ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Sergi Soler - El projecte acústic d'activitats i la resolució de conflictes veïnals

•
•
Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
1 of 9
El projecte acústic d’activitat i la resolució de conflictes veïnals Sergi Soler Rocasalbas AUREA ACUSTICA S.L. Associació Catalana de Consultors Acústics Col·legi d’Enginyers Tècnics i pèrits de Telecomunicació de Catalunya Estructura de la presentació 1. El conflicte: Percepció, molèstia i incompliment normatiu 2. La solució: El projecte acústic d’activitat 3. Conclusions 1
Percepció, molèstia i incompliment normatiu PERCEPTIBLE ≠ MOLEST ≈ DENUNCIABLE ≠ NOCIU Soroll: “Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeixen una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones“ Llei 16/2002 • La molèstia és un concepte subjectiu i no només depèn del soroll. • El marc normatiu tècnic ha d’ésser objectiu per comparar a valors límit, permetent quantificar i dimensionar els problemes i les solucions tècniques. Aquesta traducció molèstia – incompliment és el que fa millor o pitjor a una normativa i la tònica general és seguir les pautes que dicta la ISO1996 Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: - Exemple d’un possible conflicte veïnal simple - Mesura_001 Cursor v alues [dB] LAFmax: 98,5 dB LAeq: 91,8 dB 90 80 LCeq= 90’7 dBC 70 LCeq-LAeq= -1,1dB 60 LAIeq-LAeq= 5’7dB 50 40 Promig estança: LAeq= 74dBA 30 20 31,5 125 500 2k 8k 31,5k AC [Hz] 2
Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: Suposant un aïllament al soroll aeri realista, DnT = 41(0;-3)dBA, el veí rep: Percepció: 80 Leq Emissió LAFmax = 36dBA 70 Leq Recepció Percepció claríssima en la majoria 60 LFmax Recepció d’espais interiors (soroll residual “comú”) 50 40 Compliment 16/2002+D176/2009: dB 30 20 LAeq = 25’8 dBA 10 LAIeq-LAeq=5’7dB → Ki=3dB 0 LAr,i = 28’8 dBA < 25+5 (30 min.) -10 -20 per 1’2 dBA… no podem assegurar el compliment. 50 63 80 100 125 160 200 250 315 400 500 630 800 1000 1250 1600 2000 2500 3150 4000 5000 [Considerant la incertesa Freq. [Hz] dels mesuraments] Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: En l’exemple plantejat és molt fàcil assolir el compliment normatiu amb un simple trasdossat de la divisòria, però la percepció possiblement continuarà essent-hi. Percepció Aïllament A nivells tant baixos d’aïllament és prou senzill incrementar 5 o 7 dB l’aïllament acústic al soroll aeri actuant sobre l’element constructiu divisori. 3
Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista no tècnic: És realment un problema a solucionar ? Serà una molèstia prou greu pel veí ? Denunciarà ? Finalitat de Temporalitat l’emissor (obres/futbol) (ànim de lucre/oci) Actitud Sensibilitat (civisme) del receptor Soroll Residual (física i psicològica) (trànsit) ... factors NO tècnics El projecte acústic d’activitat Particularitats del projecte acústic d’activitat: • Múltiples focus acústics, vibratoris i d’impactes Interiors: Veus, passes, campana extractora, evaporadores del clima, ventilació, neveres, maquines escurabutxaques, moviment de cadires, altaveus, TV, cops del cafè, cops de la persiana, timbre d’avis a cambrers, ... Exteriors: Condensadores del clima, veus terrassa, cadires terrassa, soroll de la persiana, extracció ventilació, extracció de fums, ... • Diferents vies de transmissió – Soroll aeri (divisòria, flancs i camins secundaris) – Soroll d’impacte – Vibracions induïdes a estructura • Agreujants – Modes propis – Reverberació del recinte d’activitat – Edificis amb estructura molt rígida – Alt contingut energètic de baixa freqüència Incertesa de mesura + penalització 4
