Poemes de Nadal per Jaume Ramon i Solé
•
0 likes•1,028 views
Per fer aquest llibre, he agafat unes fotografies que m’agraden i els poemes escrits per aquestes dates de Nadal durant els darrers 18 anys. Des de fa molt, que cada any he escrit un poema per Nadal. És un present que faig als meus familiars i amics. Ells l’esperen i així jo l’escric. Avui els comparteixo amb tots vosaltres com un senzill present del fruit de divuit anys del Nadal.Per fer aquest llibre, he agafat unes fotografies que m’agraden i els poemes escrits per aquestes dates de Nadal durant els darrers 18 anys. Espero que us agradi.
Poemes de Nadal per Jaume Ramon i Solé
- 1. Jaume Ramon i Solé 2017 Poemes de Nadal
- 2. Per fer aquest llibre, he agafat unes fotografies que m’agraden i els poemes escrits per aquestes dates de Nadal durant els darrers 18 anys. Espero que us agradi. Amb els millors desitjos de pau i de felicitat de tots, per a tots i per a tothom. Bon Nadal i feliç 2018. Jaume Ramon Solé.
- 5. Text i fotografia: Jaume Ramon i Solé 2017 Poemes de Nadal
- 7. 5
- 9. Traginers de paraules ................................................................................ 9 Nadal del 2017 .................................................................................................... 11 Tarda d’hivern .................................................................................................... 13 Llunes llampants ............................................................................................ 15 Bellesa freda ............................................................................................................ 17 Dolça la lluna......................................................................................................... 19 Somriures antics............................................................................................... 21 Hivern glaçat........................................................................................................... 23 La tarda calmosa............................................................................................ 25 Antic Nadal................................................................................................................. 27 Nadal de recança............................................................................................ 29 Romanços de Nadal................................................................................. 31 Cap Nadal és endebades................................................................ 33 Cova la terra............................................................................................................. 35 Somnis de núvols............................................................................................ 37 Parlar voldria......................................................................................................... 39 Quan s’entelen els ulls......................................................................... 41 Pel pas estret de l’hivern................................................................ 43 Plora la boira cendrosa..................................................................... 45 Índex
- 11. 9 Traginers de paraules Vinc d’una gent que al llarg del temps han fet de tot: Viatjants, teulers, botiguers, page- sos,llauradors, jornalers, comptables, pastissers, traginers i fins i tot n’hi ha hagut algún que va ser paraigüer. Sempre m’ha agradat treballar i traginar amb les paraules, embolicar-les amb el paper d’embalar de la poesia per expressar tot allò que la emoció et proveeix. Des de fa molt, que cada any per Nadal he escrit un poema. És un present que faig als meus familiars i amics. Ells l’esperen i així jo l’escric. Avui els comparteixo amb tots vosal- tres com un senzill present del fruit de divuit anys del Nadal. Vull expressar el meu agraïment a la Magda per la seva constant companyia, i per ha- ver guardat sempre la joia d’un Nadal fet de tradició i d’amor. També un record a tots els mestres que he tingut i en especial als qui em van animar a escriure i a estimar la paraula escrita: A la meva tieta Maria Canyelles i al mestre Joan Tous.
- 13. 11 Mantindrem dempeus els puntals de casa en fonaments bastits sobre roca mare com balma i cingle dreçat enlaire enfront del vent que de lluny ens acaça. Ressonen timbals punyents d’injustícia en proclames insolents de rancúnia. No hi ha amor ni vida en l’angúnia que cova propòsits pregons de malícia. No és temps per al dol ni la recança és temps de lluita, de dignitat alçada del camí cert, de la paraula donada per bastir futurs d’una nova esperança. Amb càntics nous de veus entrellaçades reprenem els antics clams de llibertat siguem dignes de l’horitzó preuat obrint les portes de les presons glaçades. Nadal és temps d’amor plena i en llibertat bastió de dones i d’homes honrats record d’éssers dignes i estimats. Sigui el Nadal reclam de justícia i de veritat. 2017 Nadal del 2017
