Poesia i narrativa modernista
- 1. LA POESIA MODERNISTA Un ventall dest竪tiques El Simbolisme /El vitalisme/El Prerafaelisme/El Parnassianisme Est竪tiques que conviuen, que soposen i evolucionen Que conviuen: el Simbolisme i el Prerafaelisme Que soposen: El vitalisme/espontaneisme i el Parnasianisme Que evolucionen: el Parnasianisme (cap al Noucentisme)
- 2. LA POESIA MODERNISTA Un ventall dest竪tiques El Simbolisme Moviment art鱈stic que presenta imatges oposades a la realitat visible per demostrar que existeix una realitat amagada que es pot intuir. Sallunyen del realisme i de limpressionisme El 1893 a Sitges entra o鍖cialment amb lobra teatral La Intrusa de Maeterlink https://ca.wikipedia.org/wiki/SimbolismeEl simbolisme literari 辿s un moviment est竪tic que anim els escriptors a expressar les seves idees, senti mitjan巽ant s鱈mbols o de manera impl鱈cita, m辿s que a trav辿s d'a鍖rmacions directes. Volen crear un m坦n pura, on l'important no 辿s la perfecci坦 objectiva, sin坦 la sensaci坦. No volen descriure, sin坦 sugerir; s'all idees per centrar-se en els estats de l'nima; volen renovar totalment les formes d'expressi坦. Els escriptors simbolistes, que rebutjaren les tend竪ncies anteriors del romanticisme, el realisme o el na proclamaren que la imaginaci坦 era el mitj m辿s aut竪ntic d'interpretar la realitat. Al mateix temps s'allun r鱈gides normes de la versi鍖caci坦 i de les imatges po竪tiques utilitzades pels seus predecessors, els poete Lautor precursor daquest moviment va ser Charles Baudelaire amb lobra Les 鍖ors del mal. El simbol caracteritzar pel fet de voler expressar idees i sentiments, recreant-les en la ment del lector a trav辿s de de s鱈mbols. Es substitueix la realitat per la idea. Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les t竪c versi鍖caci坦 per tal d'assolir un major grau de 鍖u誰desa, utilitzant el vers lliure. suggerent
- 3. Henry Ibsen i Friedrich Nietszche en seran els referents. La dimensi坦 social de la literatura i de la poesia. El poeta esdev辿 vident, sintetitza la sensibilitat del poble i de les seves aspiracions. Exaltaci坦 de la individualitat laut竪ntic creador no sha de supeditar a les convencions es guia per la intu誰ci坦 i els valors col揃lectius i populars. Maragall, amb la teoria de la paraula viva, imposa lespontaneisme El Vitalisme Als darrers anys del segle lexpansi坦 del catalanisme i la progressiva dissoluci坦 en ell damplis sectors dactivistes del modernisme van fer que tamb辿 en poesia es recuperesin actituds combatives, regeneracionistes, oposades a lexcessiu idealisme i a labstracci坦 del simbolisme (LLetrA)
- 5. El Prerafaelisme Corrent po竪tic que cerca la bellesa en un m坦n idealitzat. Pren com a model el m坦n medieval, els cavallers i la idealitzaci坦 de la dona pura virginal, innocent o b辿 sense pietat. https://ca.wikipedia.org/wiki/Prerafaelitisme
- 6. La prctica art鱈stica ha de ser paral揃lela a un sentiment de fe i devoci坦 cap a valors m辿s alts. Port a la sacralitzaci坦 de lart i es serv鱈 de les imatges del m坦n religi坦s per explicar la complexitat de lacte creatiu. Els darres anys de la d竪cada dels noranta, es relacion amb els corrents esponteneistes, de valoraci坦 del primitivisme i de les llegendes medievals o populars. Pes nacioanalista. A Visions de Maragall: Fra Gar鱈 Serrallonga Comte Arnau
- 8. El Parnassianisme - Moviment literari franc竪s de la segona meitat del XIX - Creat com a reacci坦 contra el romanticisme, el subjectivisme i el socialisme art鱈stic. - Contra lexc辿s del jo i del sentiment. - Cerquen la bellesa i lexotisme amb tend竪ncia pel m坦n clssic grec i oriental - Estil acurat en la forma, culte formal - Sajusta al m坦n esteticista