El projecte acústic d’activitat Procediment habitual: • Determinar la capacitat acústica de l’entorn i els receptors • Identificar i caracteritzar els focus acústics, vibratoris i d’impactes • Identificar les possibles vies de transmissió • Caracteritzar mitjançant mesurament o simulació l’aïllament de cada via de transmissió (i a ser possible l’impacte acústic de cadascun) • Avaluar l’impacte acústic desglossat per vies de transmissió • Definir mesures correctores (normalment de font a receptor) ben dimensionades i justificades Instalador • Documentar detalladament les mesures correctores • Seguir i controlar la correcta execució de les mesures correctores • Caracteritzar mitjançant mesurament l’aïllament assolit • Avaluar l’impacte acústic final EPCA • Certificar resultats + Comprovar i dimensionar el condicionament acústic segons CTE-HR El projecte acústic d’activitat Mitjans tècnics utilitzats: • Instrumentació acústica habitual • Experiència de projectes anteriors (Espectres tipus, patologies constructives conegudes, coneixement del comportament dels materials a projectar,...) • Bases de dades i documentació de fabricants de material • Softwares de simulació f3 d f1 f2 f4 5
El projecte acústic d’activitat Exemples de mesures correctores: El projecte acústic d’activitat Exemples de mesures correctores: 6
El projecte acústic d’activitat Aspectes a considerar: • A baixa freqüència la incertesa de les mesures és molt més elevada. Elevat soroll residual + efecte dels modes propis + major incertesa de l’equip de mesura Intercomparació de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’09: Avaluant els resultats de la intercomparació pels nivells sonors en ambient interior, s’han obtingut desviacions estàndard per baixes freqüències de fins a 8,4 dBA pel soroll de fons i de 7,3 dBA pels nivells de la font específica o d’interès. L’aplicació de la Kf, entenem que únicament en cas de clara percepció i/o manifesta molèstia, exigeix una avaluació detallada amb un nivell de concreció superior al de la Llei per reduir la incertesa a uns nivells raonables abans de sumar penalitzacions als nivells globals. El projecte acústic d’activitat Aspectes a considerar: • Per sota de 100Hz els models matemàtics de simulació d’aïllament i càlculs segons ISO 12354 no es fan servir, i per tant no se’n obtenen nivells teòrics. La penalització Kf mai es pot preveure amb una seguretat del 100%. • La fiabilitat dels models matemàtics i els principals softwares utilitzats s’ha comprovat en el Round Robin de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’10. Les desviacions estàndard dels aïllaments globals simulats són de l’ordre de 2-3 dBA. • En recintes receptors petits (<75m3) els modes propis es tenen en consideració en les mesures de control, i per tant cal tenir-los presents en la fase de projecció de les solucions acústiques. 7
El projecte acústic d’activitat Aspectes a considerar: • Hi ha casos tècnicament impossibles de solucionar. ex: Buc d’assaig en un pis. • Els limitadors poden ser útils en alguns casos, però no te sentit exigir-los a tot arreu. Són una mesura correctora més: El Tècnic Projectista és qui hauria de determinar quan cal posar-ne i quan no. Conclusions Conclusions : • Cal diferenciar l’incivisme dels problemes tècnics. Les solucions són totalment diferents. • Quan el denunciant no col·labora en deixar solucionar el problema ens cal l’ajut de l’Ajuntament. Aquesta situació és freqüent degut al següent punt. • El sistema de control amb entitats col·laboradores fa entrar molts cops a mesurar a casa del veí afectat. • És bàsic que sigui el Tècnic Projectista qui faci la certificació final tal com diu l’Annex 10 de la Llei 16/2002 i la LIIAA en el seu art. 43. Actualment no s’està exigint. 8
Conclusions Conclusions : • El seguiment i control per part del Tècnic Projectista de la correcta execució de les mesures correctores projectades en garanteix els resultats esperats. • Ni l’estudi d’impacte acústic, ni el projecte acústic són un tràmit burocràtic. És important donar-li la importància que tenen per no devaluar-ne el valor ni la eficàcia. • Tant la intromissió de gent sense prou formació tècnica, com la exclusivitat d’una empresa en un determinat sector deterioren la bona praxis professional. • Solucionar problemes acústics acostuma a ser molt més car que fer be les coses d’un bon començament. L’estudi d’impacte acústic per a la llicència inicial evita conflictes i estalvia molts diners. 9

More Related Content

Sergi Soler - El projecte acústic d'activitats i la resolució de conflictes veïnals

  • 1. El projecte acústic d’activitat i la resolució de conflictes veïnals Sergi Soler Rocasalbas AUREA ACUSTICA S.L. Associació Catalana de Consultors Acústics Col·legi d’Enginyers Tècnics i pèrits de Telecomunicació de Catalunya Estructura de la presentació 1. El conflicte: Percepció, molèstia i incompliment normatiu 2. La solució: El projecte acústic d’activitat 3. Conclusions 1
  • 2. Percepció, molèstia i incompliment normatiu PERCEPTIBLE ≠ MOLEST ≈ DENUNCIABLE ≠ NOCIU Soroll: “Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeixen una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones“ Llei 16/2002 • La molèstia és un concepte subjectiu i no només depèn del soroll. • El marc normatiu tècnic ha d’ésser objectiu per comparar a valors límit, permetent quantificar i dimensionar els problemes i les solucions tècniques. Aquesta traducció molèstia – incompliment és el que fa millor o pitjor a una normativa i la tònica general és seguir les pautes que dicta la ISO1996 Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: - Exemple d’un possible conflicte veïnal simple - Mesura_001 Cursor v alues [dB] LAFmax: 98,5 dB LAeq: 91,8 dB 90 80 LCeq= 90’7 dBC 70 LCeq-LAeq= -1,1dB 60 LAIeq-LAeq= 5’7dB 50 40 Promig estança: LAeq= 74dBA 30 20 31,5 125 500 2k 8k 31,5k AC [Hz] 2
  • 3. Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: Suposant un aïllament al soroll aeri realista, DnT = 41(0;-3)dBA, el veí rep: Percepció: 80 Leq Emissió LAFmax = 36dBA 70 Leq Recepció Percepció claríssima en la majoria 60 LFmax Recepció d’espais interiors (soroll residual “comú”) 50 40 Compliment 16/2002+D176/2009: dB 30 20 LAeq = 25’8 dBA 10 LAIeq-LAeq=5’7dB → Ki=3dB 0 LAr,i = 28’8 dBA < 25+5 (30 min.) -10 -20 per 1’2 dBA… no podem assegurar el compliment. 50 63 80 100 125 160 200 250 315 400 500 630 800 1000 1250 1600 2000 2500 3150 4000 5000 [Considerant la incertesa Freq. [Hz] dels mesuraments] Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista tècnic: En l’exemple plantejat és molt fàcil assolir el compliment normatiu amb un simple trasdossat de la divisòria, però la percepció possiblement continuarà essent-hi. Percepció Aïllament A nivells tant baixos d’aïllament és prou senzill incrementar 5 o 7 dB l’aïllament acústic al soroll aeri actuant sobre l’element constructiu divisori. 3
  • 4. Percepció, molèstia i incompliment normatiu Punt de vista no tècnic: És realment un problema a solucionar ? Serà una molèstia prou greu pel veí ? Denunciarà ? Finalitat de Temporalitat l’emissor (obres/futbol) (ànim de lucre/oci) Actitud Sensibilitat (civisme) del receptor Soroll Residual (física i psicològica) (trànsit) ... factors NO tècnics El projecte acústic d’activitat Particularitats del projecte acústic d’activitat: • Múltiples focus acústics, vibratoris i d’impactes Interiors: Veus, passes, campana extractora, evaporadores del clima, ventilació, neveres, maquines escurabutxaques, moviment de cadires, altaveus, TV, cops del cafè, cops de la persiana, timbre d’avis a cambrers, ... Exteriors: Condensadores del clima, veus terrassa, cadires terrassa, soroll de la persiana, extracció ventilació, extracció de fums, ... • Diferents vies de transmissió – Soroll aeri (divisòria, flancs i camins secundaris) – Soroll d’impacte – Vibracions induïdes a estructura • Agreujants – Modes propis – Reverberació del recinte d’activitat – Edificis amb estructura molt rígida – Alt contingut energètic de baixa freqüència Incertesa de mesura + penalització 4
