SÓN: CO , SO2 , NO2 , O3 I LES PARTÃCULES EN SUSPENSIÓ ( TOTALS I DE MIDA < 10 um DE DIÀMETRE. • VALORS ICQA : DE 100 (MÀXIMA QUALITAT) FINS A -400 ( NORMALMENT NO SOL BAIXAR DE -50). • SI ICQA ÉS + => ELS 5 CONTAMINANTS ESTAN EN % < ALS VALORS LÃMIT. • VALORS NEGATIUS INDIQUEN QUE ALMENYS 1 DELS CONTAMINANTS HA PASSAT EL VALOR LÃMIT. • NO OBSTANT CAL TENIR PRESENT QUE EN EL CÀLCUL DE L’ISQUA NO ES TENEN EN COMPTE GASOS COM EL CLOR O LES DIOXINES.
5. LEGISLACIÓ • ÚLTIMS PROBLEMES AMBIENTALS => RECONSIDERACIÓ DE LA LEGISLACIÓ. • => CANVI EN LA LEGISLACIÓ AMB LA DIRECTIVA EUROPEA 96/62/CE SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ DE QUALITAT DE L’AMBIENT EXTERIOR. • OBJECTIUS DE LEGISLACIÓ: ï± DEFINIR I ESTABLIR NIVELLS QUALITAT DE L’AIRE PER EVITAR, PREVENIR O REDUIR EFECTES NOCIUS. ï± DETERMINAR MÈTODES I CRITERIS D’AVALUACIÓ. ï± CONCRETAR LA INFORMACIÓ SOBRE QUALITAT DE L’AIRE I FER-HO ARRIBAR A LA POBLACIÓ. ï± ESTABLIR LÃNIES REALS D’ACTUACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS. • NORMATIVA DE NIVELLS D’IMMISSIÓ ESTAN EN MOMENT DE TRANSICIÓ ACTUALMENT.  • => ACTUALMENT LA LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA ÉS EL REAL DECRET 1073/2002, MÉS RESTRICTIU. • ACTUALMENT INCLOU: PREVENCIÓ (PLANIFICACIÓ TERRITORI), CONTROL( INSPECCIONS DE NIVELL D’EMISSIONS), SANCIONS I RESTAURACIÓ ( ZONES DE PROTECCIÓ ESPECIAL: EX. VELOCITAT A 80 Km/h. EN RODALIES BARNA. ,RESTRICCIÓ DE VEHICLES CONTAMINANTS A CIUTATS ALEMANYES COM MUNICH).

More Related Content

Po t11 2partctmaii11_12

  • 1. CTMA II T.11: IMPACTES A L’ATMOSFERA 2PART
  • 2. ACT. 13: EL CAS DE SEVESO
  • 3. ACT. 14 : REPÀS DE CONCEPTES
  • 4. ACT. 15: OMPLE AQUEST QUADRE-RESUM • CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS PROBLEMA AMBIENTAL PROCÉS EN EL QUAL ES FORMEN EFECTES
  • 8. 3.1.3 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA • DEF. SOROLL: QUALSEVOL FENOMEN ACÚSTIC QUE => • EFECTES: SENSACIÓ DESAGRADABLE. ï± DISMINUCIÓ O PÈRDUA TOTAL AUDICIÓ EN FUNCIÓ DE • SEGONS OMS : SO EXCESSIU QUE => EFECTES FISIOLÃ’GICS TEMPS D’EXPOSICIÓ, INTENSITAT I SENSIBILITAT. O PSICOLÃ’GICS NO DESITJATS. ï± PÈRDUA OÃDA: GRADUAL => 1er PASSA DESAPERCEBUDA. • TÉ DIFÃCIL SOLUCIÓ: SOROLLS DEGUTS A TRANSPORT => ï± SI EXPOSICIÓ TREBALLADORS > 80 dB HAN D’ESTAR PER SOLUCIÓ =>CANVIS EN MOBILITAT. HI HA ALTRES INFORMATS DELS RISCOS