Poemes de Nadal
Download as DOC, PDF0 likes2,479 views
Poemes de Nadal en català per a tots els nivells educatius
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (11)
Similar to Poemes de Nadal (20)
More from MCarme Llagostera (16)
Poemes de Nadal
- 1. Desembre Ramon Alabau i Selva Desembre Bell mes de desembre les festes encetes, encens els estels de tendres pessebres, empeltes l’esquer de fermes creences. Ferment de llegendes, generes l’esper de fendre tenebres, de vèncer les cendres, les penes enterques dels nens sense cel. Nadala Ramon Alabau i Selva Nadal. Alba blanca. Sagals amb samarra, rabadans amb capa, saltant fan gatzara. Ja glaça. A la quadra la flassada calfa, la palla amanyaga. Brama la vacada: bafarada calda. S’atansa la tarda, s’abranda a bastança. La campana canta. La ratxa tardana arrasa la plaça. S’apaga la brasa. L’almanac s’acaba.
- 2. Cançó de Nadal Sau (Carles Sabater / Pep Sala) Quan la pluja fa remor de tren, Quan la gent s'afanya pel carrer, Quan s'encén un llum, Sempre es fa més gran la tristesa. Vaig pintant somriures de paper, Sospesant el temps entre les mans. L'aire s'ha enfosquit I la nova nit passa de pressa. I l'hivern que ja ha arribat, Em porta vora el foc El pensament d'altres temps millors. I els carrers engalanats Amb les llums de colors, Et fan sorgir Entre els meus records De Nadal. Estirat sobre un jardà de neu Faig dormir les mans dins de l'abric. Miro cap al cel, I et veig tremolar com un estel. Tirem pedres a tots els fanals, Caminant amb el pas imprecÃs, Volem veure si hi ha, Darrera el núvol gris, La nostra estrella. I l'hivern que ja ha arribat, Em porta vora el foc El pensament d'altres temps millors. I els carrers engalanats Amb les llums de colors, Et fan sorgir Entre els meus records De Nadal. Tants desitjos de prosperitat. La tendresa es fa provisional. Tan de bo tot això fos real, I es quedés aquÃ, molt més enllà De Nadal.
- 3. Dolça,benigna pau Miquel Ferrà La matinada és amb els freds més pura; les muntanyes, de boira s'han velat. Pels aire autumnals la ratxa esquiva de l'arbre espolsa el desolat capcim. Del cel cau l'aigua a fils, gelada i viva i han reverdit els camps sota el plugim. I dins el bosc humit torna a ésser clara la veu del fontinyol sota el penyal que, vestint-los de molses, hi prepara els caminets joiosos de Nadal. El caganer Francesca Aubanell Un pastoret molt golafre fent camà cap a Betlem li ha agafat mal de panxa i busca una mata impacient. Un majoral l'apressa "vinga, vinga, caganer!" que tot això et passa per ser massa llaminer. L'estel que tot ho vigila se n'adona d'aquest fet "poso la llum més fluixeta" li diu a l'angelet No sigui que algun espieta descobreixi el pastoret
- 4. El camell despistat Núria Freixa Un camell m'ha preguntat cap on era l'establia. Portava "mel i mató, panses i figues, nous i olives". Jo l'estrella li he indicat, ella li farà de guia. També duia molts regals i anava ple de joguines. He pogut llegir el meu nom en una que sobreeixia. El seu somriure i el meu s'han volgut fer companyia. El riuet del pessebre Francesca Aubanell De plata un riuet li he col.locat l'aigua que hi corre és clara i brillant Els peixos hi salten sentint la remor, els à necs hi neden amb gran serenor. Agenollada, la dona que renta i pica el llençol, fa blanca bugada i l'estèn al sol. El pescador amb sa canya es posa a pescar perquè piquin els peixos tira engrunes de pa. Pel pont que el travessa hi van caminant pastors i pastores amb els seus ramats.
- 5. I ben aviat, el traspassaran en una nit mà gia, patges i Reis Mags. Els Reis Joan Maragall Aquesta nit han passat i han posat la mà als balcons... Els somnis dels infantons han granat. Cap a Orient se'n van tornant a llur reialme confús, a regnar-hi tot pensant en Jesús. Heu sentit avui el cor matinejador dels nens? Heu sentit el rastre d'or, mirra, encens? Ho sap tothom, i és profecia J. V. Foix Ho sap tothom, i és profecia. La meva mare ho va dir un dia Quan m'acotxava amb blats lleugers; Enllà del somni ho repetia L'aigua dels astres mitjancers I els vidres balbs d'una establia Tota d'arrels, al fosc d'un prat: A cal fuster hi ha novetat. Els nois que ronden per les cales Hi cullen plomes per les ales I algues de sol, i amb veu d'albat, Criden per l'ull de les escales Que a cal fuster hi ha novetat. Els qui ballaven per les sales Surten i guaiten, des del moll, Un estel nou que passa el coll. El coraller ho sap pel pirata Que amaga els tints en bucs d'escata Quan crema l'arbre dels escrits; Al capità d'una fragata Li ho diu la rosa de les nits.
- 6. L'or i l'escuma d'una mata Clamen, somnà buls, pel serrat: A cal fuster hi ha novetat. El plor dels rics salpa pels aires, I les rialles dels captaires Solquen els glaços del teulat. Un pastor ho conta als vinyataires: A cal fuster hi ha novetat. El roc dels cims escampa flaires, I al Port mateix, amb roig roent, Pinten, pallards, l'Ajuntament. El jutge crema paperassa Dels anys revolts, a un cap de plaça, I el mestre d'aixa riu tot sol. El fum dels recs ja no escridassa I els pescadors faran un bol, Tot és silenci al ras de raça Quan els ho diu l'autoritat: A cal fuster hi ha novetat. Els de la Vall i els de Colera Salten contents, a llur manera, I els de la Selva s'han mudat; Amb flors de fenc calquen a l'era: A cal fuster hi ha novetat. De Pau i Palau-saverdera Porten les mels de llur cinglera I omplen els dolls de vi moscat. Els de Banyuls i els de Portvendres Entren amb llanes de mars tendres I un raig de mots de bon copsar Pels qui, entre vents, saben comprendre's. Els traginers de Perpinyà , Amb sang barrada en drap de cendres, Clamen dels dalts del pic nevat: A cal fuster hi ha novetat. Res no s'acaba i tot comença. Vénen mecà nics de remença Amb olis nous de llibertat; Una Veu canta en recompensa: Que a cal fuster hi ha novetat. Des d'Alacant a la Provença Qui mor no mor, si el son és clar Quan neix la llum en el quintar. La gent s'agleva en la nit dura, Tots anuncien la ventura, Les Illes porten el saïm, I els de l'Urgell, farina pura: Qui res no té, clarors dels cim . La fe que bull no té captura I no es fa el Pa sense el Llevat: A cal fuster hi ja novetat.
- 7. L'arbre de Nadal Tomàs Garcés La Cova, pedra viva; desert, el camà ral. Sota una llum freda, creix l’arbre de Nadal. El freguen ales d’à ngel, hi canten els ocells. Oh tenderol i prada! oh verda branca al vent! Les branques d’aquest arbre la freda Cova han clos. No deixen que se’n vagi l’alè calent del bou. Pengem-hi els nostres somnis, que aixà els veurà l’Infant. Taronges d’or es tornen a l’arbre de Nadal.