  • 5. El projecte acústic d’activitat Procediment habitual: • Determinar la capacitat acústica de l’entorn i els receptors • Identificar i caracteritzar els focus acústics, vibratoris i d’impactes • Identificar les possibles vies de transmissió • Caracteritzar mitjançant mesurament o simulació l’aïllament de cada via de transmissió (i a ser possible l’impacte acústic de cadascun) • Avaluar l’impacte acústic desglossat per vies de transmissió • Definir mesures correctores (normalment de font a receptor) ben dimensionades i justificades Instalador • Documentar detalladament les mesures correctores • Seguir i controlar la correcta execució de les mesures correctores • Caracteritzar mitjançant mesurament l’aïllament assolit • Avaluar l’impacte acústic final EPCA • Certificar resultats + Comprovar i dimensionar el condicionament acústic segons CTE-HR El projecte acústic d’activitat Mitjans tècnics utilitzats: • Instrumentació acústica habitual • Experiència de projectes anteriors (Espectres tipus, patologies constructives conegudes, coneixement del comportament dels materials a projectar,...) • Bases de dades i documentació de fabricants de material • Softwares de simulació f3 d f1 f2 f4 5
  • 6. El projecte acústic d’activitat Exemples de mesures correctores: El projecte acústic d’activitat Exemples de mesures correctores: 6
  • 7. El projecte acústic d’activitat Aspectes a considerar: • A baixa freqüència la incertesa de les mesures és molt més elevada. Elevat soroll residual + efecte dels modes propis + major incertesa de l’equip de mesura Intercomparació de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’09: Avaluant els resultats de la intercomparació pels nivells sonors en ambient interior, s’han obtingut desviacions estàndard per baixes freqüències de fins a 8,4 dBA pel soroll de fons i de 7,3 dBA pels nivells de la font específica o d’interès. L’aplicació de la Kf, entenem que únicament en cas de clara percepció i/o manifesta molèstia, exigeix una avaluació detallada amb un nivell de concreció superior al de la Llei per reduir la incertesa a uns nivells raonables abans de sumar penalitzacions als nivells globals. El projecte acústic d’activitat Aspectes a considerar: • Per sota de 100Hz els models matemàtics de simulació d’aïllament i càlculs segons ISO 12354 no es fan servir, i per tant no se’n obtenen nivells teòrics. La penalització Kf mai es pot preveure amb una seguretat del 100%. • La fiabilitat dels models matemàtics i els principals softwares utilitzats s’ha comprovat en el Round Robin de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’10. Les desviacions estàndard dels aïllaments globals simulats són de l’ordre de 2-3 dBA. • En recintes receptors petits (<75m3) els modes propis es tenen en consideració en les mesures de control, i per tant cal tenir-los presents en la fase de projecció de les solucions acústiques. 7
  • 8. El projecte acústic d’activitat Aspectes a considerar: • Hi ha casos tècnicament impossibles de solucionar. ex: Buc d’assaig en un pis. • Els limitadors poden ser útils en alguns casos, però no te sentit exigir-los a tot arreu. Són una mesura correctora més: El Tècnic Projectista és qui hauria de determinar quan cal posar-ne i quan no. Conclusions Conclusions : • Cal diferenciar l’incivisme dels problemes tècnics. Les solucions són totalment diferents. • Quan el denunciant no col·labora en deixar solucionar el problema ens cal l’ajut de l’Ajuntament. Aquesta situació és freqüent degut al següent punt. • El sistema de control amb entitats col·laboradores fa entrar molts cops a mesurar a casa del veí afectat. • És bàsic que sigui el Tècnic Projectista qui faci la certificació final tal com diu l’Annex 10 de la Llei 16/2002 i la LIIAA en el seu art. 43. Actualment no s’està exigint. 8
  • 9. Conclusions Conclusions : • El seguiment i control per part del Tècnic Projectista de la correcta execució de les mesures correctores projectades en garanteix els resultats esperats. • Ni l’estudi d’impacte acústic, ni el projecte acústic són un tràmit burocràtic. És important donar-li la importància que tenen per no devaluar-ne el valor ni la eficàcia. • Tant la intromissió de gent sense prou formació tècnica, com la exclusivitat d’una empresa en un determinat sector deterioren la bona praxis professional. • Solucionar problemes acústics acostuma a ser molt més car que fer be les coses d’un bon començament. L’estudi d’impacte acústic per a la llicència inicial evita conflictes i estalvia molts diners. 9