PER SALUT I TENIR MATERIAL DE CAUSES MENORS. PROTECCIÓ. SI > 90 dB => REDUCCIÓ SOROLL. • MESURA DE LA INTENSITAT DEL SO: EN DECIBELS ( dB ) => ï± ALTRES DESEQUILIBRIS: + FREQÜÈNCIA RESPIRATÃ’RIA, ESCALA LOGARÃTMICA ex. Augment 3 dB => augment CARDÃACA I PRESSIÓ SANGUÃNIA. MENOR: MOV. doble de intensitat. ESTOMACALS, SUCS GÀSTRICS I SALIVA. ALTERACIÓ: GL. ï± Nivell + baix: 0 dB llindar auditiu SUPRARENALS => + ADRENALINA. POT PROVOCAR ANSIETAT, PORS, TENSIÓ EMOCIONAL, IRRITABILITAT, ï± Nivell + alt : > 120 dB sensació dolorosa NEUROSI I ESTRÈS. • FONTS DE SOROLL: • MESURES PREVENTIVES: ORDENACIÓ TERRITORI, ï¶ MITJANS DE TRANSPORT: EN GRANS VIES VALORS > 74 Db. MAQUINES AMB AMORTIDORS DE SOROLL, AÃLLAMENT La capa superior de paviment => molta part de soroll( ACÚSTIC, ÚS SILENCIADORS EN TUBS D’ESCAPAMENTS I vehicles a + de 50 Km/h. Ciutats amb asfalt sonoreductor EDUCACIÓ. Ex. Barcelona . Avions :problemes greus. • EN 2002 PARLAMENT DE CATALUNYA VA APROVAR LA LLEI ï¶ CONSTRUCCIÓ EDIFICIS I ALTRES. Per maquinaria s/ DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.SI silenciadors. HI RECULL CRITERIS D’UNIÓ EUROPEA ESTABLERTS EN ï¶ ACTIVITATS INDUSTRIALS: per maquinaria. LLIBRE VERD DE LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ( 1996) ï¶ ACT. DE LLEURE: sobretot a la nit. En locals d’oci aïllament QUE DIU: inadequat .  CONSIDERA CONT. ACÚSTICA SEGONS IMMISSIONS ( LA • LA RESPOSTA FISIOLÃ’GICA: VARIABLE SEGONS INDIVIDUS QUE S’ENREGISTRA). -> DONES I PERSONES GRANS :+ SENSIBLES  DELIMITAR TERRITORI EN ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA .  REGULACIÓ ACÚSTICA D’ INFRAESTRUCTURES VIÀRIES. • A ESPANYA FINS 2003 NO HAVIA NORMATIVA ESPECÃFICA.
  • 9. LLINDARS DE SOROLL NIVELLS D’INTESITAT
  • 10. 1)MESURES DE NIVELL DE SO I DEL TRÀNSIT EN UN CARRER MOLT TRANSITAT I UN DE POC EN DIA LABORABLE A BARCELONA. 2) PRINCIPALS FONTS DE SOROLL URBÀ.
  • 11. 3.2 EFECTES A ESCALA GLOBAL 3.2.1 L’EFECTE HIVERNACLE • DEFINICIÓ : RETENCIÓ DE PART DE CALOR EN • 2 EFECTES FARAN BAIXAR RECURS HÃDRIC A MEDITERRÀNIA: + EVAPORACIÓ PER + T I ATMOSFERA QUE EMET SUP. TERRA DESPRÉS MENOR PRECIPITACIÓ. D’ESCALFADA PER RAIGS SOLARS => RETARDA • PERÃ’ FUSIÓ CASQUET ANTÀRTIDA NO PASSARÀ EN PROPERES DÈCADES. PERÃ’ ARA L’ALLIBERAMENT DE RADIACIÓ TÈRMICA A L’ESPAI. L’ÀRTIC I GRENLÀNDIA JA TENEN MOLTA REDUCCIÓ. •ARA JA REDUCCIÓ D’ALGUNES GLACERES DE MUNTANYA. Ex ANETO, RESIDUAL JA, EN • GASOS RESPONSABLES, MOLÈCULES DE 2 o 3 100 ANYS S’HA REDUÃT EL 50%. Ex. KILIMANJARO, S/ NEU SOBRE EL 2015. ÀTOMS: CO2 ( el principal) , CH4 ,O3 I VAPOR •ALTRES RISCOS INDUÃTS: + FENÃ’MENS ADVERSOS, ALTERACIÓ ECOSISTEMES ( D’AIGUA , SOBRETOT. SOBRETOT LES Z. FREDES) , I L’EXTENSIÓ, I + ZONES AFECTADES DE MALALTIES TROPICALS ( RETORN MALÀRIA...). • T mitjana Terra ara = 15º ( ÚLTIMAMENT UN POC +) •GRAN PROBLEMA D’EFECTE HIVERNACLE : INÈRCIA DEL SISTEMA => SI PAREM EMISSIÓ • T mitjana Terra s/gasos hivernacle = -18º i hauria + => DURARIA VARIES DÈCADES. amplitud tèrmica. •MESURES PREVENTIVES : ENERGIES ALTERNATIVES NO CONTAMINANTS I TRANSPORT PÚBLIC I ESTALVI ENERGÈTIC. • DES DE REVOLUCIÓ INDUSTRIAL => + CO2 AL CREMAR CARBÓ, PETROLI I GAS NATURAL. ACTUALMENT FORT INCREMENT PER PAÃSOS EMERGENTS I DAVALLA PER LA CRISI 2008. • TALA + INCENDIS D’ARBRES ACTUAL => + CO2. • =>AUGMENT T mitjana JA VERIFICAT. • % MITJANA CO2 EN BAIXA ATMOSFERA FINS REVOLUCIÓ INDUSTRIAL = 280 ppm, AL FINAL 2008 = 385 ppm I AUGMENTANT. • ELS + OPTIMISTES ANY 2050 = 450-480 ppm => PER SIMULACIONS INFORMÀTIQUES CANVIS A FINAL S. XXI : ï± PUJADA DE T mitj. ENTRE 1,5-6,5 ºC, EN LA MEDITERRÀNIA 1,5- 5 ºC. ï± CANVI PLUGES: +SEQUERES UNS LLOCS I + PLUGES A D’ ALTRES. Ex. N EUROPA=> PUJA 10-20%. MEDITERRÀNIA => BAIXA 20% . ï± PUJA NIVELL MAR 20-80 cm. (sobretot per dilatació)
  • 12. EVOLUCIÓ NIVELLS CO2 : 1)INCREMENT DARRERS ANYS PER MESURES DIRECTES. 2) DES D’ ANY 1000 ( PER ANÀLISI DE BOMBOLLES D’AIRE EN GELERES ANTÀRTIDA) 3) FOTOS DE RETROCÉS DE GLACERA.
  • 13. DISMINUCIÓ GLACERA BRYKSDALBREEN: 1 ) FINS 2007 2 ) FOTO 2008
  • 14. 3.2.2 REDUCCIÓ(afebliment) CAPA D’OZÓ ï± COMPOSTOS CLORATS (CFC = CLOROFLUOROCARBONIS O FREONS): -TENEN • CAPA OZÓ DINS ESTRATOSFERA. ÀTOMS DE CLOR. -EN • OZÓ A LA TROPOSFERA ÉS CONTAMINANT. ESTRATOSFERA: CFC + R.UV => ÀTOMS Cl VEURE • OZÓ ESTRATOSFÈRIC AMB CONCENTRACIÓ MÀXIMA REACCIONS EN FIG. INF. ON : Cl =(X). -VAN APARÈIXER A PRINCIPIS S.XX , EN PROCESSOS INDUSTRIALS COM PROPEL·LENTS, AL VOLTANT DE 25 Km. FILTRA R.UV. REFRIGERANTS (NEVERES,AIRE CONDICIONAT), DISSOLVENTS I EN POREXPAN. • MAJORIA DE R. ULTRAVIOLADA ES GASTA EN -ACTUALMENT S’UTILITZEN ALTRES NO CONTAMINANTS. ALTRES SEMBLANTS SÓN ELS FORMACIÓ I DESTRUCCIÓ D’OZÓ. (fig. Inferior) BROMFLUOROCARBONIS, EN EXTINTORS. • TÉ GRUIX VARIABLE: MÀX. A EQUADOR I MÃNIM A POLS. VALORS MITJANS: 300 UD. S’HAN MESURAT ï± METÀ: NATURAL: - PER METABOLISME D’ÉSSERS VIUS EN CONDICIONS ENTRE 100 I 5OO UD. TÉ MOVIMENT HORITZONTAL. ANAERÃ’BIQUES ( Z. PANTANOSES, DINS REMUGANTS ). -EN ESTRATOSFERA: FOTODISSOCIACIÓ => COMPOSTOS D’HIDROGEN => DESTRUCCIÓ • 1982: ALERTA PER DISMINUCIÓ SOBRE ANTÀRTIDA D’OZÓ. ARTIFICIALMENT : ABOCADORS DES DE 1966( PÈRDUA FINS ARA DEL 50-60%) => ES D’ESCOMBRERIES. PARLA DE FORAT CAPA OZÓ (“ ÀREA ON QUANTITAT D’OZÓ ESTÀ PER SOTA DE NIVELLS ESTABLERTSâ€) => ï± Ã’XIDS DE N : NATURAL PER DESNITRIFICACIÓ BACTERIANA DEL SÃ’L I DE FET ÉS UN APRIMAMENT. ARTIFICIALMENT PER AVIONS A REACCIÓ, I DE MOTORS D’EXPLOSIÓ. • PRINCIPALS CONTAMINANTS QUE EL DETERIOREN:
  • 15. ON ES GENERA LA REDUCCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ ? • ACTUALMENT NO ES LIMITA TAN SOLS A L’ ANTÀRTIDA, TAMBÉ COMENÇA A L’ÀRTIC I ALGUN COP A LES LATITUDS MITJANES-ALTES DELS 2 HEMISFERIS. • PER QUÈ A LES ZONES + FREDES I SOBRETOT A L’ANTÀRTIDA ? ï¶ GASOS CONTAMINANTS SÓN MOLT ESTABLES, PUGEN POC A POC A CAPES ALTES => PODEN ARRIBAR INTACTES A ESTRATOSFERA. ï¶ FORTS VENTS DE CAPES ALTES DE TROPOSFERA EMPENYEN CAP ALS POLS. ï¶ A L’ HIVERN, SOBRETOT A ANTÀRTIDA PER SER UN CONTINENT ( MAR NO ESCALFA), PER FORT ALBEDO + FORMACIÓ “ D’EMBUT POLAR “( PER BAIXES T = FINS – 80º C I ROTACIÓ TERRESTRE) => NÚVOLS POLARS ESTRATOSFÈRICS ( CRISTALLS D’ÀCID NÃTRIC I AIGUA). ï¶ A L’ESTRATOSFERA HI HA NITRAT DE CLOR ( ClONO2 ) I ÀCID CLORHÃDRIC (HCl ) PROCEDENTS DELS CFC QUE S’ACUMULEN SOTA ELS NÚVOLS, QUAN ENTREN EN CONTACTE AMB CRISTALLS DELS NÚVOLS => REACCIÓ QUE ALLIBERA CLOR => ClONO2 + HCl -> Cl2 + HNO3 => FORMACIÓ DE RESERVORIS DE CLOR DURANT L’HIVERN. ï¶ A LA PRIMAVERA => + T => NÚVOLS S’ESVAEIXEN ALLIBERANT CLOR => PUJA FINS CAPA D’OZÓ I REACCIONA AMB ELL (REACCIONS DE FIG. DE DIAPO. ANTERIOR). ï¶ AQUEST PROCÉS DE DESTRUCCIÓ ÉS 1500 VEGADES SUPERIOR AL NATURAL PER R.UV. • PROTOCOL DE MONTREAL: 1987 SIGNAT PER 29 PAÃSOS + UNIÓ EUROPEA, 2008 JA 193 ESTATS. ESTABLEIX REDUCCIÓ DE PRODUCCIÓ FINS ELIMINACIÓ DE CFCs, => ÈXIT DE SEGUIMENT. • CFC TÉ MOLT TEMPS DE RESIDÈNCIA => ENCARA HI HA APRIMAMENT I CONTINUARÀ EN DÈCADES.
  • 17. ACT. 20: HI HA DIFERÈNCIES EN QUANT A L’APRIMAMENT DE LA CAPA D’OZÓ ENTRE L’ANTERIOR EXERCICI I LA SEGÃœENT IMATGE DE SATÈL·LIT DEL 2008 ?