- 15. 13 Tarda d’hivern calidesa aimada somien els turons camí de la vesprada. Perfecta la lluna l’amiga callada oliveres lluents d’ombra allargassada. Oliva curulla de sabor i de delit oli verdós de la collita or de negre fruit. Dies gèlids de boirina de borrasa i de bancal és temps de Nadal oli nou cap a la tina. Dies de festa i de joia d’amistat i guarniments de retrobrar la infantesa per sentir-nos novament eterns. 2000 Tarda d’hivern
- 17. 15 Llunes llampants enfarinen l’esperit blanca és l’esperança llum d’aquesta nit. De gel i neu la terra coberta s’engronxa el nen adormit s’esdevindrà un dia la primavera i arreu esclatarà el seu crit. Càlida retornarà la vida la guerra callarà son brogit brollarà l’amor i l’alegria retrobant tot el seu sentit. Res del tot mai s’acaba tot reneix aquesta nit el sol, el dia, la vida els astres i els estels en l’infinit. És de pau la paraula el mot per tots escollit bon Nadal d’esperança màgica i santa nit. 2001 Llunes llampants
- 19. 17 Dins l’espessa bellesa freda de la boira permanent s’embolcalla la terra ferma baix un cel inexistent. La plana gebrada espera el raig de sol lluent que fongui la blanca rosada amb un càlid cop de vent. Escalfa el cor amb la mirada allunya la pena de la ment per freda que sigui la contrada la vida hi és en tot moment. De nou potents embats d’onades verdes vindran a sacsejar els sembrats blat tendre de primavera verge ametllers de blanc rosat. 2002 Bellesa freda
- 21. 19 Dolça la lluna reflexa per entre vinyes i sarments bancals de ravenissies blanques a l’ombra d’oliveres i d’ametllers. Tarda d’hivern plorós fred que pela i talla va i ve la boira gebradora esquitxant la plana de blanc. Tots els Nadals de la nostra vida son curulls de somriures i d’amors en senalles plenes a vessar d’antics amics i bells tresors. La llum de l’esperança segueix propera i brillant al llindar del nostre cor a l’ampit d’aquest Nadal. Al caliu de les mirades endevinem la veritat així ens esguarda el Nadal cors oberts de bat a bat. 2003 Dolça la lluna
- 23. 21 Somriures antics de rostres amics ens acompanyen. Univers immens record intens dels nostres éssers. Nits d’astres i d’estels diades gebrades boirines clares. Del rebost de la memòria brolla dolça la font cor que s’agita. Llisca potent per la galta íntima i amiga una llàgrima. Corpresa va la vida camí del Nadal. 2004 Somriures antics
- 25. 23 Hivern glaçat de sol gegant estrip de cel tacat de foscor lent capvespre de lluna minvant intensa malenconia de dolçor. Terra de gebre i de mel torrada obagues d’intens verd fred cims llunyans de neu albada fermesa certa del nostre indret. Majestuós, s’eleva i pren volada el signe antic de l’esparver cendrós contempla i guaita amb viva mirada indrets comuns de vells records. Arrel de poema en terra encesa viu la paraula en el cor i en la rialla home i natura units en la certesa d’una eterna i profunda troballa. 2005 Hivern glaçat
- 27. 25 La tarda calmosa avança vers ponent duu sabates roges i núvols de rosa per barret. Arriben dones, hòmens i infants amb farcells plens de vida i d’esperances dormen al pessebre amb el bou i la somera emigrants de llunyanes llars i pàtries. La nit fosca i freda fa punta de coixí al firmament brodats d’estels al cel on la lluna redola lentament. En cada ànima hi nia un tresor fet de perles precioses i de mil amors. En cada mirada una espurna llampant estol de peixets d’or. L’alba del jorn que ara neix serà Nadal de rialles i de mans obertes siguin els mots de pau i de tendresa i per senyera, branques d’olivera. 2006 La tarda calmosa
- 29. 27 Antic Nadal d’ulls esbatanats santa nit de calidesa humana taula parada, éssers estimats. Paraules i rialles, d’un temps ancestral reviuen en nosaltres la nit de Nadal. Cruixent de neula i de torró dies de trobada i de cava molsa de pessebre, caga el tió. Veus i records d’infantesa cremen dins els cors en la nit freda. Que li darem en el bon rabadà melodies de nadales, fum fum fum panses i figues, i un bon esmorzar. Xiu, xiu. xiu farà el xiulet, xiribit, xiribet xiribit, xiribet…. 2007 Antic Nadal
- 31. 29 S’escola la lluna blanca per l’horitzo de la nit és Nadal de recança silenci de mil records. Torró d’ametlla i de mel bocins de gebre dolç és la veu i és la paraula que encara ressona en tots. En la nit farcida d’estels una buidor ens contempla espeteguen els sarments al caliu del foc roent. Plora la boira mandrosa callada i fidel a son terrer xops els cors d’esperança gola nuada d’un trist Nadal. 2008 Nadal de recança
- 33. 31 No oblidarem els antics romanços d’hivern vora el foc foscor lluenta que mai cansa fredor certa enllà del clos. Adormit en plecs del somni retorna el vell Nadal flaire de pessebre i molsa pets endolcits del tió. “Aneu a escampar la boira i afineu l’orella”. Escolteu els llunyans tambors d’Orient i el returc sord, cert i constant de patges, camells i cavalcades. “Heu fet bondat”. Els reis us portaran regals rics de futur i de felicitat. Mentrestant fa un fred que pela i talla penellons a les mans i les cuixes encetades. 2009 Romanços de Nadal
- 35. 33 Escombrem les escorrialles de l’odi escurem les molles de l’amor cap Nadal serà endebades si obrim l’escorça del cor. Tastem el pa de la vida amb la saviesa certa de la veritat paraules flonges de coto-fluix esguards sincers d’amistat. Cap Nadal és endebades si tots els dies son Nadal mil poemes per divisa i un somriure per senyal. 2010 Cap Nadal és endebades
- 37. 35 Cova la terra amb generosa tendror l’esperança certa de la llavor que sota la foscor hivernal germina mentre de pedra i de pols n’és nodrida. Endins la boira hi penetra un somni que és etern, invisible i eteri fet de belles d’espigues verdes i d’amples onades de blats tendres. Nia la vida en els nostres cors plens d’esperança, farcits de llavors on cada somriure i cada record reviuen el secret sublim de l’amor. Amb la broma plana per cel del Nadal, fem nostre l’anhel d’estimar i de ser estimats arreu d’erals, terrers i sembrats. 2011 Cova la terra
- 39. 37 Somnis de núvols de cotó paisatges de neu sota l’edredó dolços hiverns de la infantesa escalfor de brasa encesa. Degotalls de caramells glaçats esberlen records amagats fredes les mans, xops els peus a casa vora el foc, amb els meus. Sàpiga l’home trobar l’afany per tornar a ser aquell infant alegre, venturós i sense malícia de qui la mare se n’ocupa i aprecia. Cal que sempre sigui Nadal per que res torni a ser igual. En cada persona mil tresors i a cada instant tots els records. 2012 Somnis de núvols
- 41. 39 Parlar voldria del braser sota la taula dels deu cèntims del diumenge de la banyera dels dissabtes. Mirar voldria els colors de l’ànima l’anhel de la vida la brasa encesa de la paraula. Recordar voldria el tacte de cada festa l’olor del fogons el seure a la falda. Cantar voldria la rialla sincera la mirada confiada el record dels qui no hi son ara. Sentir voldria l’apror de l’espart l’amor que batega l’escalfor de la llar. Donar-vos voldria el secret d’un instant la màgia del Nadal l’esclat de la felicitat. 2013 Parlar voldria
- 43. 41 Quan s’entelen els ulls amb el baf de l’ànima i tristes campanades entonen sentiments, arribada és l’hora d’esberlar els panys del cor per retrobar en els somnis la força del primer esclat. Arreu habiten restes d’univers de llunes i de galàxies perennes i a les empostades del rebost anhels d’estrelles empolsades. Dempeus horitzó enllà s’esquinça la foscor de la nit encalça l’espurna de la rialla tempesta d’ànsia, llampecs de desig. Nadal és nèixer obrir els ulls a la llum encetar camins de vida polsim d’alegria esquitx de felicitat. 2014 Quan s’entelen els ulls
- 45. 43 Pel pas estret de l’hivern el cel es desfà en engrunes xopes de boira. Prenem el ventall i la palla seca i fem foc per eixugar la fusta molla de l’ànima. Fem caliu de somriures i de records brases de flama, soques cremades. Som esclaus silents de la preuada bellesa de l’amor, sempre present rere l’espurna de la mirada. S’anuncien futur incendis grocs d’argelagues. S’endevinen nou esclats rogencs de roselles. És Nadal albat d’esperança, intensa memòria lila dels llirris de secà. 2015 Pel pas estret de l’hivern
- 47. 45 Plora la broma cendrosa damunt l’aspra terra xopa que de boira i de nit s’amara. Cau la tarda i en la fosca gelada s’enlairen siluetes de gebre als dorments brancals de les oliveres. Endins la terra feta fang germinen milers de brins d’herba s’albira vida a les prades verdes. Reneix la molsa tova i espessa en efímeres catifes de tendresa ritual i present de l’hivern que arriba. Vindrà l’enyorada neu blanca a embolcallar la terra cansada somni secret d’una nova primavera. I pel camí marges caiguts i ramells de magranes esberlades. De la llarga nit arriba el Nadal som llums d’esperança cors de fràgils somriures pòsit d’humanitat. 2016 Plora la boira cendrosa
- 49. 47
- 52. Jaume Ramon i Solé 2017 Poemes de Nadal