  • 24. 4. LA QUALITAT DE L’AIRE • DEFINICIONS: ï± EMISSIÓ DE CONTAMINANTS: ÉS LA PRODUCCIÓ I L’ALLIBERAMENT DE SUBSTÀNCIES A L’ATMOSFERA. ï± NIVELLS D’EMISSIÓ: LA QUANTITAT DE CONTAMINANTS ALLIBERATS A ESCALA GLOBAL O PER UNA DETERMINADA FONT. • SEGONS METEOROLOGIA => DISPERSIÓ , CONCENTRACIÓ O CANVI DE NATURALESA. • => N. DE EMISSIÓ NO SERVEIXEN PER DETERMINAR QUALITAT DE L’AIRE. • MILLOR UTILITZAR -> NIVELLS D’IMMISSIÓ: CONCENTRACIONS DE CONTAMINANTS EN L’AIRE D’UN INDRET I EN UN MOMENT DETERMINAT, A BANDA DE LES FONTS QUE ELS HAN PRODUÃT.
  • 25. 4.1 LA XARXA DE VIGILÀNCIA I PREVISIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ( XVPCA) -> DENOMINACIÓ A CATALUNYA, DEPENENT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE ( DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 28 NOVEMBRE 2010 DESAPAREIX COM A CONSELLERIA I PASSARÀ A DEPENDRE D’UNA ALTRE CONSELLERIA) • XARXA FORMADA PER SISTEMA D’APARELLS DE MESURA AUTOMÀTICA O MANUAL QUE PROPORCIONEN PERMANENTMENT DADES DE LA QUALITAT DE L’AIRE I DE NIVELLS D’IMMISSIÓ. • FUNCIONS: 
  • 28. 4.2 L’ÃNDEX CATALÀ DE QUALITAT DE L’AIRE ICQA • ÉS EL SISTEMA D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE L’ESTAT DE LA QUALITAT DE L’AIRE. • FUNCIONA DES DE GENER DE 1995 I ÉS UN INDICADOR ORIENTATIU. • TÉ EN COMPTE ELS 5 PRINCIPALS CONTAMINANTS , PELS QUE L’ACTUAL NORMATIVA COMUNITÀRIA HA ESTABLERT ELS NIVELLS MÀXIMS D’IMMISSIÓ PERMESOS. • SÓN: CO , SO2 , NO2 , O3 I LES PARTÃCULES EN SUSPENSIÓ ( TOTALS I DE MIDA < 10 um DE DIÀMETRE. • VALORS ICQA : DE 100 (MÀXIMA QUALITAT) FINS A -400 ( NORMALMENT NO SOL BAIXAR DE -50). • SI ICQA ÉS + => ELS 5 CONTAMINANTS ESTAN EN % < ALS VALORS LÃMIT. • VALORS NEGATIUS INDIQUEN QUE ALMENYS 1 DELS CONTAMINANTS HA PASSAT EL VALOR LÃMIT. • NO OBSTANT CAL TENIR PRESENT QUE EN EL CÀLCUL DE L’ISQUA NO ES TENEN EN COMPTE GASOS COM EL CLOR O LES DIOXINES.
  • 29. 5. LEGISLACIÓ • ÚLTIMS PROBLEMES AMBIENTALS => RECONSIDERACIÓ DE LA LEGISLACIÓ. • => CANVI EN LA LEGISLACIÓ AMB LA DIRECTIVA EUROPEA 96/62/CE SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ DE QUALITAT DE L’AMBIENT EXTERIOR. • OBJECTIUS DE LEGISLACIÓ: ï± DEFINIR I ESTABLIR NIVELLS QUALITAT DE L’AIRE PER EVITAR, PREVENIR O REDUIR EFECTES NOCIUS. ï± DETERMINAR MÈTODES I CRITERIS D’AVALUACIÓ. ï± CONCRETAR LA INFORMACIÓ SOBRE QUALITAT DE L’AIRE I FER-HO ARRIBAR A LA POBLACIÓ. ï± ESTABLIR LÃNIES REALS D’ACTUACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS. • NORMATIVA DE NIVELLS D’IMMISSIÓ ESTAN EN MOMENT DE TRANSICIÓ ACTUALMENT.  • => ACTUALMENT LA LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA ÉS EL REAL DECRET 1073/2002, MÉS RESTRICTIU. • ACTUALMENT INCLOU: PREVENCIÓ (PLANIFICACIÓ TERRITORI), CONTROL( INSPECCIONS DE NIVELL D’EMISSIONS), SANCIONS I RESTAURACIÓ ( ZONES DE PROTECCIÓ ESPECIAL: EX. VELOCITAT A 80 Km/h. EN RODALIES BARNA. ,RESTRICCIÓ DE VEHICLES CONTAMINANTS A CIUTATS ALEMANYES COM MUNICH).